bronja

El dnv (consulta: 21.10.2022) dona entrada a la forma bronxa (documentada en el tresor2011 a Bellreguard, Daimús, Oliva, Gandia, Benirredrà, Beniarbeig, Alcalà de la Jovada, Simat de Valldigna, Algemesí):

bronxa
1. f. ETNOL. Enfilall de flors de gesmil que es posen les dones al cap, especialment per a ballar les danses tradicionals valencianes.
2. f. ESTÈT. Borla de fils molt fins, que s’utilitza per a empolvorar.

En canvi, no arreplega a la variant bronja (documentada pel tresor2011 i Giner Monfort [2013] a Tavernes de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Ontinyent, l’Alcúdia de Crespins) i que, a més, és la forma que apareix en els dcvb, dgfpastor, diec i gd62 (que no li donen l’accepció 1).

Per tant, els propose als acadèmics que incorporen esta variant després de vore que és la forma que apareix en:

  • El temps feliç de Josep Piera (2001): «i besava la bronja que la mare duia al pit».
  • Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni i Verger (2002): «Quina oloreta més bona fa la bronja de floretes de gesmil que dus al pit!». 
  • «Gessamí» de Gaspar Jaén i Urban, Mètode, núm. 72: «Cada vespre, nugava una dotzena de capolls nous i en feia una bronja, una petita copinya perfumada —així també les vaig veure fer a Tunísia i a Simat de la Valldigna— que esclatava en fer-se fosc i que la mare, amb un imperdible, s’enganxava al pit».
  • La bèstia en què cavalquem de Ferran Garcia-Oliver (2020): «La bronja al pit de les dones —i al meu pit— proclama gloriosos capvespres d’estiu».

íncel*

La paraula anglesa incel és un acrònim creat amb fragments inicials de les paraules involuntary celibate (veg. Merriam-Webster):

History and Etymology for incel
involuntary celibate

NOTE: The word incel apparently first appeared on a Usenet newsgroup in the late 1990’s. See the article by Ben Zimmer, “How ‘Incel’ Got Hijacked,” published online at Politico Magazine, May 8, 2018 (https://www.politico.com/magazine/story/2018/05/08/intel-involuntary-celibate-movement-218324/).

En valencià encara no apareix en els diccionaris (ni en el Cercaterm), però s’està utilitzant amb la forma adaptada íncel (segurament seguint l’exemple de la Fundéu per al castellà íncel):

  • Paula Carpintero Páez (Social.cat, 29.08.2022), «El moviment “íncel”: la misogínia amagada que ens hauria d’alarmar».
  • Racó Català, 14.06.2022, «Na Orriols invisibilitzada al racó?»:
    «Sempre es posa qualsevol tuit de na núria orriols aquesta al Racó. Malgrat tenir 500 vots és una figura molt venerada entre la cinquantena d’incels endogàmics».

xoricet

A la comarca de la Ribera Alta del País Valencià el pintallavis es denominava xoricet. No he trobat massa documentació escrita sobre el tema, encara que és rellevant en este sentit un article d’Esperança Camps Barber en Vilaweb (25.05.2021) en què l’artista Adrià Martín (de Guadassuar; utilitza l’àlies artístic Choriza May) comenta eixe ús:

—D’on ve el nom de Choriza May?
—Té diversos significats. La primera volta que vaig sentir el nom de Theresa May, l’ex-primera ministra, tal com ho pronuncien ací sonava com a «Xoriça» May. I la manera que tenen ells de pronunciar xoriç és xoriço… I em vaig preguntar qui era aquesta dona… I de cop vaig pensar que això seria un nom boníssim per a una drag. Amb una referència nostra i una referència anglesa. La meua àvia, i en molts pobles de la Ribera Alta, al pintallavis li diuen xoricet. Em sembla un toc molt bonic, perquè Choriza sempre porta els llavis molt rojos. A més, el meu personatge és molt polític. I quan un polític és molt corrupte, diem que és un xoriç. I aleshores vaig ajuntar totes aquestes coses i vaig dir: «Això és el nom perfecte per les necessitats que tinc.»

 

afinatge

En el sector dels formatges, és habitual a França la indicació «fromage affiné» (veg. tlfi, affiner).   El Cercaterm (consulta: 22.07.2022) té una fitxa per a eixa operació:

ca afinatge, n m
es afinaje, n m
fr affinage, n m
en ripening, n

Indústria > Indústria alimentària
Definició
Fase final de la maduració d’un formatge.

D’altra banda, quan es tracta d’un procés industrial en l’àmbit dels metalls, del vidre o del reciclatge, el terme corresponent és un altre derivat del verb afinar (veg. dnv), que també està arreplegat en una fitxa del Cercaterm (consulta: 22.07.2022):

ca afinament, n m
es afinado
es afino
fr affinage
fr raffinage
en refining

Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definició
Operació que consisteix a eliminar les impureses que conté un metall o un aliatge en estat líquid.

quermes

En l’àmbit de la zoologia, el nom comú masculí quermes (invariable quant al nombre) designa un gènere d’insectes. Segons la definició del dnv (consulta: 11.07.2022):

quermes
1. m. inv. ZOOL. Insecte homòpter (Kermes sp), que viu en diferents espècies de carrasca i que conté una matèria colorant anàloga al carmí.

El cas és que, en referència a un membre d’eixe gènere d’insectes (podria ser Kermes coccinus, Kermes hesperidum, Kermes aurantii…; veg. Report of the city commissioners of the city and county of San Francisco, 1890), en el dcvb apareix la forma querma:

querma
f. Larva de color groc, que es cria en el taronger i produeix uns cuquets que li lleven la saba i el maten (Horta de València). Fon.: kέ̞ɾma (val.). Etim.: del persa kirm, ‘cuc’, probablement per conducte dels àrabs, si no és pres modernament del castellà quermes.

El dnv (consulta: 11.07.2022) també arreplega el nom comú femení querma, però no indica nom científic ni remet a quermes (cosa que els he proposat que revisen):

querma
f. ZOOL. Larva de color groc, que es cria en el taronger i produïx uns cucs que li lleven la saba i que poden acabar matant-lo.

Fora dels diccionaris, no he localitzat cap ús d’esta forma en valencià, cosa que no sé si indica que s’ha erradicat l’insecte o que era una paraula que va interpretar com la forma singular de l’altra i va aparéixer aixina en el diccionari d’Alcover.

Quant a l’ortografia i l’etimologia, podem vore que en francés (kermès) i en anglés (kermes) la paraula usual manté la forma amb ka inicial del nom científic, i en italià tant és chermes com kermes; en castellà, portugués i valencià s’adapta amb el grup qu- inicial, fet que dona una pista per a pensar per què el tenim tan adaptat.

burlet

Els diccionaris normatius han incorporat este nom comú masculí amb la forma borlet (en paraŀlel al castellà burlete), tal com podem vore en el dnv:

borlet
1. m. Cinta de feltre, de goma, d’escuma de niló o altres materials que, col·locada en la juntura de les portes o de les finestres, impedix l’entrada de l’aire, de la pols.
2. m. HERÀLD. Capçana col·locada sobre el casc, que servix per a agafar o lligar els llambrequins, i que està formada per dos o més cintes de seda enrotllades, alternativament, d’un metall i d’un color del blasó.

Tant en l’àmbit de l’heràldica com en els àmbits tècnics actuals (indústria, aïllament de finestres i portes, aïllament de vehicles, etc.) les fonts* indiquen que es tracta d’una adaptació del francés bourrelet. Ara bé, afigen que també prové del francés borlet, forma francesa que no he pogut documentar, ja que sempre he trobat que la família de termes francesos emparentats amb bourre conté el grup -ou- (és a dir, el so [u]).

* Les fonts principals són:
– Diccionari general d’heràldica d’Armand de Fluvià i Escorsa (1982)
– Aportació a l’estudi dels gaŀlicismes del català de Montserrat Barri i Masats (1999)
– Dictionnaire historique de la langue française d’Alain Rey (dir.; 2004)

La paraula burlet o borlet té uns àmbits d’ús restringits (heràldica, indústria) i, per tant, és difícil documentar en la llengua general com ha evolucionat el préstec des del francés. A més, en este àmbit, té un sinònim rivet (possiblement provinent de l’àrab) que permet evitar el préstec més modern (del francés o del castellà).

El precedent xupet > xopet
A banda d’això, podria ser que en l’àmbit tècnic industrial haja vingut a través del castellà burlete, hipercorregit posteriorment per a amagar eixe origen eliminant l’escriptura amb u i forçant els parlants occidentals a haver de dir [borlét] mentres en català oriental continuen fent anar la pronúncia [burlét]. Això que acabe de dir podria ser un comentari fora de lloc, si no fora que va passar una cosa semblant amb el neologisme xopet, que el Termcat va intentar fixar fa anys amb eixa -o- (en lloc de la forma xupet), però en este cas eixa estranya proposta per al colpet no ha arribat per ara als diccionaris generals.

trona

Trona de les Corts Valencianes
La trona (o tribuna d’oradors) de les Corts Valencianes. (Fragment tret del web de les Corts Valencianes.)

Una de les accepcions tradicionals de la paraula trona apareix en els diccionaris normatius (dval; consulta: 27.06.2022):

1. f. CONSTR./ART Accessori arquitectònic de les esglésies que consistix en una plataforma elevada, proveïda d’ampit i tornaveu, accessible per una escala, destinat a la predicació.

A més d’eixa accepció, també és tradicional l’ús de la paraula fora de l’església per a denominar una tribuna d’oradors, tal com podem llegir en el dcvb (s. v. trona; consulta: 28.06.2022):

trona f.
1. ant. Tribuna. Sonaren los ministres e trompeters… qui stauen al cap de la sala en una trona allí feta fer, Ardits, ii, 387. Los ministres per trones que exien en la sala sonauen, Tirant, c. 448.
2. Plataforma proveïda d’ampit, i sovint de tornaveu, col·locada a certa altura sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l’epístola, fer-hi un discurs, etc.; cast. púlpito. En la trona hon preycaven, Pere IV, Cròn. 219. Lo sermonador pujà en la trona e féu un solemne sermó, Tirant, c. 205. «Mos diuen damunt ses trones | que no podem murmurar; | ¿qui serà que aturarà | sa llengueta de ses dones?» (cançó pop. Mall.).

Estes dos accepcions s’ajusten a l’ús que es fa en llenguatge parlamentari de les Corts Valencianes per a referir-se a la tribuna dels oradors, on la paraula ha segut adoptada inclús com a terme per a les acotacions de les transcripcions dels debats parlamentaris:

  • «…nuestra parte. Y el defensor de cliente… (El president desconnecta el micròfon de la trona) (Aplaudiments)» (dscv, 21, 01.12.2011)

I també podem trobar estos usos als parlaments català i balear:

  • «crec que ens ajudaran a seguir-ho fent des de la postura, des de aquesta trona i dins moltes altres tribunes públiques» (dspib, 118, 03.05.2022)
  • «guanyar temps per assegurar-se uns mesos més, uns anys més a la trona» (dspc, 17, 10.05.2000)
  • «es dedica, des de la trona que està davant d’un ministeri, a erosionar sistemàticament representants del Govern» (dspc, 1, 30.01.2004)

miŀlenista

El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat  (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):

ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, n

Sociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial: 

Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.

Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:

Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.

En castellà, la Fundéu (23.09.2016)  proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.

vocalia

La paraula vocalia no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Bernat Oliver Majó en un apunt d’aoetic; 06.05.2022), a pesar que és usual en l’administració pública amb els significats ‘càrrec o ofici de vocal’ o ‘departament assignat a un vocal’. El dnv (consulta: 09.05.2022) dona les accepcions administratives següents per a vocal:

m. i f. DRET Membre d’una junta, un tribunal, una mesa electoral, una comissió o una assemblea, que no té cap càrrec especialment qualificat.
m. i f. DRET Persona que té veu en una junta, un consell o una convenció.

L’ús d’esta paraula en l’àmbit administratiu és habitual i general, cosa que s’entén si es té en compte que en castellà vocalía té estos mateixos significats i sí que apareix en el drae.

prevenció

En l’àmbit del llenguatge del dret, el terme prevenció té el valor següent (dnv):

f. DRET Correcció disciplinària que el jutge pot imposar a advocats i procuradors pel seu comportament en un procediment judicial.

S’utilitza en el mateix sentit en l’àmbit de l’administració pública, on equival a ‘correcció disciplinària’ genèricament.

Veg. el Vocabulari de dret compilat per a fdt.

Apercibimiento: prevenció; advertència; advertiment
En castellà, l’equivalent de prevenció seria apercibimiento, en este mateix sentit. A més d’això, apercibimiento té un altre ús en castellà, que el fan equivalent d’advertència: ‘avís perquè algú faça o no faça alguna cosa sota l’amenaça d’una pena’.

Continuant el fil de les equivalències amb el castellà, el valencià advertiment ‘avís sense comminació’ correspon a advertencia (i també a apercibimiento, que podem vore que en castellà, segons el Diccionario panhispánico del español jurídico s’utilitza amb tres valors possibles: ‘correcció disciplinària’ / ‘avís amb comminació’ / ‘avís sense comminació’).