plurianual

  1. L’adjectiu plurianual significa ‘que té lloc diverses vegades a l’any’, segons els diec (consulta: 16.07.2020), dec93 i dval. El Salt 2.0, però, incloïa una segona accepció:

    2. adj. Que afecta més d’un any.

    El dnv (consulta: 16.07.2020) no ha inclòs la primera accepció, però ha validat este segona idea en dos accepcions que pareixen quasi sinònimes (els haurem de consultar si no hi ha cap error):

    plurianual
    1.  adj. Que té una duració superior a un any. Un pla plurianual.
    2.  adj. Que afecta diversos anys. Un cicle formatiu plurianual.

    A més, el dnv  ha admés les accepcions següents de pluriennal:

    pluriennal
    1. adj. Plurianual 1.
    2. adj. Que té lloc després de diversos anys.
    3. adj. BOT. Perenne 2 i 3.

  2. Fa anys, sobre la manera d’indicar ‘que dura diversos anys’, Roser Vernet-IEC (22.08.2000) em va escriure:

    Plurianual té el significat que recull el DIEC i que es correspon amb el dels adjectius acabats en -anual, ‘que te lloc x vegades l’any’. Amb el significat de ‘que dura x anys’, ‘que té lloc cada x anys’, pròpia dels adjectius acabats en -ennal, hauríem de dir pluriennal (vg. biennalquinquennal, etc.). Pluriennal es pot usar en el sentit esmentat, però només s’hauria d’emprar quan fos del tot necessari i el context no permetés fer servir els mots biennaltriennal, etc. La CL està d’acord en acceptar pluriennal com a part del sistema -anual / -ennal, però sembla precipitat donar-lo d’alta en diec.

    El diec ja ha admés l’adjectiu pluriennal (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    1 adj. [LC] Que té una durada de dos o més anys. Un pla pluriennal.
    2 adj. [LC] Que s’esdevé després de diversos anys.

    Podem observar que va embolicant-se la cosa entre les institucions normatives, ja que per a l’avl la durada és superior a un any, però per a l’institut la durada ha de ser superior a dos anys. D’altra banda, l’iec encara no ha acceptat en plurianual l’accepció que estén la duració a diversos anys.

    El gdlc que només preveia l’accepció botànica ‘perenne’ de pluriennal, ha introduït dos noves accepcions (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    adj 1 Que dura diversos anys. Pla pluriennal d’inversions.
    2 Que té lloc després de diversos anys.
    3 BOT Perenne.

  3. D’altra banda, queda per aclarir multianual, que tampoc apareix recollit en els diccionaris. En canvi, en el número 22 del Butlletí de la Scaterm (gener-febrer 2011), Marc Font inclou el comentari següent:

    L’adjectiu interanual a l’ombra del diccionari

    Sovint els parlants trobem a faltar paraules en els diccionaris. Sabem que no tots els mots poden estar recollits en les obres lexicogràfiques de referència, però així i tot pot sorprendre’ns una absència lèxica determinada, sobretot quan es tracta de paraules ben formades i molt esteses en l’ús. Un bon exemple n’és interanual, un adjectiu format amb l’adjunció del prefix inter a l’adjectiu anual , que no ha rebut la benedicció del diccionari normatiu però que apareix documentat a l’Observatori de Neologia amb regularitat des que inicià les activitats l’any 1988. També el cercador Google ens informa de la gran presènciapel que fa a l’ús de interanual (44.600 ocurrències en pàgines de llengua catalana) i per això ens hem volgut referir a aquest adjectiu que, a més, és important en la formació d’unitats terminològiques.

    IPC interanual, taxa interanual, inflació interanual, índex interanual, descens interanual, caiguda interanual, termes interanuals, ingressos interanuals i un llarg etcètera d’exemples ens demostren que l’adjectiu interanual és necessari en el llenguatge de l’economia. El diccionari normatiu no inclou interanual formant part de cap dels termes sintagmàtics esmentats, però els mateixos economistes confirmarien el gran ús d’aquest adjectiu no recollit per la normativa i, senzillament, deixarien constància de la necessitat de comparar les taxes, la inflació, els índexs, les caigudes i els augments interanuals, és a dir, d’aquest any en relació amb l’any anterior.

    És evident que la normativa no pot obrir la porta a tots els mots. D’aquesta manera, si una gran part de les paraules noves, que neixen de les regles de formació més productives (prefixació, per exemple), tenen un significat molt previsible i ben transparent, és molt probable que el diccionari no les reculli. Cal, en efecte, delimitar l’acolliment lingüístic, però l’adopció normativa de paraules morfològicament idèntiques a interanual no ens deixa entreveure el perquè del vistiplau normatiu a paraules com ara interatòmicintercel·lularinterconfessionalinterfàsic i, a part de moltes més, bianual i plurianual. Pot ser que la predictibilitat semàntica exclogui l’acceptació de interanual, malgrat que la semàntica de bianual i de plurianual sigui encara més predictible. Sigui com sigui, la inclusió de interanual faria que els especialistes —i els no-especialistes també— poguéssim fer servir interanual sense trobar-lo a faltar en el diccionari.

  4. Segons els criteris de la Universitat de Barcelona (2004):

    plurianual o pluriennal?

    Si bé l’adjectiu anual significa tant ‘que s’esdevé un cop l’any’ com ‘que s’esdevé cada any; que dura un any’, en períodes d’anys superiors hi acostuma a haver una paraula per a cada significat.

    Així, es parla de bianualtrianual i quadrianual per indicar que una cosa s’esdevé dues, tres o quatre vegades l’any, respectivament.

    • La publicació d’aquesta revista és bianual: un número surt al mes de gener i l’altre, al mes de juny.

    Paral·lelament, es diu que alguna cosa és plurianual quan s’esdevé diverses vegades en un any.

    • La convocatòria d’aquest examen és plurianual.

    Cal no abusar de l’adjectiu plurianual, i substituir-lo sempre que sigui possible per algun dels que indiquen un nombre més concret de vegades l’any.

    En canvi, es parla de biennaltriennalquadriennal i quinquennal per indicar que una cosa dura dos, tres, quatre o cinc anys, o bé que s’esdevé cada dos, tres, quatre o cinc anys, respectivament.

    • Els programes de doctorat són biennals.

    Paral·lelament, es diu que és pluriennal tot el que dura més d’un any o tot el que té lloc cada x anys.

    • S’ha negociat el Pla pluriennal d’inversions per al període 2001-2006.
    • Els cicles universitaris són pluriennals.

    Com en el cas anterior, cal no abusar de l’adjectiu pluriennal, i se n’ha d’evitar l’ús sempre que sigui substituïble per un altre adjectiu acabat en -ennal que indiqui un nombre d’anys més concret.


    Bibliografia
    RUAIX, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 238.
    BRUGUERA, J. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000 (El Calidoscopi), pàg. 51.

bianual

  1. Segons els diccionaris habituals (consulta: 16.07.2020), l’adjectiu bianual significa ‘que té lloc dos vegades a l’any’ (dnv, gdlc). En canvi, l’adjectiu biennal significa ‘que es repetix cada dos anys’ o ‘que té dos anys de durada’ (dnv, gdlc).
  2. En castellà, l’enciclopèdia multimèdia Micronet adjudica a bianual una accepció de botànica per a les plantes que tenen un cicle vegetatiu que dura dos anys. Tot i que els diccionaris drae i vox indiquen que cal distingir en castellà bianual i bienal. Tanmateix és molt comú confondre’ls quan es parla de pressuposts i dir «presupuesto bianual»* (Boro Vilalta 13.07.2000).Dit això, podem llegir que el dea inclou una segona accepció per a bianual:

    2. (semiculto) Bienal.

    La indicació «semiculto» indica «usos de cierta difusión que, al menos por el momento, son rechazados como incorrectos o impropios por las personas cultas». Tenim, doncs, que en castellà s’admet (en contextos no cultes, diuen) bianual en lloc de bienal (però no al revés). Dit això, l’accepció botànica (que Micronet adjudica a bianual ) apareix en el dea en bienal. Per això segurament en Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana (llibre de la Generalitat Valenciana) usen bienal.

  3. Quant a plurianual i pluriennal, vegeu la fitxa corresponent.

assentar

El diccionari de l’AVL [en línia; consulta: 07.04.2015] li ha incorporat una accepció comuna (ja recollida pel dgfpastor):

assentar
v. tr. i pron. Posar (a algú) sobre un suport qualsevol de manera que quede descansant sobre les natges. Assentar el xiquet en la cadireta. Assentar-se en una butaca.

Esta accepció es documenta cap al segle xv (i abans i tot). Un exemple del Llibre dels set savis de Roma (veg. edició 1907):

Lo senyor en taula se assenta
e demana la copa on es.

La família oficial sobre el fet de seure s’amplia: seure, asseure, asseure’s i assentar-se. Podeu consultar alguns matisos sobre els usos d’estos verbs en l’apunt «Seure, asseure i asseure’s» (comentaris inclosos) del bloc Fica-hi la llengua de Marta Breu.

En este sentit, podem rememorar el comentari de Coromines (dcorom s. v. seure):

No cal prohibir-se l’ús del verb per a la idea de pendre el seti o seient físic, però millor que sigui només quan inclou el matís de fer-ho amb fermesa o accentuada comoditat: «lo lloc a on se assenta lo que té lo timó: enclima» (si no s’hi assenta bé el trontoll de la maror li farà osciŀlar el governall, o caure a l’empostissat), OPou (ThPu., 70); a l’amic que presidirà el gran àpat familiar de Totssants: «abans no tornin les llargues vetlles de l’hivern, m’agradaria veure’t assentat al cap de taula de casa nostra», Coromines (Cartes d’un Visionari1 x, § 32, 148).

Cabriol

  1. Segons Vicenç Rosselló («La designació dels grans rius valencians» dins Materials de toponímia, II):

    L’afluent cabdal del Xúquer és anomenat «el riu de Cabrivol» a la Crònica de Jaume I (349). Si els Furs del mateix rei donen Cabriol —que sol mantenir-se als textos catalans—, la lletra del tractat d’Almirra (1244 […]) consigna: «ubi cadit Cabriel in Xucarum», referint-se a Cofrentes.

    Segons el mateix autor, aquest topònim entraria en el «calaix de sastre» dels preromans.

caciquil

  1. Adjectiu que no apareixia en els diccionaris més habituals (abril 2008), amb l’excepció d’una proposta d’entrada del Cercaterm i de l’entrada del gd62:

    caciquil adj Relatiu al caciquisme. Mètodes caciquils.

  2. El diec encara no, però el dnv (consulta: 23.06.2020) sí li ha trobat lloc en la normativa:

    caciquil adj. Del cacic o que hi té relació. Una actuació caciquil.

  3. El ctilc (abril 2008) documentava el terme, per exemple, en Isidre Lloret i Massaguer (El municipi com a govern, 1914) i, més modernament, en Enric Valor (Sense la terra promesa, I, 1980).

nombres amigables

Segons comenta Simon Singh (veg. fermat), els nombres amigables són parelles de nombres tals que cadascun equival a la suma dels divisors de l’altre. Per exemple, 220 i 284; i segons descobrí Fermat (1636) el 17.296 i el 18.416. Descartes descobrí el 9.363.384 i el 9.437.056. Euler en descobrí uns quants i fins i tot Paganini (1866) va descobrir el parell 1.184 i 1.210.

ni-ni

  1. Substantiu de creació més o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. Sí que el recollia el web de l’Ésadir (consulta: 27.05.2014):

    ni-ni
    Jove que ni té estudis ni treballa.

    Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni

    Nombre:

    • Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
    • Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
  2. Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: 16.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

    ca ni-ni, n m, f
    es nini
    en NEET

    Treball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
    Definició
    Jove que no estudia ni treballa.

    Nota
    1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
    2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
    3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.

  3. En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (veg. Google Llibres): «Dels ‘Ni-ni’ als ‘nimby’»:

    El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.

    El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):

    Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.

    L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).

  4. En castellà, la Fundéu ha adoptat la forma nini (que encara no apareix en el drae; consulta: 29.01.2015). El Departamento de Español al Día de la rae donava la indicació següent (11.05.2015):

    Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.

    En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):

    Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP

llandar

  1. Este verb apareixia en diccionari del Salt 3.0 i també ha entrat en el dnv (consulta: 03.04.2020):

    1. v. intr. Molestar, destorbar, emprenyar. Es passa el dia llandant. Per favor, no llandes més!
    2. v. tr. TÈXTIL Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llandes especials.

  2. L’accepció 1 no apareixia en el diccionari del Salt 3.0, però la vaig documentar anteriorment en reig2 amb el significat ‘importunar, fer-se pesat’, que deu ser la font del dnv. Altres diccionaris generals encara no han afegit este verb.
  3. Pel que fa al substantiu llanda, que compartix cinc accepcions amb llauna (segons el dnv; consulta: 03.04.2020) el gdlc (consulta: 03.04.2020) fa llanda sinònim de llauna (no en totes les accepcions), però el diec (consulta: 03.04.2020) no fa cap remissió entre les dos paraules, mancança que haurien de resoldre, ja que les accepcions de llauna són expressades també amb llanda (amb caràcter general al País Valencià).
  4. De manera sorprenent, tant el diec (consulta: 03.04.2020) com el gdlc (consulta: 03.04.2020) inclouen lata per a accepcions relacionades amb coses o persones molestes o carregoses.

codís

Germà Colón Domènech (Anuari 97 de l’Agrupació Borrianenca de Cultura) utilitza esta paraula, que els diccionaris recullen com a nom comú sinònim de palet de riera (gdlc diec; consulta: 12.03.2020), com a adjectiu: «pedres codisses (preses probablement del riu Belcaire)».

El dnv (consulta: 12.03.2020) l’inclou també com a substantiu i remet a pedra codissa:

codís m. GEOL. Pedra codissa.
pedra codissa f. GEOL. Pedra de rambla o de platja arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d’aigua o l’embat de les ones.

Per tant, podem fer un petit conjunt de sinònims (no sempre enllaçats pels diccionaris): blavó, codina, codís, codolell, cudol (còdol), mac, macolí, palet (de riera), pedra de riu, quadrell… Veg. també el Diccionari de sinònims d’Albert Jané (s. v. còdol i palet; consulta: 12.03.2020)

ecòtop

El 29 de setembre del 2000 el Termcat em va respondre que incorporaven, en el camp de l’enginyeria forestal, la forma ecòtop, però no definien el terme. Vaig trobar una definició en castellà (ecotopo) per internet:

Espacio vital delimitado en el que reinan unas condiciones ambientales similares.

Han passat els anys i la fitxa del Termcat (consulta: 11.03.2020) continua sense definició, però responen ràpidament a la consulta que els envie (12.03.2020):

La definició més adequada per al terme ecòtop és: ‘Hàbitat diferenciat dintre d’un altre de més gran’. Ben aviat difondrem una fitxa completa del terme al Cercaterm.

Mentrestant, trobe algunes propostes més de definició, encara incompletes, en la xarxa en valencià, com ara:

  • Espai ocupat per un arbre al llarg de la seva vida. («Manual de caracterització i conservació dels boscos singulars de pinassa», Generalitat de Catalunya, 2018; consulta: 11.03.2020)
  • Espais on es dona una sèrie de fluxos horitzontals entre ells (de matèria, energia, organismes, etc.), i també verticals (energia o matèria). («Modelitzaxció de l’accessibilitat dels espais forestals a la Plana del Vallès», UAB; consulta: 11.03.2020)

O en altres llengües, com ara les oferides pel Termium Plus canadenc (consulta: 11.03.2020), per exemple:

  • [en] The smallest landscape unit in the ecological holarchy … of concrete systems is the ecotope, while the largest system is the ecosphere that embraces all biological and technological ecosystems. Therefore, the environment which learners of EE course directly observe is usually an ecotope which is the smallest holistic land unit. … According to Naveh …, an important thing is that the ecotope has two extreme types: one is the “biotope” (a term redefined by me for this context) or ecotope of bioecosystem that is maintained by the input of solar energy, natural biotic and abiotic resource materials; and the other is the “technotope” (a term proposed by me) or ecotope of technoecosystem that is constructed and maintained by man’s input of energy and material and is regulated by man.
  • [es] Espacio vital limitado en el que existen condiciones ambientales similares.
  • [fr] Ensemble des facteurs du milieu, composé du climatope et de l’édaphotope, c’est-à-dire des facteurs relevant du climat et du sol, et délimité par les mêmes conditions d’environnement (température, humidité, aliments…).