alegar

Les curiositats de l’ortografia fan que també hi haja un verb alegar (consulta: 05.07.2021) en valencià. El diccionari de l’acadèmia el definix amb una remissió al sinònim aregar:

aregar
1. v. tr. Ensinistrar (una bèstia) per al treball.
2. v. tr. Instruir o ensinistrar (a algú) en algun treball o algun negoci.

Per tant, convé que recordem que no és el mateix alegar (o aregar) que aŀlegar.

atxinat -ada

Este adjectiu no apareix en els diccionaris generals. Les obres de referència preferixen qualificar el tipus d’ulls humans més allargats (o dits també oblics) amb l’adjectiu ametlat -ada ‘en forma d’ametla’.

atxinesat -ada / aixinesat -ada
L’adjectiu hauria de ser un derivat de xinés xinesa, procediment que en valencià donaria atxinesat -ada, seguint els casos que utilitzen tx- inicial i mirant de ser regular en l’aplicació de les possibilitats ortogràfiques; això du a la variant africada aixinesat -ada. Convé no estendre innecessàriament la irregularitat de l’ortografia (veg. gelc 2.2.2; consulta: 24.11.2020) que fa servir la grafia inicial x- tant per a la pronúncia fricativa com per a l’africada.

* Podem observar de quina manera unes irregularitats inicials (valor doble de la x- inicial) i una gestió ortogràfica que no adopta una visió de conjunt i una jerarquia clara de regles, esdevé una pràctica «creativa» que induïx a excepcions que pretenen justificar noves irregularitats. Són simptomàtiques en este sentit les reflexions relacionades de Jaume Salvanyà i Eugeni S. Reig que podem llegir en «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXVI). ¿Axampanyat, atxampanyat o aixampanyat?» (2015); consulta: 17.12.2020. Les irregularitats i improvisacions normatives dificulten les decisions compartides.

atxinat -ada / aixinat -ada
D’altra banda, la forma més usual s’ha format a partir del castellà chino -na, és a dir, dels préstecs no normatius xino xina. Això ha donat lloc tant a atxinat -ada com a la versió aixinat -ada (per als dialectes que fan la pronúncia fricativa inicial).

Seguint la preferència més documentada (veg. «Uns ulls aixinats i un vi aixampanyat» de Jaume Salvanyà; consulta: 24.11.2020), el Llibre d’estil de La Vanguardia (consulta: 24.11.2020) ha adoptat el verb aixinar i l’adjectiu aixinat -ada:

aixinar. Acceptem aquest verb amb el sentit de posar els ulls oblics. També podem fer servir els verbs tancar-se, allargar-se, mig aclucar, empetitir-se els ulls: quan riu, mig tanca els ulls; posar els ulls allargats si mira lluny. I en determinats contextos, ulls ametllats o ulls aixinats. // Així mateix, es pot fer servir aixinar amb el sentit que algú o alguna cosa té o agafa trets xinesos: una cara aixinada, parla un anglès aixinat, els costums s’aixinen.

La forma aixinar i família tindrien l’inconvenient que podrien dur a confusió amb l’adverbi aixina i possibles creacions derivades.

Em sembla que les formes que no s’ajustarien gens a les regles ortogràfiques actuals serien axinesat -ada i axinat -ada, ja que en eixe entorn vocàlic el so de la –x- hauria ser [ks], com en axial, axinita o axioma.

màcron

  1. Es tracta d’un terme d’origen grec. Encara no apareix en els diccionaris generals. És el nom d’un signe diacrític (¯) que indica que una vocal és llarga.
    Vocals llargues:
    Ā ā
    Ē ē
    Ī ī
    Ō ō
    Ū ū

    Hem trobat la forma màcron Josep M. Pujol en «L’escriptura tipogràfica, 1. La font digital»:

    Les fonts Windows disposen d’una sèrie de set diacrítics solts: l’accent agut (´), el greu (`), el circumflex (ˆ), la dièresi (¨), la titlla (˜), el màcron (¯) i la cueta solta de la ce trencada (¸); per la seva banda, la sèrie de diacrítics solts de Mac és més àmplia: a més dels anteriors té la nota brevis (˘), el punt sobrescrit (˙), el kroužek (en txec ‘anellet’) o anell sobrescrit (˚), l’accent agut doble de l’hongarès (˝), l’ogonek polonès (˛) i el háček o accent circumflex invertit (ˇ).

    Veg. article complet en PDF.

    El Cercaterm, recollia (17.05.2007) una proposta diferent:

    guionet
    Indústria: Arts gràfiques. Edició
    ca guionet, m, traç horitzontal, m
    es
      macron

    Però després de la consulta que els hem adreçat, arran de l’elaboració d’esta fitxa, ens han respost el següent (juny 2007):

    Després de la recerca terminològica que hem fet sobre aquest terme, ens sembla encertada i molt a tenir en compte la proposta de l’especialista Josep M. Pujol de l’adaptació catalana de màcron. És per això que considerem pertinent passar el terme al Consell Supervisor del TERMCAT perquè el normalitzi i en fixi la forma definitiva més adequada.

    Finalment, el Termcat (05.06.2009 dv.) envia el missatge següent:

    En relació amb la consulta que ens vau fer sobre el terme macron de l’àmbit de la tipografia, ens plau comunicar-vos que ha estat normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.La denominació catalana màcron és la forma normalitzada per a designar el concepte següent: ‘Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica’.

    Per tant, el Termcat (consulta: 20.11.2020) va publicar la fitxa següent:

    ca màcron, n m
    es acento largo
    es macron
    fr accent long
    fr macron
    fr trait supérieur
    it macron
    en long accent
    en macron
    en straight accent
    de Längestrich
    de Macron
    de Makron

    Indústria > Arts gràfiques. Edició
    Definició
    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    Nota
    En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

  2. En anglés, segons el Merriam-Webster:

    macron
    Pronunciation: ‘mA-“krän, ‘ma-, -kr&n
    Function: noun
    Etymology: Greek makron, neuter of makros long : a mark ¯ placed over a vowel to indicate that the vowel is long or placed over a syllable or used alone to indicate a stressed or long syllable in a metrical foot

  3. En francés, segons el gdt:

    macron n. m.
    Définition : Signe graphique placé au-dessus d’une voyelle ou d’une syllabe pour indiquer qu’il s’agit d’une voyelle longue ou d’une syllabe longue.
    Sous-entrée(s) :
    synonyme(s)
    trait supérieur n. m.
    Note(s):
    Dans le clavier normalisé CAN/CSA Z243.200-92 utilisant les pictogrammes ISO 9995-7, le macron (¯) est situé sur la touche C cédille, à gauche de la touche Retour.
    [Office de la langue française, 1998]

  4. En castellà-espanyol, no apareix en els diccionaris habituals; el recull Martínez de Sousa (ooea, 10.4) quan tracta els signes diacrítics. L’escriu amb redona i com a paraula plana: «macron», encara que també hi ha qui la fa aguda i l’escriu «macrón» (veg. Los sonidos del español de José Ignacio Hualde; consulta: 20.11.2020).

ni-ni

  1. Substantiu de creació més o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. Sí que el recollia el web de l’Ésadir (consulta: 27.05.2014):

    ni-ni
    Jove que ni té estudis ni treballa.

    Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni

    Nombre:

    • Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
    • Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
  2. Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: 16.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

    ca ni-ni, n m, f
    es nini
    en NEET

    Treball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
    Definició
    Jove que no estudia ni treballa.

    Nota
    1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
    2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
    3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.

  3. En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (veg. Google Llibres): «Dels ‘Ni-ni’ als ‘nimby’»:

    El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.

    El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):

    Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.

    L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).

  4. En castellà, la Fundéu ha adoptat la forma nini (que encara no apareix en el drae; consulta: 29.01.2015). El Departamento de Español al Día de la rae donava la indicació següent (11.05.2015):

    Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.

    En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):

    Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP

corresponsabilitat

  1. Josep Ruaix i Vinyet proposava («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):

    Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).

  2. La revisió de l’ortografia normativa ha acceptat finalment incorporar les formes amb l’erre doblada. D’acord amb el punt 2.4.2 (iecOrtografia catalana, 2017; consulta: 31.10.2019):

    S’escriuen amb rr:
    a) Els mots formats amb els prefixos a- privatiu, a- verbalitzador, cor– (variant de con-) i ir- (variant de in-): arrafidi, arreflexia, arrítmia, arrize; arraconar, arrecerar, arrenglerar, arriscar, arromançar, arruinar; corredemptor, correferent, corregnar, correligionari, correpressor, corresponsable; irracional, irreal, irregular, irresolt, irreverent, irrompible.
    b) El mot erradicar i derivats (erradicació, erradicatiu).

  3. Anteriorment, el terme coresponsabilitat apareixia en el gdlc en l’entrada co- com a exemple, però no tenia entrada en el diccionari (sí que apareixia usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que arreplegava tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se.
  4. El Cercaterm va enviar la resposta següent (desembre 2002):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.

  5. En castellà, ja apareixia corresponsabilidad en el drae01.

dempeus

Este adverbi (veg. dnv) és el resultat, segons Coromines, de la combinació de dos expressions anteriors: «en peus» (antiga i recollida en el gdlc) i «de peus» (versió valenciana, habitual a partir del segle xv i recollida en el dnv). De fet, podem localitzar les dos formes en el Tirant lo Blanch:

  • En açò lo duch se levà de peus…
  • En açò lo rey se levà en peus ab molta ira…

Coromines pensa que va ser Ruyra qui va fondre les dos expressions en una forma aglutinada. Va tindre èxit i actualment podel trobar este adverbi en els diccionaris (i no la forma «d’en peus»*).

sistar

  1. El substantiu masculí sistar té, segons el dnv (consulta: 27.04.2019), la definició següent:

    m. AGR. Partidor d’aigües d’una séquia.

    Veig que la gec i el gdlc l’escriuen «cistar» (i que el diec no inclou este terme). Revise la versió antiga d’esta fitxa, en què havia apuntat que el declc de Coromines ho escrivia «sistar»:

    Segons el dcorom, ‘boca de sortida de l’aigua d’una grossa sèquia o canal, després de travessar un petit túnel o canó, proveïda d’una reixa’: serveis per filtrar una mica l’aigua de grosses impureses, i generalment, també, per distribuir l’aigua entre dos canals, que des d’allà se separen. Podria vindre del llatí CĭSTA, però considera que això hauria d’haver derivat en txi-, per la qual cosa es preferix un possible origen en l’encreuament dels mots àrabs sitâr i mistâr ‘cobertor, vel’. A més, emparentat amb el mot sitara ‘barandat’ (Salt 2.0), ‘envà, paret prima’ a Monòver (citant Sanchis Guarner).

    Els escric als d’Enciclopèdia Catalana, per si volen revisar eixa grafia.

  2. Carrer del Sistar
    Carrer del Sistar (Faura).

    Amplie la informació amb l’enllaç a un article de Jesús Bernat Agut (Diari La Veu, 02.01.2015) relacionat amb els termes del reg: «Carrers (6) El reg als carrers» (consulta: 27.04.2019).

sigla+sufix

Els llibres d’estil i les gramàtiques solen comentar el cas de l’ús del guionet entre elements prefixats i sigles. Per exemple, la gnv de l’avl comenta l’ús del guionet en este cas:

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

En canvi, no tracten el cas de les paraules creades amb sigles i elements sufixats. En eixe sentit, podem procedir per analogia, tal com indica el Termcat (consulta: 11.07.2018):

L’ortografia normativa no en diu res, d’aquest tipus de mots, que són derivats per sufixació que tenen com a nucli una sigla. Es tracta, de fet, de formacions atípiques, molt poc habituals en català.

Per analogia, però, amb els derivats per prefixació que tenen com a nucli una sigla (per exemple, anti-OTAN o ex-URSS) o amb els compostos en què algun dels elements és un símbol (per exemple, goma-2, α-naftol, omega-3, pH-metre), que sí que preveu la normativa i que s’escriuen amb guionet (veg. els punts 4.3.1.2.b i 4.3.2.2.h de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), sembla lògic pensar que la millor manera d’ajuntar la sigla LGBT (o les variants LGTB, LGBTI, etc.) amb un sufix és també amb guionet. Per tant: LGBT-fòbia i LGBT-fob. Igualment faríem en els casos de CD-ROM-teca i PNB-fília.

Per contra, en castellà, la Fundéu (consulta: 10.07.2018) ha optat per la unió dels elements sense guionet: LGTBfobia.

guionet

    1. Les normes de l’Institut d’Estudis Catalans han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017 respecte a les normes del 1996 quant a l’ús del guionet. I han tornat a canviar l’any 2021 (veg. oiec 4.3.1; veg. una síntesi de canvis). Ací mostrem uns exemples significatius dels canvis (relacionats amb el vector de la lexicalització):
      2021

      2017

      1996

      Aglutinat sense guionet

      Aglutinat sense guionet

      Aglutinat sense guionet

      4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, vicesecretària primera, exvicesecretària primera, vicesecretària general, subdirectora general, exsubdirectora general, exdirectora general, exconseller en cap.
      Cal incloure ací les «expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat» esmentades més avall.
      4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta.
      Veg. més avall, amb guionet, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap.
      2.a. Els mots construïts amb prefixos.
      Exemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, exdirectora general, exeurodiputada, exvicesecretària.
      Veg. més avall, aglutinats, subdirectora general i exconseller en cap.
      4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos.
      Exemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecretària.
      4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos.
      Exemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecretària.
      Separat sense guionet Amb guionet Amb guionet
      4.3.1.2.b. Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva.
      Exemples: anti otan, ex Iugoslàvia, post covid-19.
      4.3.1.2.b. Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva.
      Exemples: anti-otan, ex-Iugoslàvia, post-covid-19.
      (avl-iec; 2.a) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial.
      Exemples: anti-otan, ex-Iugoslàvia.
      4.3.1.2.c. Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet.
      Exemples: ex alt càrrec, pro dret de vaga, ex primera ministra, ex vice primera ministra, pre segona guerra mundial, post còvid-19.
      4.3.1.2.c. Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet.
      Exemples: ex-alt càrrec, pro-dret de vaga, ex-primera ministra, ex-vice-primera ministra, vice-secretària general, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap, post-còvid-19.
      (Sense guionet, seguint 2.a, quan es tracta d’un prefix unita a la primera paraula d’un sintagma.)
      Exemples: exalt càrrec, prodret de vaga, exviceprimera ministra, subdirectora general, exconseller en cap.
      Aglutinat sense guionet
      4.3.1.2.c. En expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, no s’hi ha d’escriure guionet i el prefix s’escriu aglutinat amb el nucli.
      Exemples: veg. 4.3.1.1.

      A més de llegir els documents de l’iec, cal pegar una miradeta als de l’altra entitat implicada en estos canvis, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va penjar en el seu web —el 09.07.2021, després que els ho demanàrem per correu electrònic— l’Acord 22/2021. En eixe document podem vore una explicació esquemàtica que mostra com s’ha complicat innecessàriament la norma en lloc de fer-la útil per a resoldre qualsevol cas de manera previsible ortogràficament.

      La lexicalització que tot ho somou
      Podem observar que el concepte lexicalització és el que fa pivotar i girar la nòria dels canvis. Estranyament, ni en l’ortografia ni en la gramàtica de l’institut apareix un apartat que explique detalladament en què consistix eixe fenomen:

      2021 2017 1996
      Lexicalització: amb espai  Lexicalització: amb guionet
       Paraules compostes amb prefixos aglutinats
      ex vice tinent d’alcalde
      ex alt càrrec
      ex-vice-tinent d’alcalde
      sub-directora general

      ex-alcalde de Castelló
      ex-conseller en cap
      ¿ex-alcalde pedani?
      ¿ex-alcalde de barri?
      ex-alt càrrec
      exvicetinent d’alcalde
      subdirectora general
      exalcalde de Castelló
      exconseller en cap
      exalcalde pedani
      exalcalde de barri
      exalt càrrec
      No(-)lexicalització: aglutinats
      No podem saber si és «no-lexicalització» o «no lexicalització».
       
      exvicepresident primer
      subdirectora general

      exalcalde de Castelló
      exconseller en cap
      exconseller delegat
      exconseller primer
      exalcalde pedani
      exalcalde de barri

      La idea de la lexicalització va provocar que la subdirectora general del 1996 passara a sub-directora general en 2017. Ara, en 2021, torna a ser subdirectora general, sense que l’institut haja explicat com és que ha perdut la lexicalització que havia adquirit en 2017. Per tant, no podem entendre este fenomen, i deu ser per eixe motiu que l’Ésadir (consulta: 16.07.2021) va seguir en 2017 el criteri següent:

      L’oiec distingeix entre prefixos que afecten una sola paraula i prefixos que afecten sintagmes lexicalitzats.

      Per simplificar i evitar asimetries, optem per seguir la norma general […] tant davant paraules com davant sintagmes i escrivim de manera aglutinada (sense guionets ni espais) exdirector, exdirector general, exministra, exministra de Sanitat, exprimera ministra, excap de campanya, excomissari, excomissari en cap, exdelegat, exdelegat del govern, exalts càrrecs, prodret de vaga, prodrets humans, subdirectora, subdirectora general, subdirecció general, vicepresident, vicepresident primer, viceprimera ministra, vicesecretari general, etc.

      «Per simplificar i evitar asimetries», fa quatre anys que ho va notar l’Ésadir, però l’institut persistix en la idea de complicar i crear asimetries. Posant-hi bona voluntat, podem agrair l’intent de reduir l’ús de signes innecessaris. Per a reduir l’ús del guionet, els acadèmics han pensat introduir l’ús del prefix separat per un espai en blanc de la paraula posterior. Eixa decisió es separa del primer punt que parla de «mots construïts amb prefixos» (que diu que s’escriuen aglutinats). Per això mateix, no pareix que tinga massa sentit jugar a separar i unir les paraules, menys encara si es tracta de fer «distincions conceptuals» que no tenen massa justificació. És una pràctica que no incopora cap utilitat i, en canvi, impedix aplicar l’ortografia de manera previsible i coherent.

      Versió del 2021. Continua sense tindre massa sentit la distinció ortogràfica entre lexicalitzat i no lexicalitzat, més encara si ara han canviat de casella i apareixen com a no lexicalitzats casos que fa quatre anys eren lexicalitzats.

      Com podem observar, hi ha casos en què la solució del 2017 (i del 2021) pareix contradir la introducció de la proposta normativa del 1996, que exposava:

      La normativa sobre aquesta qüestió no havia estat resolta fins en aquest moment d’una manera prou satisfactòria i això provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment» (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli).

      És a dir, la proposta del 2017 va ignorar eixa intenció i va tornar en algun cas a utilitzar «distincions conceptuals» poc clares que han donat lloc a solucions imprevisibles, ja no «almenys aparentment», sinó que es confirma l’any 2021, quan «deslexicalitzen» directora general i conseller en cap. Podem observar els casos següents:

      2017

      1996

      Sense guionet

      Amb guionet

      Sense guionet

      Amb guionet

      4.3.1.2.a En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. 2.a El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
      4.3.1.2.a En canvi, altres expressions no han assolit aquest grau de lexicalització. 2.a En canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
      4.3.1.2.c Expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, en les quals el prefix només incideix sobre el nucli i no sobre la totalitat del sintagma: exalcaldessa d’Alacant, vicepresidenta primera. 4.3.1.2.c Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet: anti-cascos blaus, ex-directora general, ex-vice-primer ministre.
      2021. A. Canvien el guionet per un espai en blanc: anti cascos blaus, ex vice-primer ministre.
      B. «Deslexicalitzen» directora general o conseller en cap i, per tant, ara prescriuen: exdirectora general i exconseller en cap.
      2.a Els mots amb els prefixos següents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-.

      La norma del 1996 permetia distingir clarament com utilitzar el prefix no-: davant de substantiu; i l’adverbi no: davant d’adjectiu. La norma del 2017 (i la del 2021) no aclarix res: tot depén d’un misteriós «grau de lexicalització». La mateixa anomalia es reproduïx en el tractament dels prefixos arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-: fins al 2017, sense guionet; a partir del 2017, depén de la concepció que tingam d’això que denominen lexicalització (i això fa pensar en aquelles «distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares» de la justificació del 1996).

      Una mostra de la poca claredat en alguna d’estes novetats es pot observar en l’intent de «justificació» que fa l’iec en un cas (4.3.1.2):

      Notem el matís entre Gandhi era radicalment no-violent (‘partidari de la no-violència’) i un pres no violent (‘que no és conflictiu’).

      És a dir, tant Gandhi com el misteriós pres que li fa companyia, poden ser uns no violents no-violents; de fet, Gandhi va ser, seguint l’institut, un no-violent ben conflictiu, és a dir, un no-violent ben violent. Bé, són jocs de paraules i de normes gràfiques que no pareix que tinguen massa sentit.

      El 2 de desembre del 2016 vaig demanar a la Secció Filològica de l’iec que estigueren més pendents de facilitar l’aprenentatge i l’ús en lloc de complicar-los:

      La proposta actual [publicada en 2017] no aporta cap millora ortogràfica, proposa «matisos» semàntics discutibles o inexistents (és a dir, no existents, que tenen la qualitat de la no-existència o de la inexistència) i, en el fons, torna a deixar la qüestió sense criteri aplicable, tenint en comte, a més, que eixos casos que dieu «lexicalitzats» resulta que són suposats substantius que no apareixen en els diccionaris.

      El cas és que, seguint la nova ortografia de l’institut del 2017, tindrien significat diferent la no existència d’un llenguatge literari i la inexistència d’un llenguatge literari. Haurien d’haver inclòs una nota també en este cas també per a explicar el matís, realment «discutible», tal com escrivien en 1996.

      Actualment, doncs, podem escriure correctament «país no alineat», perquè el diccionari de l’avl recull la locució adjectiva (consulta: 22.01.2018; 15.07.2021) i perquè, a pesar que l’ortografia de l’institut incloga la locució amb guionet, el diec (consulta: 22.01.2018; 15.07.2021) no la recull ni indica que siga cap sintagma lexicalitzat.

  1. Per a distingir entre guió, semiguió i guionet, vegeu la fitxa «puntuació».
  2. Vegeu també les fitxes bar cafeteria, xec ocupació, autorentat, vagó gàbia.
  3. En castellà, mots amb guionet del drae01: moro-moro, contencioso-administrativo, contencioso-administrativa (vox, any 2000), café-cantante, café-teatro (per a aquests dos, veg. dusos). (Veg. mots sense guionet del drae en bar cafeteria).
  4. El Departamento de Español al Día de la rae explicava que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (missatge 13.03.2000), però el drae01 va modificar el criteri (veg. contencioso-administrativo) i ara cal escriure contencioso-administrativo, contencioso-administrativa, contencioso-administrativos, contencioso-administrativas.
  5. El País, amb guió: paquetes-bomba (08.05.2000), niños-ancla (15.05.2000), recurso contencioso-administrativo (16.05.2000; El País, sense guió: coche bomba (09.05.2000).