trastellador*

  1. Forma comuna a Simat (segons Àngel Alexandre – Migjorn, 27.01.2010) —i diria que també de la Ribera i la Safor– del terme que apareix en el dcvb (consulta: 27.01.2020) amb les formes estallador, estellador, trestellador, rastellador i estoledor:

    ESTALLADOR o TRESTELLADOR (i més dial. rastellador). m.
    Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins una sèquia o canal (or., occ., val.); cast. compuerta. Més auant atrobaren hun trestellador, Codi Çagarriga 123. Posa sots protecció y salvaguarda real la céquia de la ciutat de Manresa, resclosa, rastells, restalladors, rasas, ponts, pedras, Canyelles Descr. 144.
    Var. form.: estoledor.

    La paraula té almenys una altra accepció, tal com indica Àngel Alexandre:

    Quant a les posts que es posen davant la porta de casa perquè no hi entre l’aigua, les anomenem «trastelladors», igual que les posts que serveixen per a obrir o tallar l’aigua d’una séquia.

    Per a esta accepció els diccionaris donen el mot batiport (gdlc; consulta: 27.01.2010):

    m 1 Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l’obertura, i que s’obre amunt.
    2 Post que hom col·loca a la part inferior d’una portalada per tal d’impedir que l’aigua del carrer entri dins la casa.
    3 mar guer En els vaixells de guerra, cadascuna de les peces que formen els costats horitzontals de les portelles dels canons.


    Pel que fa a batiport, el diec2, a més, remet també a cancell.

    Amb tot, podem trobar ja en el dnv (consulta: 03.08.2020) la forma trestellador, que remet a estellador, i que té la definició següent:

    m. AGR. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins d’una séquia o canal.

    El company Francesc Gascó (31.01.2010) em comenta sobre esta qüestió:

    Mon pare, llaurador com tu saps, es referia a un giny per a regular l’aigua de la séquia a la partida de la Tramuja, a Tavernes, amb el nom de «trestellador», així, amb dues e.

    I més cap al sud, el company Josep Forcadell (31.01.2010) afig algunes dades més sobre esta paraula:

    Dalt de Benimantell (Vall de Guadalest, M[arina] B[aixa]), en les pròximitats de la Font del Molí, hi ha una zona i partida que diuen el Trestellador i allà hi ha una casa gran convertida en hostal. Trestellador és una paraula documentada a l’horta d’Alacant per al reg del riu Montnegre (i pantà de Tibi). El trestellador de Benimantell serveix per a distribuir l’aigua que arriba per una sequieta en dos o tres reguers. Seria sinònim de partidor en terres de Castelló de la Plana.

    Pel cantó sud encara, Francesc Xavier Llorca Ibi (02.02.2010) indica:

    També a Benidorm es fa servir «trastellador» per a la comporta de les séquies.

    Posteriorment, passen alguns anys i podem llegir sobre variants, dades i vitalitat del terme en l’article «País de paraules. Hui: trastellador» d’Eduard Ferrando (Nosaltres La Veu, 03.08.2020; Diari La Veu, 24.11.2017; consulta: 03.08.2020).

  2. Pel que fa a estellador i a la conducció d’aigua, el gdlc remet d’estellador a estolledor. Estellador és també un malnom de Silla (2010) i un topònim que podem localitzar a diversos llocs: Algemesí (AVL; [pdf]), Girona (1478; [pdf]), delta de l’Ebre [veg. Toponímia i etimologia de Cosme Aguiló].

ecòtop

El 29 de setembre del 2000 el Termcat em va respondre que incorporaven, en el camp de l’enginyeria forestal, la forma ecòtop, però no definien el terme. Vaig trobar una definició en castellà (ecotopo) per internet:

Espacio vital delimitado en el que reinan unas condiciones ambientales similares.

Han passat els anys i la fitxa del Termcat (consulta: 11.03.2020) continua sense definició, però responen ràpidament a la consulta que els envie (12.03.2020):

La definició més adequada per al terme ecòtop és: ‘Hàbitat diferenciat dintre d’un altre de més gran’. Ben aviat difondrem una fitxa completa del terme al Cercaterm.

Mentrestant, trobe algunes propostes més de definició, encara incompletes, en la xarxa en valencià, com ara:

  • Espai ocupat per un arbre al llarg de la seva vida. («Manual de caracterització i conservació dels boscos singulars de pinassa», Generalitat de Catalunya, 2018; consulta: 11.03.2020)
  • Espais on es dona una sèrie de fluxos horitzontals entre ells (de matèria, energia, organismes, etc.), i també verticals (energia o matèria). («Modelitzaxció de l’accessibilitat dels espais forestals a la Plana del Vallès», UAB; consulta: 11.03.2020)

O en altres llengües, com ara les oferides pel Termium Plus canadenc (consulta: 11.03.2020), per exemple:

  • [en] The smallest landscape unit in the ecological holarchy … of concrete systems is the ecotope, while the largest system is the ecosphere that embraces all biological and technological ecosystems. Therefore, the environment which learners of EE course directly observe is usually an ecotope which is the smallest holistic land unit. … According to Naveh …, an important thing is that the ecotope has two extreme types: one is the “biotope” (a term redefined by me for this context) or ecotope of bioecosystem that is maintained by the input of solar energy, natural biotic and abiotic resource materials; and the other is the “technotope” (a term proposed by me) or ecotope of technoecosystem that is constructed and maintained by man’s input of energy and material and is regulated by man.
  • [es] Espacio vital limitado en el que existen condiciones ambientales similares.
  • [fr] Ensemble des facteurs du milieu, composé du climatope et de l’édaphotope, c’est-à-dire des facteurs relevant du climat et du sol, et délimité par les mêmes conditions d’environnement (température, humidité, aliments…).

pinyolada

La pinyolada, entre altres coses, és un problema que tenen a voltes els cítrics que s’ha previst que es comercialitzaran sense pinyols, però que en produïxen. Segons el DNV (s. v. pinyolada; consulta: 08.01.2020):

3. f. AGR. Presència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.

La pronúncia habitual «pinyolà» (forma que no apareix encara en el diccionari) s’ha utilitzat per a la denominació d’una associació: Agrupació Apicultors Perjudicats Pinyolà (veg. dogv).


En castellà, de moment (08.01.2020) s’utilitza habitualment el manlleu no adaptat pinyolada, encara que també fa anys que també documentem la grafia pinyolà, que reflectix la pronúncia valenciana (El País 23.03.2000/22.03.2000).

raïm

  1. Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
  2. Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm en valencià. Les formes en altres llengües apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.
  3. Llista de varietats de raïm
    – aledo
    – aligote
    aramon
    bonicària
    – borba
    botallol
    boval ([es] bobal)
    cabernet
    cabernet franc
    – cabernet sauvignon
    callet
    carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde)
    – chardonnay
    corint
    cruixent, cruixet, crusilló
    directe
    – doradilla
    embolicaire
    encarnat
    fogoneu, fogonet, fogonetxo
    forcallada
    – gamay noir
    garnatxa ([es] garnacha)
    garró
    gateta
    gatxeta
    – gewürztraminer
    giró ([es] airén, lairén; [fr] gironet)
    – gouais blanc ([de] heunisch)
    – graciano
    grumet
    – gual
    – hondarrabi beltza
    – hondarrabi zuri
    ideal (o itàlia)
    macabeu
    malvasia
    mamella
    mandó ([es] mandón)
    manxega
    – marmajuelo
    marsalí, arsalí
    marseguera, messeguera, escanyavells, escanyavella, escanyavelles
    – mencía
    merlot
    mondragon
    monestrell
    moscatell
    muscat d’Alexandria
    negrella
    palop
    pàmpol talladet
    parellada
    parrell
    parrús
    – pedrojiménez
    pelleret
    picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul)
    – pinot noir
    planta
    planta-roig
    plantamula, planta-mula, planta de Mula
    raïm de soca
    raïm del gustet
    regina
    – riesling
    – shanz
    sinsó, samsó
    sirà ([en] syrah, shiraz)
    sumoll
    – sylvaner
    tintorera
    – traminer
    trepadell, trepat
    trobat
    ull
    ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas)
    valencí
    verdiell
    – verijadiego
    viura
    xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà
  4. Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
    • Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny.
    • Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms : l’ampelonímia catalana [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec» (iec)
    • Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [En línia]
  5. A banda, la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).