palet

Segons el gdlc i el diec, era paleta, abans de l’any 2000. Però ja era palet per a Envasos, embalatges i aconduïment industrial de productes (Jordi Navas, 1993) i Diccionari del taller mecànic (diversos autors, 1991). Ara ja és palet (i paleta) en aquells diccionaris i en el dnv (consulta: 12.08.2020):

palet2
m. IND. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies.

El Cercaterm havia proposat (consulta: 10.11.2000):

ca palet, m
es bandeja, paleta
fr palette
en pallet

Definició
Plataforma apilable de fusta o de plàstic per a la formació de càrregues unitàries, manipulable mitjançant un carretó elevador.

A més, posteriorment s’ha creat el palot, terme que el Cercaterm (consulta: 17.08.2020) definix aixina:

ca palot, n m
es caja-paleta
fr caisse-palette
fr palette-caisse
en box pallet

Indústria > Aconduïment. Embalatge
Definició
Palet-caixa dotat de tanques pels quatre costats i sense coberta, destinat generalment al transport de fruita.


En castellà, segons el dea era palet (pl. palets), però el drae (consulta: 12.08.2020) va preferir adaptar-lo posteriorment:

palé
Del ingl. pallet.
1. m. Plataforma de tablas para almacenar y transportar mercancías.

Cap a l’any 2000, en el diari El País hi havia un anunci sobre: «El Servicio de Gestión de Paletas CHEP».

plurianual

  1. L’adjectiu plurianual significa ‘que té lloc diverses vegades a l’any’, segons els diec (consulta: 16.07.2020), dec93 i dval. El Salt 2.0, però, incloïa una segona accepció:

    2. adj. Que afecta més d’un any.

    El dnv (consulta: 16.07.2020) no ha inclòs la primera accepció, però ha validat esta segona idea en dos accepcions que pareixen quasi sinònimes (els haurem de consultar si no hi ha cap error):*

    plurianual
    1.  adj. Que té una duració superior a un any. Un pla plurianual.
    2.  adj. Que afecta diversos anys. Un cicle formatiu plurianual.

    * El dia 14.09.2020 l’acadèmia em comunica que ha modificat les accepcions de plurianual:
    1. adj. Que té lloc diverses vegades a l’any. Una publicació plurianual.
    2. adj. Que dura més d’un any. Un pla plurianual.

    A més, el dnv ha admés les accepcions següents de pluriennal:

    pluriennal
    1. adj. Plurianual 1.
    2. adj. Que té lloc després de diversos anys.
    3. adj. BOT. Perenne 2 i 3.

  2. Fa anys, sobre la manera d’indicar ‘que dura diversos anys’, Roser Vernet-IEC (22.08.2000) em va escriure:

    Plurianual té el significat que recull el DIEC i que es correspon amb el dels adjectius acabats en -anual, ‘que te lloc x vegades l’any’. Amb el significat de ‘que dura x anys’, ‘que té lloc cada x anys’, pròpia dels adjectius acabats en -ennal, hauríem de dir pluriennal (vg. biennalquinquennal, etc.). Pluriennal es pot usar en el sentit esmentat, però només s’hauria d’emprar quan fos del tot necessari i el context no permetés fer servir els mots biennaltriennal, etc. La CL està d’acord en acceptar pluriennal com a part del sistema -anual / -ennal, però sembla precipitat donar-lo d’alta en diec.

    El diec ja ha admés l’adjectiu pluriennal (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    1 adj. [LC] Que té una durada de dos o més anys. Un pla pluriennal.
    2 adj. [LC] Que s’esdevé després de diversos anys.

    Podem observar que va embolicant-se la cosa entre les institucions normatives, ja que per a l’avl la durada és superior a un any, però per a l’institut la durada ha de ser superior a dos anys. D’altra banda, l’iec encara no ha acceptat en plurianual l’accepció que estén la duració a diversos anys.

    El gdlc que només preveia l’accepció botànica ‘perenne’ de pluriennal, ha introduït dos noves accepcions (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    adj 1 Que dura diversos anys. Pla pluriennal d’inversions.
    2 Que té lloc després de diversos anys.
    3 BOT Perenne.

  3. D’altra banda, queda per aclarir multianual, que tampoc apareix recollit en els diccionaris. En canvi, en el número 22 del Butlletí de la Scaterm (gener-febrer 2011), Marc Font inclou el comentari següent:

    L’adjectiu interanual a l’ombra del diccionari

    Sovint els parlants trobem a faltar paraules en els diccionaris. Sabem que no tots els mots poden estar recollits en les obres lexicogràfiques de referència, però així i tot pot sorprendre’ns una absència lèxica determinada, sobretot quan es tracta de paraules ben formades i molt esteses en l’ús. Un bon exemple n’és interanual, un adjectiu format amb l’adjunció del prefix inter a l’adjectiu anual , que no ha rebut la benedicció del diccionari normatiu però que apareix documentat a l’Observatori de Neologia amb regularitat des que inicià les activitats l’any 1988. També el cercador Google ens informa de la gran presènciapel que fa a l’ús de interanual (44.600 ocurrències en pàgines de llengua catalana) i per això ens hem volgut referir a aquest adjectiu que, a més, és important en la formació d’unitats terminològiques.

    IPC interanual, taxa interanual, inflació interanual, índex interanual, descens interanual, caiguda interanual, termes interanuals, ingressos interanuals i un llarg etcètera d’exemples ens demostren que l’adjectiu interanual és necessari en el llenguatge de l’economia. El diccionari normatiu no inclou interanual formant part de cap dels termes sintagmàtics esmentats, però els mateixos economistes confirmarien el gran ús d’aquest adjectiu no recollit per la normativa i, senzillament, deixarien constància de la necessitat de comparar les taxes, la inflació, els índexs, les caigudes i els augments interanuals, és a dir, d’aquest any en relació amb l’any anterior.

    És evident que la normativa no pot obrir la porta a tots els mots. D’aquesta manera, si una gran part de les paraules noves, que neixen de les regles de formació més productives (prefixació, per exemple), tenen un significat molt previsible i ben transparent, és molt probable que el diccionari no les reculli. Cal, en efecte, delimitar l’acolliment lingüístic, però l’adopció normativa de paraules morfològicament idèntiques a interanual no ens deixa entreveure el perquè del vistiplau normatiu a paraules com ara interatòmicintercel·lularinterconfessionalinterfàsic i, a part de moltes més, bianual i plurianual. Pot ser que la predictibilitat semàntica exclogui l’acceptació de interanual, malgrat que la semàntica de bianual i de plurianual sigui encara més predictible. Sigui com sigui, la inclusió de interanual faria que els especialistes —i els no-especialistes també— poguéssim fer servir interanual sense trobar-lo a faltar en el diccionari.

  4. Segons els criteris de la Universitat de Barcelona (2004):

    plurianual o pluriennal?

    Si bé l’adjectiu anual significa tant ‘que s’esdevé un cop l’any’ com ‘que s’esdevé cada any; que dura un any’, en períodes d’anys superiors hi acostuma a haver una paraula per a cada significat.

    Així, es parla de bianualtrianual i quadrianual per indicar que una cosa s’esdevé dues, tres o quatre vegades l’any, respectivament.

    • La publicació d’aquesta revista és bianual: un número surt al mes de gener i l’altre, al mes de juny.

    Paral·lelament, es diu que alguna cosa és plurianual quan s’esdevé diverses vegades en un any.

    • La convocatòria d’aquest examen és plurianual.

    Cal no abusar de l’adjectiu plurianual, i substituir-lo sempre que sigui possible per algun dels que indiquen un nombre més concret de vegades l’any.

    En canvi, es parla de biennaltriennalquadriennal i quinquennal per indicar que una cosa dura dos, tres, quatre o cinc anys, o bé que s’esdevé cada dos, tres, quatre o cinc anys, respectivament.

    • Els programes de doctorat són biennals.

    Paral·lelament, es diu que és pluriennal tot el que dura més d’un any o tot el que té lloc cada x anys.

    • S’ha negociat el Pla pluriennal d’inversions per al període 2001-2006.
    • Els cicles universitaris són pluriennals.

    Com en el cas anterior, cal no abusar de l’adjectiu pluriennal, i se n’ha d’evitar l’ús sempre que sigui substituïble per un altre adjectiu acabat en -ennal que indiqui un nombre d’anys més concret.


    Bibliografia
    RUAIX, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 238.
    BRUGUERA, J. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000 (El Calidoscopi), pàg. 51.

peudescalç -ça

Jem Cabanes: «peudescalça»
Exemple de «peudescalça» de Jem Cabanes.

Este adjectiu, sinònim de descalç, no ha tingut la sort de consolidar-se en els diccionaris. L’utilitza Maria Àngels Anglada en Viola d’amore:

… havien corregut peudescalços d’infants.

El localitze també en Argelada florida de Josep Roig i Raventós (1921); també en Exercicis de gramàtica catalana de Jeroni Marvà (1979), que torna a utilitzar un exemple de Roig i Raventós; un exemple en femení de Jem Cabanes en A festes de pollancs i aurores (1976; veg. Google Llibres) i en Els xiprers creuen en Déu (trad. ca. de Bartomeu Bardagí, 1967) de Josep Maria Gironella (1953).

Poio

Barranc (o rambla) de Poio. Imatge treta del Nomenclàtor toponímic valencià.
  1. El barranc de Poio (o rambla de Poio) és un accident orogràfic que va de Xest fins a Torrent, on es convertix en el barranc de Xiva.
    En castellà, rambla (o barranco) de Poyo.
  2. Una informació  anterior d’Aigües Vives Pérez Piquer (21.09.2001) indicava això mateix: el nom més general és barranc de Xiva. Quan passa per Riba-roja canvia el nom pel de rambla de(l) Poio; i més avant, a Torrent, en diuen «de Torrent».
  3. Nom d’una venta del terme de Riba-roja de Túria i d’una rambla (o barranc) que passa a prop i que discorre pels termes de Xest i Riba-roja (atles de l’ed. 62 i de la gec). Segons El País del 17.09.2001, també és coneguda com a rambla de Torrent. En castellà: rambla de Poyo.
  4. L’onomast recull masia del Poll a Riba-roja de Túria (xxx, 113.7) i fonteta del Poll a Olocau de Carraixet (xxx, 102.15) [no sé què signifiquen les remissions]:

    POLL
    «Pollancre»: DECat, vi, 654a56-658a13.
    Torrent del Póll, a Osseja (xxiii, 28.5). Mas d’e(n) ∼, a Corbera de les Cabanes (xxvii, 21.9). Font del ∼, a l’Alcora (xxix, 114.2). Masia del ∼, a Riba-roja de Túria (xxx, 113.7). El ∼ de Mir, a Mislata (xxx, 129.14). Racó del ∼, a Crevillent (xxxvi, 151.7). Sa Font des ∼ i s’hort des Pere des ∼, a Campanet (xl, 85.25; 86.15). […]

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).

pinyolada

La pinyolada, entre altres coses, és un problema que tenen a voltes els cítrics que s’ha previst que es comercialitzaran sense pinyols, però que en produïxen. Segons el DNV (s. v. pinyolada; consulta: 08.01.2020):

3. f. AGR. Presència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.

La pronúncia habitual «pinyolà» (forma que no apareix encara en el diccionari) s’ha utilitzat per a la denominació d’una associació: Agrupació Apicultors Perjudicats Pinyolà (veg. dogv).


En castellà, de moment (08.01.2020) s’utilitza habitualment el manlleu no adaptat pinyolada, encara que també fa anys que també documentem la grafia pinyolà, que reflectix la pronúncia valenciana (El País 23.03.2000/22.03.2000).

plagar

  1. Ni el gdlc ni el diec ni el gd62 recullen este verb (consulta: 30.03.2006; 29.10.2019), que és antic i sí que apareix en el dcvb:

    || 1. ant. Nafrar, ferir; cast. herir, llagar. Fou plagat Làzer per sa preguació, Canals Carta, c. 44. So estat plaguat per aquells que amava en llur casa, Quar. 1413. Vostre cor, | com fon plagat ab la sageta d’or | ab què Amor plaga ‘ls enamorats, Ausiàs March lxxix. || 2. Omplir d’una cosa nociva; cast. plagar. “El camp està plagat d’insectes”. Com so plagat de tan vergonyós vici, Ausiàs March xliii.

    També el recollia el dgfpastor i, posteriorment, ha segut arreplegat en el dnv (consulta: 29.10.2019):

    plagar
    1. v. tr. [ant.] Llagar o ferir.
    2. v. tr. Omplir d’una cosa nociva.

  2. D’altra banda, el gd62 conté l’adjectiu («de règim») plagat -ada:

    plagat -ada adj règ Infestat. Un camp plagat d’insectes.

pedregositat

Substantiu femení recollit en el Diccionari de ciències ambientals de Josep Ramon Aragó i Gassiot (Edicions 62, 2000):

En l’estudi de sòls, el percentatge en pes sec de sòlids retinguts en un sedàs de 2 mm de diàmetre.

Diu que en anglés seria stony rate (el Cercaterm proposa stoniness; i pierrosité o charge en francés) i en espanyol, pedregosidad.

El Cercaterm encara el té en fase de proposta en tres camps diferents (enginyeria forestal, paisatgisme i geologia). Només un té definició per ara (consulta: 09.08.2019)

pedregositat, n. f.
es pedregosidad, n. f.

<Jardineria. Paisatgisme>
Propietat del sòl determinada per la proporció relativa del volum de sòl ocupat per elements grollers, especialment pedres i blocs.

margalló

  1. Este substantiu masculí és el nom d’una palmera (nom científic: Chamaerops humilis) comuna al País Valencià. El dnv (consulta: 09.08.2019) recull les accions següents:

    1. m. BOT. Palmera autòctona de la zona mediterrània (Chamaerops humilis), de fulles grans en forma de ventall, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i fruits semblants als dàtils.
    2. m. BOT. Cor blanc i comestible de les tiges tendres d’esta planta.
    3. margalló del Brasil m. BOT. Palmera (Euterpe edulis i Euterpe oleracea) de fulles pinnades, pròpia de l’Amèrica tropical.
    4. mudat com un margalló loc. adj. Molt mudat.

    Fem un recull (tret del Cercaterm; consulta: 09.08.2019) d’uns quants sinònims (no sempre recollits en els diccionaris generals) referits al nom de la planta o a parts i derivats d’esta:

    bargaió, bargalló, bargalló (lluc tendre), clin (fibres de la tija), dàtil bord (fruit), dàtils de rabosa (fruit), gararió, garbaió, garballó, garballonera, garbó, gínjol (fruit), guitarra (fulla), guiterra (fulla), margalló, margallonera, margallons pl, pa de guineu (fruit), pa de llop (fruit), pa de rabosa (fruit), palma, palma (fulla), palma baixa, palma borda, palma de fer graneres, palma de garballó, palma d’escombres, palma margallonera, palma nana, palmella, palmer, palmera, palmera borda, palmera d’escombres, palmereta de secà, palmerola, palmissó, pauma, pauma de fer graneres, paumera, paumera borda, plomissoner, ullol (fulla), violes de palmera (flor)

    En francés es denomina palmier eventail, palmier nain palmite; en castellà en diuen palmito (veg. drae). Per contra, palmito en valencià no denomina la planta, sinó que és un sinònim de ventall.

  2. En la noveŀla Madrid, de Corte a Checa d’Agustín de Foxá (titulada en les edicions més antigues, com ara la de 1938, Madrid, de Corte a Cheka) el margalló (entés com a planta ornamental) apareix denominat chamerots (edició del 1976), chamérops (edició del 2009).

passing

El terme anglés passing s’utilitza actualment en el camp dels debats sobre la igualtat sexual per a designar el fet que una persona és trans, però no li se nota, és a dir, quan ningú no s’adona que la persona que té davant ha fet una transició sexual.

Gala Díaz Fernández comenta el terme en el seu treball In Media Res. Transfigurant el gènere, subvertint la realitat (consulta: 08.08.2019):

passing m. Terme anglès que s’utilitza en el món trans per a referir-se a l’habilitat d’una persona transde «passar per» algú del gènere oposat al seu. És a dir, que a ulls aliens no és llegit com a trans o com algú ambigu, sinó com una persona d’un dels dos gèneres.

També ha segut recollit en el diccionari que confecciona el Taller d’Argot Bord:

passing Anglicisme cada cop més utilitzat (juntament amb el verb to pass) que s’usa per denominar el fet que una persona trans passi desaparcebuda en el gènere en què s’identifica (Aquesta persona té molt bon passing).
[Extret de Políticas Trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos, de Pol Galofre i Miquel Missé (editors), Eagles Editorial ]

Segons comenta Anna Rodríguez («Identitat trans: les portes tancades a l’empresa», elMón.cat, 07.03.2019; consulta: 08.08.2019):

Tenir un bon passing significa que la gent del teu voltat et reconeix com a home o dona CIS, és a dir, com una persona en qui la seva identitat de gènere i sexe biològic coincideixen. És a dir, que si hom no decideix compartir que és una persona trans (una decisió personal que depèn de cada individu), els altres no ho saben que s’ha fet un trànsit. Amb tot, no és només una manera de descriure l’aparença física: també és un privilegi, ja que gràcies a un bon passing s’evita bona part de la discriminació i escrutini social que comporta tenir una identitat de gènere diferent de les tradicionals.