repercutir

En general, és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):

repercutir
1. v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
2. v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
3. v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall.
4. v. tr. med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).

Eixa última accepció del camp de la medicina em sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).

iva transferit

Quan es carrega als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit, la normativa indica que cal parlar d’iva transferit i de transferir l’iva, ja que este verb sí que permet eixe ús. Per contra, el verb repercutir és intransitiu i, per tant, seguint la normativa no s’hauria d’utilitzar per a eixe ús, llevat que s’amplie amb una accepció transitiva, seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:

(drae) 5. tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
(tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).

L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, i apareix en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. El Cercaterm fa el comentari següent en una resposta sobre la forma iva repercutit:

És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu.

afinatge

En el sector dels formatges, és habitual a França la indicació «fromage affiné» (veg. tlfi, affiner).   El Cercaterm (consulta: 22.07.2022) té una fitxa per a eixa operació:

ca afinatge, n m
es afinaje, n m
fr affinage, n m
en ripening, n

Indústria > Indústria alimentària
Definició
Fase final de la maduració d’un formatge.

D’altra banda, quan es tracta d’un procés industrial en l’àmbit dels metalls, del vidre o del reciclatge, el terme corresponent és un altre derivat del verb afinar (veg. dnv), que també està arreplegat en una fitxa del Cercaterm (consulta: 22.07.2022):

ca afinament, n m
es afinado
es afino
fr affinage
fr raffinage
en refining

Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definició
Operació que consisteix a eliminar les impureses que conté un metall o un aliatge en estat líquid.

burlet

Els diccionaris normatius han incorporat este nom comú masculí amb la forma borlet (en paraŀlel al castellà burlete), tal com podem vore en el dnv:

borlet
1.
m. Cinta de feltre, de goma, d’escuma de niló o altres materials que, col·locada en la juntura de les portes o de les finestres, impedix l’entrada de l’aire, de la pols.
2. m. HERÀLD. Capçana col·locada sobre el casc, que servix per a agafar o lligar els llambrequins, i que està formada per dos o més cintes de seda enrotllades, alternativament, d’un metall i d’un color del blasó.

Tant en l’àmbit de l’heràldica com en els àmbits tècnics actuals (indústria, aïllament de finestres i portes, aïllament de vehicles, etc.) les fonts* indiquen que es tracta d’una adaptació del francés bourrelet. Ara bé, afigen que també prové del francés borlet, forma francesa que no he pogut documentar, ja que sempre he trobat que la família de termes francesos emparentats amb bourre conté el grup -ou- (és a dir, el so [u]).

* Les fonts principals són:
– Diccionari general d’heràldica d’Armand de Fluvià i Escorsa (1982)
– Aportació a l’estudi dels gaŀlicismes del català de Montserrat Barri i Masats (1999)
– Dictionnaire historique de la langue française d’Alain Rey (dir.; 2004)

La paraula burletborlet té uns àmbits d’ús restringits (heràldica, indústria) i, per tant, és difícil documentar en la llengua general com ha evolucionat el préstec des del francés. A més, en este àmbit, té un sinònim rivet (possiblement provinent de l’àrab) que permet evitar el préstec més modern (del francés o del castellà).

El precedent xupet > xopet
A banda d’això, podria ser que en l’àmbit tècnic industrial haja vingut a través del castellà burlete, hipercorregit posteriorment per a amagar eixe origen eliminant l’escriptura amb u i forçant els parlants occidentals a haver de dir [borlét] mentres en català oriental continuen fent anar la pronúncia [burlét]. Això que acabe de dir podria ser un comentari fora de lloc, si no fora que va passar una cosa semblant amb el neologisme xopet, que el Termcat va intentar fixar fa anys amb eixa -o- (en lloc de la forma xupet), però en este cas eixa estranya proposta per al colpet no ha arribat per ara als diccionaris generals.

cost del cicle de vida

En un temari d’enginyeria de l’any 1997 apareixia esta expressió en anglés: «El life cycle cost i la reforma o renovació de la maquinària».

En la Revista de Qualitat, número 37, d’abril del 2000, ho traduïen com a cost total de l’equip:

L’objectiu és escurçar el període de maduració i minimitzar el cost total de l’equip (Life Cycle Cost) interactuant en les fases de disseny, fabricació, instal·lació, proves de funcionament i proves de producció, dels equips productius.

Posteriorment, el Termcat (consulta: 10.05.2022) va proposar una equivalència més literal per al terme life cycle, terme que conforma altres expressions relacionades amb este àmbit de l’enginyeria i la gestió ambiental. Per exemple:

ca anàlisi del cicle de vida, n f
es análisis del ciclo de vida
en life cycle assessment

Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Avaluació dels aspectes ambientals d’un producte o d’un servei al llarg de tot el seu cicle de vida, incloent-hi els processos de transport i d’altres que hi estiguin relacionats.

I en eixe mateix sentit ha resolt el Termcat (11.05.2022) la seua preferència per la forma cost del cicle de vida:

Considerem que la forma cost del cicle de vida és adequada en referència al ‘total de costos que es produeixen durant la vida útil d’un producte o la durada d’un servei, inclosos la planificació, el disseny, l’adquisició, el funcionament i manteniment i la retirada del producte o servei’.

consumidor -ra proactiu -iva

El neologisme anglés prosumer (acrònim de producer i consumer; el podem trobar en el Collins; consulta: 11.05.2022) ha segut adaptat pel Termcat com a consumidor -ra proactiu -iva:

ca consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
es consumidor proactivo
es prosumer
es prosumidor
fr consommateur éclairé
fr consommateur proactif
fr prosommateur
fr prosumer
it prosumatore
it prosumer
pt prosumer
en proactive consumer
en prosumer
de Prosument

Empresa > Producció
Definició
Consumidor que fa un consum proactiu.


En castellà, la Fundéu (13.12.2013; consulta: 11.05.2022) considera com a opció principal la forma prosumidor -ra.

miŀlenista

El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat  (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):

ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, n

Sociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial: 

Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.

Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:

Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.


En castellà, la Fundéu (23.09.2016)  proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.

mur de galetes

Inici d’un mur de galetes.

Este terme designa el missatge emergent que demana per les condicions d’acceptació o de rebuig de les galetes d’un web quan hi accedim. No l’hem documentat massa encara en la xarxa. En anglés es denomina cookie wall o tracking wall. El Termcat (22.04.2022) ha respost:

Considerem que la forma mur de galetes és adequada per al concepte que ens indiqueu.

LGTBI-fòbia

L’aplec de la sigla lgtbi amb el sufix -fòbia forma el terme lgtbi-fòbia, que és la forma que dona el Termcat (veg. Diccionari LGBT). Seguint eixe criteri, l’adjectiu derivat seria lgtbi-fòbic -ca.

Cal tindre en compte la indicació que fa el Termcat sobre esta sigla (que ells escriuen lgbt; consulta: 07.10.2015):

 La denominació lgbt, i els diversos equivalents, són la sigla que correspon a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres. L’ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües; així, al costat de les formes lgbt i lgtb, que són les més freqüents en català, també es documenten les variants glbt i glbt. De vegades també s’omet la b (de bisexuals) o s’afegeix una q (de queers) o una i (de intersexuals).

A banda d’això, no he localitzat cap indicació aplicable i clara sobre esta composició en l’oiec (2016-2021). A més, la possibilitat d’aplicar una regla s’embolica, perquè en 2016 incorporaven un guionet entre prefixos i sigles (anti-otan); en 2021 modifiquen el criteri i canvien el guionet per un espai (anti otan). En tot cas, l’ortografia de l’institut no indica res respecte a este tipus de sufixació. Amb tot, podem considerar que el punt 4.3.2.2.h valida —fent una deducció dels exemples utilitzats— l’ús del guionet en el cas d’una sigla seguida d’un sufix:

h) En els termes d’especialitat compostos en què algun dels elements és un símbol (lletra, xifra, etc.): àcid d-lisèrgic, p-aminoazobenzè, e-mail, goma-2, α-naftol,
omega-3, pH-metre (llegit «pehàcmetre»), propan-2-itilè, succinil-CoA-sintetasa, 2,4,6-trinitrofenol.

En tot cas, l’institut hauria de revisar esta regla per a deixar-la més clara, tant pel que fa al compost sigla-sufix (lgtbi-fòbia) com per a explicar més clarament la diferència entre súper 8 (cas previst 4.3.1.b) i goma-2 (cas previst en este apartat 4.3.2.2.h).


En castellà, el compost va aglutinat sense guionet (veg. Fundéu): LGTBIfobia.

turismofòbia

En valencià sentim dir turismofòbia i turismefòbia. Encara no han estat recollits en els diccionaris i responen a criteris de composició un poc diferents. En turismofòbia es seguix el criteri d’utilitzar prefixos derivats del grec i del llatí (o que semblaven derivats d’eixes llengües); en turismefóbia es fa una composició amb dos elements propis de la llengua actual.

Mentres s’establix definitivament una de les dos formes, el Termcat (26.09.2017) fa la proposta següent:

La forma més adequada lingüísticament és turismofòbia, amb la forma prefixada turismo- de turisme. Tot i que no sigui un terme format estrictament a la manera culta, perquè la forma prefixada turismo- no és culta, sí que és preferible sempre formar aquesta mena de compostos híbrids creant formes prefixades acabades amb –o.

Darrerament és un recurs de formació de termes bastant productiu: per exemple en els derivats amb –teràpia com ara alimentoteràpia, fangoteràpia, o el més discutible xocoteràpia.

En principi esperàvem que el criteri tinguera relació amb els sufixos o pseudosufixos derivats del grec i el llatí que s’utilitzen en composició amb el sufix derivat del grec -fòbia (amb alguna excepció, com ara lgtb-fòbia; és clar, també hi ha lgtbi-fòbia),* però han enfocat la qüestió seguint l’analogia de l’ús d’una de les vocals d’enllaç (o/i) que es solen afegir al final del primer component (si no en té) i que sol companya habitual del segon component (com ara: taxidèrmia/taxonomia).

* Nota FDT (12.04.2022). El Termcat va decidir escriure este terme amb un guionet entre la sigla i el sufix: lgftbi-fòbia. En la versió anterior d’esta fitxa havíem escrit el terme aglutinat (lgtbifòbia).

Cal afegir que podem documentar el terme en l’anuari del 2016 de la GEC (s. v. sociologia; consulta: 26.09.2017):

… ser “invisible”. La turistificació i el risc de la turismofòbia Segons les dades del Consell forastera que ratllen la turismofòbia. Segons la percepció dels barcelonins, el turisme s’ha convertit en un …

anonimitzar

El verb transitiu anonimitzar forma part del vocabulari del dret i la ciberseguretat. Podem trobar en el Cercaterm dos fitxes relatives a este verb amb dos definicions que varien un poc però que concorden en el sentit general:

(Termcat) v. tr. Fer anònimes unes dades per impedir la identificació personal.
(iec, Diccionari jurídic) v. tr. Fer anònimes les dades que podrien permetre la identificació personal.

Una fitxa anterior de l’Idescat (2002) mostrava les consideracion següents:

ÀREA TEMÀTICA: Terminologia. Ciència i recerca. Matemàtica i estadística
TÍTOLS ASSOCIATS: anonimizar
DATA D’ACTUALITZACIÓ: 1/10/2002
SOLUCIÓ: Anonimitzar
ARGUMENTACIÓ:
Com n’hem de dir de l’acció de «fer anònim algú o alguna cosa»?

Aquest verb apareix en un context com ara el següent:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades anonimitzat de l’enquesta.

En castellà es documenta en algun diccionari la forma anonimizar, que és la que esperaríem si volguéssim crear una forma sintètica de l’acció verbal. En català disposem d’aquest mateix recurs, i, per tant, si partim del mot anònim podem formar el verb anonimitzar, de la mateixa manera que tenim canonitzar (de canònic), magnificar (de magnífic) o autenticar (d’autèntic). Un altre recurs, menys econòmic formalment, és recórrer a una frase verbal com ara fer anònim -a. El problema d’aquesta solució és que és poc pràctica a l’hora de tractar aquesta perífrasi com un adjectiu, i fins i tot en certs casos incorrecta.

La frase anterior és gramaticalment impracticable amb la perífrasi:
– L’entitat enviarà a la delegació el fitxer final de microdades de l’enquesta *fet anònim

També podríem recórrer, és clar, a l’adjectiu anònim -a, però l’efecte semàntic és diferent: no és el mateix dir que «un fitxer de dades és anònim» que «s’ha tractat el fitxer de dades perquè tingui com a efecte l’anonimat».