panerot

Un panerot de vímet.

El dnv no li dona eixa accepció a panerot (consulta: 19.01.2021; els he proposat que la incloguen), però si que la recull Joan Giner (El parlar de la Safor; consulta: 19.01.2021):

panerot m. […] 2. Mecedora de panerot (Tav) o panerot (Mi), espècie de balancí o de seient voluminós fet de vímet.

En eixa accepció de ‘butaca de vímet’ panerot també és usual l’Alcúdia (informació de Rosanna Pasqual; 19.01.2021) i Carcaixent. A Tavernes de la Valldigna eixa butaca també també és panerot, segons la informació que recopila reig-evds (2015; consulta: 19.01.2021). Podem trobar documentada esta accepció també en:

  • Alfonso Rovira (1993-2008): «Estampas y recuerdos de Alzira (55). La cooperativa la agrícola de Alzira ya es centenaria» (consulta: 19.01.2021):

    Recordemos aquella casa habitáculo de la cooperativa, en aquel rincón de la placeta donde el recordado con­tratista Olegario Esteve servía a los agricultores que comentaban los trabajos que habían realizado a lo largo del día, sentado reposando en los cómodos «panerots» de mimbre amarillento y, sobre todo, recordemos también a alguien que dio un gran empuje a la cooperativa, como fue el presidente recientemente fallecido, Antonio Costa Ull.

  • J. Rafael Bernabeu Galbis (Ontinyent, 2011): «La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicio del s. XX» (consulta: 19.01.2021):

    En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que durante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de «panerots».

rinquet

A l’Alcúdia (Ribera Alta), rinquet és l’equivalent de l’accepció 5 de reng que apareix en el dcvb (consulta: 19.01.2021):

reng m. […] 5. Faixa o tira d’herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra (Massalcoreig, Gandesa).

A l’Alcúdia, segons l’informant (Enrique Pascual, naixcut en 1934; informació de Rosanna Pasqual; consulta: 19.01.2021) s’aplicava al cultiu del cacau (i a la sega de l’herba). Era la ringlera que es formava al costat dels solcs amb les mates de cacau arrancades (o les mates d’herba). Quan el sol havia eixugat un poc les mates, anaven les dones a fer la faena d’espolsar-les (contra les barretes de les cadires de bova tombades).

L’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997; consulta: 19.01.2021) recrea eixa activitat en Alaquàs. En la revista Mètode podem llegir també l’article «El cacau valencià» de Josep Roselló Oltra (10.06.2013; consulta: 19.01.2021).

petot -ta

En una entrevista a l’actriu Maria Juan publicada en la publicació Nosaltres La Veu (03.01.2021; consulta: 08.01.2021), en una de les respostes de l’actriu apareix la paraula patota en una accepció que no arrepleguen els diccionaris:

Soc una afortunada, perquè fa molts anys quan jo era una patota vaig dir que treballaria en valencià sense donar més explicacions.

Per correu electrònic l’actriu em comunica (15.01.2021) que va dir petota. Supose que el corrector ortogràfic degué fer la resta, perquè en els diccionaris generals no apareix encara l’adjectiu petot -ta que equival a l’accepció tercera de xicotet -ta (dnv; consulta: 15.01.2021):

xicotet -ta
[…] 3. adj. Que té menys edat que un altre o altres amb els quals se’l compara. El meu fill xicotet és molt actiu.

Eugeni Reig en El valencià de sempre (2015) comenta variants i exemples de petot -ta: pototet, petelló, petirró, petorrí, petarrell…

egagròpila

El dnv  (consulta: 14.01.2021) inclou este terme (també apareix en el diec):

egagròpila
f. ORNIT. Pilota que regurgiten algunes aus rapinyaires, on hi ha la part que no poden digerir dels animals devorats.

En el camp de la medicina, es denomina betzoar un element semblant. El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou les accepcions següents:

betzoar
1. m. ZOOL./FARM. Concreció calculosa que es troba en les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí.
2. m. PAT. Cos estrany no digerit, generalment en forma de bola o madeixa, dins de l’estómac o dels intestins.


En castellà, hi ha els equivalents egagrópila (anteriorment també documentat com a egagrópilo) i bezoar.

falca

  1. El mot falca té una accepció lingüística més o menys recollida en el gdlc:

    Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
       2 RET Mot o frase supèrflua que hom empra amb el sol objecte d’allargar un vers.

    Tanmateix, l’ús del terme en eixa accepció és també substituït pel terme compost mot crossa (o també només per crossa), que podríem pensar que és l’adaptació de la forma espanyola muletilla, si no fora que també hi ha crutch word en anglés. Amb tot, cal tindre en compte que hi ha llengües que han adoptat opcions diverses (i paregudes) per a denominar conceptes semblants:

    falca f., mot crossa m., crossa f.
    en fillertag, crutch word, verbal tic, language tic, speech tic, speech mannerism, language mannerism
    es muletilla f., coletilla f., latiguillo m., bordón m., bordoncillo m., ripio m.
    fr tic de langage m.
    it intercalare m.
    pt bordão m.


    Fonts: Wikipedia, GDT, Merriam-Webster, Cambridge Advanced Learner’s Dictionary, De Mauro

    D’altra banda, un dels motius que poden haver impulsat l’ús de (mot) crossa pot ser el fet que falca s’ha generalitzat a partir del camp dels mitjans audiovisuals en una altra accepció, tal com recull el Cercaterm (28.09.2007; 10.01.2021):

    falca
    ca falca, f.
    es cuña
    en commercial
    en radio commercial
    en radio spot

    Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció
    Peça publicitària destinada a ser emesa per la ràdio consistent en un enregistrament sonor que sol constar de text, música i efectes de so i tenir una durada de 15 a 60 segons.

  2. Una mica relacionat amb el concepte de mot bo per a tot, hi ha el terme (mot) jòquer en català, que definirem d’acord amb el que diu el diccionari portugués Houaiss (s. v. palavra-ônibus):

    palavra-ônibus s.f. (Lingüística.) palavra, quase sempre de uso coloquial, cujas acepções são tantas que não comportam delimitação semântica formal (p.ex.: troçolegalbacana)

    També en altres llengües:

    es palabra comodín f. (o comodín m.)
    en all-purpose word
    fr mot passe-partout
    it … (?)

assortir

Els traductors automàtics, a partir la locució castellana surtir efecto (consulta: 07.01.2021), induïxen a atribuir-li al verb assortir un significat que no té normativament. El dnv (consulta: 07.01.2021) li dona l’accepció següent:

assortir
v. tr. Proveir (un comerciant, una botiga) de les mercaderies o dels articles necessaris. Un majorista que assortix totes les botigues de la zona.

Si es tracta de les possibles accepcions de la locució surtir efecto en castellà: ‘(alguna cosa) produir el resultat desitjat’ o ‘entrar en vigor’ (accepció juridicoadministrativa), en valencià el verb assortir no és adequat, sinó que cal usar altres expressions:

  • Este decret entra en vigor… [en castellà podem trobar: «El presente decreto surtirá efectos…»]
  • El medicament va fer efecte… [en castellà podem trobar: «El medicamento surtió efecto…»]
  • Cal presentar la declaració a l’inici de l’any natural en què ha de ser efectiva.
  • Vos heu d’adreçar al consolat del país on el document ha de produir efectes.
  • Heu de depositar la garantia en l’entitats davant la qual haja de ser efectiva.

Quant a la locució verbal castellana surtir efecto

El drae recollia l’expressió com a «frase» en l’entrada efecto, amb el significat ‘dar una medida, un remedio, un consejo, etc., el resultado que se deseaba’. Actualment ha canviat un poc la definició:

surtir efecto una medida, un remedio, un consejo, etc.
1. loc. verb. Dar el resultado que se deseaba.

El dusos li donava el significat ‘dar algo el resultado que se desea’. I el vox proposava: «surtir efecto Dar [algo, especialmente una acción] el resultado que se esperaba o deseaba». Segons el map, significa ‘producir’, ‘servir de’, i pertany al lèxic administratiu. L’exemple que dona és: «El presente escrito también surtirá efectos de notificación…». En el diccionari de María Moliner trobem:

efecto […] Surtir efecto. Realizarse cierta cosa: Ayer tuvo efecto la toma de posesión del nuevo director.
surtir […] 4. (solamente con «efecto» como complemento). Producir: Surtió efecto el consejo.

toc

toc - Diccionari visual de la construcció
Il·lustració d’un toc extreta del Diccionari visual de la construcció (Termcat).

En el Diccionari visual de la construcció del Termcat (2004) apareix esta paraula:

6.05.22 toc / tiento

Es tracta d’un element d’un replanteig. Sembla un clot reomplit d’algeps on s’ha traçat una línia. El diec (consulta: 08.01.2021) dona la definició següent de toc:

toc […] 4 m. [AQ] Palada de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires amb què defineixen una alineació o un pla.


En castellà, tiento apareix en el drae (consulta: 08.01.2021) amb l’accepció següent:

tiento […] m. Constr. Pellada de yeso con que se afirman las miras y los reglones.

llit familiar

Este terme, llit familiar és la proposta del Termcat (consulta: 07.01.2021) que apareix en la fitxa següent:

ca llit familiar, n m
es cama familiar, n f
es colecho, n m
en bedsharing, n
en cosleeping, n
en family bed, n

Ciències de la salut
Definició
Situació en què els pares i els fills dormen plegats en un mateix llit, especialment quan els fills són nadons.

Podem documentar que hi ha altres propostes per a designar esta pràctica: collit (o co-llit, per a evitar confusions amb el participi de collir), codormir… Llàstima que no hagen pensat de fer servir un possible conon (veg. non), conona (o conono; veg. nona, nono) imitant el cododo francés (consulta: 07.01.2021).

aixina

El dnv va incloure l’adverbi aixina (consulta: 22.12.2020):

adv. [col·loq.] Així. Les coses no es fan aixina.

La qualificació «col·loquial» no exclou que no puga ser utilitzada en els registres formals, ja que els registres són varietats variables de l’ús social de la llengua. Com a mostra d’ús en registres formals, el president de la Generalitat valenciana Ximo Puig va utilitzar esta variant en la compareixença televisiva que va fer en À Punt (17.12.2020) per a informar els ciutadans sobre les noves mesures contra el còvid. Per tant, al País Valencià, seria d’ús general, tal com ja apuntava Nebot i Pérez (1894).

Este adeverbi té diverses variants. El dcvb em va fer un recull, i podem vore (consulta: 22.12.2020) que la variant aixina té una extensió que permet considerar-la pròpia de la llengua comuna:

4. Aixina (recollida al Lluçanès, Ponts, Massalcoreig, Reus, Peníscola, Morella, Benassal, Forcall, Plana de Castelló, Onda, Val., Gandia, St. Lluís de Men., Eiv., Formentera). Y a sos peus agenollant-me, | aixina li vaig pregar, Llorente Versos, ii, 126. «Més m’estim veure’m aixina, | no desconfiant de Déu, | que no posseir riqueses | si han d’esser contra gust meu» (cançó pop., Eiv.).

En un registre formal escrit, la producció escrita valenciana es pot remuntar al Diccionario valenciano – castellano de Carles Ros Hebrera (1764; consulta: 22.12.2020):

aixì, aixìna, aſsi : Adverbio de tiempo, y su inmediacion : como quando se dize: aſsi que llegò Pedro : aixì que aplegà Père.

Més tard, tenim la intervenció «Ullada general sobre la morfologia catalana» de Lluís Fullana Mira en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906; consulta: 22.12.2020):

Mes com la pronunciació es presentà aixina del tot difícil, s’aplicà la lley d’eufonia, y palatisantse la combinació cl, resultà, pell, altre fenomen morfològich també molt freqüent en la nostra llengua.

Apareix la forma aixina també en registre formal escrit en el llibre Rafèl Martí de Viciana de Joan Rodríguez Condesa (1911; consulta: 22.12.2020), autor que també utilitza la variant aixís:

Aixís ho assegúra Ximeno (òbra y llòch sitáts) y aixina resulta de la inscripsió del retrato. Facs. I.

També podem trobar aixina en el recull que elaborà Joan Rafael Ramos Alfajarín per al llibre La qüestió lingüística en la premsa de Castelló de la Plana (1834-1938) (consulta: 22.12.2020), o en les obres de Francesc Martínez i Martínez (com ara en Arreplega de llegendes, tradicions y costums del Reine de Valencia, 1927; consulta: 22.12.2020):

Dificilíssima  y demés pesada es la tasca del folkloriste, al que l’afició ‘l pòrta ‘l recull y estudi de lo popular, tant les costums en sa variadíssima gama, com les llegendes de distints aspèctes, aixina com els cuentos […].

La vitalitat literària de l’adverbi està ben documentada, sobretot en la llengua general i en el registre col·loquial reproduïts les obres de teatre. De fet, també indiquen el valor general de la variant aixina Beltran Calvo i Segura-Llopes (consulta: 22.12.2020) en Els parlars valencians:

Aixina ‘així’ és general (al Baix Maestrat també aixines).

En eixe sentit, caldria revisar i posar al dia la proposta d’ús que fa Josep Lacreu Cuesta en el Manual d’ús de l’estàndard oral (mantinguda encara en l’edició del 2017; consulta: 22.12.2020):

L’adverbi així és substituït habitualment en valencià per la variant aixina. Aquesta forma, però, té una escassa tradició literària i convé restringir-ne l’ús, en tot cas, a nivell poc formals. Cal evitar, encara més, altres variants com ara així, aixins o aixines, habituals d’altres zones del domini lingüístic.

Eixa proposta és ara massa restrictiva, vista la constància documental en l’ús escrit i oral general de la forma aixina —certificada pel mateix Josep Lacreu; per cert, l’autor matisa un poc eixa visió restrictiva en «Les paradoxes de la coŀloquialitat» (08.06.2018; consulta: 23.12.2020) i la inclusió en el diccionari normatiu, fets que haurien de convidar les propostes estilístiques generals a considerar este adverbi una opció possible i normal del discurs general i també dels registres formals.


Sobre la variant aixines

El diputat Aldolf Sanmartín Besalduch (de Vinaròs) utilitza la variant «aixines» (ho documente al novembre del 2003) en les seues intervencions en les Corts Valencianes. Segons informació  de Josep F. M. (Castelló de la Plana): «Li ho he preguntat a un amic de la Jana (Baix Maestrat). M’ha contestat que per allà (Traiguera, Sant Jordi, Canet lo Roig…) diuen “aixina”, “aixins” i “aixines” per aquest ordre de freqüència». El dcvb recull aixines a: Lluçanès, Penedès, Solsona, Tremp, Massalcoreig, Manacor, Artà, Men.

profia

Esta variant no apareix en els diccionaris generals, s’ha especialitzat com a part de l’expressió fer una profia, que equival a ‘proposar un objectiu, un repte’. Pel que diu el dcvb (consulta: 26.11.2020), la paraula deu ser una variació de porfídia (al seu torn variant de perfídia), probablement passant per l’antic porfia de la crònica de Jaume I, que sí que apareix en el dnv (consulta: 09.12.2020) com a sinònim d’aposta, encara que dcorom (s. v. fe; p. 920) pensa que eixa variant actual és presa del castellà.

Estos diccionaris no arrepleguen la variant profia, però sí altres formes que mostren diverses tendències adaptatives: porfíria (Antoni Canals), profidi (Mallorca), porfèdia (Eivissa), que mantenen els sentits relacionats ‘insistència’ o ‘disputa’. L’expressió fer una profia en eixe mateix sentit de ‘proposar un objectiu, un repte’, i la paraula profia ‘repte, prova’, les podem trobar documentades en un territori prou ample. Per exemple:

  • Sollana (Ribera Baixa), informants de 84 i 89 anys: «¡Fem una profia!»
  • Godall (Montsià), 2013 (consulta: 26.11.2020): «Com tots els anys, la Xaranga Sarabastall va amenitzar les festes majors del nostre poble. Fins i tot, el dia del bou estofat (últim dia de festes), n’hi havia que encara tenien forces, no per a tocar el seu instrument, sinó que encara s’atrevien a fer una “profia” encara més difícil.»
  • Benicarló (Baix Maestrat), 2009 (consulta: 26.11.2020): «Abans i després de la paella es van jugar diferents profies. La profia individual entre Esteller i Tufarret la va guanyar el primer, i en la profia per parelles d’abans de dinar quasi salta la sorpresa, ja que Pelli i Karçe van fer una gran partida contra Manyà i Tito.»
  • Cabanes (Plana Alta), 2010 (consulta: 26.11.2020): «- Jo faig la profia -dice Paco. -Si no me l’acabe d’un trago pague jo lo de tots.»
  • Benaguasil (Camp de Túria), 2020  (consulta: 26.11.2020): «A Benaguasil, País Valencià,  diem fer una “profia” quan algú planteja fer un repte.»
  • Silla (Horta Sud), 2015 (consulta: 26.11.2020): «[…] fent un viatge a Madrid en bicicleta en una mena de profia esportiva que tingué molta nomenà pel poble».
  • Almussafes (Ribera Baixa), 2011 (consulta: 26.11.2020): «[…] es va fer una profia… “Si vosaltres formeu una orquestra per a Pasqua amb música moderna, nosaltres vos paguem el lloguer de l’equip, posem una barra i fem una festa que de segur agradarà a tot el món”».
  • Benissa (Marina Alta), 2018 (consulta: 26.11.2020): «La pràctica oficialment es normalitza en la dècada dels quaranta on els transportistes ( en aquella època de carro i galera) fan evolucionar una pràctica dels llauradors “Les profies” a un deport rural hípic.»

En castellà, porfía compartix eixe sentit de discussió i repte (‘con emulación y competencia’ definix el drae l’expressió a porfía; consulta: 09.12.2020).