pagafantes

Cartell del film Pagafantas (2009) dirigit per Borja Cobeaga. / Viquipèdia.w

El substantiu pagafantes s’ha fet molt comú en l’ambient polític valencià. La paraula és una adaptació del terme coŀloquial castellà pagafantas, que sí que podem localitzar (consuta: 12.06.2026) en el Diccionario del español actual:

pagafantas m y f
(col, humoríst) Pers. que se muestra obsequiosa con otra con la que pretende tener relaciones sexuales, sin conseguirlo.
b) Pers. que se muestra obsequiosa con otra de la que pretende obtener determinados favores, sin conseguirlo. Tb fig.

L’origen de la difusió del terme compost del verb pagar i el nom de la beguda refrescant Fanta és la peŀlícula Pagafantas (2009) de Borja Cobeaga.w

Ús en l’àmbit polític valencià

L’ús polític que se’n fa estén el significat per a desqualificar algú com a subordinat o servil. En les Corts Valencianes podem vore que va aparéixer en castellà, que va ser usat en valencià com a manlleu castellà sense adaptar i que finalment s’ha adaptat com a pagafantes:

  • Diputada María José Ferrer Sansegundo (13.04.2016):   «la Comunidad Valenciana no puede ser la pagafantas de España»
  • Diputada María Sabina Escrig Monzó (20.04.2017):   «És a dir, que Fira València podia gastar el que volia i, si no podia pagar, ja estava «mamà Generalitat» de pagafantas. Perquè estava “mamà Generalitat” de pagafantas»
  • Diputada María Sabina Escrig Monzó (26.04.2018): «No funcionava bé perquè havia d’assumir… La Generalitat Valenciana feia de pagafantes»

 

papanicolau

Il·lustració de la prova de Papanicolau. / Institut Català d’Oncologia. 📄

En l’àmbit mèdic hi ha el terme prova de Papanicolau (sinònim: frotis de Papanicolau). Podem trobar que el terme s’ha reduït al nom propi, que s’ha fet nom comú (s’ha lexicalitzat) i ara papanicolau significa ‘prova de Papanicolau’ (inclús se’n diu simplement «pap»). En les Corts Valencianes (Martínez Tarazona, 06.05.2026):

No faria un papanicolau més…

L’article «El reconeixement en la ciència» d’Àngels Royo Peiró (Els Blogs de Mètode, 12.03.2025) explica qui eren els Papanicolau i com es va fer la recerca que va donar lloc a la prova de Papanicolau.

adultocentrisme

Proposta de definició per al diccionari de l’AVL. / Elperiòdic.com.

Seguint el model anglés adultcentrism, sol utilitzar-se la variant adultcentrisme, paraula composta pels noms adult + centrisme. Com a exemple significatiu, Elperiòdic.com presentava la informació següent (12.08.2020):

Joves PV – Compromís pide a la Acadèmia Valenciana de la Llengua que incorpore en su diccionario el término ‘Adultcentrisme’

Amb tot, seguint la gramàtica de l’iec (12.4.2):

Els compostos del tipus «nom + nom» amb el nucli a la dreta són poc nombrosos i pràcticament improductius en comparació amb els compostos cultes anàlegs […]

El dnv reflectix eixa tendència a l’ús dels composts que seguixen el model de les arrels llatines o gregues —denominats cultes (veg. giec 12.7)— que van seguits de la paraula centrisme: aŀlocentrisme, androcentrisme, antropocentrisme, cristocentrisme, egocentrisme, etnocentrisme, eurocentrisme, geocentrisme, heliocentrisme, paidocentrisme, pedocentrisme, policentrisme, sociocentrisme, teocentrisme.

Atenent eixa circumstància, el Termcat (resposta: 13.05.2026) recomana seguir la forma de composició més productiva:

Considerem preferible evitar variants formals innecessàries i apostar per la denominació ben formada adultocentrisme.

L’adjectiu gasointensiu -iva

D’acord amb eixes línies gramaticals, l’adjectiu gasointensiu -iva s’ajusta al mateix model i és la forma que recomanava el Termcat l’any 2020 i que continua preferint ara (resposta: 20.05.2026):

Els adjectius gasointensiu i electrointensiu estan ben formats amb la forma prefixada gaso– del mot gas i un adjectiu que fa de nucli. Així, el sentit del compost és el de la base adjectival de la dreta amb un complement del nom que aporta la forma prefixada.

cervell de TikTok

Ús parlamentari de l’expressió TikTok brain.

L’expressió cervell de TikTok (en anglés, TikTok brain) no és encara una «categoria diagnòstica reconeguda formalment», indica el Termcat (consulta: 18.02.2026), però és utilitzada informalment per a fer referència a problemes neurològics, com ara «dificultats d’atenció, concentració o tolerància a l’avorriment associades al consum freqüent de contingut molt breu i altament estimulant». També se’n pot dir efecte TikTok en el cervell.

A més, en l’àmbit polític, pot ser un recurs per a desqualificar. Per exemple (Corts Valencianes, 18.02.2026):

«Senyor president, des de Compromís estem preocupats, creguem que el seu Consell pateix una malaltia que es diu TikTok brain, és a dir, té dificultat per a concentrar-se en tasques llargues.»

recinglar

A Silla (Horta Sud) i Sollana (Ribera Baixa) s’utilitza este verb en l’expressió «m’ha recinglat»: indica que un colp, que pot ser fluix en aparença, de resultes de la manera d’haver-se produït (fregant la pell, com amb un fuet) cou i fa més mal que no sembla.

El dnv (consulta: 26.05.2026) no conté esta accepció.

recingló

Zona dels recinglons de Femenia. / Google Maps. ▲

En els llibres Per poblar lo regne de València d’Antoni Mas i Forners i Joan-Lluís Monjo i Mascaró (2002) apareix el topònim «els recinglons de Femenia» corresponent a la Vall d’Ebo, segons indiquen els mateixos autors (i Josep Mas i Martí) en «Els cognoms d’origen balear» (Parla de sa. El llegat mallorquí a la Marina de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, 2021):

[…] de la Vall d’Ebo: els recinglons de Femenia, les penyes de Fruixana —o Fluixana—, la font d’en Gili […]

El terme genèric recingló no apareix en els diccionaris habituals (i el topònim no apareix en l’Onomasticon de Coromines), però sí que el localitzem en tresor2011: com a variant de penya-segat:

penya-segat
[…]
recingle (Murla) (361)
recingló (Marina Alta) (36)
[…]

El Nomenclàtor Toponímic Valencià no documenta per ara este recingló, però sí que conté diversos topònims descrits amb el genèric recingle (Agres, Parcent, Beniardà, Tollos, Tàrbena, Confrides…), que sí que apareix definit en el dnv:

recingle
m. GEOL. Regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme.

Carles Domingo Francàs explica amb més detall què és un recingle:

Un conjunt de dos cingles esglaonats, l’un sobre l’altre, és un recingle (muntanyes de Prades i a València). Un recingle, però, també pot ésser un «regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme» (DCVB), això en els dialectes valencià i mallorquí. Al sud del País Valencià sembla que ha reemplaçat cingle, potser per influència del prefix re- pres com a intensiu. El recingle Alt (Quatretondeta) és el cim més alt de la Serrella (DECLC), serra que separa el Comtat de la Marina.

senyoro

Fragment d’una publicació de la Comissió d’Economies Feministes de la XES i el @teler_cooperatiu. 🔗

En l’àmbit dels moviments socials s’utilitza la paraula senyoro (provinent del castellà señoro) per a referir-se a l’home que menysprea les revindicacions feministes. Si tot anara bé, possiblement no arribaria el terme a incloure’s en els diccionaris. De moment, tal com admet el Cercaterm (resposta del 17.04.2026), podem considerar «adequat en català l’adaptació gràfica senyoro, que ja té cert ús».

Podem documentar-ne l’ús des de fa uns anys:

  • Rudolf Ortega, «Senyoros de la RAE» (El País, 28.11.2018):

    I aquí tots els senyoros de la RAE s’han començat a remoure a la cadira. Quin gran terme, senyoro.

  • Laura Aznar, «Prou del masclisme dels ‘senyoros’ a les tertúlies» (Crític, 24.11.2021):

    El tema és que el malestar d’aquest prototip de senyoros amb mi i amb les altres companyes que també els confronten té unes arrels més profundes…

  • Marta Ramon, «No suporten les dones que no callen» (Ara, 29.09.2022):

    I això que l’escàndol de la selecció espanyola femenina genera molt interès als “senyoros” de moltes redaccions.

  • Parlament de Catalunya (23.03.2023), diputada Susanna Segovia Sánchez:

    …el que acabem generant són aquestes sensacions de rebuig i de mofa per part de «senyoros»

  • Corts Valencianes (15.04.2026), diputada Maria Josep Amigó Laguarda:

    Estos «senyoros», perquè això sí, tenen això en comú, són tots «senyoros», estan al control d’À Punt.

  • Maria Juan Donat, entrevista de Violeta Tena en El Temps, 09.05.2026:

    Hi ha molt de senyoro a tot arreu, també en l’esquerra.

nigèrrim -ma

Imatge amb tons del color negre. / Wikipedia. 🔗

L’adjectiu nigèrrim -ma és una adaptació del castellà-espanyol llibresc nigérrimo -ma. Sembla que a pesar d’alguns usos esparsos, és un poc probable candidat a acompanyar el superlatiu normal negríssim -ma. No apareix en els diccionaris i té poca vitalitat oral o escrita:

  • Xavier Favà i Agud (2001):

    …amb varietats nigèrrimes inferiors (com el teinturier francès)…

  • Josep-Antoni Ysern Lagarda (2009):

    …el seu peculiar humor –nigèrrim més que negre–… 

 

campa

Mostra d’ús en la traducció al català de Liber basiorum de Janus Secundus Nicolai Hagiensis o Joan Segon (Los petons, 1880; traducció de Josep
Franquesa o Isidre Reventós i Francesc Matheu).▲

Esta paraula era un adjectiu i ara també s’ha convertit en substantiu, tal com podem llegir en el gd62:

campa adj. i f Es diu del terreny agrícola destinat al conreu de cerelas i lleguminoses.

De moment, els diccionaris solen classificar esta paraula només com adjectiu i únicament formant part del terme terra campa. Per exemple, en el dnv (s. v. terra):

27. terra campa f. AGR. Terra de conreu on no hi ha arbres ni vinya, destinada generalment a la producció de cereals i de lleguminoses.

L’ús com a substantiu és escàs, però podem localitzar alguns exemples al segle xix i dos més recents en les intervencions parlamentàries:

  • dscv, 11.12.2024:

    …un conjunt de campes o parceŀles habilitades en l’exterior dels cascs urbans i accessibles per a vehicles pesats…

  • dscv, 11.12.2024:

    Però és que les campes de cotxes, també en Paiporta, també les vaig vore jo a muntonades…

tota manera

En una entrevista a Max Codinach Sendra (Núvol, 19.03.2025) hi ha una expressió que podia ser una errada:

…perquè no parlo anglès ni castellà en el meu dia a dia. No em surt expressar-me en aquestes llengües. Tota manera, el problema de certs grups catalans no és que…

En lloc de la versió completa de la locució adverbial completa, de tota manera (variant de de totes [les] maneres) , segons mos comenta el cap de redacció de la revista, Jaume Forés Juliana, és possible que la periodista haja considerat preferible mantindre el to conversacional transmés per la versió reduïda. Per tant, si no es tracta d’un error mecanogràfic, també és possible que esta forma, de moment, forme part únicament de l’expressió oral i, per això, no apareix encara documentada en les obres de referència.