umbonat -ada

Umbonat
Bolet umbonat.

Este adjectiu, que vam documentar en el Termcat l’any 2000, apareix actualment en els diccionaris (consulta: 24.10.2023):

(dnv) umbonat -ada
adj. MICOL. Proveït d’umbó.

Deu ser una adaptació del terme anglés umbonate, que prové del llatí umbo -nis (‘prominència central d’un escut’). En castellà, el terme equivalent més documentat és umbonado -da. Hi havia qui usava atetado -da (Zèfir, 14.06.2000) en este mateix sentit, però no hem documentat eixe ús actualment. En francés s’utilitza l’equivalent umbonné -ée.

empeltrir-se

La forma enfeltrir-se

Coromines esmenta la forma enfeltrir-se derivada de feltre, però no en dona més informació (almenys pel que he vist en el seu diccionari). El dcvb sí que li dona entrada pròpia (entrada que també recull el dgfpastor):

enfeltrir-se v. refl. Prendre la roba mal rentada un color brut semblant al del feltre (Val.); cast. entraparse.

reig2 comenta alguns detalls d’ús més:

També s’usa aquest mot per a expressar que en qualsevol cosa, encara que no siga de tela, ha penetrat tant la brutícia que és impossible deixar-la neta. […] S’empra fonamentalment el seu participi, enfeltrit, equivalent al castellà percudido. […] També pot aplicar-se per a fer referència a la brutícia d’una persona.

Esta forma és la que apareix en el dnv (consulta: 02.10.2023):

enfeltrir-se
1. v. pron. Prendre, la roba mal llavada, un color brut paregut al del feltre.
2. v. pron. Prendre, la roba, mala olor.

La forma empeltrir-se

El company Àngel Alexandre (Simat; Migjorn, 15.10.2010) comenta la variant empeltrir (que és la que he sentit jo també en Carcaixent):

Nosaltres fem servir la variant empeltrir, però el significat és el mateix: normalment que una tela ha quedat impregnada d’una substància que no es pot fer anar. Es diu de les cortines de la cuina, a causa del greix o el fum. També d’una taca en la roba que, malgrat llavar-la unes quantes voltes, no se’n va. Per cert, s’aplica molt al fum en eixir d’un local on tothom fuma. La roba es queda empeltrida de fum.

Eixa variant és la que fa servir també Toni Cucarella (Xàtiva) en el seu bloc:

Feia olor a fum tabac reclòs de molts dies, a pudors humanes empeltrides en les parets.

«Un antic costum grec»

[…] per si encara algú escampa recialles empeltrides d’aquella flaire de les màquines […]
«La nit que Obama va guanyar les eleccions»

Segons ma mare (Carcaixent, 15.10.2010), en Albalat de la Ribera hi ha la variant empedrit (possiblement del verb empedrir; també ho diuen en Sollana), que podria ser l’origen de l’encreuament entre enfeltrit i empeltrit, ja que, segons ma mare, en la roba empeltrida, la runa de la roba hauria d’estar ben compacta, «solidificada».

Curiosament, trobem el mateix verb en italià (roveretà) segons el Vocabolario vernacolo-italiano pei distretti roveretano e trentino de Giovanni Battista Azzolini (1856: Google Llibres, consulta: 15.10.2010):

enfeltrir, insozzare

cada

Cinc de cadaJa fa uns quants anys (abans de l’any 2000) vaig escriure en un apunt previ:

Els exemples d’ús que donen el diccionaris per a este adjectiu no recullen la possibilitat d’usar-lo sense cap acompanyament, tal com ho sentim normalment, és a dir, com a nucli del sintagma preposicional: «Fullets i adhesius (3.000 de cada)». Sembla que cal dir «3.000 de cada un», «3.000 de cada classe», «3.000 de cada manera»…


Obres consultades en aquell moment: dec, dval, diec, dcvb, Gramàtica valenciana (ed. Bromera), Lacreu90mestil1.

La gramàtica de Badia (1994) sí que comenta que això no és possible, tot i que d’una manera poc clara (pàg. 534, 233.2):

L’adj. indef. cada no presenta cap particularitat destacable; tanmateix, quan en una oració s’usa amb valor pronominal (perquè s’hi sobreentén el substantiu), ha d’anar seguit de un una […].

La gcc (Josep Maria Brucart i Gemma Rigau: S 8.2.3.3.b) ho comenta més explícitament:

[…] hi ha alguns indefinits que, tot i ser especificadors, no admeten l’elisió del nucli nominal. Aquest és el cas de cert, diversos, diferents, mant, cada, sengles i tot [+ N].*


Mant apareix sense nucli en la locució preposicional a manta. També ho fa cada en la fórmula x de cada, on x és una quantitat: En vull dos de cada. Aquest darrer patró és propi del llenguatge col·loquial i d’influència castellana.

En la gcc es comenta que hauria de ser un tret d’influència castellana, però podem llegir en Le bon usage de Maurice Grevisse (1975, 2008) que eixe ús és compartit pel francés:

(1975) 454. Chaque […]

Remarque. — 1. En principe, chaque doit être suivi immediatement d’un nom: néamoins dans la conversation familière, dans le style epistolaire, dans la langue commerciale ou populaire, on l’emploie fréquemment d’une manière absolue, et on dit, par exemple: Ces cravates coûtent tant de francs chaque. — Puis deux cafés au lait à un franc chaque [c’est une aubergiste qui parle] (J. Romains, Les Copains, p. 107). — Mais c’est là une façon de parler que le bon usage n’a guère reçue jusqu’à présent.

(2008) 748. Observation sur chacun représentant.

e) Chaque est souvent employé pour chacun dans la langue populaire de diverses régions, et aussi dans la langue commerciale. Cet emploi n’est pas considéré comme entré dans le bon usage. […] On le trouve pourtant chez des écrivains, non seulement dans la correspondance, […] mais aussi dans des livres préparés pour la publication. […] Cependant, chacun reste beaucoup plus fréquent dans la langue écrite (même chez les écrivains qui viennent d’être cités) et il vaut mieux éviter chaque dans cet emploi.

Grevisse afig uns quants exemples literaris (de Chateaubriand, Stendhal, Rostand, Hugo…), però el cas és que podem comprovar —i lamentar amb Grevisse— que s’ha arraconat de la previsió normativa un ús que, pels exemples que podem localitzar, deu tindre una explicació raonable en diverses llengües romàniques. Una explicació que no hauria de contindre una condemna sense argumentació. En eixe sentit, he pogut localitzar en la giec (17.5.2) dos comentaris que no aclarixen la qüestió:

[…] pot aplicar-se a sintagmes nominals formats per un cardinal superior a un seguit d’un nom en plural: Contractaran un professor més per a cada dues classes. En aquest darrer cas, el nom pot ser el·líptic: Abans venia cada tres setmanes, ara cada dues.

En una oració com Defensareu una esmena cadascuna de vosaltres, el domini del quantificador (de vosaltres) pot quedar sobreentès, ja que ocupa la posició de subjecte i la desinència verbal o el context discursiu legitimen l’el·lipsi.

En resum, l’ús general i també l’ús literari han inclòs la possibilitat d’elidir l’element conegut que no cal repetir. És una construcció comuna en l’ús corrent —tal com exposa Grevisse—, però els exemples escrits no abunden en la xarxa (consulta: 27.09.2023):

  • Susanna Isern (Una ajudant sospitosa, 2023): «Aprofitaré per agafar-ne un de cada i emmagatzemar-los al laboratori»
  • Els Pets («Fàcil», 2004): «Capses de fusta, vint-i-dos petons, / nits a la fresca, una de cada, / les teves cuixes sota els meus llençols»

feèric -ca

Hungarian fairy talesEste adjectiu literari, que significa ‘de les fades o relacionat amb les fades’, no apareix en els diccionaris generals (consulta: 10.07.2023). És un préstec del francés féerique que ha arribat també al castellà feérico -ca i a l’italià feerico -ca ; l’anglés fairy prové del substantiu francés antic faerie, derivat de faee (> fée).

És un adjectiu poc utilitzat, com podem observar en el Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (iec), on apareix en poques obres:

  • Les llunyanies suggestives i altres proses, Ernest Martínez Ferrando, 1918
  • Primaver inquieta, Ernest Martínez Ferrando, 1926
  • L’espill a trossos, Francesc Almela i Vives, 1928
  • Visions de Catalunya (Mallorca), Joan Santamaria, 1935
  • Els ambaixadors, Albert Vilaró, 2014
  • Angèlica i Rafel, Miquel de Palol, 2019

L’ús en valencià deu estar condicionat per l’ús que se’n puga fer en castellà, tal com s’esdevé en la noveŀla Ha esclatat la pau (1968) de Josep Maria Gironella (versió en català de Bartomeu Bardagí i Moras; títol original: Ha estallado la paz, 1966):

Ha estallado la paz
(1966)
Ha esclatat la pau
(1968)
contempló aquel despliegue feérico y aplaudió a rabiar contemplà aquell desplegament feèric i aplaudí com un foll

atibacar

El participi atibacat -ada, del verb atibacar, és usual a Tavernes de la Valldigna (i a més llocs, com per exemple Foios, segons comenta Eugeni S. Reig en Migjorn; Alginet, com mos diu Josep Lozano Lerma; a Eslida, segon Òscar Pérez Silvestre; i a Otos, informa Joan Olivares en Migjorn; 02.11.2009). L’adjectiu atibacat -ada indica que una cosa està plena de gom a gom.

Variants: atibacant, atabicat. A Simat hi ha, a més, la forma invariable atibacant. Exemple: «les séquies estaven atibacades de residus»; a Simat seria: «les séquies estaven atibacant de residus» (informació d’Àngel Alexandre – Migjorn, 26.07.2004). A Torrent hi ha la forma atabicat (segons informa Anna Gascó).

Joan Olivares, a més, comenta (Migjorn, 02.11.2009):

Nosaltres també conjuguem el verb atibacar. Per exemple: «Quan ha d’eixir de casa, s’atibaca les butxaques de cacauets per anar rosegant tot el dia.»

Cal dir que el DGFPastor ja havia incorporat el verb atibacar (que no havia recollit el dcvb) i ja apareix en altres diccionaris, com ara el gdlc:

v dial 1 tr Atapeir. Atibacar un calaix de coses inútils. Séquies atibacades de residus.
2 pron fig Atipar-se. Atibacar -se de dolços.

Segons el dcorom (s. v. tibar):

+Atibacat ‘atapeït, curull’: «els trens estos dies van atibacats de gent» val. (J. G. M. 1963): més que derivat és resultat d’un encreuament amb mots en -acat de sentit semblant: atacat (atacar de pólvora), atabacat ‘ficat en tabac’, estacar-se […], estacat «atufado», C. Ros, 1784.

En el Salt 2.0 podíem trobar:

atibacar v. tr. Omplir completament, posar com dins d’un tabac. Ordena els calaixos de l’escriptori, perquè els has atibacat de coses inútils.

Finalment, el dnv (consulta: 28.06.2023) ha incorporat el verb:

atibacar
v. tr. Ataquinar, omplir excessivament. Ha atibacat els calaixos de l’escriptori de papers inútils.

 a tibó/a tibo

A Elx, on es manté el verb tibar (segons informa Martí i Casanova – Migjorn, 26.07.2004), hi ha l’expressió «estar a tibó» ‘de gom a gom’; també hi ha atibonat -ada (Martí i Casanova – Migjorn, 02.11.2009). Podem trobar un exemple d’a tibó en en el poema «Inventari de la Roà» de Gaspar Jaén i Urban:

Pitxers d’aiguallimó. Gotets de licor d’herbes. / Onces de xocolate. Mates de raboigat. / Galló blanc de l’armela. Mel. Rollets d’aiguardent. / Orxata amb fogasseta. Maredeuetes blanques. / Olor de gesminers. Panal d’abelles. Cera. / Calor, ferro, tro, pólvora. L’aire no corre gens. / Suor apegalosa. La nit crema la pell. / La gent fa la roà. Marededéu de plata. / L’església estarà tota la nit oberta, / plena de clavellines. Flor i flama, la dona / per generacions tan benaventurada. / Esquinç del Paradís. Majestat de marfil. / Passen dones amb ciris, tota la nit rodant. / Els carrers a tibó. Nocturn, nocturn incògnit!

A Simat hi ha la mateixa expressió però amb canvi en l’accent: «estar a tibo» (informació d’Àngel Alexandre – Migjorn, 26.07.2004), expressió que també es fa servir igual a Sollana (14.11.2009).

identitari -tària

Este adjectiu (derivat d’identitat) no apareixia en els diccionaris habituals (consulta: 13.11.2012). Li podríem donar la definició ‘relatiu o pertanyent a la identitat’. rull2004 comenta:

L’adjectiu identitari no pot ser condemnat de cap de les maneres.

Podem començar a documentar-ne l’ús en català cap als anys huitanta en obres de temàtica política, sociològica i sociolingüística. El dnv (consulta: 16.03.2023) l’ha inclòs:

identitari -ària
adj. De la identitat o que hi té relació.

En altre llengües romàniques (consulta: 13.11.2012):

es identitario (Fundéu)
fr identitaire (oqlf)
it identitario (Aldo Gabrielli)
pt identitário (Priberam)

ianomami

Un missatge d’Enciclopèdia Catalana (Marga Pradas, març del 2003) comentava una recerca sobre este nom:

Hem estat revisant les formes ianomami i ianomamo, per a destriar quina era correcta, i hem resolt que ambdues tenen tradició depenent de les fonts utilitzades. Finalment he decidit considerar ianomami com la forma preferent per a la Gran Enciclopèdia Catalana i la Hiperenciclopèdia, tot i recollint també la forma ianomamo per a aquells que així la poguessin cercar.

Els diccionaris generals no han incorporat este nom, però sí que ho ha fet el Termcat (consulta: 15.06.2023) en dos fitxes, tant en referència a l’accepció antropològica com a l’accepció lingüística:

ca ianomami, n m, f
ca ianomamo, n m, f
es yanomami
es yanomamo
en yanomami
en yanomamö

Antropologia > Etnologia. Etnografia
Definició
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.

ca ianomami
ca guaharibo sin. compl.
ca xirianà sin. compl.
ca yanoama sin. compl.
ca yanoama-waicà sin. compl.
ca yanomami sin. compl.
ar يانومامية
cy Yanomami
cy Guaharibo sin. compl.
cy Xirianá sin. compl.
cy Yanoama sin. compl.
cy Yanoama-waicá sin. compl.
de Yanomami
de Guaharibo sin. compl.
de Xiriana sin. compl.
de Yanomam sin. compl.
en Yanomámi
en Guaharibo sin. compl.
en Xirianá sin. compl.
en Yanamam-Waika sin. compl.
en Yanomam sin. compl.
es yanomami
es guaharibo sin. compl.
es xirianá sin. compl.
es yanoama sin. compl.
es yanoama-waicá sin. compl.
eu yanomamiera
eu guaharibo sin. compl.
eu xirianà sin. compl.
eu yanoama sin. compl.
eu yanoama-waicà sin. compl.
fr yanomami
fr guaharibo sin. compl.
fr xirianá sin. compl.
fr yanoama sin. compl.
fr yanoama-waicá sin. compl.
gl yanomami
gl guaharibo sin. compl.
gl xirianá sin. compl.
gl yanoama sin. compl.
gl yanoama-waicá sin. compl.
gn janomami
gn guaharivo sin. compl.
gn janoama sin. compl.
gn xiriana sin. compl.
gn yanoama-waika sin. compl.
it yanomami
it guaharibo sin. compl.
it xiriana sin. compl.
it yanoama sin. compl.
it yanoama-waicà sin. compl.
ja ヤノマム語
ja シリアナ語 sin. compl.
ja ヤノアマ語 sin. compl.
ja ワアリボ語 sin. compl.
ja ヤノアマ・ワイカ語 sin. compl.
nl Yanomami
nl Guaharibo sin. compl.
nl Xirianá sin. compl.
nl Yanoama sin. compl.
nl Yanoama-Waicá sin. compl.
pt yanomami
pt guaharibo sin. compl.
pt xirianá sin. compl.
pt yanoama sin. compl.
pt yanoama-waicá sin. compl.
ru Яномами
ru Яномам sin. compl.
ru Шириана sin. compl.
ru Янамами sin. compl.
ru Яномама sin. compl.
ru Гуахарибо sin. compl.
ru Яномам-вайка sin. compl.
sw Yanomami
sw Guaharibo sin. compl.
sw Xirianá sin. compl.
sw Yanoama sin. compl.
sw Yanoama-waicá sin. compl.
tmh Tayanumamt
zh 亚诺马米
zh 亚诺阿马 sin. compl.
zh 瓜阿里伯 sin. compl.
zh 西里亚纳 sin. compl.
zh 亚诺阿马-瓦依卡 sin. compl.

Yanomama>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela
Definició
El ianomami és un dels grups més grans d’amerindis de la selva tropical no aculturats.

La llengua ianomami constitueix un contínuum de dialectes que es pot considerar que componen una única llengua, tot i que hi ha autors que tracten aquests dialectes com a llengües independents o que en fan una classificació diferent. Els quatre dialectes principals són:

* yanomami (o yanoami, yanomae), amb uns 15.000 parlants;
* yanomam, amb uns 3.000;
* yanam (o ninam) amb uns 360, i
* sanuma (o tsanima), amb 500 parlants al Brasil i 1.500 a Veneçuela.

Els ianomamis viuen en zones de la selva de difícil accés, lluny del rius principals, en petites comunitats de 20 a 350 persones disseminades en una àrea d’uns 200.000 kilòmetres quadrats.

Són majoritàriament monolingües, tot i que els homes solen saber una mica de portuguès o d’espanyol.

A les darreres dècades els ianomamis de la zona fronterera entre el Brasil i Veneçuela han sofert els efectes de l’extracció massiva d’or i la desforestació. La població ha disminuït considerablement els darrers anys.

Els ianomamis són especialment coneguts pel fet de practicar el canibalisme ritual (es mengen les cendres de les persones mortes barrejades amb puré de plàtan) i per l’ús de substàncies al·lucinògenes, també de forma ritual.

mateix -xa

L’adjectiu mateix -xa s’utilitza per a aportar matisos al voltant del significat general ‘identitat, semblança’. En este ús és considerat un adjectiu. La gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006) fa una observació (gnv, 19.2.2.f; consulta: 01.06.2023 ) sobre l’ús pronominal d’este adjectiu:

OBSERVACIÓ: Amb el valor d’identitat o de semblança no és possible elidir el substantiu i atorgar a l’indefinit un valor pronominal. En una oració com ara Vam anar a veure Vicent i ell els donà la carta, el pronom ell admetria l’indefinit com a quantificador emfàtic (…i ell mateix els donà la carta), però no amb un valor anafòric d’identitat (i, per tant, no seria possible …i el mateix els donà la carta). Amb un valor anafòric, s’usaria el pronom personal ell, com en l’exemple comentat, o el demostratiu (i aquest els donà la carta).

A pesar d’això, s’ha estés en el llenguatge juridicoadministratiu el calc d’eixe modisme castellà que utilitza la construcció el mismo/la misma amb un valor pronominal en els documents dels àmbits judicials, legals i administratius. En el bloc Rubricatus 2.0 (del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Hospitalet de Llobregat) hi ha un apunt (28.07.2014; consulta: 10.05.2023) que dona una indicació clara des del títol mateix i exemplifica inclús alguns usos absurds propis de la prosa administrativa —que s’haurien d’evitar, però que encara es practiquen—. A més, també donaven uns consells quant a solucions alternatives possibles:

Mateix no és un pronom

Avui volem comentar un ús que infla les pàgines dels textos formals i que, a banda d’incorrecte, porta més problemes que avantatges perquè complica la frase. Ens referim a l’ús de mateix com a pronom:

Sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que fem *de les mateixes; és a dir, sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que en fem.

[…]

Per tant, davant aquests casos us aconsellem l’ús dels pronoms febles, si cal dels possessius (sempre que siguin necessaris) i, fins i tot, repetir-hi l’element de referència o recórrer a la puntuació.

Nota fdt. Les descripcions gramaticals dels usos de mateix -xa el tracten com a adjectiu (adjectiu determinatiu o quantificador nominal; gnv, 19.2), com a adjectiu adverbial (geiec 15.5.3) i també com a adverbi (diec, s. v. mateix).   La varietat en la descripció dels usos es pot observar també en altres llengües, com ara en italià, on és tractat com a adjectiu demostratiu, pronom demostratiu o adverbi.

En la Gramàtica valenciana, raonada i popular. Els fonaments d’Abelard Saragossà (2005) podem trobar una descripció d’este ús fins ara estrany al valencià general:

11) Ahir li varen regalar una moto i un cotxe i, tot seguit, se’n va anar a Xàtiva amb el cotxe

Així és com actuem els valencians quan parlem en valencià (i també quan parlem en castellà). Tanmateix, el castellà escrit pot usar la construcció el mismo:

12) Le regalaron una moto y un coche, y se fue a Xàtiva con el mismo

I bé, resulta que eixe ús que no diem mai quan parlem, algun redactor el practica quan escriu. […] Hauríem de reflexionar sobre eixa discrepància entre la manera que tenim els valencians de parlar i la manera en què escrivim a voltes. Concretament, podríem mirar si eixa anomalia no és una conseqüència de donar crèdit al castellà escrit i, en canvi, no donar-ne ni al valencià escrit ni a la nostra manera de ser i de parlar.

El ddlc documenta este ús i el marca com a no normatiu:

2b. [ADJno grad] S’utilitza, absolutament i precedit d’article definit o de demostratiu, per a evitar la repetició d’un nom ja esmentat en el discurs. La regió vesicular és sovint dolorosa i la pressió de la mateixa provoca nàusees. [Gallart (1923): 61, p. 10]. Il·luminats des del cercle central, que semblen sostenir amb dues de llurs ales, aquestes mateixes projecten sobre llur rostre una ombra que els arriba als ulls i els priva d’enlluernar-se amb la divina resplendor. [Cirici (1947): 73, p. 21].

La gramàtica de l’iec (consulta: 31.05.2023; nota a 15.5.3) també indica que no és acceptable este ús:

[…] No és acceptable l’ús de l’adjectiu mateix precedit d’article definit per a representar un complement del nom. La solució pròpia del català és, doncs, M’han fet tres proves mèdiques, però els resultats no estaran fins dilluns i no M’han fet tres proves mèdiques, però els resultats de les mateixes no estaran fins dilluns. A vegades també podem representar el complement del nom amb el pronom en o amb un possessiu (§ 16.5.2.1): És una expressió molt usada, però els filòlegs {no en saben l’origen / desconeixen el seu origen}. Tampoc no és acceptable emprar el mateix / la mateixa, etc., per a representar anafòricament un complement o un adjunt de predicat en lloc d’un pronom feble. La solució pròpia del català és Com que no havia convocat els representants amb prou temps, {no els va poder avisar / no hi va poder parlar} (i no pas …no va poder {avisar els mateixos / parlar amb els mateixos}).

En castellà recomanen no abusar-ne

L’actual gramàtica de la rae ha validat este ús, tal com podem llegir en la Nueva gramàtica de la lengua española (en línia: 16.6.o) i en la Nueva gramàtica de la lengua española. Manual (2010; 17.02.4.c):

Tiene también uso anafórico la expresión el mismo, que posee variación de género y número (§ 13.4.3e). Se recomienda, sin embargo, no abusar de ella: Zavala insistió en lo difícil que resulta hoy demostrar la naturaleza ilegal de una importación y de ubicar a los responsables de la misma (Blanco y Negro 4/1/1998).

Este ús anafòric era considerat una incorrecció per la normativa del castellà, tal com podem llegir encara en el dpd (consulta: 31.05.2023; s. v. mismo):

A pesar de su extensión en el lenguaje administrativo y periodístico, es innecesario y desaconsejable el empleo de mismo como mero elemento anafórico, esto es, como elemento vacío de sentido cuya única función es recuperar otro elemento del discurso ya mencionado; en estos casos, siempre puede sustituirse mismo por otros elementos más propiamente anafóricos, como los demostrativos, los posesivos o los pronombres personales; así, en *«Criticó al término de la asamblea las irregularidades que se habían producido durante el desarrollo de la MISMA» (País [Esp.] 1.6.85), pudo haberse dicho durante el desarrollo de ESTA o durante SU desarrollo; en *«Serían citados en la misma delegación a efecto de ampliar declaraciones y ratificar las MISMAS» (Excélsior [Méx.] 21.1.97), debería haberse dicho simplemente ratificarLAS; en *«El que su acción fuera efímera, innecesaria, no resta a la MISMA su significado» (Abc [Esp.] 29.9.74), hubiera sido mejor no LE resta su significado. A menudo, su simple supresión no provoca pérdida alguna de contenido; así, en *«Este año llegaremos a un billón en exportaciones, pero el 70 por ciento de las MISMAS se centra en el mercado europeo» (Razón [Esp.] 18.12.01), pudo decirse, simplemente, el 70 por ciento se centra…

Nota fdt. Com a comentari marginal, he de dir que m’ha impulsat a fer esta fitxa el fet d’haver trobat en la introducció de Vicent Josep Escartí a Escrits valencians de Pere Esteve i Puig (Institució Alfons el Magnànim, 2005) dos aparicions d’este ús anafòric, cosa que m’ha sorprés (i supose que el director de la col·lecció —Ricardo Bellveser, ara també de l’AVL—, si cal, ho podrà corregir en futures edicions):

[…] que finançà l’edició de la Vida de fra Esteve escrita per fra Cristòfor, com s’indica al títol de la mateixa. [pàg. 19]

[…] que no és una simple traducció del text del franciscà del xvii, sinó una versió lliure del mateix, amb uns objectius molt diferents que es detecten ben clarament des dels mateixos nivell de la llengua emprada. [pàg. 24]

En francés, era habitual al segle xvii

A pesar que la difusió d’este ús no prové del francés, podem documentar que també en esta llengua s’ha fet servir habitualment i encara se’n fa un cert ús, segons exposa Annie Jujaud («Le statut pronominal de même comparatif dans l’attribution et l’apposition», Cahiers de Grammaire 27, 2002):

4.2. Fonctionnement anaphorique dominant

[…]

(26) On s’en va imprimer à Genève, la vie de feu M. de Rohan, et les guerres et relations du mesme, en un autre volume. (G. Patin, Lettres T. 1, 1640 : 166, Frantext)

[…]

Cette procédure de pronominalisation par même, qui paraît courante au xviie siècle, existe encore de nos jours, mais avec une fréquence assez faible en regard du recours à la répétition du N déterminé par un démonstratif ou un défini, et modifié par même adjectif antéposé.

protagònic -ca

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (ara en l’iec; consulta: 13.04.2023) documenta l’ús d’este adjectiu que encara no apareix en els diccionaris generals:

protagònic -a adj.

El sistema polític libi es basa en un règim conegut com (Yamahiriyya, Estat de les masses) que pretén ser un sistema de Govern directe on el poble exerceix el poder mitjançant la participació directa i protagònica en les preses de decisions a través de…
El Periódico (català) – 23/2/2011

L’adjectiu deu vindre del castellà protagónico -ca que sí que apareix en el drae (consulta: 17.03.2023). L’adjectiu també ha arribat al francés, on no l’han inclòs encara en els diccionaris generals, tot i que hi ha qui explica la creació i l’ús del neologisme (L’interpellation plébéienne en Amérique latine, 2012).

furlà

El furlà és la llengua del Friül. Esta versió del nom és adaptada directament d’eixa llengua (furlan > furlà). La gec donava entrada a esta denominació (consulta: 03.11.2022):

furlà m Lingüística i sociolingüística
Dialecte oriental del retoromànic que té mig milió de parlants, aproximadament, i s’estén pel Friül.
Trieste i Muggia encara eren, al s xix, de parla furlana. Udine n’és avui el centre lingüístic més important.

Nota fdt. El 07.11.2022 m’indiquen que ho han revisat i que han posat friülà com a forma principal.

En canvi, ara mateix ni el diec ni el dnv donen entrada a esta denominació ni a l’adjectiu corresponent (furlà furlana) i utilitzen les formes friülà -lana (o secundàriament, friülés -lesa).