pagafantes

Cartell del film Pagafantas (2009) dirigit per Borja Cobeaga. / Viquipèdia.

El substantiu pagafantes s’ha fet molt comú en l’ambient polític valencià. La paraula és una adaptació del terme coŀloquial castellà pagafantas, que sí que podem localitzar (consuta: 12.06.2026) en el Diccionario del español actual:

pagafantas m y f
(col, humoríst)
Pers. que se muestra obsequiosa con otra con la que pretende tener relaciones sexuales, sin conseguirlo.
b) Pers. que se muestra obsequiosa con otra de la que pretende obtener determinados favores, sin conseguirlo. Tb fig.

L’origen de la difusió del terme compost del verb pagar i el nom de la beguda refrescant Fanta és la peŀlícula Pagafantas (2009) de Borja Cobeaga.w

Ús en l’àmbit polític valencià

L’ús polític que se’n fa estén el significat per a desqualificar algú com a subordinat o servil. En les Corts Valencianes podem vore que va aparéixer en castellà, que va ser usat en valencià com a manlleu castellà sense adaptar i que finalment s’ha adaptat com a pagafantes:

  • Diputada María José Ferrer Sansegundo (13.04.2016):   «la Comunidad Valenciana no puede ser la pagafantas de España»
  • Diputada María Sabina Escrig Monzó (20.04.2017):   «És a dir, que Fira València podia gastar el que volia i, si no podia pagar, ja estava «mamà Generalitat» de pagafantas. Perquè estava “mamà Generalitat” de pagafantas»
  • Diputada María Sabina Escrig Monzó (26.04.2018): «No funcionava bé perquè havia d’assumir… La Generalitat Valenciana feia de pagafantes»

 

papanicolau

Il·lustració de la prova de Papanicolau. / Institut Català d’Oncologia. 📄

En l’àmbit mèdic hi ha el terme prova de Papanicolau (sinònim: frotis de Papanicolau). Podem trobar que el terme s’ha reduït al nom propi, que s’ha fet nom comú (s’ha lexicalitzat) i ara papanicolau significa ‘prova de Papanicolau’ (inclús se’n diu simplement «pap»). En les Corts Valencianes (Martínez Tarazona, 06.05.2026):

No faria un papanicolau més…

L’article «El reconeixement en la ciència» d’Àngels Royo Peiró (Els Blogs de Mètode, 12.03.2025) explica qui eren els Papanicolau i com es va fer la recerca que va donar lloc a la prova de Papanicolau.

adultocentrisme

Proposta de definició per al diccionari de l’AVL. / Elperiòdic.com.

Seguint el model anglés adultcentrism, sol utilitzar-se la variant adultcentrisme, paraula composta pels noms adultcentrisme. Com a exemple significatiu, Elperiòdic.com presentava la informació següent (12.08.2020):

Joves PV – Compromís pide a la Acadèmia Valenciana de la Llengua que incorpore en su diccionario el término ‘Adultcentrisme’

Amb tot, seguint la gramàtica de l’iec (12.4.2):

Els compostos del tipus «nom + nom» amb el nucli a la dreta són poc nombrosos i pràcticament improductius en comparació amb els compostos cultes anàlegs […]

El dnv reflectix eixa tendència a l’ús dels composts que seguixen el model de les arrels llatines o gregues —denominats cultes (veg. giec 12.7)— que van seguits de la paraula centrisme: aŀlocentrisme, androcentrisme, antropocentrisme, cristocentrisme, egocentrisme, etnocentrisme, eurocentrisme, geocentrisme, heliocentrisme, paidocentrisme, pedocentrisme, policentrisme, sociocentrisme, teocentrisme.

Atenent eixa circumstància, el Termcat (resposta: 13.05.2026) recomana seguir la forma de composició més productiva:

Considerem preferible evitar variants formals innecessàries i apostar per la denominació ben formada adultocentrisme.

L’adjectiu gasointensiu -iva

D’acord amb eixes línies gramaticals, l’adjectiu gasointensiu -iva s’ajusta al mateix model i és la forma que recomanava el Termcat l’any 2020 i que continua preferint ara (resposta: 20.05.2026):

Els adjectius gasointensiu i electrointensiu estan ben formats amb la forma prefixada gaso– del mot gas i un adjectiu que fa de nucli. Així, el sentit del compost és el de la base adjectival de la dreta amb un complement del nom que aporta la forma prefixada.

recingló

Zona dels recinglons de Femenia. / Google Maps.

En els llibres Per poblar lo regne de València d’Antoni Mas i Forners i Joan-Lluís Monjo i Mascaró (2002) apareix el topònim «els recinglons de Femenia» corresponent a la Vall d’Ebo, segons indiquen els mateixos autors (i Josep Mas i Martí) en «Els cognoms d’origen balear» (Parla de sa. El llegat mallorquí a la Marina de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, 2021):

[…] de la Vall d’Ebo: els recinglons de Femenia, les penyes de Fruixana —o Fluixana—, la font d’en Gili […]

El terme genèric recingló no apareix en els diccionaris habituals (i el topònim no apareix en l’Onomasticon de Coromines), però sí que el localitzem en tresor2011: com a variant de penya-segat:

penya-segat
[…]
recingle (Murla) (361)
recingló (Marina Alta) (36)
[…]

El Nomenclàtor Toponímic Valencià no documenta per ara este recingló, però sí que conté diversos topònims descrits amb el genèric recingle (Agres, Parcent, Beniardà, Tollos, Tàrbena, Confrides…), que sí que apareix definit en el dnv:

recingle
m. GEOL. Regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme.

Carles Domingo Francàs explica amb més detall què és un recingle:

Un conjunt de dos cingles esglaonats, l’un sobre l’altre, és un recingle (muntanyes de Prades i a València). Un recingle, però, també pot ésser un «regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme» (DCVB), això en els dialectes valencià i mallorquí. Al sud del País Valencià sembla que ha reemplaçat cingle, potser per influència del prefix re- pres com a intensiu. El recingle Alt (Quatretondeta) és el cim més alt de la Serrella (DECLC), serra que separa el Comtat de la Marina.

senyoro

Fragment d’una publicació de la Comissió d’Economies Feministes de la XES i el @teler_cooperatiu. 🔗

En l’àmbit dels moviments socials s’utilitza la paraula senyoro (provinent del castellà señoro) per a referir-se a l’home que menysprea les revindicacions feministes. Si tot anara bé, possiblement no arribaria el terme a incloure’s en els diccionaris. De moment, tal com admet el Cercaterm (resposta del 17.04.2026), podem considerar «adequat en català l’adaptació gràfica senyoro, que ja té cert ús».

Podem documentar-ne l’ús des de fa uns anys:

  • Rudolf Ortega, «Senyoros de la RAE» (El País, 28.11.2018):

    I aquí tots els senyoros de la RAE s’han començat a remoure a la cadira. Quin gran terme, senyoro.

  • Laura Aznar, «Prou del masclisme dels ‘senyoros’ a les tertúlies» (Crític, 24.11.2021):

    El tema és que el malestar d’aquest prototip de senyoros amb mi i amb les altres companyes que també els confronten té unes arrels més profundes…

  • Marta Ramon, «No suporten les dones que no callen» (Ara, 29.09.2022):

    I això que l’escàndol de la selecció espanyola femenina genera molt interès als “senyoros” de moltes redaccions.

  • Parlament de Catalunya (23.03.2023), diputada Susanna Segovia Sánchez:

    …el que acabem generant són aquestes sensacions de rebuig i de mofa per part de «senyoros»

  • Corts Valencianes (15.04.2026), diputada Maria Josep Amigó Laguarda:

    Estos «senyoros», perquè això sí, tenen això en comú, són tots «senyoros», estan al control d’À Punt.

  • Maria Juan Donat, entrevista de Violeta Tena en El Temps, 09.05.2026:

    Hi ha molt de senyoro a tot arreu, també en l’esquerra.

campa

Mostra d’ús en la traducció al català de Liber basiorum de Janus Secundus Nicolai Hagiensis o Joan Segon (Los petons, 1880; traducció de Josep
Franquesa o Isidre Reventós i Francesc Matheu).

Esta paraula era un adjectiu i ara també s’ha convertit en substantiu, tal com podem llegir en el gd62:

campa adj. f Es diu del terreny agrícola destinat al conreu de cerelas i lleguminoses.

De moment, els diccionaris solen classificar esta paraula només com adjectiu i únicament formant part del terme terra campa. Per exemple, en el dnv (s. v. terra):

27. terra campa f. AGR. Terra de conreu on no hi ha arbres ni vinya, destinada generalment a la producció de cereals i de lleguminoses.

L’ús com a substantiu és escàs, però podem localitzar alguns exemples al segle xix i dos més recents en les intervencions parlamentàries:

  • dscv, 11.12.2024:

    …un conjunt de campes o parceŀles habilitades en l’exterior dels cascs urbans i accessibles per a vehicles pesats…

  • dscv, 11.12.2024:

    Però és que les campes de cotxes, també en Paiporta, també les vaig vore jo a muntonades…

repositori

El terme anglés d’informàtica repository apareixia fa anys en un diccionari Oxford (no recorde quin):

1 a place where things are kept or stored, esp a WAREHOUSE or museum.
2 a person or book that has a lot of information, secrets, etc.

El diccionari deangcat donava les alternatives següents (consulta: 2009):

n dipòsit, magatzem ║ (furniture) guardamobles ║ (person) dipositari ║ (fig) mina, pou.

Finalment, la Neoloteca del Termcat va introduir el terme repositori:

repositori  m
es  almacén
es  depósito
es  repositorio
fr  référentiel
en  repository
Informàtica > Aplicacions informàtiques > Bases de dades
Sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

Vegeu repostar, per a la relació d’este terme amb rebost.

aroma

Fragment d’un acudit de Galdric Sala (Regió7, 25.10.2024). 🔗

Actualment, hi ha diccionaris (diec, gdlc) que marquen la paraula aroma com a femenina i diccionaris (dnv; consulta: 25.06.2025) que indiquen que és masculina, cosa que permet pensar —seguint la documentació oferida pel ctilc que convindria validar les dos opcions.

Eixa doble possibilitat es veu que fa anys que la tenen en compte els nostres lingüistes de capçalera, ja que els apunts de Joan Miravitlles, Pompeu Fabra va exposar:

En català, pont i sucre són sempre masculins; calor i aroma, sempre femenins.

I en un sentit contrari matisat, Alcover va considerar que la paraula era masculina, però va anotar «i vulgarment f.».

parapeu

Fragment del web de l’Estació Ornitològica El Parapeu. 🔗

La paraula parapeu té entrada en el dnv:

parapeu
m. Dificultats o impediments que es posen a algú per a obstaculitzar alguna cosa que vol fer.

El dcvb no l’arreplegava, però sí que apareixia en colomina:

+parapeu ‘fre, obstacle, entrebanc’, «m’han posat parapeus» (B[enido]rm, l’Alfàs, JMartz).

Ocurrència persistent

Tenint en compte el valor de veracitat que atorguem a l’escriptura, podem pensar que la creació expressiva fer parapeu tindrà més fortuna que si s’haguera quedat com a argot per a iniciats, que és el que degué ser en algun temps, al costat de posar peu fiter, expressions que van rebre la funció de calcar l’hacer hincapié castellà.

Amb el significat ‘fer èmfasi, recalcar, insistir, subratllar, posar l’accent’, reig2 va incorporar la suposada locució fer parapeu*, indocumentada i inaudita en aquell moment, excepte en possibles converses de bar que fan broma sobre la possibilitat de traduir més o menys literalment qualsevol cosa del castellà-espanyol al valencià-català, com seria el cas de fer-ho equivalent del hacer hincapié espanyol, que algunes vegades hem sentit, en versió particular d’algun diputat valencià: fer hincapeu*.

El mateix Eugeni Reig va comentar (juliol del 2005):

Això de «fer parapeu» no ho tinc ben documentat. Ho deia un company meu de carrera que era de la Safor, però ni recorde com li deien ni recorde exactament quin era el seu poble. Algú em digué que això també ho deia Francesc Ferrer Pastor, però en el seu Diccionari general no hi és i a ell, per desgràcia, no puc preguntar-li-ho perquè ja ha mort.

De fet, la seua consulta a la llista Zèfir (març 2002) va rebre una resposta negativa de Josep Agustí (Horta):

«Fer parapeu» em resultava desconeguda.

Fins fa poc —ara ja no (setembre del 2005)—, podíem trobar un ús d’esta fórmula a la xarxa en una acta del Gremi de Campaners de València. Tanmateix, l’autor de l’acta ha decidit esmenar-ho, després de consultar l’avl, on no li han pogut validar l’expressió, sinó tot el contrari:

Diuen que «fer parapeu» seria més bé una adaptació per a evitar la malsonant «fer hincapeu», que seria ridícula.»

El cas és que l’autor de l’acta, amb molt bon sentit —i estil de redacció—, havia agafat l’expressió d’una veu suposadament autoritzada:

No és una expressió que utilitzem els campaners, sinó una expressió que jo havia sentit a una persona que considere que té un valencià més que correcte i que, pensava, és correcta.

En este cas, podem constatar que les veus autoritzades també fan broma de tant en tant o es deixen dur pel joc de la traducció literal. Estic segur que Eugeni Reig esmenarà la fitxa del seu llibre —o, si és el cas, la completarà i confirmarà amb més documentació.

carrusel

Carrusel
Un carrusel, fotografiat per Eugène Atget (1923).W/ Internet Archive. 🔗

La paraula carrusel apareix en el dnv:

carrusel
1.  m. ESPECT. Espectacle eqüestre que consistix en una sèrie d’exercicis d’exhibició executats per una formació de genets, generalment disposats en cercle.
2. m. JOCS Cavallets 9.
3. m. Successió ràpida de persones o fets en l’espai o en el temps.
4. m. INFORM. Element d’una pàgina web en el qual es mostren cíclicament imatges o text que es vol destacar.
5. carrusel esportiu m. AUDIOVIS. En ràdio i televisió, conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió.

Fa uns anys, el company Àngel Alexandre mos va assenyalar una curiositat (Migjorn, 04.10.2006 dc.):

Ahir em va sorprendre veure diferents grafies per a esta paraula:

  • Diccionari valencià (Bromera), diccionari del Salt: carrussel.
  • Termcat: carrusel.
  • Gran diccionari de la llengua catalana: carrousel* (amb la indicació d’estrangerisme no adaptat [*]).
  • diec: no l’arreplega.
Nota fdt. El gdlc ha adoptat la grafia carrusel; el diec continua sense donar entrada a esta paraula (consulta: 03.03.2025).

El gd62 també entrava aleshores la forma carrusel. Per contra, la qüestió de la esse sonora o sorda no tenia a vore amb els valencians (encara el que el diccionari del Salt 2.0 haja escrit —considerem que erròniament— *carrussel), com es pot comprovar en el pdl-iec, on la paraula apareix documentada una cinquantena de vegades amb formes diverses. Tenint en compte l’origen francés, la forma havia de ser la que indicaven el Termcat i el gd62.

Quant a l’etimologia, el tlf dona (s. v. carrousel):

Empr. au napolitain carusello (ital. carosello) «sorte de jeu» (ca 1580, Sassetti ds batt.) du nom des balles de craie [en forme de têtes] (en napolitain carus(i)ello, -i «tire-lire de craie en forme de tête», dér. de caruso «tête rasée», v. dei)