ecòtop

El 29 de setembre del 2000 el Termcat em va respondre que incorporaven, en el camp de l’enginyeria forestal, la forma ecòtop, però no definien el terme. Vaig trobar una definició en castellà (ecotopo) per internet:

Espacio vital delimitado en el que reinan unas condiciones ambientales similares.

Han passat els anys i la fitxa del Termcat (consulta: 11.03.2020) continua sense definició, però responen ràpidament a la consulta que els envie (12.03.2020):

La definició més adequada per al terme ecòtop és: ‘Hàbitat diferenciat dintre d’un altre de més gran’. Ben aviat difondrem una fitxa completa del terme al Cercaterm.

Mentrestant, trobe algunes propostes més de definició, encara incompletes, en la xarxa en valencià, com ara:

  • Espai ocupat per un arbre al llarg de la seva vida. («Manual de caracterització i conservació dels boscos singulars de pinassa», Generalitat de Catalunya, 2018; consulta: 11.03.2020)
  • Espais on es dona una sèrie de fluxos horitzontals entre ells (de matèria, energia, organismes, etc.), i també verticals (energia o matèria). («Modelitzaxció de l’accessibilitat dels espais forestals a la Plana del Vallès», UAB; consulta: 11.03.2020)

O en altres llengües, com ara les oferides pel Termium Plus canadenc (consulta: 11.03.2020), per exemple:

  • [en] The smallest landscape unit in the ecological holarchy … of concrete systems is the ecotope, while the largest system is the ecosphere that embraces all biological and technological ecosystems. Therefore, the environment which learners of EE course directly observe is usually an ecotope which is the smallest holistic land unit. … According to Naveh …, an important thing is that the ecotope has two extreme types: one is the “biotope” (a term redefined by me for this context) or ecotope of bioecosystem that is maintained by the input of solar energy, natural biotic and abiotic resource materials; and the other is the “technotope” (a term proposed by me) or ecotope of technoecosystem that is constructed and maintained by man’s input of energy and material and is regulated by man.
  • [es] Espacio vital limitado en el que existen condiciones ambientales similares.
  • [fr] Ensemble des facteurs du milieu, composé du climatope et de l’édaphotope, c’est-à-dire des facteurs relevant du climat et du sol, et délimité par les mêmes conditions d’environnement (température, humidité, aliments…).

fenòmens meteorològics

El criteri general per a escriure el nom propi amb què es bategen alguns fenòmens meteorològics (huracans, tempestes, borrasques) és que van en la llengua original (que sol ser anglés, castellà o francés), amb redona i majúscula inicial (hi ha qui els traduïx, qui els posa en cursiva i amb l’article minúscula…). A més, l’article amb què concorden és el masculí, encara que el fenomen siga una tempesta o una borrasca. Per exemple:

  • Li donem la paraula per a defensar el text i l’esmena, tot recordant que Brad Pitt va fer molt per la vivenda en el sud, cas Katrina, en la zona de l’estat de Louisiana. (Veus) (DS 71, 30.11.2016)
  • La tempesta Gloria ha fet molt de mal en les costes mediterrànies. Malauradament, fenòmens com el Gloria seran molt comuns d’ara en avant.

Els fenòmens del Niño i la Niña

D’altra banda, el corrent denominat en castellà El Niño, i el refredament de les aigües superficials de l’oceà Pacífic anomenat en castellà La Niña —que sí que té denominació amb article en femení—, han rebut la denominació amb article inclòs, però el Termcat (després de consultar l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; 04.02.2020) dona la indicació següent:

La proposta és que en el cas del nom propi d’aquest fenomen meteorològic, malgrat que l’article forma part del nom propi, la pràctica habitual és escriure’l en minúscula per influència de la pronúncia, atès que, generalment, quan porta preposició al davant se sol pronunciar fent la contracció. A més a més, fins i tot es documenten casos, en què l’article ni tan sols no hi és, com ara en un dels exemples que trobem a l’Ésadir: «Es preveu un Niño més intens que altres anys».

En castellà, El Niño i La Niña

En canvi, en castellà s’haurien d’escriure amb l’article en majúscula (i redona): El Niño i La Niña, tal com indica la Fundéu («El Niño, escritura apropiada», 18.06.2014; consulta: 30.01.2020):

El nombre español de El Niño está fijado convencionalmente para su uso internacional, y a diferencia de otros fenómenos atmosféricos como los huracanes incluye el artículo, por lo que este se escribe con mayúscula y no se contrae con las preposiciones a y de; por otra parte, la palabra fenómeno se escribe en minúscula, pues no es parte de su denominación, sino que tiene función meramente descriptiva.


Enllaços sobre la qüestió:

 

pedregositat

Substantiu femení recollit en el Diccionari de ciències ambientals de Josep Ramon Aragó i Gassiot (Edicions 62, 2000):

En l’estudi de sòls, el percentatge en pes sec de sòlids retinguts en un sedàs de 2 mm de diàmetre.

Diu que en anglés seria stony rate (el Cercaterm proposa stoniness; i pierrosité o charge en francés) i en espanyol, pedregosidad.

El Cercaterm encara el té en fase de proposta en tres camps diferents (enginyeria forestal, paisatgisme i geologia). Només un té definició per ara (consulta: 09.08.2019)

pedregositat, n. f.
es pedregosidad, n. f.

<Jardineria. Paisatgisme>
Propietat del sòl determinada per la proporció relativa del volum de sòl ocupat per elements grollers, especialment pedres i blocs.

residus abandonats a la natura

En castellà s’està utilitzant, de manera informal i periodística, el terme basuraleza. La Fundéu (consulta: 21.06.2018) indica:

Algunas organizaciones ecologistas han acuñado el neologismo basuraleza, un acrónimo de basura y naturaleza, para referirse a los residuos generados por el ser humano abandonados en la naturaleza y que alteran los ecosistemas. La basuraleza sería así, el resultado del basureo.

De moment, davant possibles alternatives de to informal o periodístic (com ara: brutalesa, escombrialesa, runalesa, residualesa…), el Termcat fa la consideració següent:

Segons els especialistes consultats, la forma proposada en català per a basuraleza és residus abandonats a la natura, en referència al ‘Conjunt de residus generats per l’ésser humà que han quedat abandonats a la natura’. Així mateix, la forma proposada per a l’acció d’abandonar residus a la natura és abandonament de residus a la natura.

efecte de posador

Els ocells solen escampar les llavors que hi ha en els fruits que mengen. Eixa conseqüència de la seua activitat es pot denominar en català efecte de posador, segons indica el Cercaterm (resposta: 27.01.2017):

La forma proposada en català és efecte de posador, a partir de la forma posador: ‘Lloc on es posen els ocells’.

En castellà utilitzen l’expressió efecto percha (Conicet; consulta: 23.01.207):

El efecto percha se da cuando las aves consumen frutos en los parches de vegetación remanente o no quemada y defecan o regurgitan las semillas cuando se posan en ramas de árboles o arbustos muertos en pie de las áreas quemadas.

desembosc

  1. El camí o via per on es trauen (és a dir, es desembosquen) els productes de les explotacions forestals es denomina de desembosc. També es fa servir la forma d’extracció o de de treta. El terme camí de desemboscar és el que recomana el Termcat (informació d’Anna Asensio; consulta: 26.06.1998) com a equivalent de l’expressió castellana camino de desembosque. En castellà té el sinònim vía de saca.
  2. El Vocabulari forestal de l’iec (consulta: 23.01.2017) recull les opcions següents:

    desembosc m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    es desembosque m.
    fr débardage m., débusquement m.
    desemboscar v. tr. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    es desemboscar v. tr.
    fr débarder v. tr.
    desemboscar v. tr. CAÇA
    fr débusquer v. tr.


    sistema de desembosc c. nom. m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    Mitjançant camí, cable, etc.
    es vía de saca c. nom. f.
    camí de desemboscar c. nom. m. ELS CAMINS: GENERALITATS, TRAÇAT I PARTS
    Sin. compl.: camí de treta c. nom. m.
    es vía de saca c. nom. f.