corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

jingoisme*

El terme jingoisme i el derivat jingoista no apareixen encara en els diccionaris habituals. La paraula jingoisme prové de l’anglés jingoism, que és definit així pel diccionari Merriam-Webster (consulta: 31.01.2017):

Extreme chauvinism or nationalism marked especially by a belligerent foreign policy.

La Wikipedia (s. v. jingoism; consulta: 31.01.2017) fa un petit repàs a l’origen d’esta paraula. La paraula ha estat recollida en altres llengües:

frontisme

  1. Terme de política que s’utilitza actualment (any 2001) per a referir-se a la situació cap a la què poden derivar les aliances polítiques en el País Basc, amb l’establiment de (dos) fronts polítics oposats.El ctilc  el documenta una vegada (Isidre Molas, La ciutat llunyana, 1981) com a manlleu adaptat provinent de l’italià (l’escriu, però, entre cometes), referit també a la situació política d’aquell país amb l’aliança entre socialistes i comunistes als anys posteriors a la segona guerra mundial. No apareix en els diccionaris habituals ni en la gec (2009), però sí que l’incorpora el gd62 (i també frontista):

    frontisme m Pràctica política de coalitzar-se dos o més partits d’ideologia afí, especialment per a contrarestar o neutralitzar la influència dels partits d’ideologia oposada.

    Posteriorment comprovem que apareix recollit en el dnv (consulta: 08.08.2016), amb la definició següent:

    frontisme m. POLÍT. Tendència de dos o més partits polítics a formar un front comú.

  2. En castellà, el dea inclou la paraula (i també frentista):

    frentismo m (Pol) Tendencia de dos o más partidos a formar un frente común. | Ya 28.1.91, 13: Jáuregui alerta sobre el «frentismo» en Euskadi.

    En italià, el De Mauro l’inclou amb una definició molt determinada:

    s. m. polit., tendenza a formare alleanze politiche tra partiti di sinistra.

    En francés, l’atilf també li dóna un caràcter general (tot i que amb uns orígens també determinats):

    Au fig. En même temps. Mener de front (deux entreprises) Mais c’est une terrible oeuvre que celle où il faut faire marcher de front l’intérêt dramatique, les caractères, les passions et le style. (CHATEAUBR., Corresp., t. 2, 1789-1824, p. 358). REM. Frontisme, subst. masc. Doctrine du Parti du Front constitué en France à la veille de la Seconde Guerre mondiale. La vive personnalité du député Gaston Bergery anime la Flèche, organe du frontisme (Civilis. écr., 1939, p. 36-12).

Brèxit

La paraula Brexit és un terme anglés (escrit aixina en els diccionaris d’Oxford, Cambridge i Collins) que s’ha popularitzat últimament (més o menys a partir del 2012), per a denominar la possible eixida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Abans hi havia hagut la possibilitat del grexit, amb què es va denominar la possibilitat d’expulsar Grècia de la Unió Europea.  I també es van crear en algun moment versions adaptades a altres països (frexit, dexit, italexit…). Segons el diccionari Cambridge el terme anglés brexit prové de l’abreviació de «British exit».

Davant les diverses opcions d’escriptura que podem documentar (Brexit, brexit, brèxit, Brèxit), el Cercaterm ha respost (17.10.2019):

Considerem que la millor opció és escriure Brèxit: amb majúscula perquè és un nom propi però adaptat al català. No cal, per tant, la cursiva. És una forma ja força usada en molts mitjans de comunicació.

En canvi, en castellà, la Fundéu (consulta: 17.10.2019) recomana tractar-lo com a manlleu no adaptat d’un substantiu comú (és a dir, minúscula i cursiva): brexit.