creuar dades

És comú l’ús del verb creuar en l’àmbit de la informació i l’estadística per a indicar una operació de contrast o comprovació de la coincidència de dades provinents d’orígens diferents. Els diccionaris generals no recullen eixe ús especialitzat, però sembla que les referències terminològiques (com ara algunes fitxes de geografia del Termcat) tendien a usar encreuar (que no és tan comú en l’ús general, em sembla). Vist això, el Termcat  (01.02.2022) ha resolt que tan bones són una forma com l’altra (creuar dades-creuament de dades / encreuar dades-encreuament de dades):

Amb un ús pronominal, i amb el significat d’insersectar-se dues coses o persones, o de trobar-se en un punt anant cada una en direcció oposada, es poden fer servir tots dos verbs indistintament. En el cas que ens planteges, doncs, són adequades totes dues formes: creuament de dades o encreuament de dades.

litre

El símbol del litre, la mesura de capacitat, es representa tant amb ele minúscula com amb ele majúscula (l L). La doble representació s’origina en la necessitat d’evitar la confusió de la minúscula amb la xifra 1. Segons el sistema internacional d’unitats (SI) de l’Agència Internacional de Pesos i Mesures (document d’anys diferents):

(1998) (c) Cette unité et le symbole 1 ont été adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). L’autre symbole, L, a été adopté par la 16e CGPM (1979, Résolution 6; CR,101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57) pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre 1. La définition actuelle du litre est donnée dans la Résolution 6 de la 12e CGPM (1964; CR,93).

(2006) (f) Le litre et son symbole l (en minuscule) furent adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). Le symbole L (en capitale) fut adopté par la 16e Conférence générale (1979, Résolution 6 ; CR, 101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57), comme alternative pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre un, 1.

En conseqüència, el mil·lilitre es pot representar amb ml o mL.


La paraula litre també és el nom d’una planta, tal com indica el gdlc:

litre2 m. BOT Gènere de plantes de la família de les litràcies (Lythrum sp.), de fulles simples enteres i flors purpúries.

baula perduda

Els diccionaris habituals (dval, dnv, gd62, gdlc, diec) no contenen esta expressió, popularitzada en l’àmbit de la paleontologia —on no pareix que es considere un terme científic adequat (veg. Discovering our world de Singh i Shook )—, però que existix abans (si més no en anglés [missing link] i en àmbits diversos; veg. Google Llibres) sobretot en altres àmbits on la metàfora té una utilitat semblant.

En anglés és missing link (veg. webster ; oxford ), en castellà és eslabón perdido (veg. drae ). En valencià semblava preferible durant un temps l’expressió graó perdut (veg. Google Llibres) o més encara anella perduda (veg. Google Llibres). En italià hi ha anello mancante, cosa que refermava l’opció per anella perduda. Podem observar que la intervenció del Cercaterm (consulta: 19.11.2021) ha donat preferència a la forma baula perduda:

ca baula perduda, n f
es eslabón perdido
fr chaînon manquant
en missing link
Ciències de la Terra > Paleontologia

Definició
Forma fòssil hipotètica intermèdia entre dues espècies o grups, especialment entre els humans i els simis.

A pesar de no tindre encara una definició en els diccionaris, l’expressió és utilitzada amb normalitat, com podem vore en diverses obres d’Enciclopèdia Catalana (consulta: 19.11.2021). En l’entrada «El naixement de l’home» de l’Enciclopèdia temàtica Proa es comenta la inadequació del terme en el camp de la paleontologia:

El 1890, un metge holandès, Eugene Dubois, va fer un viatge a les illes de la Sonda, amb l’esperança de descobrir allò que al seu temps s’anomenava la «baula perduda», la forma de transició entre els simis i l’home. L’any següent, en una localitat de Java, va trobar un crani parcialment conservat, algunes dents i un fèmur, restes que va atribuir a una espècie que es va anomenar Pithecanthropus erectus. A partir d’aleshores a moltes regions de la Terra es van descobrir fòssils amb característiques semblants a les del Pithecanthropus, que van fer possible parlar d’una forma humana primitiva, forma que ja no era un simi però encara no era com nosaltres. Amb tot, l’expressió «baula perduda» no és correcta, perquè suggereix una única espècie de transició entre els simis i l’home, i sabem que no és així.

nombres amigables

Segons comenta Simon Singh (veg. fermat), els nombres amigables són parelles de nombres tals que cadascun equival a la suma dels divisors de l’altre. Per exemple, 220 i 284; i segons descobrí Fermat (1636) el 17.296 i el 18.416. Descartes descobrí el 9.363.384 i el 9.437.056. Euler en descobrí uns quants i fins i tot Paganini (1866) va descobrir el parell 1.184 i 1.210.

altricial

L’adjectiu altricial pertany al llenguatge especialitzat de la biologia. Segurament s’ha difós a partir de l’anglés, que sí que el recull en els diccionaris. Per exemple (Merriam-Webster; consulta: 08.12.2020):

altricial adjective

being hatched or born or having young that are hatched or born in a very immature and helpless condition so as to require care for some time.

El Termcat (consulta: 08.12.2020) recull el terme espècie altricial:

ca espècie altricial, n f
es especie altricial
en altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Espècie d’animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.

L’adjectiu altricial prové de l’adjectiu femení llatí altrix -icis ‘nodrissa, dida, mare adoptiva; sustentadora, nutrícia’, i podem trobar que en portugués sí que ha generat un adjectiu (Aurélio, 2004):

altriz f. 1. Aquela que nutre ou sustenta. 2. A parte nutritiva duma substância.

pico-

  1. Segons indica el dnv (consulta: 05.04.2019):

    afix METROL. Forma prefixada provinent de la paraula italiana piccolo, que significa ‘xicotet, petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar submúltiples i que equival a la bilionèsima part (10-12) d’una unitat, de símbol p. Picofarad.

    Pel que fa a l’etimologia, el gdlc (consulta: 05.04.2019) també fa vindre el prefix de l’italià. Dubta un poc sobre la qüestió el diccionari francès tlfi (consulta: 05.04.2019):

    Élém. tiré de l’esp. pico «petite somme d’argent» ou de l’ital. piccolo «petit» […].

    Per la via d’eixe dubte, podem vore que quatre diccionaris d’anglés (Merriam-Webster, Collins, Oxford i l’Online Etymology Dictionary de Douglas Harper) indiquen que ve del castellà pico ‘petita quantitat excedent’. Segons l’Online Etymology Dictionary (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    word-forming element used in making names for very small units of measure, 1915 (formally adopted c. 1952 as a scientific prefix meaning “one trillionth”), from Spanish pico “a little over, a small balance,” literally “sharp point, beak,” of Celtic origin (compare Gaulish beccus “beak”).

    Finalment, fins i tot hi ha diccionaris en italià que consideren que l’origen és espanyol. Per exemple, el diccionari de Sapere.it (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    primo elemento della terminologia scientifica che, anteposto a un’unità di misura, ne moltiplica il valore per 10 -12, cioè la divide per mille miliardi; deriva prob. dallo sp. pico ‘misura minima’.

  2. Per cert, l’origen d’esta recerca ha segut l’article «El quecca, el ronna, el ronto i el quecto» de Ramon Pascual (Divulcat, 13.03.2019; consulta: 05.04.2019), que comentava:

    I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera- (T), del grec «monstre», i el peta- (P), del grec «cinc» (indicant 5×3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà «pico» –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola «parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo»–  i femto ve de la rel del mot «quinze» de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics.

-fòs

Sufix que prové de l’abreviació de fòsfor i que s’utilitza en el nom d’alguns productes químics:

azinfòs, clorfenvinfòs, clormefòs, clorpirifòs,* dialifòs, ditalimfòs, etoprofòs, etrimfòs, fenamifòs, fonofòs, heptenofòs, isobenfòs, metamidofòs, pirazofòs, pirimifòs, profenofòs, quinalfòs, temefòs, terbufòs, tetraclorvinfòs, triazofòs.


* Cercaterm, 21.11.2018.

Segons l’American Medical Association (consulta: 21.11.2018):

When -fos- appears anywhere in a drug name, the element phosphorous is present, often as a phosphate ester.

Més dades sobre la qüestió en l’article «Bases per a una nomenclatura dels productes pesticides» (1991) de Barberà i Alegret (consulta: 21.11.2018).

jarosita

    1. Nom d’un mineral. L’any 2001, ni el dval ni el  gdlc arreplegaven el terme. Sí que ho feia el Cercaterm; consulta: 8.12.2001):

      ca jarosita, f / es jarosita / fr jarosite / en jarosite.

    2. Els diccionaris ja l’han incorporat actualment (20.04.2017). Segons el gdlc:

f MINERAL Sulfat bàsic de ferro i potassi, KAl3(SO4) 2(OH) 6, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, de color groc, que es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.