La paraula paperot és d’ús comú en l’expressió fer el paperot, que és l’accepció que inclouen els dos diccionaris normatius:
(dnv) paperot
fer el paperot loc. verb. Fer comèdia, fingir una cosa per a obtindre un profit. Li agrada molt fer el paperot.(diec) paperot
1 m. Paper o escrit menyspreable.
2 fer el paperot Fer comèdia, fingir, amb el fi d’aconseguir un profit.
En esta ocasió, el dcvb aporta més accepcions:
paperot m.
|| 1. Paper dolent; cast. papelote, papelucho. Especialment: a) Conjunt de pedaços i trossos de paper i de cartró destinats a fer-ne pasta de paper; cast. papelote.
|| 2. Paper gros; cast. papelazo.
|| 3. fig. Paper d’importància, planta, bon paper (Mall.); cast. papelazo, gran papel. «El teu cosí feia paperot, a sa processó, amb sa bandera».
|| 4. Fer el paperot: fer comèdia, fingir una cosa per obtenir un profit. Anem, mamzela, que vostè em fa el paperot, Oller Febre, i, 156.
|| 5. Fer paperots: fer mals papers, cometre informalitats (Empordà).
L’accepció despectiva fa referència inicialment a la poca qualitat o interés dels escrits, i eixa accepció ja es pot localitzar en el vocabulari medieval de Faraudo de Saint-Germain, que en troba una mostra al segle xv:
paperot s.
Paper inútil o sense importància, escrit de poc valor.“Item molts paperots.”
Inventari de Pere de Queralt Any 1408
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.