niu d’abella

En el conte Tarda al cinema de Mercè Rodoreda apareix la paraula smok (Google Llibres; consulta: 29.09.2020), escrita aixina, encara que la paraula original deu ser la paraula anglesa smock:

Rodoreda-smok
Fragment de Tarda el cinema de Mercè Rodoreda.

Es tracta d’un tipus de teixit fet amb el punt de niu d’abella (veg. Cercaterm). En el diccionari Collins (consulta: 29.09.2020) trobem esta definició (accepció atribuïda a l’anglés americà):

smock
A loose-fitting woman’s or girl’s dress or top that is gathered into a yoke or by means of smocking at the bust.
De fet, el concepte de punt de niu d’abella apareix en la paraula anglesa smocking (Collins; consulta: 29.09.2020):
smocking
Ornamental needlework used to gather and stitch material in a honeycomb pattern so that the part below the gathers hangs in even folds.

caloi

Una altra paraula del lèxic expressiu de la Ribera: caloi. De moment no sé si té flexió en femení o si només s’atribuïx als hòmens. Té un significat despectiu: ‘apardalat, embadalit’. (Per la forma com acaba, és possible que tinga alguna relació amb favaloi.)

Documente la paraula oralment en Sollana (dona de huitanta i tants; 02.09.2020). En la xarxa em sorprén que també forma part del lèxic d’una altra ribera, la de l’Ebre, segons podem deduir de l’obra de Jesús Moncada, que utilitza la paraula en Camí de sirga (veg. Google Llibres), El cafè de la granota (veg. Google Llibres) i altres obres ambientades a Mequinensa:

  • Allò era espantós, esfereïdor: el pobre caloi encara duia el ros subjectat per la barballera i tenia les dents clavades en l’havà que fumava quan van decapitar-lo.
    (Fragment de Camí de sirga)
  • Continuem amb el Florenci que, sense dir ni piu, pobre caloi, tombà el barril de costat i començà a fer-lo rodolar carreró amunt.
    (Fragment d’El cafè de la granota)
  • Les pilotes que queien prop de la vora, les pescava amb el salabre; les que anaven a parar riu endins, però, havia d’agafar-les a força de rems i es recordaven partits emprenyadors en què el pobre caloi havia quedat estragat a força d’anar i venir amb la barca.
    (Fragment d’El cafè de la granota)
  • Deu hores després, jo era un pobre caloi atordit que feia mans i mànigues per redactar l’acta d’un judici insòlit en una sala presidida pel personatge més allunyat de la idea que jo tenia d’un jutge de pau i amb nom, Crònides, tan sorprenent com la resta.
    (Fragment de Calaveres atònites)

En els exemples d’ús de Moncada, em sembla que no té un significat despectiu, seria més un sinònim afectiu i compassiu de xic, encara que hi ha qui hi troba uns matisos diferents (probablement comprovats en la parla local), com ara Hèctor Moret Coso (2009), «Trets del català occidental en l’obra de Jesús Moncada» (consulta: 03.09.2020):

caloi m. Moncada empra aquest mot sempre avantposant l’adjectiu pobre i amb el significat de ‘persona massa ingènua, pusil·lànime’ (Quintana 1983; Biosca 1992; Moret 1994).»

favaloi

L’escriptor Josep Lozano proposa incorporar la paraula favaloi, que ha descobert gràcies a Enric Lluch. Segons Josep Lozano, la paraula fa referència «a una persona de fàcil sensibilitat, poc exigent». Podem confirmar eixa accepció en la proposta didàctica del llibre d’Enric Lluch (2013) Els xiquets de la gorra, on Isabel Fuertes proposa la definició següent: «persona que no té caràcter i és poc decidida».

A més, en la proposta didàctica del llibre d’Enric Lluch (2009) Ànimes de cotó en pèl, Vicent J. Climent utilitza una expressió del llibre que amplia l’accepció amb ingenuïtat o credulitat:

Favaloi
Bafarada extreta del llibre d’Enric Lluch (2009) Ànimes de cotó en pèl.

En tot cas, a pesar que és una paraula d’ús ben expressiu, no l’havia localitzada ni tan sols en Algemesí, fins que una informant de l’Alcúdia (Rosanna Pascual, 28.09.2020) m’ha dit que ella sí que la coneix i que era usual al seu poble, on ella trobava que tenia un cert matís despectiu (o insultant) semblant al de fava. A més, també la coneix amb variació de gènere (favaloia) i amb variants on sembla que el que és rellevant és el sufix: bovoloi -ia (< bovo -va), aleloi -ia (< alelat -ada)…

peudescalç -ça

Jem Cabanes: «peudescalça»
Exemple de «peudescalça» de Jem Cabanes.

Este adjectiu, sinònim de descalç, no ha tingut la sort de consolidar-se en els diccionaris. L’utilitza Maria Àngels Anglada en Viola d’amore:

… havien corregut peudescalços d’infants.

El localitze també en Argelada florida de Josep Roig i Raventós (1921); també en Exercicis de gramàtica catalana de Jeroni Marvà (1979), que torna a utilitzar un exemple de Roig i Raventós; un exemple en femení de Jem Cabanes en A festes de pollancs i aurores (1976; veg. Google Llibres) i en Els xiprers creuen en Déu (trad. ca. de Bartomeu Bardagí, 1967) de Josep Maria Gironella (1953).

mimologisme

  1. Segon el diterli (s. v. mimología):

    Término de origen griego («mimos-logos»: imitación de la palabra) con el que se designa la imitación de la voz y de las peculiaridades expresivas de una persona. […] Se emplea también como sinónimo de onomatopeya. […] Dicho término ha sido utilizado, además, por G. Genette (1976) para denominar la relación de imitación o reflejo que podía existir entre una palabra o la realidad por ella significada o designada, según la idea formulada en el diálogo de Platón titulado Crátilo.

  2. Segons Genette, «le mimologisme un mot forgé par imitation d’un cri, ou plus généralement d’un “bruit vocal” humain» (Gérard Genette, Mimologiques. Voyage en Cratylie, Paris, Seuil, 1976).
  3. El Dictionnaire International des Termes Littéraires diu:

    Cependant, comme l’a montré Gérard Genette, la tendance à chercher une relation d’analogie entre les noms et les choses qu’ils désignent (le «mimologisme») est loin de s’effacer de l’imaginaire de l’Occident.

  4. El terme no apareix en tots els diccionaris habituals (gdlc, diec, dval), però el dnv ja l’ha incorporat:

    mimologisme

    m. LING. Interpretació dels sons inintel·ligibles del cant dels ocells per mitjà de paraules conegudes. ‘Set per huit’ és el mimologisme del cant de la guatla.

     

alohomora

Esta paraula pertany a diverses llengües africanes. L’escriptora J. K. Rowlings la va agarrar possiblement del malgaix (veg. Bulletin de l’Académie malgache, 1908; consulta: 02.01.2020) i la va utilitzar en les noveŀles de Harry Potter (com a encanteri per a obrir portes embruixades; veg. Viquipèdia).

L’èxit de les novel·les ha fet que pugam documentar la paraula en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes (18.12.2019; consulta: 02.01.2020):

Açò és una vareta màgica i vosté el que vol és que, al crit d’«alohomora», la senyora Oltra puga resoldre el desastre en què el seu partit havia sumit els serveis socials d’esta comunitat.

refranys en l’obra de José Saramago

  1. Trets d’Ensaio sobre a cegueira de José Saramago (ed. Caminho, 1995, 2.ª edició):

    «Hoje por si, amanhâ por mim» (p. 13)
    «A ocasiâo nem sempre faz o ladrâo» (p. 25)
    «Morrendo o bicho, acaba-se a peçonha» (p. 64)
    «Candeia que vai adiante alumia duas vezes» (p. 90)
    «Na terra dos cegos quem tem un olho é rei» (p. 103)
    «O mal é se nos acontece o mesmo que ao cavalo daquele, que morreu quando já se tinha deshabituado de comer» (p. 148)
    «Caridades bem entendida por nós próprios és que terá de começar» (p. 163)
    «O justo a pagar pelo pecador» (p. 163)
    «Nâo é por ter muito madrugado que se há-de morrer mais cedo» (p. 169)
    «O diabo nem sempre está atrás da porta» (p. 193)
    «Nâo poderiam nem com uma gata pelo rabo» (p. 196)
    «Estar a espera de sapatos de defunto» (p. 198)
    «Sai-lhe o tiro pela culata» (p. 203)
    «Assim como o hábito nâo faz o monge, também o ceptro nâo faz o rei» (p. 204)
    «Água mole em brasa viva tanto dá até que apaga» (p. 213)
    «Tanto se lhes daria tambor como caixa de rufo» (p. 231)
    «Quem nâo tem câo caça com gato» (p. 268)
    «O trabalho do velho é pouco, mas quem o despreza é louco» (p. reelaboració d’un que en lloc de velho diu menino, i en lloc de despreza diu desdenha) (p. 269)
    «Guarda o que nâo presta, encontrarás o que é preciso» (p. 273)
    «Para casa, nem que seja uma pedra» (p. 273)
    «A paciência é boa para a vista» (p. 283)
    «O pior cego foi aquele que nâo quis ver» (p. 283)
    «Com a ajuda dos santos, que sendo para baixo acodem todos» (p. 286)
    «O puxador da porta é a mâo estendida de uma casa» (p. 289)

  2. Trets d’O ano da Morte de Ricardo Reis (ed. Caminho, 1984):

    «Na ocasiâo se faz o ladrâo» (p. 59)
    «Sobre a nudez forte da verdade, o manto diáfano da fantasia» (p. 62)…

  3. Enllaç: