instrumentar

En valencià, els diccionaris recullen per a este verb dos accepcions (dnv; consulta: 23.03.2023):

1. v. tr. MÚS. Preparar les partitures (d’una composició musical) per a cadascun dels instruments que l’han d’executar.
2. v. tr. DRET Escripturar.

No arrepleguen encara uns usos comuns actualment, que estenen el significat ‘preparar’ de l’accepció musical a altres àmbits, o que els amplien amb el sentit ‘utilitzar, manipular’. Podem documentar eixa accepció (ctilc, consulta: 23.03.2023; Google Llibres, consulta: 23.03.2023) a mitan segle passat:

La conquesta pel món animal de l’autonomia dels grans aparells fisiològics, cosa que permet a l’individu de regular la seva nutrició, el seu calor, el seu moviment i els seus intercanvis, no és encara la llibertat, però prepara l’autonomia corporal que instrumenta l’autonomia espiritual de la llibertat.

Les estructures de l’univers personal de Josep Maria Palacios i Martínez (1964)

El seu aïllament és paral·lel al fracàs a què desemboca tot intent d’instrumentar políticament l’opció esquerrana del catalanisme.

Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política de Jordi Casassas i Ymbert (1980)

A pesar que la normativa encara no ha admés estos usos, el ddlc de l’iec els ha documentat i marcat (amb un •) com a accepcions no normatives:

•2. [N1 V N2] (N1[humà, col·lectiu]; N2[acte, fet]) [Algú, un col·lectiu]1 fer les accions necessàries per a portar a terme de manera organitzada [un acte, un fet]2. En aquest sentit, l’Educació Especial ha de permetre aconseguir aquests objectius per a cada infant, i instrumentar totes aquelles ajudes que calgui donar-li, tant si és temporalment com de manera permanent […]. [L’educació (1986): 37, p. 5].

 adj. En l’actualitat, el finançament ordinari dels diferents nivells de govern pot respondre a tres sistemes bàsics. Primer, el de sobirania fiscal única del govern central, amb subvencions —instrumentades d’una o altra forma— als governs territorials i locals. [Bricall (1984): 33, p. 25].
•3. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà, cosa]) Instrumentalitzar. Vist des de dintre, el feminisme té, efectivament, defectes i deficiències […]. El perill de politització li ve de fora, de la tendència dels partits polítics a instrumentar-lo, manifassejar-lo, especialment en períodes electorals. [Pàmies (1987): A, p. 55].

En castellà, el diccionari Clave recull una accepció (que no apareixia en el drae01):

[2 Referido esp. a un plan o a una solución, disponerlos y poner los medios para su ejecución: El Gobierno ‘instrumentará’ medidas para combatir el paro.

El drae en línia (consultes: 27.04.2006; 23.03.2023) inclou unes accepcions 2 i 3 que atenen eixos usos:

1. tr. Preparar las partituras de una composición musical para cada uno de los instrumentos que la ejecutan.
2. tr. Crear, constituir, organizar.
3. tr. Med. Disponer o preparar el instrumental.
4. tr. Taurom. Ejecutar las diversas suertes de la lidia.

instructa*

Trobem la paraula instructa en el castellà de l’àmbit judicial. No apareix en els diccionaris. Es tracta d’un guió que fan servir els advocats, representants o el mateix demandat en els judicis. L’Asociación Judicial Nacional de Peritos explica de què es tracta en l’article «La instructa» (17.03.2021; consulta: 22.03.2023):

La instructa es el documento con anotaciones que normalmente utilizan los abogados y la mayoría de los peritos judiciales para poder responder con rapidez y seguridad a las preguntas en el juicio. […] Lo más importante, nuestra instructa es un documento interno del que no debemos dar copia.

Segons ens indica l’advocada Begoña Valdés (09.06.2010), és una plasmació escrita que solen reclamar alguns jutges, a pesar del principi d’oralitat que han de seguir els processos en determinades qüestions judicials. En eixe sentit, podem localitzar diferents referències que comenten la irregularitat d’eixa pràctica. Per exemple, se’n parla una mica en Movilidad geográfica y modificación sustancial: impugnación procesal laboral de Miguel Ángel Purcalla Bonilla (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Otra cosa es la extendida «corruptela» procesal de facilitar, en sede de conclusiones, la «instructa» o escrito-resumen de las posiciones de las partes (en especial, de la demandada), práctica sin duda reprochable que deteriora considerablemente el principio de oralidad.

No hem detectat cap referència actual a eixe document en valencià. Amb tot, com que es tracta d’un participi llatí, sí que el podem documentar en el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Google Llibres; consulta: 09.06.2010), amb indicació que es tracta de lletra del segle xviii:

(f. 1) Instructa de quant per lo present preté lo Egregi Señor Comte de Solterra… que com a Señor de la Vall de Hostoles Bisbat de Gerona preté de present sobre lo possessor del Mas Campasol de la Parroquia de St. Iscle de Colltort de la mateixa Vall de Hostoles, en virtut de los titols baix expressadors.

A més, localitzem esta paraula en altres àmbits, com a sinònim d’instrucció (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Un estudiant per instructa de son mestre, comensá á saludar á la Verge Santíssima ab estes paraulas: […]

Las Glòrias de Maria: obra útil pera llegir y predicar, d’Alfons Maria Liguori, traduïda al català per Joaquim Arqués i Jover, 1852.

marca notòria

Este terme és l’equivalent de l’expressió anglesa well known mark. El Termcat (consulta: 10.03.2023) el definix en la fitxa següent:

ca marca notòria, n f
es marca notoria
fr marque notoire
en well-known mark

Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica
Definició
Marca que és generalment coneguda pel sector pertinent del públic al qual es destinen els productes, serveis o activitats que la distingeixen, com a conseqüència del seu volum de vendes, la durada, intensitat o abast geogràfic del seu ús, o bé la valoració o el prestigi aconseguits.

En castellà, la revista Puntoycoma (número 61, any 2000; consulta: 10.03.2023) proposava la mateixa equivalència: marca notoria. I donaven com a exemple la marca Danone.

maranya*

Segons indica el dcvb (consulta: 10.03.2023):

maranya f.
║ 1. Embolic desordenat; embull; cast. maraña.
║ 2. Brega, conflicte; baralla; cast. riña.

Fea servir esta paraula el diputat Morera Català en l’hemicicle valencià (2010), però també la podem localitzar utilitzada per altres parlamentaris:

  • 15.11.2000. Àngel Ros Piles: «o siga, podrà tornar a fer tot un entramat, tota una maranya d’empreses al voltant d’esta llei que el que perseguix és simplement coordinar el transport metropolità».
  • 12.02.2003. Dolors Pérez i Martí: «com han de quedar bé amb un sector, doncs, han muntat tota la maranya que han muntat».
  • 21.02.2013. Enric Xavier Morera Català: «No sabem la relació de llocs de treball en tota eixa maranya de fundacions, societats, empreses…».
  • 12.11.2015. Clara Tirado Museros: «caiguen en una maranya d’incompatibilitats que els condemne amb l’atur».
  • 19.10.2016. Cara Tirado Museros: «perquè el desenvolupament d’eixa tasca pública supose una maranya d’incompatibilitats impossible de resoldre».
  • 28.10.2021. Mònica Oltra Jarque: «Senyora diputada, mire, vosté sap perfectament que la gestió dels punts de trobada familiar en el passat implicaven una maranya de punts fragmentats».

No apareix en els diccionaris habituals, però sí que el documentem en diverses obres filològiques (Griera, Aguiló, Gimeno…; consulta en Google Llibres: 26.12.2010) i d’altres àmbits.

de acuerdo a

Esta locució castellana apareixia recollida pel dea amb la marca «semiculto», i tenia el mateix significat i ús que de acuerdo con. Posteriorment, el drae l’ha incorporada (consulta: 06.03.2023):

de acuerdo con, o de acuerdo a
1. locs. prepos. conforme a.

El dpd donava la informació següent (s. v. acuerdo):

acuerdo. 1. de acuerdo con. Locución preposicional que significa ‘según o conforme a’:

«El agente, de acuerdo CON el sumario, se llamaba Leandro Pornoy» (GaMárquez Crónica [Col. 1981]);
«Todo sucedió de acuerdo CON el plan previsto» (Pombo Metro [Esp. 1990]).

Esta es la forma preferida en la lengua culta, tanto de España como de América, aunque existe también la variante de acuerdo a, más frecuente en América que en España, surgida posiblemente por influjo del inglés according to y solo válida si lo que introduce se refiere a cosas:

«Aquello que en la vida real es o debe ser reprimido de acuerdo A la moral reinante […] encuentra en ella refugio» (VLlosa Verdad [Perú 2002]);
«Nosotros continuaremos de acuerdo A lo planeado» (Allende Ciudad [Chile 2002]).

Cuando la locución introduce un sustantivo de persona y significa ‘con arreglo o conforme a lo que dice u opina esa persona’, el uso culto solo admite de acuerdo con:

«De acuerdo CON Einstein, esta debía de ser de 1745 segundos de arco» (Volpi Klingsor [Méx. 1999]).

contrari

Les locucions castellanes por el contrario, por lo contrario o de lo contrario han donat lloc als calcs *pel contrari o *del contrari que no són admeses normativament, com tractava el 30.12.1978 Albert Jané i podem llegir en el daux:

contrari. És un castellanisme l’ús d’aquest mot en les següents locucions adverbials:

— del contrari (cast. de lo contrario) altrament, d’altra manera, en cas contrari, si no; que (,) si no. […]

— pel contrari (cast. por el contrario) altrament, si no.

Hi ha més possibilitats complementàries: en canvi, contràriament, per contra, perquè, si no:

Fes bondat; que (o perquè), si no, vindrà el llop.

Amb tot, cal tindre present el que en diu el decorom (s. v. contra):

En la locució adverbial amb preposició i article, avui és molt usat al contrari o ben al contrari, fins al punt que molts senten pel contrari com acastellanat i en part potser amb raó (no oblidem el principi que no tot el que ha estat català ho és encara); de tota manera per contrari amb aquet valor havia estat molt vivaç a l’Edat Mitjana.

Nota fdt. Coromines inclou exemples d’Eiximenis, Curial, Fincke (que cita un escrit de 1309 de Llull); Vides de sants rosselloneses i altres, i acaba relacionant-ho també amb la possibilitat que fóra una «expressió tècnica de lògics».

Locucions amb la paraula contrari:

(gdlc) al contrari loc. adv. Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.
(gdlc) al contrari de loc. prep. Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.
(gd62) al contrari, tot al contrari loc. De manera oposada.
(diec) al contrari [o ans al contrari, o ben al contrari] loc. adv. Contràriament. L’un germà és avar; l’altre, al contrari, més aviat és malgastador. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; ans al contrari, són ben diferents. No és un llibre de lectura fàcil, ben al contrari, demana molta concentració.
(diec) al contrari de loc. prep. Contràriament a. Tu mai no obeeixes; ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.

de sa llei

Podíem trobar esta locució en colomina: ‘dit d’un arbre que ha crescut sense conreu, o d’una fruita que no és de cap mena coneguda, borda’. Enric Valor usa l’expressió amb un sentit semblant ‘pel seu propi curs, independentment de l’acció externa’. El dnv (consulta: 03.03.2023) l’ha incorporada:

16. de sa llei loc. adv. Pel seu propi curs, de natural, per si mateix. Es va despertar de sa llei. Passaren els anys i, de sa llei, es va morir l’avi.

Carles Segura i Llopes la recollia en Estudi lingüístic del parlar d’Alacant (1996). Joan-Carles Martí Casanova fa uns anys comentava l’expressió (Migjorn-13.05.2003):

A Elx, «un arbre salleier» o «per sa llei» és vivíssim a tot el camp d’Elx entre la generació de llauradors majors de 60 anys, si més no, i ho he sentit més d’una vegada. De segur que a Crevillent també es dirà, tot i que la població pagesa de Crevillent és gairebé inexistent a l’hora d’ara. Es tracta d’un arbre que creix per «son compte i raó» (que això tan clàssic també ho diem i molt).

d’entrepà

L’expressió d’entrepà pot ser una opció a tindre en compte a l’hora de denominar eixos àpats informals amb entrepans i carmanyoles. El dnv (consulta: 03.03.2023) no li ha donat entrada i ha triat altres opcions (s. v. sopar, dinar):

sopar de pa i porta (o de cabasset, o de coixinereta) m. Sopar en què cadascú s’emporta el seu menjar, que generalment consistix en un entrepà.

La Consulteca del Termcat sí que ha arreplegat (consulta: 03.03.2023) més opcions:

ca sopar d’entrepà, n m
ca sopar de cabasset, n m
ca sopar de carmanyola, n m
ca sopar de faixa, n m
ca sopar de germanor, n m
ca sopar de pa en butxaca, n m
ca sopar de pa i porta, n m
ca sopar de recapte, n m
ca sopar de rua, n m
es cena de sobaquillo, n f
Menjar informal. Aperitius. Per picar, Antropologia > Antropologia social i cultural

Definició
Sopar informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar.

Com hem vist, hi ha alternatives a d’entrepà possiblement més difoses. N’arrepleguem unes quantes tot seguit (aparegudes en Zèfir, 2001-2007; mantenim la localització esmentada pels collistaires):

sopar de pa i porta (Castelló de la Plana), sopar de rua (Castelló de la Plana), sopar de pa en butxaca (Mallorca), sopar de germanor (València, Xodos), sopar de cabasset (comarques del migjorn), sopar de faixa (València), sopar de cantell (Camp de Morvedre), sopar de carmanyola (Barcelona), sopar de pa i taleca (Calvià), sopar de baix braç, sopar de pataqueta, sopar de pa i puny, sopar de pa i companatge (Eivissa), sopar de pa i senalla (Menorca), sopar de sarnatxo, sopar de cabasset.

A més, sembla que per l’Horta Nord hi ha (26.10.2012) la variant «sopar faixat» i en la Ribera (Alginet) usen «sopar de pa en puny», ús que s’ha estés a altres localitats (Alzira, Xeresa).

En castellà, l’expressió «de sobaquillo» apareix en el drae (consulta: 03.03.2023):

1. loc. adv. Dicho de lanzar piedras: Por debajo del brazo izquierdo apartado del cuerpo.

Tenint en compte que la forma castellana s’ha introduït també en el joc de la pilota, podem fins i tot pensar que les formes valencianes, el colp de bragueta o de butxaca, pot ser que tinguen relació amb alguna de les denominacions del sopar d’entrepà i amb la denominació castellana que coneixem, que sembla que només es localitza al País Valencià (i és possible que a l’Aragó).

El Diccionario de la lengua española d’Espasa-Calpe (2005; WordReference, 11.01.2007) sí que recull l’accepció (amb la indicació que és col·loquial):

3. loc. adj. col. [Comida] multitudinaria en que cada uno de los asistentes lleva su bocadillo, pagándose a escote los aperitivos, las ensaladas, las bebidas, los postres, etc.: montamos una cena de sobaquillo en su casa.

Almardà

El Nomenclàtor Toponímic Valencià aporta diferents topònims de Sagunt que contenen este nom: Almardà, braç d’Almardà, camí d’Almardà, marja d’Almardà i platja d’Almardà.

Al llibre del X Col·loqui… d’onomàstica, l’article de Santiago Bru i Vidal diu:

[…] com Al-mardà, l’‘arenal’, extensa partida de vora mar, que va del terme de Canet al d’Almenara.

Posteriorment, dins de Materials de toponímia, I, Lluis Vicent Alcaide i Josep Antoni Lluesma arrepleguen el topònim braç d’Almardà:

Tradicionalment se li ha donat el significat d’‘arenal’ (Chabret, 1888; Moreu-Rey, 1982; Bru, 1985). Carme Barceló parlà en 1982 de la possibilitat que es tractara d’un nom propi; en 1991 ha proposat el significat de ‘llatzeret’. […] La primera documentació, ja al Repartiment, parla de Mardà, no obstant, al llarg de tota la documentació posterior es veu una vacil·lació entre Mardà i Almardà. Avui la forma oficial utilitzada és la d’Almardà, tot i que a la pronúncia popular continua la vacil·lació.

L’Onomasticon de Coromines diu:

D’altra part la variant mardà pròpia de les comarques de Ponent i de Migjorn (decat. v, 496b). En terra arabitzada també el trobem, aquí amb aglutinació de l’article aràbic. Almardà, pda. vella del terme de Morvedre (Sanchis Guarner), tirant cap al de Canet de Berenguer (torre del Mardà, en te. de Canet: M. Llopis, País Val., p. 54). Els pescadors del Cabanyal prenen la «Torre del Mardà» per senya des de mar junt amb el Cap de Canet (Casac. 1924). D’ací la cantarella popular: «Canta-rana i Almardà / se posaren a renyir:/ Canta-rana caigué en terra / i Almardà pegà a fugir» (recollida a Benifairó per S. Guarner (Pobles Val. parlen iii, 3): perquè essent uns aiguamolls canta-rana són a ras de terra, i la torre es dreça esvelta com un corredor que arrenca a córrer.

 

alzhèimer

Segons explica la gec (consulta: 1986; 07.12.2022)  Alois Alzheimer (Markbreit, Baviera 1864 – Breslau 1915) va ser un metge alemany, que «ha donat nom a una forma específica de demència presenil (malaltia d’Alzheimer) i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació (plaques d’Alzheimer)».

La forma «l’alzheimer» per a fer referència la malaltia havia estat adoptada en valencià pel Salt 2.0 (al voltant de l’any 2000), tot i que amb l’errada de no haver-hi inclòs l’accent. Cal escriure «l’alzhèimer», tal com es fa en altres casos (Diesel / dièsel, per exemple), distingint entre el nom de la persona i el nom de la malaltia (substantiu comú adaptat):

«la malaltia de l’alzhèimer», «malalts d’alzhèimer», «casos d’alzhèimer»
Però:
«la malaltia d’Alzheimer».

La denominació de la malaltia apareix adaptada en espanyol en el dpnh: «el alzhéimer», i posteriorment també en el drae.