corretorns

El 12.12.2017 vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

En castellà, localitzem en l’àmbit sanitari diverses denominacions alternatives per a un tipus de personal d’infermeria amb funcions variables: de pool, de staff, correturnos, satélite, flotante, float nurse, roting, retén, moqueta, tapahuecos o de servicios múltiples…

La resposta del Termcat (18.12.2017) va ser:

Totes les formes que ens indiqueu són argot especialitzat d’un àmbit, és a dir, són denominacions informals que designen el que en general, en l’àmbit laboral, s’anomena correturnos.
En català la forma corresponent és corretorns: ‘Treballador que supleix les baixes o les vacances dels treballadors fixos, en qualsevol torn’.

corresponsabilitat

  1. Josep Ruaix i Vinyet proposava («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):

    Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).

  2. La revisió de l’ortografia normativa ha acceptat finalment incorporar les formes amb l’erre doblada. D’acord amb el punt 2.4.2 (iecOrtografia catalana, 2017; consulta: 31.10.2019):

    S’escriuen amb rr:
    a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a- verbalitzador, cor– (variant de con-) i ir- (variant de in-): arrafidi, arreflexia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruinar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable; irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
    b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).

  3. Anteriorment, el terme coresponsabilitat apareixia en el gdlc en l’entrada co- com a exemple, però no tenia entrada en el diccionari (sí que apareixia usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que arreplegava tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se.
  4. El Cercaterm va enviar la resposta següent (desembre 2002):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.

  5. En castellà, ja apareixia corresponsabilidad en el drae01.

CDP: subordinada substantiva d’infinitiu

Les oracions subordinades substantives d’infinitiu que fan de complement directe poden ser introduïdes en la majoria dels casos amb la preposició de. Reproduïm una llista de verbs (emparentats semànticament) com a referència aproximada: aconseguir, aconsellar, acordar, admetre, afirmar, ambicionar, assegurar, buscar, cercar, concedir, consentir, creure, decidir, deliberar, demanar, desaconsellar, desdenyar, desitjar, esperar, estudiar, evitar, exigir, impedir, imposar, intentar, interdir, jurar, justificar, lamentar, manar, negar, oferir, pensar, permetre, preferir, pretendre, procurar, prohibir, projectar, prometre, proposar, recomanar, reconéixer, recordar, refusar, resoldre, ser important, sol·licitar, suggerir, témer.

Exemples:

  • Li van aconsellar (d’)invertir en accions de l’Estat (gnv, 34.5.1.2)
  • Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla (gnv, 34.5.1.2)
  • Han aconseguit/acordat/resolt (de) refer els estatuts (giec, 26.5.1.b)
  • Els han aconsellat/consentit/demanat (de) fer-ho junts (giec, 26.5.1.b)
  • Finalment, han admès/assegurat (d’)haver-ho dit (giec, 26.5.1.b)
  • Ambiciona (de) ser nomenat conseller (giec, 26.5.1.b)
  • Cerqueu/Procureu (de) no enfrontar-vos-hi (giec, 26.5.1.b)
  • Espero (de) fotocopiar-ho tot (giec, 26.5.1.b)
  • Estudia (d’)eludir els impostos (giec, 26.5.1.b)
  • Li han exigit/ofert (de) llegir-lo tot (giec, 26.5.1.b)
  • Com justifiques (d’)haver començat tan tard? (giec, 26.5.1.b)
  • Nega (d’)haver-ho dit mai (giec, 26.5.1.b)
  • Preferiria (de) no haver-me’n de preocupar (giec, 26.5.1.b)
  • No pretenguis/projectis (de) fer-ho en tan poca estona (giec, 26.5.1.b)
  • Ha reconegut (d’)haver-hi estat altres vegades (giec, 26.5.1.b)
  • Temo (de) no arribar-hi a temps (giec, 26.5.1.b)

Hi ha alguns casos en què la preposició de és obligatòria. Es tracta dels verbs assajar, dir (‘proposar’), mirar (‘procurar’), veure (‘procurar’), pregar, provar.

Exemples:

  • Mira de dir-li-ho tranquil·lament (gnv, 34.5.1.2)
  • Em diuen d’anar-me’n (gnv, 34.5.1.2)
  • Assageu de recitar-ho amb més calma (giec, 26.5.1.b)
  • M’han dit d’anar-hi demà (giec, 26.5.1.b)
  • Mirava de no adormir-se (giec, 26.5.1.b)
  • Prega’ls de venir ben d’hora (giec, 26.5.1.b)
  • Heu de provar de fer-ho en una setmana (giec, 26.5.1.b)
  • Veges d’anar-hi ben d’hora (giec, 26.5.1.b)

Per contra, els verbs veure i sentir com a verbs de percepció —amb l’excepció que indiquem més avall—, o els verbs causatius fer i deixar, no han de dur preposició.

Exemples:

  • L’he vist treballar (giec, 26.5.1.b)
  • El sento plorar  (giec, 26.5.1.b)
  • M’han fet sortir (giec, 26.5.1.b)
  • No el deixaven jugar (giec, 26.5.1.b)

L’excepció —assenyalada també per mestil— es dona amb els verbs veure sentir (i amb el verb fer) i es produïx en alguns dialectes en casos que la giec qualifica d’estereotipats, casos en què és possible l’ús de la preposició a.

Exemples:

  • He sentit (a) dir que plourà (mestil, xxi.2.1.5)
  • Ja en sentirem (a) parlar, d’aquesta noia, ja! (mestil, xxi.2.1.5)
  • Mirant-li la cara, l’he vist (a) venir (mestil, xxi.2.1.5)
  • L’he vist (a) venir (giec, 26.5.1.b)
  • No n’ha sentit (a) parlar mai (giec, 26.5.1.b)
  • Ho havíeu sentit (a) dir? (giec, 26.5.1.b)
  • Li han fet (a) saber que no hi firmaran (giec, 26.5.1.b)

Finalment, la giec indica que és possible l’ús de la preposició de en algun cas «restringit» amb el verb saber, com ara en «encara no sap (de) llegir» (i és obligat en «saber de lletra»); i també el verb gosar* podria introduir l’infinitiu (per a formar la perífrasi) amb la preposició de: «no gosen (de) demanar-ho».

*La giec assenyala en este punt que els verbs modals poder, deure i soler es construïxen sense preposició de davant de l’infinitiu amb què formen les perífrasis. Per exemple: «Anna solia vindre amb el gosset».

Cases de l’Alforí, les

A causa de la divergència entre la informació continguda en el Nomenclàtor toponímic valencià (Casetes de l’Alforí) i la senyalització viària actual (consulta: 18.10.2019) de la urbanització (Les cases de l’Alforí), vam consultar amb l’AVL quina era la forma que consideraven més adequada. La resposta ha segut (17.10.2019):

En resposta a la seua consulta, li comuniquem que la zona que vosté assenyala era coneguda pel topònim casetes de l’Alforí l’any 1999, quan el nostre col·laborador de camp va dur a terme la primera enquesta toponímica al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Amb el pas del temps, eixes casetes s’han convertit en una urbanització, per la qual cosa ara resulta més adequada la denominació les Cases de l’Alforí.

CDP: l’un a l’altre

Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).

Exemples:

  • Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil, xxi.2.1.3)
  • Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil, xxi.2.1.3)
  • Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
  • Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
  • Es pentinen l’una a l’altra (gnv, 23.2.1)

CDP: interrogatives a qui

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per tal d’evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

Este cas té relació amb les oracions de relatiu (especificatives i explicatives) en què el relatiu qui pot fer tant de subjecte com de complement directe. Vegeu la fitxa «CDP: estructura relativa a qui».

CDP: paral·lelisme sintàctic

Un complement directe introduït per la preposició a obri la possibilitat d’estendre l’ús de la preposició a altres complements directes construïts en paral·lel (com ara en oracions coordinades o comparatives). Es manté aixina una simetria estructural que evita confusions.

Exemples:

  • T’han convidat a tu i (als/els) teus fills (giec, 19.3.2.5)
  • Us he vist a tu i (al/el teu) pare (mestil, xxi.2.1.1)
  • Com  vam sentir de no poder tenir al costat nostre a vós i (al/el) pobre Riba (mestil, xxi.2.1.1)
  • No cal dir-vos quin va ésser el meu astorament quan vaig assabentar-me dels nomenaments d’en Sagarra i de l’Aramon, fets sense consultar-nos prèviament (a) en Nicolau i a mi. (mestil, xxi.2.1.1)
  • Encara vendrà temps que vós lo plorareu, a ell e als seus (Tirant lo Blanch, cap. ccliii)
  • Tenia intenció de deixar-nos enrere, tant a mi com (a) en Marcel com (a) la Clàudia (giec, 19.3.2.5)
  • A tu t’estima tant com (al/el) seu fill (giec, 19.3.2.5)

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per a evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

caldo

En valencià, la paraula caldo (veg. dnv; sinònima de brou) no té l’accepció ‘jugo vegetal, especialmente el vino, extraído de los frutos y destinado a la alimentación’ de la paraula castellana homònima caldo (habitualment utilitzada en plural; drae, consulta: 01.07.2019). Per a eixa accepció, en valencià s’utilitza la paraula vi. Per tant, els equivalents entre els usos valencià i espanyol serien:

Valencià Castellà
La Rioja és famosa pels seus vins. La Rioja es famosa por sus caldos.

Cap a l’any 2000, en la llista Zèfir hi havia qui proposava utilitzar en esta accepció la paraula beguda, però no em semblava massa clar que fóra possible. En canvi, trobe que podria tindre més possibilitats dir-ne suc (del raïm / de la vinya / dels ceps…), tal com s’esdevé en italià (succo della vigna, succo della vite) o en francès (tlfi; consulta: 01.07.2019):

Fam. Jus de (la) treille. Vin. Synon. jus* de la vigne. Ah! Dieu de Dieu! les jésuites avaient beau dire, le jus de la treille était tout de même une fameuse invention! (Zola, Assommoir, 1877, p. 579). Sache qu’une bouteille N’est, sans du jus de treille, Qu’un récipient vain. Pour qu’elle soit chrétienne, Il faut qu’elle contienne Superbement du vin! (Ponchon, Muse cabaret, 1920, p. 27).

Alicia Andreu («Tast o cata? Barrica o bota? Terminologia del vi en català», Naciodigital.cat, 07.01.2019) aporta la informació següent:

En podem dir caldo del vi?

Aquesta vegada per saber si l’ús de caldo per designar un vi és adequat hem fet una consulta privada al TERMCAT. La resposta que ens van donar és que, tot i que és habitual en alguns mitjans de comunicació o en textos molt divulgatius, anomenar caldo el vi en general, és una denominació no desitjada pels especialistes en enologia, la consideren inadequada, i prové del fet que abans el vi s’acostumava a servir o a beure calent. Per tant, en català, no és recomanable fer el calc caldo.

En este mateix àmbit, cal tindre en compte que hi ha el terme caldo bordelés, que és un «compost de sulfat de coure o vidriol rebaixat amb calç» (segons explica Maria Estruch Subirana (2008): Mil veu de Bacus. Diccionari etnolingüística de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional; consulta: 01.07.2019).

CDP: estructura relativa a qui

El complement directe du la preposició a en el cas de les oracions (clivellades [mestil] o pseudoclivellades [giec]; veg. En Altres Paraules de Neus Nogué Serrano; consulta: 31.05.2019) en què el complement directe (humà) encapçala la construcció amb el relatiu qui i la tanca amb el referent del relatiu (que també és complement directe).

Exemples:

  • És obvi que a qui es tracta de frenar no és a Le Pen sinó als votants de Le Pen (mestil, xxi.2.1.7)
  • A qui ha afectat la manca de recursos ha estat al cinema (giec, 19.3.2.5)

Tal com hem vist en la fitxa «cdp: paral·lelisme sintàctic» (veg.), el respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició a en preguntes i respostes davant del relatiu qui en funció de complement directe.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

canimet*

  1. Esta paraula no apareix recollida en els diccionaris habituals. Podríem definir-la aixina:

    canimet m. Capsa per a portar vianda.

    Tot i que anteriorment l’havia definida com a ‘saquet de roba’ i pensava que el nom segurament devia derivar de cànem (tela amb què es fea el saquet o el cordell amb què es lligava), Toni Herrera (abril 2012) em comenta que el canimet que ell coneixia no era ben bé un saquet sinó una capsa de vímet (o semblant) forrada de tela per dins.

  2. La poca documentació que trobe sobre eixa paraula inclou un fragment de la Cançó de batre d’Al Tall:

    Muller meua, afanya’t prompte,
    prepara’m el canimet
    que ja m’esperen els altres
    pel camí dels tarongers.

    És curiós comprovar en la xarxa que hi ha diversos transcriptors de la lletra que no han sabut interpretar el mot i el marquen amb interrogants.

  3. Un altre terme d’este àmbit, alternatiu a carmanyola, seria recaptera, que colomina (s. v. captar) indica que és utilitzat per Enric Valor. Pels exemples d’ús que trobem en Internet, sembla que és d’ús habitual a la Marina (l’Almàsera, Benissa).
  4. El company Martí i Casanova aporta (06.03.2013) el terme barxa o barsa:

    Pel que fa al teu canimet o recaptera el mot més usual de Tortosa a Guardamar i a les Balears és barxa o barsa. A Elx barseta entre parlants d’edat perquè és un mot en vies d’extinció però l’he sentit i el conec molt bé.

    D’acord amb el dcvb, la pronúncia més general és barxa: «báɾʧa (Tortosa, Val.); báɾʃə (Mall.). báɾsə (Eiv.)». El dgfpastor arreplega les dos formes i afig barxol (o barxola):

    barsa. f. Barxa. [barjuleta]
    barxa. f. Espècie de senalla d’espart o de palmes, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines. [barjuleta] // Espècie de banasta de vímens més alta que ampla. [espuerta]
    barxol, ola. m. i f. Senalleta d’espart per a portar-hi el menjar. [barjuleta]

    colomina (s. v. barxa) recull molta documentació i variants sobre este grup de paraules; per contra, no apareix en l’aldc entre les «classes de cistells» (mapa 333), on hi ha, entre altres: panera, cabàs, sistella, senalla, caragolera, cove, panistra, cartró, sarró, sambradora, tabac o sarnatxo.