trage

  1. Esta paraula ja ha segut inclosa en el dnv (consulta: 14.06.2021):

    1. m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona.
    2. m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat.
    3. m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela.
    4. m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça.
    5. d’eixe color tinc jo un trage V. color 24.
    6. tallar un trage (a algú) loc. verb. Criticar-lo.

    Esta paraula ja apareixia en el Salt 2.0 (abans del 2002):

    trage m. Vestit 2.

    La paraula no apareixia encara en els diccionaris habituals. De fet, la paraula vestit, que havia quedat reduïda generalment a designar una peça de roba que solen portar les dones, ha recuperat part del seu valor com a hiperònim indumentari.

  2. En l’àmbit dels mitjans de comunicació —i per contextualitzar la forma que donava el Salt— hem d’assenyalar que Ésadir recollia (i manté encara) una forma alternativa per a la tvc:
    Versió anterior de l’Ésadir Versió actual de l’Ésadir (14.06.2021)*
    trajo
    ús restringit
    no recollit al DIEC
    Lleng. col·loquial.Vestit d’home.
    trajo
    » ús informal ús informal
    » no recollit al DIEC no recollit al DIEC
    Recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.
    Lleng. col·loquial.
    Vestit, especialment el que està format per una jaqueta i uns pantalons del mateix teixit.
    Variant: tratge.
    Castellà: traje.

    Podem observar que incorporen l’alternativa tratge, sense tindre en compte que la forma fixada per l’avl és trage.

    * L’endemà de fer la fitxa i comentar-los el cas, l’«Equip ésAdir» em comunica que afigen la variant trage.
  3. En el dcvb ja podíem trobar esta entrada:

    1. TRAJO m.
    || 1. Manera de moure’s o d’obrar; aspecte, semblança exterior d’una persona o cosa (Ripollès, Empordà, Segarra, Mall., Men.); cast. trazas. A vós, que dexant les pompes mundanes | seguint l’umil trajo del gran Rey del cel, Passi cobles 4. «Aquest home té un trajo que no m’agrada gens». «El secretari té tots els trajos de ser un estrafolari». «L’avi era un trajo d’homo que pareixia un gegant». Axò té trajo d’esser el convent, Penya Mos. iii, 94. «Hi ha trajos de ploure». «Aquest malalt té mals trajos».
    || 2. Manera especial de vestir (val., men.); cast. traje. Trajo: Cultus, habitus, ornatus, vestitus, Torra Dicc. May solen les vèrgens estar sens enueja | quant veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Y ab aquests trajos novells, | quant volen exir de casa, Cobles Marquesota.
    || 3. Gales, adorns minuciosos o puerils (Escrig-Ll. Dicc.). Trajos: galas, dengues, usos, adornos, Ros Dicc. 233. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, Villena Vita Chr., c. 117.
    || 4. Vestit, la roba completa que du una persona per vestir; cast. traje. Sobre certs punts dubtosos dels trajos que es durien més en lo ball, Genís Julita 96. Com muden los trajos, lo viure ha mudat, Costa Poes. 125. No té tants de trajos com un elegant, Maura Aygof. 50.
    Var. form.: traio (en l’accepció || 1);—trage (en l’accepció || 4). Aquesta darrera forma es pronuncia amb catalana en valencià (tráʤe o traʧe) i amb j castellana en mallorquí i menorquí (trájχe).
    Fon.: tráʒu (or., men.); tráʒo (mall.); tráju (Empordà, Garrotxa); tráʤu (alg.).
    Etim.: pres del cast. o port. trajo, mat. sign. ||1 (cf. Corominas DECast, iv, 524-525).

Intro

El terme anglés enter designa la tecla de l’ordinador servix per a introduir un salt de paràgraf en un text. En valencià hi ha diverses opcions per a denominar eixa tecla. El Termcat (consulta: 12.05.2021 ) en dona unes quantes en una fitxa: tecla d’introducció, tecla de retorn, Introd, Retorn… A més, també hi ha qui utilitza la forma Intro, que coincidix formalment amb les lletres del prefix intro- i és una forma abreujada de la paraula introducció.


En castellà, el diccionari Clave (1996-2021) recull la paraula enter com a anglicisme:

(1996) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla de retorno de carro.
(2021) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla que sirve para seleccionar una opción o para cambiar de línea.

Sufera

El nom Sufera en dos topònims de Cabanes (Plana Alta).

A Cabanes (Plana Alta), el topònim Sufera forma part de la denominació de dos elements, un castell antic i en ruïnes, el castell de Sufera; i una penya o roca, el Castell de Sufera.

Segons explica Coromines en l’onomast:

Entre el Baix Maestrat i el Pia de Cabanes, resta avui SUFERA com nom d’un «monte» en te. de Cabanes (GGRV, 429). Fou el nom d’un castell, i després convertit en poblat: 1225: «castrum Çufera», prop del castell de Miravet (Huici i, 85); 1243: carta per a «Suffera et Aixer —» (Font Rius, C. d. p., S 281; cf. p. 792). Sarthou (GGRV, 47) amb cita d’un treball de Jaume Mateu (Epitome Hist. de Benlloch, a. 1756): «los primitivos moradores [de Bell-lloc] pidieron a Jaime I, que a la sazón se encontraba en la Sufera  (Cabanes), permiso para trasladar las viviendas al sitio donde hoy se halla el pueblo». Tant Çufera com Çuera figuren a l’index del Real Patrimoni (Mtz. Fdo., BSCC 1935, 206) i els ajunta com si els atribuís (potser a tort) a un mateix lloc.

L’ETIM. aquí es troba en l’arrel àr. zḣr ‘brillar, florir’, d’on vénen molts substantius de sign. semblant: entre ells záḣra ‘flor’, i translatíciament ‘bellesa’, ‘selecció, el floret’. Segons la norma, se’n formaría el diminutiu zuḣäi̯ra ‘el floret, la tria excellent’.

alegal

Segons el Diccionari jurídic català de l’iec (consulta: 24.01.2012):

alegal adj.
DRET
Que no és regulat ni prohibit per la legislació vigent.
Ex.: Les emissores* de ràdio alegals no són un problema si no interfereixen alguna banda de freqüències d’emissió legalitzada prèviament.es alegal


* Víctor Xercavins em fa vore una errada en emisores (06.02.2012). L’esmene i avise els del djc.

En el Cercaterm (consulta: 10.11.2005 ) trobem:

alegal ca alegal, adj
Que no està previst per la llei.

Eixa mateixa definició és la que dona el dnv (consulta: 20.04.2021 ).

Només l’he localitzat una vegada en la GEC (s. v. radiodifusió; consulta: 24.01.2012 ):

«Després d’una primera etapa de proliferació alegal d’emissores municipals, comercials i de les denominades ràdios lliures, l’administració pública ha atorgat llicències a emissores segons la disponibilitat de l’espai radioelèctric i de l’acompliment de les condicions.»

I una vegada —amb la forma al·legal*, segurament originada per analogia— en el PDL-IEC (El Temps, 94, 1986):

«Doncs bé, prudentment o no, diré dues coses. La primera: si la maquineta de Castelló és al·legal il·legal o contral·legal, el mateix caldria dir de les emissores d’FM que funcionen sense llicència, de les emissores de l’ona mitjana que ocupen al dial freqüències que no els corresponen, de les emissores d’FM i ona mitjana que emeten amb potències força superiors a les atorgades legalment, i etc., etc., etc.»

En el 2005 no vam localitzar el terme en els diccionaris habituals, ni en espanyol en el drae, Clave, Espasa; ni en italià en el Garzanti; ni en portugués en el diccionari de la Real Académia Galega o en Infopédia (Porto Editora); però en la revisió del 2012 sí que el localitzem en castellà (drae):

alegal 1. adj. No regulado ni prohibido. Emisoras de radio alegales.

En italià (Garzanti) sembla que opten per una altra possibilitat:

extra legale agg. non contemplato dalla legge; per estens., illegale.

coixinet

Una mostra de la tecla del coixinet o quadradet.

A finals del segle xx, es proposa quadradet per a denominar la tecla dels telèfons fixos marcada amb el símbol ♯ (veg. Viquipèdia ).

Posteriorment, el Termcat (consulta: 08.04.2021) va establir coixinet com a forma principal i quadradet com a sinònim:

ca coixinet, n m
ca quadradet, n m
es almohadilla
es cuadradillo
es sostenido
fr carré
fr dièse
it cancelletto
en hash
en hash key
en number key
en pound
en pound key
en square
de Raute
de Rautentaste

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

De moment, el dnv (consulta: 19.05.2021) no ha entrat les formes quadradet ni malla (esta apareix també en el mestil2019, vii.1.1.4.3) , però sí que inclou coixinet:

coixinet
1. m. TECNOL. Peça metàl·lica sobre la qual descansa i gira l’eix d’un mecanisme.
2. m. ZOOL. Massa de teixit que protegix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals.
3. m. INFORM./TELECOM. Signe (#) usat en informàtica i telecomunicacions amb diverses funcions.

gàbia

El Diccionari de ports i costes (dports, 1995) contenia esta accepció per a gàbia:

gàbia f
es jaula; jaula paletizada; jaulón de embalaje
fr palette grillagé
en cage

Caixa de fusta, metàl·lica o d’un altre material feta amb llistons amb què s’embalen algunes mercaderies, com ara la maquinària, i que serveix com a unitat de càrrega.

L’accepció encara apareix en el Cercaterm (consulta: 07.04.2021), però hi ha un avís sobre la necessitat de posada al dia: «Atenció! La informació d’aquesta fitxa pot requerir una revisió.»

web

El diec2 (veg. la llista de novetats del 2007) va adoptar el manlleu:

web
1 m. [IN] Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet.
2 m. [IN] Lloc web.
3 f. [IN] Pàgina web.

L’ús en masculí, «el web», fa referència al conjunt de pàgines que pertanyen a un mateix projecte editorial; en canvi, l’ús en femení, «la web», és una reducció de «la pàgina web», és a dir, la referència a una única pàgina d’un projecte.

El terme anglés s’havia adaptat també com a teranyina, però esta forma no va tindre fortuna en la difusió. En la secció Interquè del web del Termcat (consulta: 10.01.2000) apareixien les novetats quant a la terminologia d’internet, i era on apareixia que la referència a l’accepció referent a a la xarxa global era de gènere masculí: «el web». Segons explicava el Vocabulaire d’Internet de l’Office de la Langue Française (Quebec), el web és un invent de Tim Berners-Lee per al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), a Suïssa (veg. Viquipèdia; consulta: 16.03.2021).


En castellà, el drae en línia (consulta: 16.03.2021) ha afegit alguna accepció; el drae01 van incloure la paraula com a forma adaptada, tal qual:

web. (Del ingl. web, red, malla) f. Inform. Red informática. ☐ V. página ∼.

tauleta digitalitzadora

L’any 1996 un document en castellà que arribava al dogv contenia el terme tableta digitalizadora (Alícia, 3 de maig de 1996]. Era en un temari d’informàtica sobre el programa Autocad. El terme no apareixia en el drae.

En valencià vam utilitzar l’equivalent tauleta digitalitzadora (que no apareixia a en els diccionaris habituals d’aquell moment: dec, diec, dval ni dtiupc), seguint el model de tauleta gràfica (dec). La forma tauleta digitalitzadora havia segut recollida pel Diccionari de dibuix tècnic (1992) del Termcat.

Mont-real

El nom d’esta ciutat canadenca en francés és oficialment Montréal. La forma en valencià és Mont-real (gec, consulta: 12.03.2021), encara que podem trobar «Montreal» en el Gran Larousse català (1990).

Tal com es comentava en la llista Zèfir (29.02.2002), podem comprovar que la pronúncia proposada per l’Ésadir (consulta: 12.03.2021) seguix la pronúncia d’altres topònims semblants (Mont-ras, Mont-ral…): [mon-rreál] (en lloc de [montreál].

rebissa

Podem trobar esta paraula en el dnv (consulta: 10.03.2021):

rebissa
1. f. Corda fina per a diversos usos.
2. f. NÀUT. Cap curt que porten els poals per a poder-los suspendre quan es trau aigua del mar des de bord.

Hi ha qui proposa, per al català, la paraula amant (Zèfir, 07.03.2002), que segons el gdlc és:

m MAR 1 Nom genèric de tot cap gruixut o cable assegurat per un extrem al cap d’un pal o d’una verga, i per l’altre a un aparell.
2 esp Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos.

El dcorom (s. v. rabassa) comenta:

Rabassell […] variant rabissell […] on hi deu haver contaminació d’algun sinònim (arbrissell?), però la citada veta dels pastors manacorins apunta cap a contaminació del terme nàutic rəbisə ‘cap de corda, proveït d’una gassa, que serveix per aferrar la vela i altres coses’ segons els pescadors de StPolM (1930); el qual, al capdavall també prové del grup rabada/rabo.»

Hi ha diverses traduccions amb variants ortogràfiques que semblen manllevades directament del castellà:

1) rebisa: Vocabulari Marítim Català-Castellà Castellà-Català de J. M. Martínez Hidalgo i Laureano Carbonell. Ed. Diputació de Barcelona.
2) rabissa: ídem.
3) ravissa: Diccionari Nàutic de J. M. Sagalés. Ed. Juventud, S. A.
4) revissa: Recull de mots i expressions marineres tossenques de Telm Zaragoza. Ed. Confraria de pescadors de Tossa de Mar. També a: Vocabulari de pescadors de Cambrils de J. L. Savall Rom. Ed. Rosa de Reus.

La definició més exacta sembla la del Diccionari nàutic, que defineix ravissa com a cap prim que, en un dels seus extrems, va lligat a un objecte per maniobrar o treballar amb ell. Segons el que indica dcorom, d’acord amb l’etimologia s’hauria d’escriure rabissa; però és possible que la pronúncia haja obert a la forma que preferix el dnv, rebissa.


En castellà, la forma equivalent és rabiza:

(Clave; consulta: 07.03.2002) «s.f. 1 En la caña de pescar, punta donde se ata el sedal. 2 Cuerda o cabo corto y delgado, unido por un extremo a un objeto para facilitar su manejo o su sujeción: Los marineros sujetaron los salvavidas a la borda con rabizas. 3 col. desp.
Prostituta.»

(Larousse-vox; consulta: 10.03.2021) «1 s. f. PESCA Punta de la caña de pescar en la que se coloca el sedal. 2 NÁUTICA Cabo pequeño de los barcos, que se ata al extremo de cualquier cosa para manejarla o sujetarla. 3 Mujer que ejerce la prostitución.»

Podem localitzar un exemple d’ús del terme castellà en el dogv (núm. 558, 01.04.1987, R COPUT 25.02.1987):

Independientemente, los titulares de servicios de temporada dispondrán de estos medios en función del servicio que prestan, como mínimo contarán con botiquín y aro salvavidas con su rabiza.

La versió en valencià era:

Independentment, els titulars de serveis de temporada disposaran d’aquests mitjans en funció del servei que presten, i com a mínim. comptaran amb farmaciola i cèrcol salvavides amb el seu cimerol.

Tanmateix, eixa rabiza no era el cimerol (gdlc: «part superior i més prima d’una canya llarga de pescar»), l’aparició del qual potser és deguda a una mala interpretació del terme castellà, que també significa ‘cimerol’, com hem vist en els diccionaris.