palet

Segons el gdlc i el diec, era paleta, abans de l’any 2000. Però ja era palet per a Envasos, embalatges i aconduïment industrial de productes (Jordi Navas, 1993) i Diccionari del taller mecànic (diversos autors, 1991). Ara ja és palet (i paleta) en aquells diccionaris i en el dnv (consulta: 12.08.2020):

palet2
m. IND. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies.

El Cercaterm havia proposat (consulta: 10.11.2000):

ca palet, m
es bandeja, paleta
fr palette
en pallet

Definició
Plataforma apilable de fusta o de plàstic per a la formació de càrregues unitàries, manipulable mitjançant un carretó elevador.

A més, posteriorment s’ha creat el palot, terme que el Cercaterm (consulta: 17.08.2020) definix aixina:

ca palot, n m
es caja-paleta
fr caisse-palette
fr palette-caisse
en box pallet

Indústria > Aconduïment. Embalatge
Definició
Palet-caixa dotat de tanques pels quatre costats i sense coberta, destinat generalment al transport de fruita.


En castellà, segons el dea era palet (pl. palets), però el drae (consulta: 12.08.2020) va preferir adaptar-lo posteriorment:

palé
Del ingl. pallet.
1. m. Plataforma de tablas para almacenar y transportar mercancías.

Cap a l’any 2000, en el diari El País hi havia un anunci sobre: «El Servicio de Gestión de Paletas CHEP».

virus

La denominació dels virus no respon a una estructura taxonòmica sistematitzada (com ara els noms binomials llatinitzats de la fauna). Els noms dels virus es componen de la part genèrica virus més un element especificador, que pot ser:

  • Nom propi
  • Nom codificat
  • Sigla
  • Nom d’una malaltia
  • Topònims
  • Cognoms dels descobridors

En un apunt de l’Scaterm («El virus Sin Nombre», 21.12.2012), Àngels Egea explica algunes peculiaritats d’estes denominacions, on suggerix un criteri sobre l’ús de la preposició:

Tenint en compte que Sin Nombre és el nom d’un lloc, potser seria pertinent que hi hagués una preposició de entremig, cosa que, a més, contribuiria a desfer el malentès que provoca el nom d’aquest virus quan es tradueix des del castellà sense saber-ne l’origen.

Podem trobar informació sobre estes qüestions en altres articles:

  • Antonio Tenorio; Mario E. Lozano; Hervé Zellerc; Oliver Donoso-Mankec (maig 2009): «Virus con denominación de origen: sin nombre, Nápoles, West Nile»
  • Gerardo Santos-López; Julio Reyes-Leyva; Verónica Vallejo-Ruiz (novembre 2010): «Los problemas de la nomenclatura de virus»

El Termcat (demcat; consulta: 07.07.2020) incorpora variacions en la part específica de la denominació, a voltes amb preposició i a voltes sense. A pesar d’eixes vacil·lacions, que estan revisant, indiquen en una resposta (17.07.2020) alguns criteris generals:

En els treballs d’actualització en curs, encara no s’ha abordat sistemàticament el treball terminològic en els virus, ni pel que fa al contingut ni pel que fa a denominacions. Sí que s’ha fet una posada al dia o altes puntuals en fitxes que ho han requerit, per motius d’interès o actualitat (virus d’Epstein-Barr, virus de l’Ebola, virus de la immunodeficiència humana, virus del chikungunya o virus del Zika). En les denominacions hem adoptat el criteri d’adaptar el nom oficial anglès i emprar la forma del topònim adequada en funció de la implantació i l’ús del nom en català (si no hi ha tradició d’ús es fa servir el topònim original).

Mentres van fent, podem apuntar algunes de les denominacions que estan fixant:

 

TERF

Sigla de: trans-exclusionary radical feminist (o trans-exclusionary radical feminism), terme anglés que denomina el feminisme radical transexcloent.

El terme anglés trans-exclusionary (també escrit trans exclusionary) apareix adaptat de diverses maneres (transexcloent, trans excloent i trans-excloent). La forma més simple i que seguix el model de transfòbia és transexcloent —forma que el Termcat confirma (resposta a la consulta: 21.07.2020):

La forma adequada és, efectivament, transexcloent: feminisme radical transexcloent.

baquetón*

En una traducció de la Generalitat valenciana del 1997 donaven bossellet com a equivalent en valencià del castellà baquetón (paraula que no apareix encara en el drae). Segons el diccionari d’arquitectura de Ware-Beatty (1994) el baquetón és:

baquetón m. Moldura redonda más grande que la baquetilla.

Per tant, el baquetón és una variant més gran de la baquetilla (esta paraula tampoc apareix en el drae).

El darquitecturacirit (1990) té l’entrada següent:

531 bocell [*] m / baquetón, bocel // Motllura convexa de perfil semicilíndric.

* El terme bocell* s’escriu ara bossell.

Encara que sembla que la distribució dels termes hauria de ser bossell / bossellet (en castellà: baquetón / baquetilla), el Termcat (consulta: 02.07.2020), només en l’àmbit de la fusteria, ho ha fixat d’una altra manera:

  • ca  bordó, n m
  • es  baquetilla
  • es  baquetón
  • fr  baguette
  • en  bead

Fusteria > Construccions > Motllures

Definició
Motllura convexa de secció més o menys semicircular.

En realitat, mirant les definicions en el dval (consulta: 02.07.2020), podem arribar a una altra distribució d’uns termes que mantenen una relació de sinonímia (≡) i de proximitat semàntica en general (també hi ha accepcions particulars; +):

bordó m. CONSTR./FUST. Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motlura.
+ bordó (= copada 2) f. FUST. Motlura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.
bordó/bossell (= copada 3) f. FUST. Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa, i que s’usa per a fer les motlures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
bossell m. ART Motlura redona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
+ bossell m. FUST. Espècie de plana que té la sola acanalada, i que s’utilitza per a fer motlures convexes semicilíndriques.

sobreeixidor de pou

Sobreeixidor de pou.

En anglés, encara que no és molt comú (ni apareix en els diccionaris habituals; veg. Merriam-Webster) es sol denominar morning hole o glory hole un sistema de desaigüe de les preses. El Termcat  (21.05.2020) ha enviat la resposta següent:

Considerem que la denominació més adequada en català és sobreeixidor de pou: ‘Sobreeixidor format per una entrada en forma d’embut connectada a un pou central vertical o inclinat que permet el descens de l’aigua fins al túnel que desemboca al riu, més avall de la presa’.

rebrot

A conseqüència de la pandèmia del 2020 (de covid-19 o còvid-19; veg. la fitxa), s’ha parlat molt de la possibilitat que, després d’haver controlat la primera passa, hi haguera un nou episodi d’augment del nombre de persones infectades. Els diccionaris habituals contenen (consulta: 25.05.2020) la paraula brot per a la primera manifestació de l’epidèmia:

(dnv) 3. m. Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic.

Per contra, per al cas de les possibles manifestacions posteriors, la paraula rebrot no conté l’accepció adequada ja que només presenta accepcions relacionades amb la botànica (veg. diec; consulta: 28.05.2020). Els diccionaris només havien previst rebrotada (dnv; consulta: 28.05.2020) per als usos genèrics, però l’ús general ha tirat mà de rebrot. Per tant, Cal afegir una accepció genèrica en rebrot per a definir les manifestacions segones i posteriors d’un fenomen que es pot escampar. La forma principal seria rebrot; a més, tal com indica el Termcat (26.05.2020):

Considerem també adequada lingüísticament rebrotada (‘acció i efecte de rebrotar’) com a sinònim complementari.

ni-ni

  1. Substantiu de creació més o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. Sí que el recollia el web de l’Ésadir (consulta: 27.05.2014):

    ni-ni
    Jove que ni té estudis ni treballa.

    Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni

    Nombre:

    • Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
    • Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
  2. Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: 16.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

    ca ni-ni, n m, f
    es nini
    en NEET

    Treball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
    Definició
    Jove que no estudia ni treballa.

    Nota
    1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
    2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
    3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.

  3. En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (veg. Google Llibres): «Dels ‘Ni-ni’ als ‘nimby’»:

    El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.

    El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):

    Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.

    L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).

  4. En castellà, la Fundéu ha adoptat la forma nini (que encara no apareix en el drae; consulta: 29.01.2015). El Departamento de Español al Día de la rae donava la indicació següent (11.05.2015):

    Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.

    En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):

    Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP

dropshipping

Paraula anglesa derivada del verb drop-ship o drop ship (la grafia varia segons els diccionaris). El verb significa, segons el Merriam-Webster (consulta: 06.04.2020):

drop-ship

v. tr. To ship (goods) from a manufacturer or wholesaler directly to a customer instead of to the retailer who took the order.

v. intr. To ship goods from a supplier directly to a customer.

Sembla que la forma verbal drop-shipping s’utilitza en valencià com a substantiu amb el significat ‘acció i efecte’ de l’acció indicada pel verb (hi ha qui en diu «comerç triangular» o «triangulització comercial»). El substantiu drop shipment correspondria a l’acció o efecte del que significa el verb. El Termcat encara no ha oferit una adaptació de dropshipping (ni la Fundéu per al castellà).

Mentres no s’adopte una forma diferent, convindria destriar entre les grafies possibles indicades pels diccionaris anglesos generals en tota la família: drop-ship / drop ship, drop-shipping / drop shipping / dropshipping, drop shipment, drop shipper... En el cas del substantiu que titular l’entrada, la forma més simple seria dropshipping, que és una unitat com a paraula i no du signes diacrítics innecessaris.

emergència d’habitatge

Les formes emergència d’habitatge i emergència de vivenda són equivalents i s’utilitzen per a designar la necessitat urgent d’una casa on viure que patixen les persones a causa de problemes econòmics i socials. Per contra, no recullen per ara els diccionaris l’adjectiu habitacional (utilitzat habitualment en el terme emergència habitacional), cosa que fa preferible adoptar el criteri exposat pel Cercaterm en la resposta següent (06.03.2020):

Considerem no adequat l’ús de l’adjectiu habitacional en el context que indiqueu. Aquest adjectiu estaria format a partir de habitació, que no té estrictament el sentit de habitatge. La forma adequada i ja en ús és emergència d’habitatge.
Us recomanem que llegiu l’apunt (2016) sobre aquesta qüestió que es va penjar al blog del TERMCAT.

L’Ésadir (consulta: 06.03.2020), d’altra banda, valida també el terme emergència habitacional com a equivalent, però afig el comentari següent:

Tret d’aquest terme concret, donem preferència a habitatge davant habitacional: polítiques d’habitatge, necessitat d’habitatge, demanda d’habitatge, etc.

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).