rotllo

Es veu que entre els xics i xiques dels instituts valencians (si més no, de la Costera, la Vall d’Albaida, de l’Horta Sud o de València mateix), en lloc de dir que una cosa els sembla un «rotllo», que tenen gossera o disgust, «no tinc ganes», «¡passe!», ha arribat el castellà pateo, que sembla que es començà a dir fa alguns anys per Múrcia i Alacant (i que no figura encara en els diccionaris generals d’eixa llengua). Podem trobar en la xarxa alguns exemples d’ús de l’expressió (deduïxc el municipi pel context de les converses):

  • (Aielo de Malferit, 2019; consulta: 11.03.2020) «Em fa pateo buscarla »
  • (Ontinyent-Bèlgida, 2019; consulta: 11.03.2020) «Pf..no, que em dona pateo»
  • (Xàtiva, 2019; consulta: 11.03.2019) «em dona pateo jejeje.»
  • (Silla, 08.03.2020, sentit pel carrer) «Em fa pateo.»
  • (València, 11.03.2020, pare informant) «¡Quin pateo!»

Moltes modes col·loquials no arriben als diccionaris, però l’any 2000, el gd62 va incloure rotllo per a ‘persona o cosa avorrida’, i després va passar a la resta de diccionaris generals. I encara sobreviu.

seda, ruta de la

Segons l’entrada seda de la gec (consulta: 28.02.2020):

El gran comerç de la seda tingué lloc, durant tota l’edat mitjana, a través de l’anomenada ruta de la seda, que unia Antioquia i Tir amb la Xina, a través de la Mesopotàmia, l’altiplà de l’Iran, la Bactrina, la Sogdiana i la conca del Tarim. Aquesta ruta fou, a més, una via de relacions culturals i artístiques. Artesans grecs s’instal·laren a Sicília i a la península itàlica. Als s. XV i XVI València esdevingué el centre de producció i exportació més important de la península Ibèrica. En produir-se la mecanització del treball de la seda, França ocupà el primer lloc entre els països productors d’Europa i Lió s’imposà a tots els altres centres de producció.

Per tant, es considera que és una designació comuna (que no conté cap nom propi; cf. gec: camí de Sant Jaume; consulta: 28.02.2020 ), tal com passa amb corredor mediterrani (veg. Ésadir; consulta: 28.02.2020), corredor atlàntic i altres.

rodada

El dnv (consulta: 16.01.2020) incorpora l’accepció següent per a esta paraula:

5. f. Consumicions que fan diverses persones que van en grup, de bar en bar, prenent begudes, normalment alcohòliques, i petites quantitats d’aliments sòlids com a acompanyament, que paga en cada bar un membre del grup.

La definició dels acadèmics és un pèl massa restrictiva, ja que el fet que hi haja o no aliments o que pague u o altre són detalls accessoris que no haurien d’interferir en el concepte (llevat que eixes diferències donen lloc a denominacions diverses).

En tot cas, és un terme que, al costat d’altres fórmules usuals (com ara «fer la pica(d)eta»; veg. dnv, s. v. picadeta; consulta: 16.01.2020) pot servir com a equivalent dels castellans tapear i tapeo (drae), tardeo (veg. Fundéu, «Tardear i tardeo, voces apropiadas», 09.07.2015; consulta: 16.01.2020) i poteo (dea: ‘acción de potear‘). Per exemple, a més d’anar de bar en bar bevent copes de vi, el poteo també permet altres degustacions (Antonio Casero Martínez, «Pinchos desprotegidos», El País, 12.01.2020):

En las tres [ciudades] es obligatorio el poteo por los bares de pinchos y en las tres he visto algo que me ha desagradado profundamente: muchos bares se saltan a la torera la obligación de tener los pinchos y tapas protegidos y/o refrigerados.

rumrumejar

Portada del llibre 'L'art de ronronner'

  1. El verb ronronejar no apareix en els diccionaris normatius de referència (tampoc el substantiu masculí ronroneig). Sí que l’arreplega el ddlc (consulta: 14.08.2019):

    ronronejar 1. [N1 V] (N1[gat]) [Un gat]1 roncar com a mostra de satisfacció. Els gats s’acostaven als fogons i començaven de ronronejar. [Pla (1953): N, p. 217].
    Var.: ronronegar.

    El diccionari no arreplega ronroneig. A més de l’accepció recollida, podem documentar també usos figurats («motor ronronejant», «pantalla que ronroneja», «el ronroneig del carruatge») en autors diversos.

    El ddlc documenta la variant ronronegar, localitzada en Còses de la meua tèrra (la Marina): terça tanda i darrera de Francesc Martínez i Martínez (1947). Per contra, el diccionari tresor2012 (que s’ocupa del «valencià meriodional») no documenta esta forma, sinó les formes ronronejar (i la marca com a no acceptable en la llengua culta) i roncar.

  2. D’altra banda, tenim en català la forma paral·lela rumrumejar, utilitzada amb esta mateixa accepció felina (veg. «rurmrurejava» o «rum-rum gat» en Google Llibres; consulta: 14.08.2019). També apareix en el dnv (consulta: 14.08.2019), tot i que no ha rebut encara l’accepció específica per al cas dels gats (i documentem també rumrumeig en Google Llibres, substantiu masculí que també caldria incloure en els diccionaris). En el dcvb (consulta: 14.08.2019) podem trobar el verb i un exemple d’ús del substantiu rum-rum associat als felins:

    rum-rum m. o f.
    1. Remor, soroll confús. […] La mar només fa rum-rum com un gat que s’adorm, Ruyra Pinya, ii, 24 […]

    rumrumejar v. intr. o tr.
    Murmurar, fer rum-rum; cast. susurrar, ronronear. Los sembrats del davant li rumrumegen dolçament la non-non, Víctor Català (Catalana, vi, 8).

  3. En castellà hi ha ronroneo i ronronear (documentats al segle xx en el Corde); la documentació en francés (veg. tlfi; consulta: 14.08.2019) és més antiga (segles xviii i xix), cosa que fa pensar que deu ser la llengua en què s’originen el substantiu i el verb.

raïm

  1. Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
  2. Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm en valencià. Les formes en altres llengües apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.
  3. Llista de varietats de raïm
    – aledo
    – aligote
    aramon
    bonicària
    – borba
    botallol
    boval ([es] bobal)
    cabernet
    cabernet franc
    – cabernet sauvignon
    callet
    carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde)
    – chardonnay
    corint
    cruixent, cruixet, crusilló
    directe
    – doradilla
    embolicaire
    encarnat
    fogoneu, fogonet, fogonetxo
    forcallada
    – gamay noir
    garnatxa ([es] garnacha)
    garró
    gateta
    gatxeta
    – gewürztraminer
    giró ([es] airén, lairén; [fr] gironet)
    – gouais blanc ([de] heunisch)
    – graciano
    grumet
    – gual
    – hondarrabi beltza
    – hondarrabi zuri
    ideal (o itàlia)
    macabeu
    malvasia
    mamella
    mandó ([es] mandón)
    manxega
    – marmajuelo
    marsalí, arsalí
    marseguera, messeguera, escanyavells, escanyavella, escanyavelles
    – mencía
    merlot
    mondragon
    monestrell
    moscatell
    muscat d’Alexandria
    negrella
    palop
    pàmpol talladet
    parellada
    parrell
    parrús
    – pedrojiménez
    pelleret
    picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul)
    – pinot noir
    planta
    planta-roig
    plantamula, planta-mula, planta de Mula
    raïm de soca
    raïm del gustet
    regina
    – riesling
    – shanz
    sinsó, samsó
    sirà ([en] syrah, shiraz)
    sumoll
    – sylvaner
    tintorera
    – traminer
    trepadell, trepat
    trobat
    ull
    ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas)
    valencí
    verdiell
    – verijadiego
    viura
    xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà
  4. Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
    • Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny.
    • Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms : l’ampelonímia catalana [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec» (iec)
    • Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [En línia]
  5. A banda, la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).

refranys en l’obra de José Saramago

  1. Trets d’Ensaio sobre a cegueira de José Saramago (ed. Caminho, 1995, 2.ª edició):

    «Hoje por si, amanhâ por mim» (p. 13)
    «A ocasiâo nem sempre faz o ladrâo» (p. 25)
    «Morrendo o bicho, acaba-se a peçonha» (p. 64)
    «Candeia que vai adiante alumia duas vezes» (p. 90)
    «Na terra dos cegos quem tem un olho é rei» (p. 103)
    «O mal é se nos acontece o mesmo que ao cavalo daquele, que morreu quando já se tinha deshabituado de comer» (p. 148)
    «Caridades bem entendida por nós próprios és que terá de começar» (p. 163)
    «O justo a pagar pelo pecador» (p. 163)
    «Nâo é por ter muito madrugado que se há-de morrer mais cedo» (p. 169)
    «O diabo nem sempre está atrás da porta» (p. 193)
    «Nâo poderiam nem com uma gata pelo rabo» (p. 196)
    «Estar a espera de sapatos de defunto» (p. 198)
    «Sai-lhe o tiro pela culata» (p. 203)
    «Assim como o hábito nâo faz o monge, também o ceptro nâo faz o rei» (p. 204)
    «Água mole em brasa viva tanto dá até que apaga» (p. 213)
    «Tanto se lhes daria tambor como caixa de rufo» (p. 231)
    «Quem nâo tem câo caça com gato» (p. 268)
    «O trabalho do velho é pouco, mas quem o despreza é louco» (p. reelaboració d’un que en lloc de velho diu menino, i en lloc de despreza diu desdenha) (p. 269)
    «Guarda o que nâo presta, encontrarás o que é preciso» (p. 273)
    «Para casa, nem que seja uma pedra» (p. 273)
    «A paciência é boa para a vista» (p. 283)
    «O pior cego foi aquele que nâo quis ver» (p. 283)
    «Com a ajuda dos santos, que sendo para baixo acodem todos» (p. 286)
    «O puxador da porta é a mâo estendida de uma casa» (p. 289)

  2. Trets d’O ano da Morte de Ricardo Reis (ed. Caminho, 1984):

    «Na ocasiâo se faz o ladrâo» (p. 59)
    «Sobre a nudez forte da verdade, o manto diáfano da fantasia» (p. 62)…

  3. Enllaç:

 

recés

Fins fa uns anys, este substantiu no apareixia en els diccionaris amb el significat ‘descans’ o ‘interrupció’. L’Ésadir (consulta: 27.02.2019) sí que la incorporat amb eixe significat en l’ús dels mitjans audiovisuals:

Interrupció, pausa, descans (en una activitat). [Ús no recollit al diec] La sessió es reprendrà després d’un recés de quinze minuts
Plural: recessos.

A conseqüència d’això, en tv3, en ser cosa de tribunals i parlaments, pareix que ja no fan descansos, pauses o parades, tot són recessos.

I el dnv (consulta: 27.02.2019) ha inclòs també eixa accepció:

recés […] 3. m. Interrupció que es fa en una activitat.

resultes

  1. Els diccionaris habituals només recullen la locució preposicional consecutiva de resultes de, però el dnv (consulta: 20.02.2019) ha incorporat també la variant amb la preposició a:

    de (o a) resultes de loc. prep. A conseqüència de. De resultes d’aquella baralla, perderen l’amistat.

  2. En el llenguatge juridicoadministratiu, es denominen llocs o places «de resultes» els que no han segut ocupats (o han quedat lliures) després d’una primera fase ordinària d’un procés de provisió i es tornen a oferir per a ser proveïts en una fase posterior del procés. Per exemple, tal com ho explica un escrit de l’stepv («Criteris per a l’oferta de vacants del concurs de trasllats 2016/17»; consulta: 20.02.2019):

    Així, no poden aparèixer encara les places que anomenem «de resultes»: aquelles places que es generen per l’efecte dominó que es produeix quan a una persona que té una definitiva li donen una altra definitiva i, per tant, deixa lliure la plaça en la que estava.

respondre

La normativa actual ha acceptat que el règim del verb respondre tinga la possibilitat que la versió transitiva incloga com a complement directe no sols allò que es respon sinó també allò a què es respon. De moment, els diccionaris més comuns no recullen eixa diferència, però sí que apareix en la giec (21.3.5.a):

Una colla de verbs admeten la construcció transitiva i la preposicional, sovint amb alguna diferència semàntica: Contesta/respon totes les preguntes i Contesta/respon a totes les preguntes.

Segons la gramàtica de l’iec, també presenten esta possibilitat els verbs pledejar, arremetre o habitar.

La gnv de l’avl no comenta res sobre esta possibilitat del verb respondre, però sí que inclou un exemple en el mateix sentit (26.4.3.1.b): «Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.»

Els diccionaris, de moment, no han incorporat encara eixa opció, habitual en l’ús general i documentada des de l’inici del segle xix, tal com podem observar en el mateix Pompeu Fabra (10.11.1923):

Els lectors habituals de les nostres converses ens agrairan sens dubte que no ens entretinguem ací a respondre preguntes, com aquestes, sobre qüestions ja resoltes.

residus abandonats a la natura

En castellà s’està utilitzant, de manera informal i periodística, el terme basuraleza. La Fundéu (consulta: 21.06.2018) indica:

Algunas organizaciones ecologistas han acuñado el neologismo basuraleza, un acrónimo de basura y naturaleza, para referirse a los residuos generados por el ser humano abandonados en la naturaleza y que alteran los ecosistemas. La basuraleza sería así, el resultado del basureo.

De moment, davant possibles alternatives de to informal o periodístic (com ara: brutalesa, escombrialesa, runalesa, residualesa…), el Termcat fa la consideració següent:

Segons els especialistes consultats, la forma proposada en català per a basuraleza és residus abandonats a la natura, en referència al ‘Conjunt de residus generats per l’ésser humà que han quedat abandonats a la natura’. Així mateix, la forma proposada per a l’acció d’abandonar residus a la natura és abandonament de residus a la natura.