palet

Segons el gdlc i el diec, era paleta, abans de l’any 2000. Però ja era palet per a Envasos, embalatges i aconduïment industrial de productes (Jordi Navas, 1993) i Diccionari del taller mecànic (diversos autors, 1991). Ara ja és palet (i paleta) en aquells diccionaris i en el dnv (consulta: 12.08.2020):

palet2
m. IND. Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a emmagatzemar i transportar mercaderies.

El Cercaterm havia proposat (consulta: 10.11.2000):

ca palet, m
es bandeja, paleta
fr palette
en pallet

Definició
Plataforma apilable de fusta o de plàstic per a la formació de càrregues unitàries, manipulable mitjançant un carretó elevador.

En castellà, segons el dea era palet (pl. palets), però el drae (consulta: 12.08.2020) va preferir adaptar-lo posteriorment:

palé
Del ingl. pallet.
1. m. Plataforma de tablas para almacenar y transportar mercancías.

Cap a l’any 2000, en el diari El País hi havia un anunci sobre: «El Servicio de Gestión de Paletas CHEP».

boçal

Adjectiu (provinent del castellà antic bozal, ‘ignorant, ingenu’, inicialment) que apareix en el dcvb (consulta: 10.08.2020):

BOÇAL m.
|| 1. Morral que es posa als cans perquè no mosseguin (Elx); cast. bozal.
|| 2. Negre que fa poc que és arribat del seu país i encara no sap altra llengua que la seva; cast. bozal.
|| 3. Bàrbar, tosc, inculte. «Que n’ets, de boçal!» (Aguiló Dicc.).
|| 4. Malnom que es dóna als habitants de Pedreguer (Marquesat de Dénia), perquè són molt senzills, mancats de cultura i amb reminiscències mallorquines en llur llenguatge, per tal com són descendents de pobladors mallorquins (Martí G., Tip. mod. i, 29).
Etim.: del cast. bozal.

A pesar que indica que només és un substantiu masculí, en les accepcions 2 i 4 fa funció d’adjectiu. Podem trobar que tenia un sentit també relacionat amb la «ignorància» de la religió catòlica:

Y vent açò, que se amoynyava una dona que venia en la negra, dix al dit mosén Rúvio que miràs que entenia que aquella negra no creya ella que era batechada, sinó que era boçal.

(Dietari (1585-1629) de Pere Joan Porcar, apunt 944, segons l’edició de Josep Lozano, 2012; veg. Google Llibres)

Faig la recerca, perquè apareix l’adjectiu en l’article «Una biografia exemplar: Felip Peris» de Vicent Josep Escartí (Saó, 460, juliol del 2020), en una citació de Joaquim Aierdi:*

És precisament mossén Joaquim Aierdi, beneficiat de la Seu i memorialista, qui, al seu dietari Notícies de València, reconta el cas de Felip Peris, «mercader francés i molt ric» que, de jove, era «un gavatxet molt boçal i barraquer de les barraques del Mercat».

En este cas supose que es devia tractar de l’accepció 3 del dcvb.

* Sobre Aierdi i el seu dietari, podem llegir en línia un article de Josep Vicent Escartí en la revista Caplletra, número 31, any 2001.

trastellador*

  1. Forma comuna a Simat (segons Àngel Alexandre – Migjorn, 27.01.2010) —i diria que també de la Ribera i la Safor– del terme que apareix en el dcvb (consulta: 27.01.2020) amb les formes estallador, estellador, trestellador, rastellador i estoledor:

    ESTALLADOR o TRESTELLADOR (i més dial. rastellador). m.
    Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins una sèquia o canal (or., occ., val.); cast. compuerta. Més auant atrobaren hun trestellador, Codi Çagarriga 123. Posa sots protecció y salvaguarda real la céquia de la ciutat de Manresa, resclosa, rastells, restalladors, rasas, ponts, pedras, Canyelles Descr. 144.
    Var. form.: estoledor.

    La paraula té almenys una altra accepció, tal com indica Àngel Alexandre:

    Quant a les posts que es posen davant la porta de casa perquè no hi entre l’aigua, les anomenem «trastelladors», igual que les posts que serveixen per a obrir o tallar l’aigua d’una séquia.

    Per a esta accepció els diccionaris donen el mot batiport (gdlc; consulta: 27.01.2010):

    m 1 Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l’obertura, i que s’obre amunt.
    2 Post que hom col·loca a la part inferior d’una portalada per tal d’impedir que l’aigua del carrer entri dins la casa.
    3 mar guer En els vaixells de guerra, cadascuna de les peces que formen els costats horitzontals de les portelles dels canons.


    Pel que fa a batiport, el diec2, a més, remet també a cancell.

    Amb tot, podem trobar ja en el dnv (consulta: 03.08.2020) la forma trestellador, que remet a estellador, i que té la definició següent:

    m. AGR. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins d’una séquia o canal.

    El company Francesc Gascó (31.01.2010) em comenta sobre esta qüestió:

    Mon pare, llaurador com tu saps, es referia a un giny per a regular l’aigua de la séquia a la partida de la Tramuja, a Tavernes, amb el nom de «trestellador», així, amb dues e.

    I més cap al sud, el company Josep Forcadell (31.01.2010) afig algunes dades més sobre esta paraula:

    Dalt de Benimantell (Vall de Guadalest, M[arina] B[aixa]), en les pròximitats de la Font del Molí, hi ha una zona i partida que diuen el Trestellador i allà hi ha una casa gran convertida en hostal. Trestellador és una paraula documentada a l’horta d’Alacant per al reg del riu Montnegre (i pantà de Tibi). El trestellador de Benimantell serveix per a distribuir l’aigua que arriba per una sequieta en dos o tres reguers. Seria sinònim de partidor en terres de Castelló de la Plana.

    Pel cantó sud encara, Francesc Xavier Llorca Ibi (02.02.2010) indica:

    També a Benidorm es fa servir «trastellador» per a la comporta de les séquies.

    Posteriorment, passen alguns anys i podem llegir sobre variants, dades i vitalitat del terme en l’article «País de paraules. Hui: trastellador» d’Eduard Ferrando (Nosaltres La Veu, 03.08.2020; Diari La Veu, 24.11.2017; consulta: 03.08.2020).

  2. Pel que fa a estellador i a la conducció d’aigua, el gdlc remet d’estellador a estolledor. Estellador és també un malnom de Silla (2010) i un topònim que podem localitzar a diversos llocs: Algemesí (AVL; [pdf]), Girona (1478; [pdf]), delta de l’Ebre [veg. Toponímia i etimologia de Cosme Aguiló].

tensionar

El verb tensionar no està encara recollit en els diccionaris habituals, però és un verb ben format a partir de la paraula tensió. La llengua continua per la via assenyalada per Ruaix en el daux (1996) quan parla del llavors «neologisme» tensar:

En realitat, aquest verb, tant en castellà com en català, és un neologisme, format a partir de l’adj. tenso/tes, aquest pres modernament del llatí (tensus) substituint la forma arcaica teso/tes.

En l’àmbit econòmic i immobiliari és habitual parlar de «zona tensionada» o de «zona de mercat tensionat». L’Optimot (resposta: 29.07.2020) dona la indicació següent:

Malgrat que el verb tensionar no està recollit per la normativa, es podria formar a partir del nom tensió. A més a més, constatem que té un cert ús amb el significat de ‘posar en tensió, sotmetre a tensió’. […]

Com a alternativa, també és possible fer servir el sintagma mercat en tensió o zones en tensió, sempre que s’adigui amb el context.

virus

La denominació dels virus no respon a una estructura taxonòmica sistematitzada (com ara els noms binomials llatinitzats de la fauna). Els noms dels virus es componen de la part genèrica virus més un element especificador, que pot ser:

  • Nom propi
  • Nom codificat
  • Sigla
  • Nom d’una malaltia
  • Topònims
  • Cognoms dels descobridors

En un apunt de l’Scaterm («El virus Sin Nombre», 21.12.2012), Àngels Egea explica algunes peculiaritats d’estes denominacions, on suggerix un criteri sobre l’ús de la preposició:

Tenint en compte que Sin Nombre és el nom d’un lloc, potser seria pertinent que hi hagués una preposició de entremig, cosa que, a més, contribuiria a desfer el malentès que provoca el nom d’aquest virus quan es tradueix des del castellà sense saber-ne l’origen.

Podem trobar informació sobre estes qüestions en altres articles:

  • Antonio Tenorio; Mario E. Lozano; Hervé Zellerc; Oliver Donoso-Mankec (maig 2009): «Virus con denominación de origen: sin nombre, Nápoles, West Nile»
  • Gerardo Santos-López; Julio Reyes-Leyva; Verónica Vallejo-Ruiz (novembre 2010): «Los problemas de la nomenclatura de virus»

El Termcat (demcat; consulta: 07.07.2020) incorpora variacions en la part específica de la denominació, a voltes amb preposició i a voltes sense. A pesar d’eixes vacil·lacions, que estan revisant, indiquen en una resposta (17.07.2020) alguns criteris generals:

En els treballs d’actualització en curs, encara no s’ha abordat sistemàticament el treball terminològic en els virus, ni pel que fa al contingut ni pel que fa a denominacions. Sí que s’ha fet una posada al dia o altes puntuals en fitxes que ho han requerit, per motius d’interès o actualitat (virus d’Epstein-Barr, virus de l’Ebola, virus de la immunodeficiència humana, virus del chikungunya o virus del Zika). En les denominacions hem adoptat el criteri d’adaptar el nom oficial anglès i emprar la forma del topònim adequada en funció de la implantació i l’ús del nom en català (si no hi ha tradició d’ús es fa servir el topònim original).

Mentres van fent, podem apuntar algunes de les denominacions que estan fixant:

 

TERF

Sigla de: trans-exclusionary radical feminist (o trans-exclusionary radical feminism), terme anglés que denomina el feminisme radical transexcloent.

El terme anglés trans-exclusionary (també escrit trans exclusionary) apareix adaptat de diverses maneres (transexcloent, trans excloent i trans-excloent). La forma més simple i que seguix el model de transfòbia és transexcloent —forma que el Termcat confirma (resposta a la consulta: 21.07.2020):

La forma adequada és, efectivament, transexcloent: feminisme radical transexcloent.

plurianual

  1. L’adjectiu plurianual significa ‘que té lloc diverses vegades a l’any’, segons els diec (consulta: 16.07.2020), dec93 i dval. El Salt 2.0, però, incloïa una segona accepció:

    2. adj. Que afecta més d’un any.

    El dnv (consulta: 16.07.2020) no ha inclòs la primera accepció, però ha validat este segona idea en dos accepcions que pareixen quasi sinònimes (els haurem de consultar si no hi ha cap error):

    plurianual
    1.  adj. Que té una duració superior a un any. Un pla plurianual.
    2.  adj. Que afecta diversos anys. Un cicle formatiu plurianual.

    A més, el dnv  ha admés les accepcions següents de pluriennal:

    pluriennal
    1. adj. Plurianual 1.
    2. adj. Que té lloc després de diversos anys.
    3. adj. BOT. Perenne 2 i 3.

  2. Fa anys, sobre la manera d’indicar ‘que dura diversos anys’, Roser Vernet-IEC (22.08.2000) em va escriure:

    Plurianual té el significat que recull el DIEC i que es correspon amb el dels adjectius acabats en -anual, ‘que te lloc x vegades l’any’. Amb el significat de ‘que dura x anys’, ‘que té lloc cada x anys’, pròpia dels adjectius acabats en -ennal, hauríem de dir pluriennal (vg. biennalquinquennal, etc.). Pluriennal es pot usar en el sentit esmentat, però només s’hauria d’emprar quan fos del tot necessari i el context no permetés fer servir els mots biennaltriennal, etc. La CL està d’acord en acceptar pluriennal com a part del sistema -anual / -ennal, però sembla precipitat donar-lo d’alta en diec.

    El diec ja ha admés l’adjectiu pluriennal (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    1 adj. [LC] Que té una durada de dos o més anys. Un pla pluriennal.
    2 adj. [LC] Que s’esdevé després de diversos anys.

    Podem observar que va embolicant-se la cosa entre les institucions normatives, ja que per a l’avl la durada és superior a un any, però per a l’institut la durada ha de ser superior a dos anys. D’altra banda, l’iec encara no ha acceptat en plurianual l’accepció que estén la duració a diversos anys.

    El gdlc que només preveia l’accepció botànica ‘perenne’ de pluriennal, ha introduït dos noves accepcions (consulta: 16.07.2020):

    pluriennal
    adj 1 Que dura diversos anys. Pla pluriennal d’inversions.
    2 Que té lloc després de diversos anys.
    3 BOT Perenne.

  3. D’altra banda, queda per aclarir multianual, que tampoc apareix recollit en els diccionaris. En canvi, en el número 22 del Butlletí de la Scaterm (gener-febrer 2011), Marc Font inclou el comentari següent:

    L’adjectiu interanual a l’ombra del diccionari

    Sovint els parlants trobem a faltar paraules en els diccionaris. Sabem que no tots els mots poden estar recollits en les obres lexicogràfiques de referència, però així i tot pot sorprendre’ns una absència lèxica determinada, sobretot quan es tracta de paraules ben formades i molt esteses en l’ús. Un bon exemple n’és interanual, un adjectiu format amb l’adjunció del prefix inter a l’adjectiu anual , que no ha rebut la benedicció del diccionari normatiu però que apareix documentat a l’Observatori de Neologia amb regularitat des que inicià les activitats l’any 1988. També el cercador Google ens informa de la gran presènciapel que fa a l’ús de interanual (44.600 ocurrències en pàgines de llengua catalana) i per això ens hem volgut referir a aquest adjectiu que, a més, és important en la formació d’unitats terminològiques.

    IPC interanual, taxa interanual, inflació interanual, índex interanual, descens interanual, caiguda interanual, termes interanuals, ingressos interanuals i un llarg etcètera d’exemples ens demostren que l’adjectiu interanual és necessari en el llenguatge de l’economia. El diccionari normatiu no inclou interanual formant part de cap dels termes sintagmàtics esmentats, però els mateixos economistes confirmarien el gran ús d’aquest adjectiu no recollit per la normativa i, senzillament, deixarien constància de la necessitat de comparar les taxes, la inflació, els índexs, les caigudes i els augments interanuals, és a dir, d’aquest any en relació amb l’any anterior.

    És evident que la normativa no pot obrir la porta a tots els mots. D’aquesta manera, si una gran part de les paraules noves, que neixen de les regles de formació més productives (prefixació, per exemple), tenen un significat molt previsible i ben transparent, és molt probable que el diccionari no les reculli. Cal, en efecte, delimitar l’acolliment lingüístic, però l’adopció normativa de paraules morfològicament idèntiques a interanual no ens deixa entreveure el perquè del vistiplau normatiu a paraules com ara interatòmicintercel·lularinterconfessionalinterfàsic i, a part de moltes més, bianual i plurianual. Pot ser que la predictibilitat semàntica exclogui l’acceptació de interanual, malgrat que la semàntica de bianual i de plurianual sigui encara més predictible. Sigui com sigui, la inclusió de interanual faria que els especialistes —i els no-especialistes també— poguéssim fer servir interanual sense trobar-lo a faltar en el diccionari.

  4. Segons els criteris de la Universitat de Barcelona (2004):

    plurianual o pluriennal?

    Si bé l’adjectiu anual significa tant ‘que s’esdevé un cop l’any’ com ‘que s’esdevé cada any; que dura un any’, en períodes d’anys superiors hi acostuma a haver una paraula per a cada significat.

    Així, es parla de bianualtrianual i quadrianual per indicar que una cosa s’esdevé dues, tres o quatre vegades l’any, respectivament.

    • La publicació d’aquesta revista és bianual: un número surt al mes de gener i l’altre, al mes de juny.

    Paral·lelament, es diu que alguna cosa és plurianual quan s’esdevé diverses vegades en un any.

    • La convocatòria d’aquest examen és plurianual.

    Cal no abusar de l’adjectiu plurianual, i substituir-lo sempre que sigui possible per algun dels que indiquen un nombre més concret de vegades l’any.

    En canvi, es parla de biennaltriennalquadriennal i quinquennal per indicar que una cosa dura dos, tres, quatre o cinc anys, o bé que s’esdevé cada dos, tres, quatre o cinc anys, respectivament.

    • Els programes de doctorat són biennals.

    Paral·lelament, es diu que és pluriennal tot el que dura més d’un any o tot el que té lloc cada x anys.

    • S’ha negociat el Pla pluriennal d’inversions per al període 2001-2006.
    • Els cicles universitaris són pluriennals.

    Com en el cas anterior, cal no abusar de l’adjectiu pluriennal, i se n’ha d’evitar l’ús sempre que sigui substituïble per un altre adjectiu acabat en -ennal que indiqui un nombre d’anys més concret.


    Bibliografia
    RUAIX, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 238.
    BRUGUERA, J. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000 (El Calidoscopi), pàg. 51.

bianual

  1. Segons els diccionaris habituals (consulta: 16.07.2020), l’adjectiu bianual significa ‘que té lloc dos vegades a l’any’ (dnv, gdlc). En canvi, l’adjectiu biennal significa ‘que es repetix cada dos anys’ o ‘que té dos anys de durada’ (dnv, gdlc).
  2. En castellà, l’enciclopèdia multimèdia Micronet adjudica a bianual una accepció de botànica per a les plantes que tenen un cicle vegetatiu que dura dos anys. Tot i que els diccionaris drae i vox indiquen que cal distingir en castellà bianual i bienal. Tanmateix és molt comú confondre’ls quan es parla de pressuposts i dir «presupuesto bianual»* (Boro Vilalta, 13.07.2000). Dit això, podem llegir que el dea inclou una segona accepció per a bianual:

    2. (semiculto) Bienal.

    La indicació «semiculto» indica «usos de cierta difusión que, al menos por el momento, son rechazados como incorrectos o impropios por las personas cultas». Tenim, doncs, que en castellà s’admet (en contextos no cultes, diuen) bianual en lloc de bienal (però no al revés). Dit això, l’accepció botànica (que Micronet adjudica a bianual ) apareix en el dea en bienal. Per això segurament en Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana (llibre de la Generalitat Valenciana) usen bienal.

  3. Quant a plurianual i pluriennal, vegeu la fitxa corresponent.

assentar

El diccionari de l’AVL [en línia; consulta: 07.04.2015] li ha incorporat una accepció comuna (ja recollida pel dgfpastor):

assentar
v. tr. i pron. Posar (a algú) sobre un suport qualsevol de manera que quede descansant sobre les natges. Assentar el xiquet en la cadireta. Assentar-se en una butaca.

Esta accepció es documenta cap al segle xv (i abans i tot). Un exemple del Llibre dels set savis de Roma (veg. edició 1907):

Lo senyor en taula se assenta
e demana la copa on es.

La família oficial sobre el fet de seure s’amplia: seure, asseure, asseure’s i assentar-se. Podeu consultar alguns matisos sobre els usos d’estos verbs en l’apunt «Seure, asseure i asseure’s» (comentaris inclosos) del bloc Fica-hi la llengua de Marta Breu.

En este sentit, podem rememorar el comentari de Coromines (dcorom s. v. seure):

No cal prohibir-se l’ús del verb per a la idea de pendre el seti o seient físic, però millor que sigui només quan inclou el matís de fer-ho amb fermesa o accentuada comoditat: «lo lloc a on se assenta lo que té lo timó: enclima» (si no s’hi assenta bé el trontoll de la maror li farà osciŀlar el governall, o caure a l’empostissat), OPou (ThPu., 70); a l’amic que presidirà el gran àpat familiar de Totssants: «abans no tornin les llargues vetlles de l’hivern, m’agradaria veure’t assentat al cap de taula de casa nostra», Coromines (Cartes d’un Visionari1 x, § 32, 148).

baquetón*

En una traducció de la Generalitat valenciana del 1997 donaven bossellet com a equivalent en valencià del castellà baquetón (paraula que no apareix encara en el drae). Segons el diccionari d’arquitectura de Ware-Beatty (1994) el baquetón és:

baquetón m. Moldura redonda más grande que la baquetilla.

Per tant, el baquetón és una variant més gran de la baquetilla (esta paraula tampoc apareix en el drae).

El darquitecturacirit (1990) té l’entrada següent:

531 bocell [*] m / baquetón, bocel // Motllura convexa de perfil semicilíndric.

* El terme bocell* s’escriu ara bossell.

Encara que sembla que la distribució dels termes hauria de ser bossell / bossellet (en castellà: baquetón / baquetilla), el Termcat (consulta: 02.07.2020), només en l’àmbit de la fusteria, ho ha fixat d’una altra manera:

  • ca  bordó, n m
  • es  baquetilla
  • es  baquetón
  • fr  baguette
  • en  bead

Fusteria > Construccions > Motllures

Definició
Motllura convexa de secció més o menys semicircular.

En realitat, mirant les definicions en el dval (consulta: 02.07.2020), podem arribar a una altra distribució d’uns termes que mantenen una relació de sinonímia (≡) i de proximitat semàntica en general (també hi ha accepcions particulars; +):

bordó m. CONSTR./FUST. Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motlura.
+ bordó (= copada 2) f. FUST. Motlura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.
bordó/bossell (= copada 3) f. FUST. Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa, i que s’usa per a fer les motlures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
bossell m. ART Motlura redona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
+ bossell m. FUST. Espècie de plana que té la sola acanalada, i que s’utilitza per a fer motlures convexes semicilíndriques.