alegal

Segons el Diccionari jurídic català de l’iec (consulta: 24.01.2012):

alegal adj.
DRET
Que no és regulat ni prohibit per la legislació vigent.
Ex.: Les emissores* de ràdio alegals no són un problema si no interfereixen alguna banda de freqüències d’emissió legalitzada prèviament.es alegal


* Víctor Xercavins em fa vore una errada en emisores (06.02.2012). L’esmene i avise els de l’djc.

En el Cercaterm (consulta: 10.11.2005 ) trobem:

alegal ca alegal, adj
Que no està previst per la llei.

Eixa mateixa definició és la que dona el dnv (consulta: 20.04.2021 ).

Només l’he localitzat una vegada en la GEC (s. v. radiodifusió; consulta: 24.01.2012 ):

«Després d’una primera etapa de proliferació alegal d’emissores municipals, comercials i de les denominades ràdios lliures, l’administració pública ha atorgat llicències a emissores segons la disponibilitat de l’espai radioelèctric i de l’acompliment de les condicions.»

I una vegada —amb la forma al·legal*, segurament originada per analogia— en el PDL-IEC (El Temps, 94, 1986):

«Doncs bé, prudentment o no, diré dues coses. La primera: si la maquineta de Castelló és al·legal il·legal o contral·legal, el mateix caldria dir de les emissores d’FM que funcionen sense llicència, de les emissores de l’ona mitjana que ocupen al dial freqüències que no els corresponen, de les emissores d’FM i ona mitjana que emeten amb potències força superiors a les atorgades legalment, i etc., etc., etc.»

En el 2005 no vam localitzar el terme en els diccionaris habituals, ni en espanyol en el drae, Clave, Espasa; ni en italià en el Garzanti; ni en portugués en el diccionari de la Real Académia Galega o en Infopédia (Porto Editora); però en la revisió del 2012 sí que el localitzem en castellà (drae):

alegal 1. adj. No regulado ni prohibido. Emisoras de radio alegales.

En italià (Garzanti) sembla que opten per una altra possibilitat:

extra legale agg. non contemplato dalla legge; per estens., illegale.

armar un cartapell

En castellà, l’expressió «montar un pollo» s’ha fet molt recurrent en l’àmbit humorístic i coŀloquial (i ha arribat inclús a aparéixer en alguna intervenció parlamentària). En valencià, hi ha unes quantes expressions equivalents (per a expressar la idea de ‘provocar un escàndol o un aldarull’) que són viables per a registres i intencions diversos. Podem enumerar les que recull una fitxa de l’Optimot (7235/5, del 18.01.2016) i afegir-ne unes quantes més que trobem en el dnv:

armar una rebolica; armar un bollit; armar un cacau; armar un cartapell ; armar un dau; armar un fandango; armar un que-sentir; armar un sagramental; armar un sambori; armar un sidral; armar un teler; fer-la grossa (o fer-ne una de grossa); muntar un ciri…

De moment, no pareix que «muntem cap pollastre» en els diccionaris, a pesar que podem sentir o llegir una versió literal ocasionalment en els mitjans (per exemple: David Fernàndez, «Es quan flipen que es veu clar», Ara.cat, 17.03.2017 ).

andri àndria

Joan Coromines comenta en la revisió del volum primer de les Comèdies de Terenci, en una nota:

Andria és el gentilici grec de Andros, que pot conservar-se en català. Com Lèsbia, que vol dir filla de Lesbos, Àndria vol dir filla d’Andros (Άνδρος), l’illa més septentrional de les Cíclades.

Encara no apareix en els diccionaris, però convé aprofitar —tal com demana el company Josep Lozano— l’aportació que fa Coromines d’este gentilici. Per tant:

andri àndria
adj. i m. i f. De l’illa d’Andros (Grècia).

Podem localitzar alguna documentació més sobre l’ús del gentilici, com ara:

Άristokrάteς | ’′Andrioς. «Aristòcrates andri.» […] L’ètnic correspon al d’Andros, illa de les Cíclades colonitzada per jonis.
(Anna Ginestí Rosell [2006]: Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (s. VI-IV aC): Catàleg i comentari formal i institucional de les inscripcions.)

coixinet

Una mostra de la tecla del coixinet o quadradet.

A finals del segle xx, es proposa quadradet per a denominar la tecla dels telèfons fixos marcada amb el símbol ♯ (veg. Viquipèdia ).

Posteriorment, el Termcat (consulta: 08.04.2021) va establir coixinet com a forma principal i quadradet com a sinònim:

ca coixinet, n m
ca quadradet, n m
es almohadilla
es cuadradillo
es sostenido
fr carré
fr dièse
it cancelletto
en hash
en hash key
en number key
en pound
en pound key
en square
de Raute
de Rautentaste

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

De moment, el dnv (consulta: 08.04.2021) no ha entrat quadradet, però sí que inclou coixinet:

coixinet
1. m. TECNOL. Peça metàl·lica sobre la qual descansa i gira l’eix d’un mecanisme.
2. m. ZOOL. Massa de teixit que protegix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals.
3. m. INFORM./TELECOM. Signe (#) usat en informàtica i telecomunicacions amb diverses funcions.

gàbia

El Diccionari de ports i costes (dports, 1995) contenia esta accepció per a gàbia:

gàbia f
es jaula; jaula paletizada; jaulón de embalaje
fr palette grillagé
en cage

Caixa de fusta, metàl·lica o d’un altre material feta amb llistons amb què s’embalen algunes mercaderies, com ara la maquinària, i que serveix com a unitat de càrrega.

L’accepció encara apareix en el Cercaterm (consulta: 07.04.2021), però hi ha un avís sobre la necessitat de posada al dia: «Atenció! La informació d’aquesta fitxa pot requerir una revisió.»

«De la granja a la taula»

Este lema ha donat nom a una estratègia de política alimentària de la Unió Europea. El lema de la denominació s’ha adaptat maneres diferents en altres idiomes:

de Vom Hof auf den Tisch
en From farm to fork
es De la granja a la mesa
fr De la grange à la table
it Dal produttore al consumatore
nl Vom Hof auf den Tisch
pt Do prado ao prato

El web de la Comissió Europea   conté més dades sobre esta estratègia.

namaz

En l’article de J. Goytisolo «Paisajes de guerra con Chechenia al fondo/6» (El País, 06.07.1996) apareixia esta paraula amb la forma «nazma»:

[…] los participantes intercambian saludos y se recogen en la nazma (oración) antes de pasar a la fase posterior de su ascensión graduada.

No sé si era una variant dialectal o si estava mal escrita, perquè he trobat que la paraula deu ser نماز (es transcriuria namaz) ‘oració’, que és una paraula persa (emparentada amb el sànscrit namasté).

web

El diec2 (veg. la llista de novetats del 2007) va adoptar el manlleu:

web
1 m. [IN] Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet.
2 m. [IN] Lloc web.
3 f. [IN] Pàgina web.

L’ús en masculí, «el web», fa referència al conjunt de pàgines que pertanyen a un mateix projecte editorial; en canvi, l’ús en femení, «la web», és una reducció de «la pàgina web», és a dir, la referència a una única pàgina d’un projecte.

El terme anglés s’havia adaptat també com a teranyina, però esta forma no va tindre fortuna en la difusió. En la secció Interquè del web del Termcat (consulta: 10.01.2000) apareixien les novetats quant a la terminologia d’internet, i era on apareixia que la referència a l’accepció referent a a la xarxa global era de gènere masculí: «el web». Segons explicava el Vocabulaire d’Internet de l’Office de la Langue Française (Quebec), el web és un invent de Tim Berners-Lee per al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), a Suïssa (veg. Viquipèdia; consulta: 16.03.2021).


En castellà, el drae en línia (consulta: 16.03.2021) ha afegit alguna accepció; el drae01 van incloure la paraula com a forma adaptada, tal qual:

web. (Del ingl. web, red, malla) f. Inform. Red informática. ☐ V. página ∼.

tauleta digitalitzadora

L’any 1996 un document en castellà que arribava al dogv contenia el terme tableta digitalizadora (Alícia, 3 de maig de 1996]. Era en un temari d’informàtica sobre el programa Autocad. El terme no apareixia en el drae.

En valencià vam utilitzar l’equivalent tauleta digitalitzadora (que no apareixia a en els diccionaris habituals d’aquell moment: dec, diec, dval ni dtiupc), seguint el model de tauleta gràfica (dec). La forma tauleta digitalitzadora havia segut recollida pel Diccionari de dibuix tècnic (1992) del Termcat.

Mont-real

El nom d’esta ciutat canadenca en francés és oficialment Montréal. La forma en valencià és Mont-real (gec, consulta: 12.03.2021), encara que podem trobar «Montreal» en el Gran Larousse català (1990).

Tal com es comentava en la llista Zèfir (29.02.2002), podem comprovar que la pronúncia proposada per l’Ésadir (consulta: 12.03.2021) seguix la pronúncia d’altres topònims semblants (Mont-ras, Mont-ral…): [mon-rreál] (en lloc de [montreál].