El substantiu i adjectiu cutxamander -ra s’utilitza per a referir-te tant al qui dotoreja com al qui manifasseja, depenent de la zona. És comú a la zona nord del País Valencià i sud de Catalunya, però també té variants a la zona de la Franja i al sud del País Valencià. Deu ser d’origen aragonés (cuchapandero, cuchimandero); també podria estar relacionat amb el castellà cuchipanda).
El dnv (consulta: 28.03.2024) el recull només com a sinònim de manifasser -ra:
cutxamander -a
adj. i m. i f. Manifesser.
Podem trobar més dades sobre esta paraula en:
- De lexicografia valenciana de Lluís Gimeno Betí (veg. Google Llibres; consulta: 19.09.2012)
- El Valencià del segle xix de Josep Martines (veg. Google Llibres; consulta: 19.09.2012)
Algunes variants més són cutxipander -ra a Rafelguaraf (informació de Vicent Sanchis, 11.10.2012), cutxapander -ra a Borriana (informació de Josep Molés, 04.04.2024) i cutxarós -rosa a Elx (informació de Joan-Carles Martí, 15.10.2012).
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
No fa massa també ho vaig sentir dir a Carcaixent, cutxipandera
Gràcies per la informació, Vicent.
A Borriana diem “cutxapander”, no “cutxamander”.
T’agraïxc la precisió, Josep. L’afegiré a la fitxa.
A Vallada (la Costera, valencià meridional), sempre he sentit la meua àvia i ma mare usar la forma “cutxapander”, mai la forma amb -m-. És una paraula en desús i emprada només per persones de més de setanta anys. Un altre dels mots a la vora de l’extinció, com també la seua equivalent de “manifasser”, a Vallada amb -e-: “manifesser”.
T’agraïxc la informació, Simó. Anem extingint-mos al temps que anem extingint.