falca

  1. El mot falca té una accepció lingüística més o menys recollida en el gdlc:

    Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
       2 RET Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers.

    Tanmateix, l’ús del terme en eixa accepció és també substituït pel terme compost mot crossa (o també només per crossa), que podríem pensar que és l’adaptació de la forma espanyola muletilla, si no fora que també hi ha crutch word en anglés. Amb tot, cal tindre en compte que hi ha llengües que han adoptat opcions diverses (i paregudes) per a denominar conceptes semblants:

    falca f., mot crossa m., crossa f.
    en fillertag, crutch word, verbal tic, language tic, speech tic, speech mannerism, language mannerism
    es muletilla f., coletilla f., latiguillo m., bordón m., bordoncillo m., ripio m.
    fr tic de langage m.
    it intercalare m.
    pt bordão m.


    Fonts: Wikipedia, GDT, Merriam-Webster, Cambridge Advanced Learner’s Dictionary, De Mauro

    D’altra banda, un dels motius que poden haver impulsat l’ús de (mot) crossa pot ser el fet que falca s’ha generalitzat a partir del camp dels mitjans audiovisuals en una altra accepció, tal com recull el Cercaterm (28.09.2007; 10.01.2021):

    falca
    ca falca, f.
    es cuña
    en commercial
    en radio commercial
    en radio spot

    Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció
    Peça publicitària destinada a ser emesa per la ràdio consistent en un enregistrament sonor que sol constar de text, música i efectes de so i tenir una durada de 15 a 60 segons.

  2. Una mica relacionat amb el concepte de mot bo per a tot, hi ha el terme (mot) jòquer en català, que definirem d’acord amb el que diu el diccionari portugués Houaiss (s. v. palavra-ônibus):

    palavra-ônibus s.f. (Lingüística.) palavra, quase sempre de uso coloquial, cujas acepções são tantas que não comportam delimitação semântica formal (p.ex.: troçolegalbacana)

    També en altres llengües:

    es palabra comodín f. (o comodín m.)
    en all-purpose word
    fr mot passe-partout
    it … (?)

llit familiar

Este terme, llit familiar és la proposta del Termcat (consulta: 07.01.2021) que apareix en la fitxa següent:

ca llit familiar, n m
es cama familiar, n f
es colecho, n m
en bedsharing, n
en cosleeping, n
en family bed, n

Ciències de la salut
Definició
Situació en què els pares i els fills dormen plegats en un mateix llit, especialment quan els fills són nadons.

Podem documentar que hi ha altres propostes per a designar esta pràctica: collit (o co-llit, per a evitar confusions amb el participi de collir), codormir… Llàstima que no hagen pensat de fer servir un possible conon (veg. non), conona (o conono; veg. nona, nono) imitant el cododo francés (consulta: 07.01.2021).

atxinat -ada

Este adjectiu no apareix en els diccionaris generals. Les obres de referència preferixen qualificar el tipus d’ulls humans més allargats (o dits també oblics) amb l’adjectiu ametlat -ada ‘en forma d’ametla’.

atxinesat -ada / aixinesat -ada
L’adjectiu hauria de ser un derivat de xinés xinesa, procediment que en valencià donaria atxinesat -ada, seguint els casos que utilitzen tx- inicial i mirant de ser regular en l’aplicació de les possibilitats ortogràfiques; això du a la variant africada aixinesat -ada. Convé no estendre innecessàriament la irregularitat de l’ortografia (veg. gelc 2.2.2; consulta: 24.11.2020) que fa servir la grafia inicial x- tant per a la pronúncia fricativa com per a l’africada.

* Podem observar de quina manera unes irregularitats inicials (valor doble de la x- inicial) i una gestió ortogràfica que no adopta una visió de conjunt i una jerarquia clara de regles, esdevé una pràctica «creativa» que induïx a excepcions que pretenen justificar noves irregularitats. Són simptomàtiques en este sentit les reflexions relacionades de Jaume Salvanyà i Eugeni S. Reig que podem llegir en «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXVI). ¿Axampanyat, atxampanyat o aixampanyat?» (2015); consulta: 17.12.2020. Les irregularitats i improvisacions normatives dificulten les decisions compartides.

atxinat -ada / aixinat -ada
D’altra banda, la forma més usual s’ha format a partir del castellà chino -na, és a dir, dels préstecs no normatius xino xina. Això ha donat lloc tant a atxinat -ada com a la versió aixinat -ada (per als dialectes que fan la pronúncia fricativa inicial).

Seguint la preferència més documentada (veg. «Uns ulls aixinats i un vi aixampanyat» de Jaume Salvanyà; consulta: 24.11.2020), el Llibre d’estil de La Vanguardia (consulta: 24.11.2020) ha adoptat el verb aixinar i l’adjectiu aixinat -ada:

aixinar. Acceptem aquest verb amb el sentit de posar els ulls oblics. També podem fer servir els verbs tancar-se, allargar-se, mig aclucar, empetitir-se els ulls: quan riu, mig tanca els ulls; posar els ulls allargats si mira lluny. I en determinats contextos, ulls ametllats o ulls aixinats. // Així mateix, es pot fer servir aixinar amb el sentit que algú o alguna cosa té o agafa trets xinesos: una cara aixinada, parla un anglès aixinat, els costums s’aixinen.

La forma aixinar i família tindrien l’inconvenient que podrien dur a confusió amb l’adverbi aixina i possibles creacions derivades.

Em sembla que les formes que no s’ajustarien gens a les regles ortogràfiques actuals serien axinesat -ada i axinat -ada, ja que en eixe entorn vocàlic el so de la –x- hauria ser [ks], com en axial, axinita o axioma.

màcron

  1. Es tracta d’un terme d’origen grec. Encara no apareix en els diccionaris generals. És el nom d’un signe diacrític (¯) que indica que una vocal és llarga.
    Vocals llargues:
    Ā ā
    Ē ē
    Ī ī
    Ō ō
    Ū ū

    Hem trobat la forma màcron Josep M. Pujol en «L’escriptura tipogràfica, 1. La font digital»:

    Les fonts Windows disposen d’una sèrie de set diacrítics solts: l’accent agut (´), el greu (`), el circumflex (ˆ), la dièresi (¨), la titlla (˜), el màcron (¯) i la cueta solta de la ce trencada (¸); per la seva banda, la sèrie de diacrítics solts de Mac és més àmplia: a més dels anteriors té la nota brevis (˘), el punt sobrescrit (˙), el kroužek (en txec ‘anellet’) o anell sobrescrit (˚), l’accent agut doble de l’hongarès (˝), l’ogonek polonès (˛) i el háček o accent circumflex invertit (ˇ).

    Veg. article complet en PDF.

    El Cercaterm, recollia (17.05.2007) una proposta diferent:

    guionet
    Indústria: Arts gràfiques. Edició
    ca guionet, m, traç horitzontal, m
    es
      macron

    Però després de la consulta que els hem adreçat, arran de l’elaboració d’esta fitxa, ens han respost el següent (juny 2007):

    Després de la recerca terminològica que hem fet sobre aquest terme, ens sembla encertada i molt a tenir en compte la proposta de l’especialista Josep M. Pujol de l’adaptació catalana de màcron. És per això que considerem pertinent passar el terme al Consell Supervisor del TERMCAT perquè el normalitzi i en fixi la forma definitiva més adequada.

    Finalment, el Termcat (05.06.2009 dv.) envia el missatge següent:

    En relació amb la consulta que ens vau fer sobre el terme macron de l’àmbit de la tipografia, ens plau comunicar-vos que ha estat normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.La denominació catalana màcron és la forma normalitzada per a designar el concepte següent: ‘Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica’.

    Per tant, el Termcat (consulta: 20.11.2020) va publicar la fitxa següent:

    ca màcron, n m
    es acento largo
    es macron
    fr accent long
    fr macron
    fr trait supérieur
    it macron
    en long accent
    en macron
    en straight accent
    de Längestrich
    de Macron
    de Makron

    Indústria > Arts gràfiques. Edició
    Definició
    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    Nota
    En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

  2. En anglés, segons el Merriam-Webster:

    macron
    Pronunciation: ‘mA-“krän, ‘ma-, -kr&n
    Function: noun
    Etymology: Greek makron, neuter of makros long : a mark ¯ placed over a vowel to indicate that the vowel is long or placed over a syllable or used alone to indicate a stressed or long syllable in a metrical foot

  3. En francés, segons el gdt:

    macron n. m.
    Définition : Signe graphique placé au-dessus d’une voyelle ou d’une syllabe pour indiquer qu’il s’agit d’une voyelle longue ou d’une syllabe longue.
    Sous-entrée(s) :
    synonyme(s)
    trait supérieur n. m.
    Note(s):
    Dans le clavier normalisé CAN/CSA Z243.200-92 utilisant les pictogrammes ISO 9995-7, le macron (¯) est situé sur la touche C cédille, à gauche de la touche Retour.
    [Office de la langue française, 1998]

  4. En castellà-espanyol, no apareix en els diccionaris habituals; el recull Martínez de Sousa (ooea, 10.4) quan tracta els signes diacrítics. L’escriu amb redona i com a paraula plana: «macron», encara que també hi ha qui la fa aguda i l’escriu «macrón» (veg. Los sonidos del español de José Ignacio Hualde; consulta: 20.11.2020).

gasístic -ca

  1. L’adjectiu gasístic -ca no apareix en els diccionaris habituals. S’ha posat de moda actualment (novembre 2008) a causa de les polítiques de fusió i expansió empresarials en el sector del gas i les energies:

    «Al Perú, la situació és particularment desesperada. El govern permet que empreses petrolieres i gasístiques com Repsol YPF explotin terres que pertanyen a indis aïllats i que llenyataires il·legals envaeixin altres zones habitades pels indis», denuncia David Hill, membre del departament de Campanyes i Recerca de Survival International.

    (Avui, 20.08.2008)

    Fins i tot s’ha substantivat per a designar empreses de gas (també s’ha introduït gasista amb este sentit):

    El president de l’elèctrica espanyola, Manuel Pizarro, ha demostrat que la proximitat al poder -al Poder, en majúscula- és molt més efectiva que la complicitat puntual amb el govern de l’Estat, que ha estat l’arma amb què comptava el de la gasística catalana, Antoni Brufau.

    (Avui, 18.02.2007)

    Pel que fa a gasista, el Cercaterm l’està estudiant per a designar ‘relatiu o pertanyent al gas’ i ‘operari que té per ofici la col·locació i reparació dels aparells que funcionen amb gas’. En canvi, no ha arreplegat encara gasístic -ca.
    Pel que fa a l’adjectiu gasista, el dnv sí que l’ha arreplegat (consulta: 27.10.2020):

    gasista (o gasiste -a)
    1. m. i f. PROF. Persona que treballa en una fàbrica de gas.
    2. m. i f. PROF. Distribuïdor de gas.


  2. En castellà, apareixen gasífero -ra, gasista i gasístico -ca en el gduea:

    gasífero -ra Relativo a la producción de gas: La empresa participa en proyectos petrolíferos y gasíferos. Mercado gasífero.
    Sin Gasista, gasístico.

    gasista I. adj Relacionado con el gas: Empresas gasistas. II. s/m, f Persona especializada en instalaciones y servicios relacionados con el gas.
    Sin I. Gasífero. II. Gasístico, gasífero.

    gasístico -ca adj Relacionado con el gas: Red gasística nacional.
    Sin Gasista, gasífero.

gasointensiu -iva

Este adjectiu no apareix encara en els diccionaris. Pretén qualificar els consumidors intensius de gas (solen ser indústries).

No té un ús molt estés encara, i és possible que no arribe a quallar, però això no hauria d’evitar que la normativa complixca la funció de permetre predir, seguint els criteris més generals possibles, la forma més preferible d’eixa paraula. Aplicant el criteri amb què s’han creat altres paraules derivades que fan referència al gas (com ara gasòmetre, gasoducte…), s’ha elegit el procediment habitual de composició amb la vocal de suport (-o) i l’adjectiu.

Amb tot, el Cercaterm (27.10.2020) preferix per ara mantindre el sintagma consumidor intensiu de gas:

En català, tenim gaso-/gasi– com a forma prefixada del mot gas: per tant, podríem fer tant gasointensiu com gasiintensiu.
No recomanem, però, l’ús d’aquestes formes: tenen una formació dubtosa que semànticament no acaba de ser adequada. Considerem que és un adjectiu no necessari: en la major part de contextos en què s’usa és recomanable utilitzar formes com ara «consumidor intensiu de gas».

És possible que no siga necessari, però ha de ser previsible per al cas que la societat vullga utilitzar eixe procediment de creació de paraules. Per tant, serà bo seguir el model d’altres composts semblants, com ara electrointensiu (també en procés d’extensió), cosa que podem documentar que ha passat tant en castellà (gasointensivo -va) com en francés (gazo-intensif -ive/gazointensif -ive).

empoderament

  1. Actualment, podem trobar que, en els àmbits de la sociologia, l’educació, les relacions laborals, etc., la paraula apoderament és un sinònim complementari de la forma considerada principal, empoderament (veg. Termcat: empoderar, empoderament; consulta: 09.11.2020). Es dona la mateixa situació per als verbs apoderarempoderar. En el dnv (consulta: 07.10.2020) podem trobar les remissions i accepcions següents:

    apoderament […] 2. m. SOCIOL. Empoderament.
    apoderar […] 3. v. tr. i pron. SOCIOL. Empoderar.
    empoderament m. SOCIOL. Acció o efecte d’empoderar.
    empoderar […] v. tr. i pron. SOCIOL. Fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

    Vist això, convé constatar —seguint el comentari que ha enviat d’Albert Pla— que el diec ha admés empoderar i empoderament (maig 2020; consulta: 09.11.2020) sense haver arribat a incloure la possibilitat d’utilitzar apoderar i apoderament per a estes accepcions. Per tant, de manera compartida i progressiva (dnv, Termcat) o de manera excloent i immediata (diec, gdlc), les formes empoderar i empoderament són les que cal considerar preferents.

  2. El terme empoderament fa temps que corre. El 30 de gener del 2001 vam fer una consulta al Termcat sobre esta paraula i mos recomanaven, com a solució provisional, l’acceptació del terme, a l’espera d’una decisió. Posteriorment, si entraves al Termcat, podies comprovar que finalment l’havien desestimada. En lloc seu recomanaven apoderament. Per exemple:
    • (Neoloteca) [Sociologia] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment // Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
      Terme desestimat: empoderament.
    • (Neoloteca) [Economia. Empresa] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment Estratègia de motivació i promoció en el treball que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa.
      Terme desestimat: empoderament.
  3. L’ús del verb corresponent, que existix en anglés (empower), ha plantejat alguns dubtes —com mos indica Imma Simón (11.11.2003)—, i la resposta del Cercaterm (11.11.2003) ha segut:

    Efectivament, es va normalitzar apoderament per a empowerment, amb la definició «procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.» La forma verbal corresponent no es va tractar perquè no tenia un ús tan habitual i fixat com el substantiu, i la seva traducció no era motiu de confusió. S’entén però que l’ús del verb amb el mateix sentit pot prendre apoderar, forma ja recollida en el diec: «atorgar poders a algú». De totes maneres, en alguns contextos sembla més habitual i entenedor utilitzar la forma donar poder a o enfortir.

palet

Segons el gdlc i el diec, era paleta, abans de l’any 2000. Però ja era palet per a Envasos, embalatges i aconduïment industrial de productes (Jordi Navas, 1993) i Diccionari del taller mecànic (diversos autors, 1991). Ara ja és palet (i paleta) en aquells diccionaris i en el dnv (consulta: 12.08.2020):

palet2
m. IND. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies.

El Cercaterm havia proposat (consulta: 10.11.2000):

ca palet, m
es bandeja, paleta
fr palette
en pallet

Definició
Plataforma apilable de fusta o de plàstic per a la formació de càrregues unitàries, manipulable mitjançant un carretó elevador.

A més, posteriorment s’ha creat el palot, terme que el Cercaterm (consulta: 17.08.2020) definix aixina:

ca palot, n m
es caja-paleta
fr caisse-palette
fr palette-caisse
en box pallet

Indústria > Aconduïment. Embalatge
Definició
Palet-caixa dotat de tanques pels quatre costats i sense coberta, destinat generalment al transport de fruita.


En castellà, segons el dea era palet (pl. palets), però el drae (consulta: 12.08.2020) va preferir adaptar-lo posteriorment:

palé
Del ingl. pallet.
1. m. Plataforma de tablas para almacenar y transportar mercancías.

Cap a l’any 2000, en el diari El País hi havia un anunci sobre: «El Servicio de Gestión de Paletas CHEP».

tensionar

El verb tensionar no està encara recollit en els diccionaris habituals, però és un verb ben format a partir de la paraula tensió. La llengua continua per la via assenyalada per Ruaix en el daux (1996) quan parla del llavors «neologisme» tensar:

En realitat, aquest verb, tant en castellà com en català, és un neologisme, format a partir de l’adj. tenso/tes, aquest pres modernament del llatí (tensus) substituint la forma arcaica teso/tes.

En l’àmbit econòmic i immobiliari és habitual parlar de «zona tensionada» o de «zona de mercat tensionat». L’Optimot (resposta: 29.07.2020) dona la indicació següent:

Malgrat que el verb tensionar no està recollit per la normativa, es podria formar a partir del nom tensió. A més a més, constatem que té un cert ús amb el significat de ‘posar en tensió, sotmetre a tensió’. […]

Com a alternativa, també és possible fer servir el sintagma mercat en tensió o zones en tensió, sempre que s’adigui amb el context.

virus

La denominació dels virus no respon a una estructura taxonòmica sistematitzada (com ara els noms binomials llatinitzats de la fauna). Els noms dels virus es componen de la part genèrica virus més un element especificador, que pot ser:

  • Nom propi
  • Nom codificat
  • Sigla
  • Nom d’una malaltia
  • Topònims
  • Cognoms dels descobridors

En un apunt de l’Scaterm («El virus Sin Nombre», 21.12.2012), Àngels Egea explica algunes peculiaritats d’estes denominacions, on suggerix un criteri sobre l’ús de la preposició:

Tenint en compte que Sin Nombre és el nom d’un lloc, potser seria pertinent que hi hagués una preposició de entremig, cosa que, a més, contribuiria a desfer el malentès que provoca el nom d’aquest virus quan es tradueix des del castellà sense saber-ne l’origen.

Podem trobar informació sobre estes qüestions en altres articles:

  • Antonio Tenorio; Mario E. Lozano; Hervé Zellerc; Oliver Donoso-Mankec (maig 2009): «Virus con denominación de origen: sin nombre, Nápoles, West Nile»
  • Gerardo Santos-López; Julio Reyes-Leyva; Verónica Vallejo-Ruiz (novembre 2010): «Los problemas de la nomenclatura de virus»

El Termcat (demcat; consulta: 07.07.2020) incorpora variacions en la part específica de la denominació, a voltes amb preposició i a voltes sense. A pesar d’eixes vacil·lacions, que estan revisant, indiquen en una resposta (17.07.2020) alguns criteris generals:

En els treballs d’actualització en curs, encara no s’ha abordat sistemàticament el treball terminològic en els virus, ni pel que fa al contingut ni pel que fa a denominacions. Sí que s’ha fet una posada al dia o altes puntuals en fitxes que ho han requerit, per motius d’interès o actualitat (virus d’Epstein-Barr, virus de l’Ebola, virus de la immunodeficiència humana, virus del chikungunya o virus del Zika). En les denominacions hem adoptat el criteri d’adaptar el nom oficial anglès i emprar la forma del topònim adequada en funció de la implantació i l’ús del nom en català (si no hi ha tradició d’ús es fa servir el topònim original).

Mentres van fent, podem apuntar algunes de les denominacions que estan fixant: