rebrot

A conseqüència de la pandèmia del 2020 (de covid-19 o còvid-19; veg. la fitxa), s’ha parlat molt de la possibilitat que, després d’haver controlat la primera passa, hi haguera un nou episodi d’augment del nombre de persones infectades. Els diccionaris habituals contenen (consulta: 25.05.2020) la paraula brot per a la primera manifestació de l’epidèmia:

(dnv) 3. m. Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic.

Per contra, per al cas de les possibles manifestacions posteriors, la paraula rebrot no conté l’accepció adequada ja que només presenta accepcions relacionades amb la botànica (veg. diec; consulta: 28.05.2020). Els diccionaris només havien previst rebrotada (dnv; consulta: 28.05.2020) per als usos genèrics, però l’ús general ha tirat mà de rebrot. Per tant, Cal afegir una accepció genèrica en rebrot per a definir les manifestacions segones i posteriors d’un fenomen que es pot escampar. La forma principal seria rebrot; a més, tal com indica el Termcat (26.05.2020):

Considerem també adequada lingüísticament rebrotada (‘acció i efecte de rebrotar’) com a sinònim complementari.

cocooning

Sobre la vida casolana

En relació amb la pandèmia de la covid-19 s’ha començat ha estendre la paraula anglesa cocooning per a referir-se a la tendència a estar més a casa i mantindre menys relacions socials a fora.  Segons el diccionari Merriam-Webster (consulta: 27.04.2020):

cocooning noun
The practice of spending leisure time at home in preference to going out.

El Termcat està estudiant una equivalència «transparent semànticament i adequada lingüísticament i terminològicament» en valencià. De moment estan considerant les opcions més documentades, com ara encapsulament, enclaustrament i reclusió. Inicialment s’inclinen per enclaustrament, tenint en compte el verb enclaustrar en l’accepció «tancar-se, recloure’s» (diec; consulta: 05.05.2020), accepció que podem considerar reforçada per la versió del dnv (consulta: 05.05.2020):

enclaustrar
2. v. pron. Recloure’s, apartar-se de la vida social. S’ha enclaustrat en casa per a estudiar.

Les versions franceses que documenta el Termcat són coconnage, cocounage i pantouflage. Sembla que esta última (en francés també hi ha pantouflard -de) podria donar joc també en valencià, creant pantoflatge a partir de pantofla (que no apareix en el diec, però sí en el dnv; consulta: 05.05.2020). En este cas, tindríem possibilitats en un registre humorístic (pantoflar-se, pantofler -ra…).

Quant a les vacunes

En l’àmbit dels programes de vacunació infantil, el Termcat (2015; consulta: 27.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

ca estratègia del niu, n f
es estrategia del nido, n f
es vacunación del nido, n f
fr stratégie du cocooning, n f
fr vaccination familiale, n f
en cocoon strategy, n
en cocooning, n

Vacunes > Conceptes generals > Vacunologia > Programa de vacunació i aplicació de vacunes

Estratègia de protecció d’un nadó contra determinades malalties infeccioses des del moment del naixement, consistent a vacunar-ne la família directa, principalment la mare, o persones de l’entorn proper amb l’objectiu de disminuir el risc de transmissió d’aquestes malalties en el seu entorn.

ni-ni

  1. Substantiu de creació més o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. Sí que el recollia el web de l’Ésadir (consulta: 27.05.2014):

    ni-ni
    Jove que ni té estudis ni treballa.

    Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni

    Nombre:

    • Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
    • Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
  2. Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: 16.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

    ca ni-ni, n m, f
    es nini
    en NEET

    Treball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
    Definició
    Jove que no estudia ni treballa.

    Nota
    1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
    2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
    3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.

  3. En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (veg. Google Llibres): «Dels ‘Ni-ni’ als ‘nimby’»:

    El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.

    El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):

    Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.

    L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).

  4. En castellà, la Fundéu ha adoptat la forma nini (que encara no apareix en el drae; consulta: 29.01.2015). El Departamento de Español al Día de la rae donava la indicació següent (11.05.2015):

    Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.

    En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):

    Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP

dropshipping

Paraula anglesa derivada del verb drop-ship o drop ship (la grafia varia segons els diccionaris). El verb significa, segons el Merriam-Webster (consulta: 06.04.2020):

drop-ship

v. tr. To ship (goods) from a manufacturer or wholesaler directly to a customer instead of to the retailer who took the order.

v. intr. To ship goods from a supplier directly to a customer.

Sembla que la forma verbal drop-shipping s’utilitza en valencià com a substantiu amb el significat ‘acció i efecte’ de l’acció indicada pel verb (hi ha qui en diu «comerç triangular» o «triangulització comercial»). El substantiu drop shipment correspondria a l’acció o efecte del que significa el verb. El Termcat encara no ha oferit una adaptació de dropshipping (ni la Fundéu per al castellà).

Mentres no s’adopte una forma diferent, convindria destriar entre les grafies possibles indicades pels diccionaris anglesos generals en tota la família: drop-ship / drop ship, drop-shipping / drop shipping / dropshipping, drop shipment, drop shipper... En el cas del substantiu que titular l’entrada, la forma més simple seria dropshipping, que és una unitat com a paraula i no du signes diacrítics innecessaris.

emergència d’habitatge

Les formes emergència d’habitatge i emergència de vivenda són equivalents i s’utilitzen per a designar la necessitat urgent d’una casa on viure que patixen les persones a causa de problemes econòmics i socials. Per contra, no recullen per ara els diccionaris l’adjectiu habitacional (utilitzat habitualment en el terme emergència habitacional), cosa que fa preferible adoptar el criteri exposat pel Cercaterm en la resposta següent (06.03.2020):

Considerem no adequat l’ús de l’adjectiu habitacional en el context que indiqueu. Aquest adjectiu estaria format a partir de habitació, que no té estrictament el sentit de habitatge. La forma adequada i ja en ús és emergència d’habitatge.
Us recomanem que llegiu l’apunt (2016) sobre aquesta qüestió que es va penjar al blog del TERMCAT.

L’Ésadir (consulta: 06.03.2020), d’altra banda, valida també el terme emergència habitacional com a equivalent, però afig el comentari següent:

Tret d’aquest terme concret, donem preferència a habitatge davant habitacional: polítiques d’habitatge, necessitat d’habitatge, demanda d’habitatge, etc.

covid-19

Es tracta del nom d’una malaltia (pneumonia per coronavirus) que s’ha conegut i estés pel planeta a partir del final de l’any 2019 a la Xina (des de la ciutat de Wuhan).

El nom covid (còvid) és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa coronavirus disease (és a dir, malaltia del coronavirus), i duia l’afegit de l’any en què es va detectar. En àmbits tècnics, la denominació del virus pot adoptar formes codificades, com ara SARS-CoV-2 o 2019-nCoV.

El procediment de creació i d’adaptació és semblant al de la paraula masculina bòtox (no apareix encara en els diccionaris generals), que ha esdevingut ja nom comú (veg. Ésadir; consulta: 15.04.2020; Obneo; consulta: 15.04.2020), encara que, en este cas, inicialment era una marca comercial (Botox) creada a partir del terme anglés botuline toxine.

De moment, el Termcat (04.03.2020; consulta: 17.04.2020) havia publicat una fitxa que recull la forma amb totes les lletres en majúscules (seguint els seus criteris sobre les sigles i els acrònims) i indica que és una paraula de gènere femení. Posteriorment (consulta: 23.04.2020) com a segona opció ha proposat també:

covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d’acord amb l’últim pas d’integració de les sigles en la llengua quan es tornen d’ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)

Quant a la pronunciació, només han indicat que consideren més «natural» que siga una paraula aguda i que no es sol fer la reducció vocàlida en les sigles («cuvid»). Podem deduir que els qui no la consideren sigla sinó nom comú sí que podem acabar pronunciant «cuvid». Pel que fa a la possibilitat que siga una paraula plana, per ara (05.05.2020) no en diuen res.

Gènere: el o la

La realitat de l’ús general aplica també altres possibilitats. Com que és el nom d’una malaltia (tal com pallola, sida, ebola o alzhèimer) i, alhora, s’utilitza per a denominar el virus, tant concorda en femení com en masculí: «la covid-19», pensant que concorda amb malaltia, com «el covid-19», pensant que concorda amb coronavirus; o pensant en la paraula mal, tal com proposa Josep Ruaix («Sobre la denominació de l’actual pandèmia», Núvol, 01.05.2020), que també recull malalties amb nom masculí:

càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.

En el mateix sentit s’expressen Albert Pla Nualart («Reptes terminològics de la crisi del coronavirus», Ara.cat, 20.03.2020) i Josep Lacreu en «¿El covid o la covid?» (Levante, 03.04.2020). Josep Lacreu, a més, té en compte que en altres llengües també li han adjudicat majoritàriament el gènere masculí, cosa que passa en l’ús general en valencià també, seguint l’exemple de les paraules acabades en -it, i posa els exemples: «ardit, cabrit, confit, escrit, polit».

Ampliant el debat, Pilar Gispert-Saüch Viader mos enllaça dos articles de Jordi Badia i Pujol. El mes rellevant per a esta fitxa, «Per què diem ‘la Covid-19’ i no ‘el Covid-19’?» (Vilaweb, 05.05.2020; l’article no explica per què el nom de la malaltia apareix com si fora un nom propi) detalla el criteri d’ús general (i normatiu) sobre l’adjudicació del gènere a les sigles i acrònims, que és el criteri que ha donat lloc, en el cas de covid, a la concordança amb l’article la.

Forma de plural

Pel que fa al plural i al plural, és ben possible que vejam aparéixer variants posteriors, que supose que duran una xifra diferent (covid-20, covid-21…). En eixe cas, el plural serà l’habitual, covids (o còvids). Si la xifra va canviant amb els anys, no caldria pensar en el plural «rar» covids-19 que comenta Ruaix.

Pronunciació: aguda o plana

Quant a la pronunciació, una qüestió que no toquen ni el Termcat ni els articles anteriors, és que també podem sentir espontàniament «còvid» (més concretament «còvit»). Ho pronuncien aixina alguns periodistes d’À Punt, Víctor Sorribes [03.04.2020] i Xavier Caraltó [10.04.2020] de tv3 i alguna vegada li ho he sentit a la portaveu del govern català Meritxell Budó; posteriorment, també Cinta Pascual (Associació Catalana de Recursos Assistencials), Núrial Orriols (periodista d’Ara.cat) en el programa Faqs de tv3 del 18.04.2020; Francesc Latorre (Telenoticies Migdia, tv3, 21.04.2020); veu de dona en publicitat institucional de la Generalitat valenciana (23.04.2020); Marc Giró (Està Passant, tv3, 20.04.2020); Manuel Esteller (metge; Faqs, 25.04.2020); Oriol Mitjà (epidemiòleg, Faqs, 02.05.2020)…

Seria una variant a tindre en compte a l’hora d’incloure la paraula en els diccionaris, ja que respon a l’accentuació general dels substantius acabats en -vit, en -bit, en -vid o en -bid (que no siguen creacions a partir de participis). Podem adduir cultismes (com ara bòvid, cèrvid…), però cal tindre en compte sobretot les paraules d’ús general (pose entre cometes formes no recollides pels diccionaris generals):

àmbit, «àpit», «àrbit», «cànvit», còlbit, hàbit, nyèbit, òbit, «prèmit», xàmbit, xòlbit…

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).

femellisme

El femellisme seria un terme paraŀlel per a designar una actuació equiparable al masclisme, però en sentit contrari. Una fitxa antiga del Cercaterm (s. v. femellisme; consulta: 11.02.2020) el fa equivalent en castellà a mujerismo; el Portal Terminològic Valencià de l’avl el considera equivalent de l’anglés hembrism, del castellà hembrismo i del francés hembrisme. I els donen definicions semblants en el fons, però prou diferents en la forma:

(avl) femellisme
m. SOCIOL. Conjunt d’actituds i pràctiques sexistes discriminatòries per a l’home.

(Cercaterm) femellisme
Política. Sociologia. Antropologia
Actitud gregària de defensa de la dona pel sol fet de ser-ho, encara que no sigui discriminada.

rodada

El dnv (consulta: 16.01.2020) incorpora l’accepció següent per a esta paraula:

5. f. Consumicions que fan diverses persones que van en grup, de bar en bar, prenent begudes, normalment alcohòliques, i petites quantitats d’aliments sòlids com a acompanyament, que paga en cada bar un membre del grup.

La definició dels acadèmics és un pèl massa restrictiva, ja que el fet que hi haja o no aliments o que pague u o altre són detalls accessoris que no haurien d’interferir en el concepte (llevat que eixes diferències donen lloc a denominacions diverses).

En tot cas, és un terme que, al costat d’altres fórmules usuals (com ara «fer la pica(d)eta»; veg. dnv, s. v. picadeta; consulta: 16.01.2020) pot servir com a equivalent dels castellans tapear i tapeo (drae), tardeo (veg. Fundéu, «Tardear i tardeo, voces apropiadas», 09.07.2015; consulta: 16.01.2020) i poteo (dea: ‘acción de potear‘). Per exemple, a més d’anar de bar en bar bevent copes de vi, el poteo també permet altres degustacions (Antonio Casero Martínez, «Pinchos desprotegidos», El País, 12.01.2020):

En las tres [ciudades] es obligatorio el poteo por los bares de pinchos y en las tres he visto algo que me ha desagradado profundamente: muchos bares se saltan a la torera la obligación de tener los pinchos y tapas protegidos y/o refrigerados.

altricial

L’adjectiu altricial pertany al llenguatge especialitzat de la biologia. Segurament s’ha difós a partir de l’anglés, que sí que el recull en els diccionaris. Per exemple (Merriam-Webster; consulta: 08.12.2020):

altricial adjective

being hatched or born or having young that are hatched or born in a very immature and helpless condition so as to require care for some time.

El Termcat (consulta: 08.12.2020) recull el terme espècie altricial:

ca espècie altricial, n f
es especie altricial
en altricial animal

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Espècie d’animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.

L’adjectiu altricial prové de l’adjectiu femení llatí altrix -icis ‘nodrissa, dida, mare adoptiva; sustentadora, nutrícia’, i podem trobar que en portugués sí que ha generat un adjectiu (Aurélio, 2004):

altriz f. 1. Aquela que nutre ou sustenta. 2. A parte nutritiva duma substância.