Cartell de benvinguda a Ràfah. / Al Jazeera English. 🔗
El nom de la ciutat palestina de la Franja de Gaza, que en àrab s’escriu رفح, es transcriu Ràfah o Rafah, depenent de la pronúncia i seguint els criteris de transcripció de l’iec. La pronúncia plana, «més coherent amb el nom originari» (segons comenta l’Oficina d’Estandardització de l’iec en un missatge del 17.04.2025), és la que podem sentir recomanada per diverses fonts en la xarxa. 🔗
L’Ésadir (consulta: 07.04.2025) opta per la pronúncia aguda i, per tant, escriu Rafah. 🔗 És la pronúncia que podem sentir en alguns vídeos de la cadena Al Jazeera. 🔗
La rambla de Rambutxar en el Nomenclàtor Toponímic Valencià. 🔗
La rambla del Rambutxar discorre pel terme de Sant Vicent del Raspeig.
Este topònim no apareix en l’Onomasticon cataloniae de Coromines. L’any 1997, solia utilitzar-se la forma Rambutjar, tal com indicava la Gran Enciclopèdia Valenciana (v. 8, s. v. Sant Vicent del Raspeig).
RESTRICTE, -ICTAadj. Restret, limitat; molt reduït; cast. restricto.
Etim.: pres del llatí restrĭctu, ‘estret’.
A causa de la poca freqüència d’ús en general, este adjectiu no apareix en els diccionaris habituals. Sol utilitzar-se, també amb poca freqüència, la forma negativa irrestricte ‘il·limitat’.
Este adjectiu, sinònim de ronser -ra, no apareix en els diccionaris habituals (consulta: 08.07.2024), però sí que apareix en el dcvb amb la variants ortogràfica ransoner -ra:
RANSONER, -ERA adj.
Que ransoneja (Ll.).
Sinòn.: cançoner, paupa.
El declc de Coromines inclou, després de la veu ranera, una remissió de ransoner a una entrada ronser que no existix («Ransonejar, ransoner, V. ronser»), però sí que trobem en l’entrada arronsar indicacions sobre esta família de paraules i una referència a variants molt pròximes:
Ronsonejar, ronsoner, ronsoneria, segons el model de cançoner, cançonejar.
Les dos variants gràfiques rançoner -ra i ransoner -ra són escasses en la documentació que podem localitzar actualment en la xarxa:
Donzell qui cerca muller d’Adrià Gual (1910):
el follet tortuga.=Mandrós com un cà de casa bona. Cabellut y ransoner.
«Mirador Montblanquí» de Josep Maria Poblet i Guarro (1956):
«la vella rançonera que al so de la campana, acut a oir el trisagi»
«Antoni Massanell i Esclassans» de Mar Massanell i Messalles:
«He estat un xic rançonera —ronsejaire, diu el diec— a l’hora de complir l’encàrrec de la Secció Filològica d’escriure sobre el meu referent.»
«El pseudònim a Catalunya» d’Artur (Laveujovetv.cat, 15.07.2013):
«Hi figuren en el nomenclàtor noms tant grollers com Pallaringa, Rançoner, Cols i Bledes, Rebec, Paparra, Matalasser, Nano, Passavolant, Trencaclosques, Rata-Savia, Patata-Grossa, Gandul, i un que signava Pi-To.»
Elementos de lingüística contrastiva en aragonés de Javier Tomás Arias (2016):
Remolin-remolian. Su origen parece ser el adjetivo castellano remolón, voz que en aragonés es rançonero y en el catalán popular rançoner, en la lengua estándar ronsejaire. También cabría pensar en el lenguadociano remolin ‘remolino’ y el verbo remolinar.
La paraula raonabilitat no apareixia en els diccionaris generals fa uns anys, però era fàcil de crear a partir de raonable, cosa que van fer algunes publicacions i editorials diverses (consulta: 03.11.2006): hi havia aproximadament 683 referències per a raonabilitat. El dnv va incorporar posteriorment la paraula (no ho ha fet encara el diec; consulta: 27.03.2024):
raonabilitat f. Qualitat de raonable.
En francés, la paraula raisonnabilité apareix en el tlfi, amb la indicació que és una paraula de poc ús:
Raisonnabilité, subst. fém., rare. [Corresp. à supra B] Caractère d’une personne raisonnable. Masson me parle (…) de la parfaite raisonnabilité de sa sœur (Goncourt, Journal, 1894, p. 552).
En castellà-espanyol apareixia en el gduea (consulta: 03.11.2006):
razonabilidad s/f Cualidad o condición de lo que es razonable: Hay que tener conocimiento de los hechos y decidir en función de la razonabilidad.
El gduea li donava un índex molt baix de freqüència, fet que podia explicar en aquell per què no apareixia en altres diccionaris (dueae, drae, Clave). Posteriorment el drae va incorporar la paraula razonabilidad:
El terme feixisme roig és la forma preferent, segons indicació del Termcat (04.12.2023), per a denominar un corrent ideològic que combina propostes pertanyents a posicions polítiques oposades d’esquerres i de dretes:
Per al concepte que ens indiqueu considerem adequada la forma feixisme roig. Es tracta d’una denominació semànticament transparent (parteix de la forma feixisme, ja present en la llengua catalana) i paral·lela a formes documentades en castellà (fascismo rojo), francès (fascisme rouge) i portuguès (fascismo vermelho).
Podem documentar que se’n diu també feixisme d’esquerra; a més, també s’han creat formes derivades dels colors amb què s’identifica metafòricament les ideologies polítiques que entren en la combinació: roig-i-bru, roig-i-brunisme, que també apareixen en altres llengües:
Unes carxofes amb el rabo per tallar (i una tomaca al centre) .
La paraula rabo té entrada en el dnv (consulta: 30.10.2023):
rabo 1.m. [col·loq.] Cua dels animals terrestres. 2.fes-li un nuc al rabo V. nuc 16. 3.la pols serà si el rabo es trenca V. pols1 5. 4.no alçar un gat del (o pel) rabo V. gat 32. 5.què li fa el rabo per a córrer?loc. orac. S’usa per a indicar que una cosa no té res a veure amb una altra. 6.rabo de gatm. BOT. Rabet de gat.
Segons dcorom (s. v. cua, rabassa, rabosa) el mot rabo (del llatí rapum, llatí vulgar rapa ‘nap rodó’) i que significaria ‘cua grossa o carbosa’, és català de València, que proposa amb poc fonament que ha arribat a través del «mossàrab» (veg. mossarabisme), però afig que amb una influència castellanoaragonesa, possibilitat més sòlida, tal com suggerix Emili Casanova («El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines »). El dcvb no considerava adequat l’ús d’esta paraula:
(dcvb)rabom. (castellanisme inadmissible. però molt usat en el País Valencià, amb totes les accepcions de coa o cua). Encara queda el rabo per desollar, Rond. de R. Val. 59. a) Rabo de gat: planta de diferents espècies (Stachys hirta, Sideritis hirsuta, Lithospermum fruticosum, Equisetum arvense), segons Flora Val. 153.
Per extensió, rabo
També és usual denominar rabo l’extrem de la tija d’alguns fruits i hortalisses, com ara els rabos de panses —que es diu que són bons per a la memòria— o els rabos de les carxofes o cebes tendres:
Lluís Fullana Mira (Refraner valencià, 1928): «Si no tens memòria, menja rabos de panses […]».
Neus Rosselló Sempere («Memòria de l’estada pràctica a la finca experimental de cultiu ecològic de la Marjal dels Moros», 2011): «Quan es tallen els rabos de les cebes i es deixen per curar-se al camp, cal tindre en consideració els possibles robatoris».
Caràcter rabiüt
L’escriptora Encarna Sant-Celoni i Verger en Al cor la quimereta (2002) documenta un sentit que no apareix en el dnv:
(quimereta) rabo (potser de rabior): caràcter rabiüt, esquerp, irascible, tendència a enrabiar-se, a irritar-se, fàcilment. [NR]»; pàgina 70: «Callaré ja, si no, resultarà que Manel té raó i que és de veres que tinc un poquet del rabo i de l’orgull de família que em tira cada vegada que —sense cap fonament, al meu parer— discutix amb algun dels meus germans —perquè mira que li encanta estralejar, a este home meu, i estar a punt de brega a cada moment— […]
L’escriptor Josep Lozano Lerma (agost del 2004) comenta que a Alginet hi ha l’expressió referida a una persona esquerpa: «Això és un rabo d’aire».
El parent rabut
L’adjectiu rabut -uda significa ‘geniüt, de mal caràcter’ (veg. colomina, s. v. rabut; apareix en el dnv, però no el gdlc o el diec). Colomina el considera derivat de ràbia, rabiüt reduït a rabut, encara que Coromines el fa derivar de rabo. El dcvb diu que significa ‘que té la coa grossa’, encara que l’exemple que utilitza no és concloent pel que fa al significat:
(dcvb) En Onda la claven fonda, | en Assuera els peluts, | en Eslida són culecos | i en Artana són rabuts.
La forma racer, variant de la paraula recer, no ha arribat encara als diccionaris habituals actuals, a pesar que les pronúncies tradicionals, segons indica el dcvb (com a pronúncia possible en l’entrada del dnv també hi ha «[raséɾ]») són:
Fon.: rəsé (Plana de Vic, Pla de Llobregat, Penedès); rasé (Fraga, Massalcoreig, Ribera de Sió, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Al.); raséɾ (Val., Gandia); ərəsé (Vendrell, Reus, Mall., Men.).
A més, la forma racer també té tradició escrita, tal com podem vore en el cival o en el ctilc, on apareix usat per Marià Vayreda, Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Josep Pou i Pagès, Josep Carner, Joaquim Garcia Girona, Joan Baptista Porcar i, el més modern, Josep Piera Rubio, que utilitza esta forma en Ací s’acaba tot, però també en altres llibres com Estiu grec (1985) i Un bellíssim cadàver barroc (1987):
(Estiu grec) Creix el vent. La gent abandona coberta per posar-se a racer.
(Un bellíssim cadàver barroc) Els bancals, estrets i a llenques, formen com bosquets atapeïts d’arbres altíssims, enreixats per bardisses i coberts amb racers de palla o entoldats de plàstic negre.
(Un bellíssim cadàver barroc) També jo em repetesc i, igualment, des de l’íntim racer de l’escriptura —antic vici solitari— m’engrunse amb els mots i descanse el diumenge […].
En general, és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):
repercutir 1.v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra. 2.v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior. 3.v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall. 4.v. tr.med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).
Eixa última accepció del camp de la medicina em sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).
iva transferit
Quan es carrega als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit, la normativa indica que cal parlar d’iva transferit i de transferir l’iva, ja que este verb sí que permet eixe ús. Per contra, el verb repercutir és intransitiu i, per tant, seguint la normativa no s’hauria d’utilitzar per a eixe ús, llevat que s’amplie amb una accepció transitiva, seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:
(drae) 5.tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente. (tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).
L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, i apareix en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. El Cercaterm fa el comentari següent en una resposta sobre la forma iva repercutit:
És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu.
El dnv ha incorporat una accepció transitiva en este verb, la número 3:
1. v. intr. Distingir-se de la resta o cridar l’atenció per la seua excel·lència, novetat o originalitat, o perquè oferix un gran contrast. Eixe color ressalta més que l’altre. 2. v. intr. Eixir cap a fora interrompent la planor d’una superfície, fer ressalt. El balcó ressalta massa. 3.v. tr. Posar en relleu (alguna cosa). L’alcalde ressaltà la importància de l’acord adoptat.
Això permet que tant es pot ara «fer ressaltar» com «ressaltar» un text amb un color de fons, tal com he fet en la citació anterior. I, per tant, podem també dir que hem «ressaltat un text» —fins ara la normativa només permetia dir que l’havíem «fet ressaltar»—. El diec encara no ha incorporat eixa possibilitat.
