cost del cicle de vida

En un temari d’enginyeria de l’any 1997 apareixia esta expressió en anglés: «El life cycle cost i la reforma o renovació de la maquinària».

En la Revista de Qualitat, número 37, d’abril del 2000, ho traduïen com a cost total de l’equip:

L’objectiu és escurçar el període de maduració i minimitzar el cost total de l’equip (Life Cycle Cost) interactuant en les fases de disseny, fabricació, instal·lació, proves de funcionament i proves de producció, dels equips productius.

Posteriorment, el Termcat (consulta: 10.05.2022) va proposar una equivalència més literal per al terme life cycle, terme que conforma altres expressions relacionades amb este àmbit de l’enginyeria i la gestió ambiental. Per exemple:

ca anàlisi del cicle de vida, n f
es análisis del ciclo de vida
en life cycle assessment

Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Avaluació dels aspectes ambientals d’un producte o d’un servei al llarg de tot el seu cicle de vida, incloent-hi els processos de transport i d’altres que hi estiguin relacionats.

I en eixe mateix sentit ha resolt el Termcat (11.05.2022) la seua preferència per la forma cost del cicle de vida:

Considerem que la forma cost del cicle de vida és adequada en referència al ‘total de costos que es produeixen durant la vida útil d’un producte o la durada d’un servei, inclosos la planificació, el disseny, l’adquisició, el funcionament i manteniment i la retirada del producte o servei’.

LGTBI-fòbia

L’aplec de la sigla lgtbi amb el sufix -fòbia forma el terme lgtbi-fòbia, que és la forma que dona el Termcat (veg. Diccionari LGBT). Seguint eixe criteri, l’adjectiu derivat seria lgtbi-fòbic -ca.

Cal tindre en compte la indicació que fa el Termcat sobre esta sigla (que ells escriuen lgbt; consulta: 07.10.2015):

 La denominació lgbt, i els diversos equivalents, són la sigla que correspon a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres. L’ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües; així, al costat de les formes lgbt i lgtb, que són les més freqüents en català, també es documenten les variants glbt i glbt. De vegades també s’omet la b (de bisexuals) o s’afegeix una q (de queers) o una i (de intersexuals).

A banda d’això, no he localitzat cap indicació aplicable i clara sobre esta composició en l’oiec (2016-2021). A més, la possibilitat d’aplicar una regla s’embolica, perquè en 2016 incorporaven un guionet entre prefixos i sigles (anti-otan); en 2021 modifiquen el criteri i canvien el guionet per un espai (anti otan). En tot cas, l’ortografia de l’institut no indica res respecte a este tipus de sufixació. Amb tot, podem considerar que el punt 4.3.2.2.h valida —fent una deducció dels exemples utilitzats— l’ús del guionet en el cas d’una sigla seguida d’un sufix:

h) En els termes d’especialitat compostos en què algun dels elements és un símbol (lletra, xifra, etc.): àcid d-lisèrgic, p-aminoazobenzè, e-mail, goma-2, α-naftol,
omega-3, pH-metre (llegit «pehàcmetre»), propan-2-itilè, succinil-CoA-sintetasa, 2,4,6-trinitrofenol.

En tot cas, l’institut hauria de revisar esta regla per a deixar-la més clara, tant pel que fa al compost sigla-sufix (lgtbi-fòbia) com per a explicar més clarament la diferència entre súper 8 (cas previst 4.3.1.b) i goma-2 (cas previst en este apartat 4.3.2.2.h).


En castellà, el compost va aglutinat sense guionet (veg. Fundéu): LGTBIfobia.

turismofòbia

En valencià sentim dir turismofòbia i turismefòbia. Encara no han estat recollits en els diccionaris i responen a criteris de composició un poc diferents. En turismofòbia es seguix el criteri d’utilitzar prefixos derivats del grec i del llatí (o que semblaven derivats d’eixes llengües); en turismefóbia es fa una composició amb dos elements propis de la llengua actual.

Mentres s’establix definitivament una de les dos formes, el Termcat (26.09.2017) fa la proposta següent:

La forma més adequada lingüísticament és turismofòbia, amb la forma prefixada turismo- de turisme. Tot i que no sigui un terme format estrictament a la manera culta, perquè la forma prefixada turismo- no és culta, sí que és preferible sempre formar aquesta mena de compostos híbrids creant formes prefixades acabades amb –o.

Darrerament és un recurs de formació de termes bastant productiu: per exemple en els derivats amb –teràpia com ara alimentoteràpia, fangoteràpia, o el més discutible xocoteràpia.

En principi esperàvem que el criteri tinguera relació amb els sufixos o pseudosufixos derivats del grec i el llatí que s’utilitzen en composició amb el sufix derivat del grec -fòbia (amb alguna excepció, com ara lgtb-fòbia; és clar, també hi ha lgtbi-fòbia),* però han enfocat la qüestió seguint l’analogia de l’ús d’una de les vocals d’enllaç (o/i) que es solen afegir al final del primer component (si no en té) i que sol companya habitual del segon component (com ara: taxidèrmia/taxonomia).

* Nota FDT (12.04.2022). El Termcat va decidir escriure este terme amb un guionet entre la sigla i el sufix: lgftbi-fòbia. En la versió anterior d’esta fitxa havíem escrit el terme aglutinat (lgtbifòbia).

Cal afegir que podem documentar el terme en l’anuari del 2016 de la GEC (s. v. sociologia; consulta: 26.09.2017):

… ser “invisible”. La turistificació i el risc de la turismofòbia Segons les dades del Consell forastera que ratllen la turismofòbia. Segons la percepció dels barcelonins, el turisme s’ha convertit en un …

en/amb + vehicle

Pel que fa a este context, tal com assenyala Pelegrí Sancho Cremades (gcc s.11.5.2.1, pàg. 1.739):

«La feblesa fònica i l’abstracció semàntica expliquen nombrosos casos de vacil·lacions entre les preposicions en, a i amb. Així, la preposició amb i la preposició en poden emprar-se indistintament al davant dels complements que indiquen el vehicle amb verbs de moviment: Hem pujat amb / en bicicleta, M’estimo més d’anar amb / en tren73


73. Aquí seguim el punt de vista defensat per Solà (1999:132-135), que s’oposa a una certa tradició de la proposta de Fabra (1918:§ 117), que pretenia diferenciar Puja amb aquesta tartana (vehicle) i Puja en aquesta tartana (locatiu direccional), si bé no presentà l’ús de la preposició amb com a obligatori. La proposta de Solà és acceptada per Badia (1994:218-219) i ha estat incorporada a Solà (1995:21).

Per tant, en eixe context són igualment bones les dos opcions, tal com reflexiona el mestil (xxi.7.4):

7.4.1. La designació del vehicle amb o en què ens desplacem es pot introduir tant amb la preposició amb com amb la preposició en.

[382a] Hi anirem amb tren. [382b] Hi anirem en tren.

Amb el verb pujar és convenient distingir entre el règim amb en o a (‘direcció’) i amb (‘mitjà’).

[383] Puja en un cotxe. [384] Puja al cotxe.
[385] Puja amb cotxe. […]

Alguns autors d’obres antigues sobre qüestions de normativa prescrivien l’ús de la preposició amb + vehicle i condemnaven l’ús de la preposició en en este context. Per exemple:

  • Albert Jané (1973): Aclariments lingüístics.
  • Frederic Larreula (1974): Aclariments ortogràfics. Dubtes i errors de llenguatge

La llengua anava en un altre sentit i l’any 1977 Enric Valor aixina ho descrivia en el seu Curs mitjà de gramàtica catalana. Referida especialment al País Valencià.

anonimitzar

El verb transitiu anonimitzar forma part del vocabulari del dret i la ciberseguretat. Podem trobar en el Cercaterm dos fitxes relatives a este verb amb dos definicions que varien un poc però que concorden en el sentit general:

(Termcat) v. tr. Fer anònimes unes dades per impedir la identificació personal.
(iec, Diccionari jurídic) v. tr. Fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.

Una fitxa anterior de l’Idescat (2002) mostrava les consideracion següents:

ÀREA TEMÀTICA: Terminologia. Ciència i recerca. Matemàtica i estadística
TÍTOLS ASSOCIATS: anonimizar
DATA D’ACTUALITZACIÓ: 1/10/2002
SOLUCIÓ: Anonimitzar
ARGUMENTACIÓ:
Com n’hem de dir de l’acció de «fer anònim algú o alguna cosa»?

Aquest verb apareix en un context com ara el següent:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades anonimitzat de l’enquesta.

En castellà es documenta en algun diccionari la forma anonimizar, que és la que esperaríem si volguéssim crear una forma sintètica de l’acció verbal. En català disposem d’aquest mateix recurs, i, per tant, si partim del mot anònim podem formar el verb anonimitzar, de la mateixa manera que tenim canonitzar (de canònic), magnificar (de magnífic) o autenticar (d’autèntic). Un altre recurs, menys econòmic formalment, és recórrer a una frase verbal com ara fer anònim -a. El problema d’aquesta solució és que és poc pràctica a l’hora de tractar aquesta perífrasi com un adjectiu, i fins i tot en certs casos incorrecta.

La frase anterior és gramaticalment impracticable amb la perífrasi:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades de l’enquesta *fet anònim

També podríem recórrer, és clar, a l’adjectiu anònim -a, però l’efecte semàntic és diferent: no és el mateix dir que «un fitxer de dades és anònim» que «s’ha tractat el fitxer de dades perquè tingui com a efecte l’anonimat».

de rapafuig

  1. Anant espai i amb calma, és a dir, contràriament al que significa esta locució, vaig localitzar (15.10.2009; 14.02.2022) unes quantes formes diferents d’escriure-la:

    (Salt 2.0) d’arrapafuig
    (gd62) d’arrapa-fuig
    (gdlc) d’arrapa-i-fuig
    (DVoramar) d’arrapa i fuig
    (FPastor i dcvb) de rapafuig
    (dnv) de rapa-fuig

  2. El company Cèsar Mateu (19.10.2009) localita la variant «d’arrapa i fuig» en el dcvb (s. v. fugir). A més, m’indica la forma «de rampa i fuig», que diu que s’usa aixina a Castelló de la Plana. També eixa és la forma de Borriana, segons Josep Palomero («Vint anys de “Pequeña historia de pequeñas cosas”», Buris-ana, 193, 2004: [pdf])

decaer

En castellà, este verb té dos accepcions, seguint el drae:

decaer
1.
intr. Dicho de una persona o de una cosa: Ir a menos, perder alguna parte de las condiciones o propiedades que constituían su fuerza, bondad, importancia o valor.
2. intr. Mar. Dicho de una embarcación: Separarse del rumbo que pretende seguir, arrastrada por la marejada, el viento o la corriente.

En el diccionari seco podem trobar un exemple d’ús del verb:

1 Verbo irregular. Se conjuga como caer.
2 Construcción: decaer DE su antiguo esplendor.

Segons el diccionari moliner:

(«de; en»). «*Debilitarse. Declinar». Perder fuerza o intensidad una cosa o una cualidad: ‘La fiebre ha empezado a decaer. Su ánimo no decae a pesar de tantas penalidades. Su inteligencia no decayó ni en la vejez’. ◉ *Perder una persona ánimo, fuerzas, energía, importancia u otras cualidades estimables: ‘Ha decaído mucho: no es ya el hombre brillante que era’. (Generalmente, se expresa con «en» la cualidad en que se advierte la decadencia: ‘Ha decaído en belleza’. También puede expresarse con «de» la situación anterior: ‘Decayó de su poderío’.)

Segons indica la Fundéu, el dea conté una altra accepció:

El Diccionario del español actual incluye la acepción ‘quedar sin efecto’ como propia del ámbito jurídico […].

Esta accepció permet que el sentit de canvi gradual del verb es convertixca en immediat i absolut.

Equivalències de decaer i usos en valencià en l’àmbit del dret

En valencià, hi ha diverses equivalències possibles . Podem seguir la revista LliÚs (núm. 12, 1998):

  • Si el subjecte són les persones, cal dir que perden els drets.
  • Si el subjecte són els drets, caduquen o prescriuen, segons el cas. (Per tant, el decaimiento serà o bé caducitat o bé prescripció).

Amb un poc més detall, podem trobar en Criteris per a la traducció de textos normatius del castellà al català (Generalitat de Catalunya, 2010):

decaer v intrcaducar v intr
Un dret, finalitzar o extingir-se pel transcurs d’un termini predeterminat per la llei o la convenció vàlidament establerta entre particulars.
es: El derecho de tanteo decae por el transcurso del plazo establecido.
ca: El dret de tempteig caduca pel transcurs del termini establert.

 Nota.  Hem vist més amunt que, segons el cas, el verb en valencià ha de ser prescriure.

decaer en su derecho v intrperdre el (seu) dret [o perdre els (seus) drets] v tr
Una persona, trobar-se que ha perdut un dret perquè no ha complert algun requisit, perquè ha transcorregut el termini per executar-lo o perquè executant-lo ja ha rebut el que li pertocava.
es: La persona que no comparezca decaerá en sus derechos de admisión.
ca: La persona que no comparegui perdrà el dret d’admissió.

El verb decaure en l’àmbit del dret

El verb decaure té també algun ús en l’àmbit del dret (especialment, en dret parlamentari), tal com podem trobar en la xarxa, amb accepcions diferents, mirant el Diccionari jurídic de l’iec i el Termcat:

(iec) decaure1 v. intr.
Perdre la vigència o el vigor legals.
Ex.: Al final de la legislatura decauen totes les tramitacions.

(iec) decaure2 v. intr.
Ometre el tractament d’un punt de l’ordre del dia perquè no escau de fer-ho.
Ex.: La sol·licitud de compareixença no té sentit perquè la compareixença ja s’ha dut a terme; per tant, aquest punt decau.

(iec) decaure3 v. intr.
En un òrgan col·legiat, no caldre debatre un text perquè va associat o depèn d’un altre que ha estat retirat o rebutjat.
Ex.: Com que el projecte de llei es va retirar, l’esmena que s’hi havia presentat va decaure.

(Termcat) decaure v. intr.
es decaer v. intr.
fr devenir caduc v. intr.
en to fall v. intr.
Tancar-se, una tramitació parlamentària, per caducitat o perquè no s’ha defensat la iniciativa parlamentària.
Nota. El verb decaure s’usa en el context parlamentari referit a tramitacions parlamentàries. No és adequat utilitzar-lo referit a un dret o un recurs, amb el sentit de ‘prescriure’.

 

apeo

El terme castellà apeo té usos i accepcions diferents en àmbits diversos. A l’hora de traslladar-los al valencià convé evitar la desídia dels automatismes (que fàcilment porten a errors i inclús discriminacions lingüístiques, tal com mostra una notícia de Nosaltres La Veu, 27.12.2021): cal entendre els conceptes en cada context i aplicar els termes valencians adequats.

Aplicant les accepcions que el drae i altres fonts li donen al substantiu castellà apeo, tenim les accepcions i equivalències següents:

apeo valencià enllaços
(drae) 1. m. Acción y efecto de apear (‖ cortar un árbol). (dnv) f. tallada
(drae) 2. m. Acción y efecto de apear (‖ deslindar una finca). (dnv) f. topogr. fitació
(drae) 3. m. Documento jurídico que acredita el deslinde y demarcación. (dnv) f. acta de delimitació
(drae) 4. m. Arq. Acción y efecto de apear (‖ sostener un edificio). (dnv) m. apuntalament, estintolament
(drae) 5. m. Arq. Armazón, madero o fábrica con que se apea el todo o parte de un edificio, construcción o terreno. (dnv) m. constr. puntal, estintol

(dnv) m. constr. apuntalament

m. Arq. Acción y efecto de apear (‖ bajar de su sitio alguna cosa, como las piezas de un retablo o de una portada.) (dnv) m. desmuntatge

 

litre

El símbol del litre, la mesura de capacitat, es representa tant amb ele minúscula com amb ele majúscula (l L). La doble representació s’origina en la necessitat d’evitar la confusió de la minúscula amb la xifra 1. Segons el sistema internacional d’unitats (SI) de l’Agència Internacional de Pesos i Mesures (document d’anys diferents):

(1998) (c) Cette unité et le symbole 1 ont été adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). L’autre symbole, L, a été adopté par la 16e CGPM (1979, Résolution 6; CR,101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57) pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre 1. La définition actuelle du litre est donnée dans la Résolution 6 de la 12e CGPM (1964; CR,93).

(2006) (f) Le litre et son symbole l (en minuscule) furent adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). Le symbole L (en capitale) fut adopté par la 16e Conférence générale (1979, Résolution 6 ; CR, 101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57), comme alternative pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre un, 1.

En conseqüència, el mil·lilitre es pot representar amb ml o mL.


La paraula litre també és el nom d’una planta, tal com indica el gdlc:

litre2 m. BOT Gènere de plantes de la família de les litràcies (Lythrum sp.), de fulles simples enteres i flors purpúries.

baula perduda

Els diccionaris habituals (dval, dnv, gd62, gdlc, diec) no contenen esta expressió, popularitzada en l’àmbit de la paleontologia —on no pareix que es considere un terme científic adequat (veg. Discovering our world de Singh i Shook )—, però que existix abans (si més no en anglés [missing link] i en àmbits diversos; veg. Google Llibres) sobretot en altres àmbits on la metàfora té una utilitat semblant.

En anglés és missing link (veg. webster ; oxford ), en castellà és eslabón perdido (veg. drae ). En valencià semblava preferible durant un temps l’expressió graó perdut (veg. Google Llibres) o més encara anella perduda (veg. Google Llibres). En italià hi ha anello mancante, cosa que refermava l’opció per anella perduda. Podem observar que la intervenció del Cercaterm (consulta: 19.11.2021) ha donat preferència a la forma baula perduda:

ca baula perduda, n f
es eslabón perdido
fr chaînon manquant
en missing link
Ciències de la Terra > Paleontologia

Definició
Forma fòssil hipotètica intermèdia entre dues espècies o grups, especialment entre els humans i els simis.

A pesar de no tindre encara una definició en els diccionaris, l’expressió és utilitzada amb normalitat, com podem vore en diverses obres d’Enciclopèdia Catalana (consulta: 19.11.2021). En l’entrada «El naixement de l’home» de l’Enciclopèdia temàtica Proa es comenta la inadequació del terme en el camp de la paleontologia:

El 1890, un metge holandès, Eugene Dubois, va fer un viatge a les illes de la Sonda, amb l’esperança de descobrir allò que al seu temps s’anomenava la «baula perduda», la forma de transició entre els simis i l’home. L’any següent, en una localitat de Java, va trobar un crani parcialment conservat, algunes dents i un fèmur, restes que va atribuir a una espècie que es va anomenar Pithecanthropus erectus. A partir d’aleshores a moltes regions de la Terra es van descobrir fòssils amb característiques semblants a les del Pithecanthropus, que van fer possible parlar d’una forma humana primitiva, forma que ja no era un simi però encara no era com nosaltres. Amb tot, l’expressió «baula perduda» no és correcta, perquè suggereix una única espècie de transició entre els simis i l’home, i sabem que no és així.