mimologisme

  1. Segon el diterli (s. v. mimología):

    Término de origen griego («mimos-logos»: imitación de la palabra) con el que se designa la imitación de la voz y de las peculiaridades expresivas de una persona. […] Se emplea también como sinónimo de onomatopeya. […] Dicho término ha sido utilizado, además, por G. Genette (1976) para denominar la relación de imitación o reflejo que podía existir entre una palabra o la realidad por ella significada o designada, según la idea formulada en el diálogo de Platón titulado Crátilo.

  2. Segons Genette, «le mimologisme un mot forgé par imitation d’un cri, ou plus généralement d’un “bruit vocal” humain» (Gérard Genette, Mimologiques. Voyage en Cratylie, Paris, Seuil, 1976).
  3. El Dictionnaire International des Termes Littéraires diu:

    Cependant, comme l’a montré Gérard Genette, la tendance à chercher une relation d’analogie entre les noms et les choses qu’ils désignent (le «mimologisme») est loin de s’effacer de l’imaginaire de l’Occident.

  4. El terme no apareix en tots els diccionaris habituals (gdlc, diec, dval), però el dnv ja l’ha incorporat:

    mimologisme

    m. LING. Interpretació dels sons inintel·ligibles del cant dels ocells per mitjà de paraules conegudes. ‘Set per huit’ és el mimologisme del cant de la guatla.

     

alohomora

Esta paraula pertany a diverses llengües africanes. L’escriptora J. K. Rowlings la va agarrar possiblement del malgaix (veg. Bulletin de l’Académie malgache, 1908; consulta: 02.01.2020) i la va utilitzar en les noveŀles de Harry Potter (com a encanteri per a obrir portes embruixades; veg. Viquipèdia).

L’èxit de les novel·les ha fet que pugam documentar la paraula en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes (18.12.2019; consulta: 02.01.2020):

Açò és una vareta màgica i vosté el que vol és que, al crit d’«alohomora», la senyora Oltra puga resoldre el desastre en què el seu partit havia sumit els serveis socials d’esta comunitat.

refranys en l’obra de José Saramago

  1. Trets d’Ensaio sobre a cegueira de José Saramago (ed. Caminho, 1995, 2.ª edició):

    «Hoje por si, amanhâ por mim» (p. 13)
    «A ocasiâo nem sempre faz o ladrâo» (p. 25)
    «Morrendo o bicho, acaba-se a peçonha» (p. 64)
    «Candeia que vai adiante alumia duas vezes» (p. 90)
    «Na terra dos cegos quem tem un olho é rei» (p. 103)
    «O mal é se nos acontece o mesmo que ao cavalo daquele, que morreu quando já se tinha deshabituado de comer» (p. 148)
    «Caridades bem entendida por nós próprios és que terá de começar» (p. 163)
    «O justo a pagar pelo pecador» (p. 163)
    «Nâo é por ter muito madrugado que se há-de morrer mais cedo» (p. 169)
    «O diabo nem sempre está atrás da porta» (p. 193)
    «Nâo poderiam nem com uma gata pelo rabo» (p. 196)
    «Estar a espera de sapatos de defunto» (p. 198)
    «Sai-lhe o tiro pela culata» (p. 203)
    «Assim como o hábito nâo faz o monge, também o ceptro nâo faz o rei» (p. 204)
    «Água mole em brasa viva tanto dá até que apaga» (p. 213)
    «Tanto se lhes daria tambor como caixa de rufo» (p. 231)
    «Quem nâo tem câo caça com gato» (p. 268)
    «O trabalho do velho é pouco, mas quem o despreza é louco» (p. reelaboració d’un que en lloc de velho diu menino, i en lloc de despreza diu desdenha) (p. 269)
    «Guarda o que nâo presta, encontrarás o que é preciso» (p. 273)
    «Para casa, nem que seja uma pedra» (p. 273)
    «A paciência é boa para a vista» (p. 283)
    «O pior cego foi aquele que nâo quis ver» (p. 283)
    «Com a ajuda dos santos, que sendo para baixo acodem todos» (p. 286)
    «O puxador da porta é a mâo estendida de uma casa» (p. 289)

  2. Trets d’O ano da Morte de Ricardo Reis (ed. Caminho, 1984):

    «Na ocasiâo se faz o ladrâo» (p. 59)
    «Sobre a nudez forte da verdade, o manto diáfano da fantasia» (p. 62)…

  3. Enllaç: