p. s.

Esta abreviació no apareixia en el diccionari d’abreviacions de l’any 1996. S’utilitza, en general, per a representar dos expressions diferents:

  • post scriptum (‘després del que hi ha escrit’)
  • per substitució
    • per substitutió reglamentària: en este cas, «p. s. r.»

Quan esta abreviació s’usa amb forma PS (sigla o símbol), pot tindre estos i altres significats contextuals (‘partit socialista’, ‘poliestiré’, ‘Playstation’, ‘procediment sancionador’…).

hand-out

S’havia estés fa uns anys, cap a l’inici del segle xxi, el costum de parlar de «khandòuts» (és a dir, el terme anglés hand-out) en lloc de parlar de «fullets», «prospectes», «fotocòpies», «exemplars de mà» i altres variants, segons la modalitat del document que havien distribuït entre la concurrència a l’acte. Fa temps que no ho senc (16.10.2021), per tant és possible que haja passat la moda.

Quadró, el

La partida del Quadró (Carcaixent), segons el Nomenclàtor Terminològic Valencià.

Al terme de Carcaixent hi ha la partida del Quadró (paraula aguda, segons les dades d’Aigües Vives, maig del 2002; veg. Google Earth). Rubén Cervera Barberà (tècnic de l’Ajuntament de Carcaixent) em va comentar que allà també es pronunciava plana.

cat

Segons una fitxa del Cercaterm (consulta: 14.10.2021):

ca cat, n m
es kat
es té de Arabia
fr cath
fr kat
fr kât
fr kath
fr khat
fr qat
fr qât
en Abyssinian tea
en Arabian tea
en bushmans tea
en cafta
en chat
en flower of paradise
en kat
en khat
en q’at
en qat
nc Catha edulis

Botànica >
Definició
Arbret perennifoli de la família de les celastràcies, originari de l’Àfrica oriental i meridional, les fulles del qual, emprades en decocció com a estimulant, contenen un alcaloide similar a la cafeïna.

Podem trobar en El País (03.10.1996), l’article «El ‘qat’» de Vicente Verdú,  que parla sobre esta planta:

Estimulante, astringente, afrodisíaco, nocivo al fin para el cerebro, el qat que se conoce en Yemen y países colindantes desde hace siete siglos es pariente de la cafeína pero más caro y rotundo.

Mafi

El nom de la marca alemanya de vehicles industrials Mafi s’utilitza com a denominació comuna en anglés d’uns vehicles utilitzats en els ports i aeorports (mafi). S’utilitza també eixa forma en altres idiomes, però en valencià trobem tres opcions per a àmbits diferents, segons el Cercaterm (consulta: 13.10.2021):

ca camió tractor, n m
es cabeza tractora
es camión tractor
es tractocamión
fr tracteur routier
en fifth wheel tractor
en road tractor
Trànsit > Vehicle > Tipologia
Definició
Camió curt, sense caixa, concebut i construït per a arrossegar, principalment, un semiremolc.


ca cap tractor, n m
es cabeza tractora
fr groupe de traction
fr unité de traction
en locomotive unit
Transports > Transport ferroviari
Definició
Locomotora de tracció ferroviària.


ca capçal tractor, n m
es cabeza tractora
es mafis
Transports > Transport marítim

Com a nota històrica, puc afegir que la forma capçal tractor mos va ser induïda per l’entrada capçal del diec d’aleshores (08.09.1995), però ja no recorde que dia aquella accepció.

portar + temps + verb

  1. Hi va haver fa temps un cert debat en la llista Zèfir (27.08.2002) sobre la necessitat d’acceptar esta construcció en la normativa, i la cosa va quedar prou oberta, hi ha qui és més restrictiu i qui ho és menys. De moment les prescripcions consignen que no s’ha d’acceptar.

    De totes formes, la gcc, no té més remei que recollir-la —indica, això sí, que Ruaix no l’accepta— i analitzar-la, ja que pertany al català modern —independentment del seu origen.

    Les diferents edicions del mestil (xvii: 2.2; xviii: 5.5; xviii: 5.6 [consulta: 20.09.2021]), indiquen que *portar + expressió temporal + gerundi, és un calc de l’espanyol que cal evitar: *Porto tres anys estudiant a Reus > Fa tres anys…; però la gramàtica actual de l’iec (28.4, «Altres construccions temporals»; consulta: 20.09.2021) ha introduït una nota en què accepta la construcció:

    Hi ha una construcció temporal relativament recent que equival semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna i preferible. Es tracta de les oracions amb el verb portar o dur en forma finita que seleccionen un complement de mesura i un sintagma adjectival que expressa una propietat contingent o bé un sintagma preposicional: El meu fill porta/duu tres dies {engripat / de mala lluna / sense dormir} (cf. Fa tres dies que el meu fill {està engripat / està de mala lluna / no dorm}).  També s’usa aquesta construcció amb un participi o un gerundi de verb d’acció: Porta tres dies ingressat a l’UCI; Duien més de tres hores repenjats a la barra del bar; Portava molts anys treballant de dependenta; Porta estona fent el plaga. Tanmateix, la construcció temporal amb portar, contràriament a la construcció impersonal amb fer, no pot anar en temps verbals de passat perfectius. Podem dir Ahir va fer tres anys del nostre casament, però no seria possible una construcció equivalent amb portar i, doncs, resultaria anòmala una frase com Ahir vam portar tres anys de casats.

  2. La gcc (S 26.1.1.3) també en parla:

    portar + X temps + verb no finit
    Una altra estructura que cal esmentar és la dels exemples com Porto dos anys treballant/casat, amb un predicat no finit (segons Ruaix 1996:153, es tracta d’un castellanisme, parafrasejable amb l’estructura Fa dos anys que). Aparentment el contrast entre Fa tres anys que ell està casat i Ell porta tres anys casat (que són essencialment expressions sinònimes) és paral·lel al contrast entre les expressions (també essencialment sinònimes) Sembla que ell està casat i Ell sembla casat. Totes quatre construccions són semànticament impersonals, però mentre Fa tres anys que és casat i Sembla que és casat tenen com a subjecte sintàctic la subordinada finita, les altres dues (Ell porta tres anys casat i Ell sembla casat) són estructures quasicopulatives, el subjecte sintàctic de les quals és el subjecte semàntic del predicat intern (casat). Són, en definitiva, casos de control no argumental (vg. § 20.2.3.2, on es mostra, per exemple, que aquestes construccions tenen subjecte nul quan el predicat és un verb meteorològic: Sembla ploure; Porta tres dies plovent).

  3. Dit això, convé recordar l’ús del verb portar + temps que encara és el més habitual. Segons el duvc (s. v. portar):

    17. portar [una quantitat de temps] [a algú] Superar en edat. Jo li porto quatre anys.
    18. portar-se [una quantitat de temps] <algú (expressat en plural o coordinant els elements)> Tenir diferència d’edat l’un amb l’altre. Els germans es porten tres anys. La Marta i el David es porten tres anys.
    19. portar-se [una quantitat de temps] [amb algú] Tenir diferència d’edat. El David es porta tres anys amb la Marta.

    Cal tindre en compte que les accepcions (17 i 18) també són habituals al País Valencià amb el verb llevar-se. Això sembla un calc del castellà llevarse usat en el mateix context. Amb tot, Àngel Alexandre i Eugeni Reig (Migjorn, gener del 2006) sospiten que pot ser una resta de l’antic verb llevar en les accepcions ‘separar’ o ‘alçar’. Tanmateix, no he localitzat per ara (03.11.2011) documentació que confirme eixa possibilitat.

    Pel que fa als usos de llevar-se, a més de la diferència d’edat, també s’utilitza per a assenyalar la diferència en la data de la mort: Ha mort el fill del farmacèutic. Ja veus, son pare va morir no fa tant, s’han llevat tres anys

trage

  1. Esta paraula ja ha segut inclosa en el dnv (consulta: 14.06.2021):

    1. m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona.
    2. m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat.
    3. m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela.
    4. m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça.
    5. d’eixe color tinc jo un trage V. color 24.
    6. tallar un trage (a algú) loc. verb. Criticar-lo.

    De fet, ja apareixia en el Salt 2.0 (abans del 2002):

    trage m. Vestit 2.

    Però trage no apareixia encara en els diccionaris habituals. En tot cas, la paraula vestit, que havia quedat reduïda generalment a designar una peça de roba que solen portar les dones, ha recuperat part del seu valor com a hiperònim indumentari.

  2. En l’àmbit dels mitjans de comunicació —i per contextualitzar la forma que donava el Salt— hem d’assenyalar que Ésadir recollia (i manté encara) una forma alternativa per a la tvc:
    Versió anterior de l’Ésadir Versió actual de l’Ésadir (14.06.2021)*
    trajo
    ús restringit
    no recollit al DIEC
    Lleng. col·loquial.Vestit d’home.
    trajo
    » ús informal ús informal
    » no recollit al DIEC no recollit al DIEC
    Recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.
    Lleng. col·loquial.
    Vestit, especialment el que està format per una jaqueta i uns pantalons del mateix teixit.
    Variant: tratge.
    Castellà: traje.

    Podem observar que incorporen l’alternativa tratge, sense tindre en compte que la forma fixada per l’avl és trage.

    * L’endemà de fer la fitxa i comentar-los el cas, l’«Equip ésAdir» em comunica que afigen la variant trage.
  3. En el dcvb ja podíem trobar esta entrada:

    1. TRAJO m.
    || 1. Manera de moure’s o d’obrar; aspecte, semblança exterior d’una persona o cosa (Ripollès, Empordà, Segarra, Mall., Men.); cast. trazas. A vós, que dexant les pompes mundanes | seguint l’umil trajo del gran Rey del cel, Passi cobles 4. «Aquest home té un trajo que no m’agrada gens». «El secretari té tots els trajos de ser un estrafolari». «L’avi era un trajo d’homo que pareixia un gegant». Axò té trajo d’esser el convent, Penya Mos. iii, 94. «Hi ha trajos de ploure». «Aquest malalt té mals trajos».
    || 2. Manera especial de vestir (val., men.); cast. traje. Trajo: Cultus, habitus, ornatus, vestitus, Torra Dicc. May solen les vèrgens estar sens enueja | quant veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Y ab aquests trajos novells, | quant volen exir de casa, Cobles Marquesota.
    || 3. Gales, adorns minuciosos o puerils (Escrig-Ll. Dicc.). Trajos: galas, dengues, usos, adornos, Ros Dicc. 233. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, Villena Vita Chr., c. 117.
    || 4. Vestit, la roba completa que du una persona per vestir; cast. traje. Sobre certs punts dubtosos dels trajos que es durien més en lo ball, Genís Julita 96. Com muden los trajos, lo viure ha mudat, Costa Poes. 125. No té tants de trajos com un elegant, Maura Aygof. 50.
    Var. form.: traio (en l’accepció || 1);—trage (en l’accepció || 4). Aquesta darrera forma es pronuncia amb catalana en valencià (tráʤe o traʧe) i amb j castellana en mallorquí i menorquí (trájχe).
    Fon.: tráʒu (or., men.); tráʒo (mall.); tráju (Empordà, Garrotxa); tráʤu (alg.).
    Etim.: pres del cast. o port. trajo, mat. sign. ||1 (cf. Corominas DECast, iv, 524-525).

Intro

El terme anglés enter designa la tecla de l’ordinador servix per a introduir un salt de paràgraf en un text. En valencià hi ha diverses opcions per a denominar eixa tecla. El Termcat (consulta: 12.05.2021 ) en dona unes quantes en una fitxa: tecla d’introducció, tecla de retorn, Introd, Retorn… A més, també hi ha qui utilitza la forma Intro, que coincidix formalment amb les lletres del prefix intro- i és una forma abreujada de la paraula introducció.


En castellà, el diccionari Clave (1996-2021) recull la paraula enter com a anglicisme:

(1996) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla de retorno de carro.
(2021) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla que sirve para seleccionar una opción o para cambiar de línea.

Sufera

El nom Sufera en dos topònims de Cabanes (Plana Alta).

A Cabanes (Plana Alta), el topònim Sufera forma part de la denominació de dos elements, un castell antic i en ruïnes, el castell de Sufera; i una penya o roca, el Castell de Sufera.

Segons explica Coromines en l’onomast:

Entre el Baix Maestrat i el Pia de Cabanes, resta avui SUFERA com nom d’un «monte» en te. de Cabanes (GGRV, 429). Fou el nom d’un castell, i després convertit en poblat: 1225: «castrum Çufera», prop del castell de Miravet (Huici i, 85); 1243: carta per a «Suffera et Aixer —» (Font Rius, C. d. p., S 281; cf. p. 792). Sarthou (GGRV, 47) amb cita d’un treball de Jaume Mateu (Epitome Hist. de Benlloch, a. 1756): «los primitivos moradores [de Bell-lloc] pidieron a Jaime I, que a la sazón se encontraba en la Sufera  (Cabanes), permiso para trasladar las viviendas al sitio donde hoy se halla el pueblo». Tant Çufera com Çuera figuren a l’index del Real Patrimoni (Mtz. Fdo., BSCC 1935, 206) i els ajunta com si els atribuís (potser a tort) a un mateix lloc.

L’ETIM. aquí es troba en l’arrel àr. zḣr ‘brillar, florir’, d’on vénen molts substantius de sign. semblant: entre ells záḣra ‘flor’, i translatíciament ‘bellesa’, ‘selecció, el floret’. Segons la norma, se’n formaría el diminutiu zuḣäi̯ra ‘el floret, la tria excellent’.

alegal

Segons el Diccionari jurídic català de l’iec (consulta: 24.01.2012):

alegal adj.
DRET
Que no és regulat ni prohibit per la legislació vigent.
Ex.: Les emissores* de ràdio alegals no són un problema si no interfereixen alguna banda de freqüències d’emissió legalitzada prèviament.es alegal


* Víctor Xercavins em fa vore una errada en emisores (06.02.2012). L’esmene i avise els del djc.

En el Cercaterm (consulta: 10.11.2005 ) trobem:

alegal ca alegal, adj
Que no està previst per la llei.

Eixa mateixa definició és la que dona el dnv (consulta: 20.04.2021 ).

Només l’he localitzat una vegada en la GEC (s. v. radiodifusió; consulta: 24.01.2012 ):

«Després d’una primera etapa de proliferació alegal d’emissores municipals, comercials i de les denominades ràdios lliures, l’administració pública ha atorgat llicències a emissores segons la disponibilitat de l’espai radioelèctric i de l’acompliment de les condicions.»

I una vegada —amb la forma al·legal*, segurament originada per analogia— en el PDL-IEC (El Temps, 94, 1986):

«Doncs bé, prudentment o no, diré dues coses. La primera: si la maquineta de Castelló és al·legal il·legal o contral·legal, el mateix caldria dir de les emissores d’FM que funcionen sense llicència, de les emissores de l’ona mitjana que ocupen al dial freqüències que no els corresponen, de les emissores d’FM i ona mitjana que emeten amb potències força superiors a les atorgades legalment, i etc., etc., etc.»

En el 2005 no vam localitzar el terme en els diccionaris habituals, ni en espanyol en el drae, Clave, Espasa; ni en italià en el Garzanti; ni en portugués en el diccionari de la Real Académia Galega o en Infopédia (Porto Editora); però en la revisió del 2012 sí que el localitzem en castellà (drae):

alegal 1. adj. No regulado ni prohibido. Emisoras de radio alegales.

En italià (Garzanti) sembla que opten per una altra possibilitat:

extra legale agg. non contemplato dalla legge; per estens., illegale.