CDP: subordinada substantiva d’infinitiu

Les oracions subordinades substantives d’infinitiu que fan de complement directe poden ser introduïdes en la majoria dels casos amb la preposició de. Reproduïm una llista de verbs (emparentats semànticament) com a referència aproximada: aconseguir, aconsellar, acordar, admetre, afirmar, ambicionar, assegurar, buscar, cercar, concedir, consentir, creure, decidir, deliberar, demanar, desaconsellar, desdenyar, desitjar, esperar, estudiar, evitar, exigir, impedir, imposar, intentar, interdir, jurar, justificar, lamentar, manar, negar, oferir, pensar, permetre, preferir, pretendre, procurar, prohibir, projectar, prometre, proposar, recomanar, reconéixer, recordar, refusar, resoldre, ser important, sol·licitar, suggerir, témer.

Exemples:

  • Li van aconsellar (d’)invertir en accions de l’Estat (gnv, 34.5.1.2)
  • Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla (gnv, 34.5.1.2)
  • Han aconseguit/acordat/resolt (de) refer els estatuts (giec, 26.5.1.b)
  • Els han aconsellat/consentit/demanat (de) fer-ho junts (giec, 26.5.1.b)
  • Finalment, han admès/assegurat (d’)haver-ho dit (giec, 26.5.1.b)
  • Ambiciona (de) ser nomenat conseller (giec, 26.5.1.b)
  • Cerqueu/Procureu (de) no enfrontar-vos-hi (giec, 26.5.1.b)
  • Espero (de) fotocopiar-ho tot (giec, 26.5.1.b)
  • Estudia (d’)eludir els impostos (giec, 26.5.1.b)
  • Li han exigit/ofert (de) llegir-lo tot (giec, 26.5.1.b)
  • Com justifiques (d’)haver començat tan tard? (giec, 26.5.1.b)
  • Nega (d’)haver-ho dit mai (giec, 26.5.1.b)
  • Preferiria (de) no haver-me’n de preocupar (giec, 26.5.1.b)
  • No pretenguis/projectis (de) fer-ho en tan poca estona (giec, 26.5.1.b)
  • Ha reconegut (d’)haver-hi estat altres vegades (giec, 26.5.1.b)
  • Temo (de) no arribar-hi a temps (giec, 26.5.1.b)

Hi ha alguns casos en què la preposició de és obligatòria. Es tracta dels verbs assajar, dir (‘proposar’), mirar (‘procurar’), veure (‘procurar’), pregar, provar.

Exemples:

  • Mira de dir-li-ho tranquil·lament (gnv, 34.5.1.2)
  • Em diuen d’anar-me’n (gnv, 34.5.1.2)
  • Assageu de recitar-ho amb més calma (giec, 26.5.1.b)
  • M’han dit d’anar-hi demà (giec, 26.5.1.b)
  • Mirava de no adormir-se (giec, 26.5.1.b)
  • Prega’ls de venir ben d’hora (giec, 26.5.1.b)
  • Heu de provar de fer-ho en una setmana (giec, 26.5.1.b)
  • Veges d’anar-hi ben d’hora (giec, 26.5.1.b)

Per contra, els verbs veure i sentir com a verbs de percepció —amb l’excepció que indiquem més avall—, o els verbs causatius fer i deixar, no han de dur preposició.

Exemples:

  • L’he vist treballar (giec, 26.5.1.b)
  • El sento plorar  (giec, 26.5.1.b)
  • M’han fet sortir (giec, 26.5.1.b)
  • No el deixaven jugar (giec, 26.5.1.b)

L’excepció —assenyalada també per mestil— es dona amb els verbs veure sentir (i amb el verb fer) i es produïx en alguns dialectes en casos que la giec qualifica d’estereotipats, casos en què és possible l’ús de la preposició a.

Exemples:

  • He sentit (a) dir que plourà (mestil, xxi.2.1.5)
  • Ja en sentirem (a) parlar, d’aquesta noia, ja! (mestil, xxi.2.1.5)
  • Mirant-li la cara, l’he vist (a) venir (mestil, xxi.2.1.5)
  • L’he vist (a) venir (giec, 26.5.1.b)
  • No n’ha sentit (a) parlar mai (giec, 26.5.1.b)
  • Ho havíeu sentit (a) dir? (giec, 26.5.1.b)
  • Li han fet (a) saber que no hi firmaran (giec, 26.5.1.b)

Finalment, la giec indica que és possible l’ús de la preposició de en algun cas «restringit» amb el verb saber, com ara en «encara no sap (de) llegir» (i és obligat en «saber de lletra»); i també el verb gosar* podria introduir l’infinitiu (per a formar la perífrasi) amb la preposició de: «no gosen (de) demanar-ho».

*La giec assenyala en este punt que els verbs modals poder, deure i soler es construïxen sense preposició de davant de l’infinitiu amb què formen les perífrasis. Per exemple: «Anna solia vindre amb el gosset».

CDP: l’un a l’altre

Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).

Exemples:

  • Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil, xxi.2.1.3)
  • Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil, xxi.2.1.3)
  • Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
  • Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
  • Es pentinen l’una a l’altra (gnv, 23.2.1)

CDP: interrogatives a qui

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per tal d’evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

Este cas té relació amb les oracions de relatiu (especificatives i explicatives) en què el relatiu qui pot fer tant de subjecte com de complement directe. Vegeu la fitxa «CDP: estructura relativa a qui».

CDP: paral·lelisme sintàctic

Un complement directe introduït per la preposició a obri la possibilitat d’estendre l’ús de la preposició a altres complements directes construïts en paral·lel (com ara en oracions coordinades o comparatives). Es manté aixina una simetria estructural que evita confusions.

Exemples:

  • T’han convidat a tu i (als/els) teus fills (giec, 19.3.2.5)
  • Us he vist a tu i (al/el teu) pare (mestil, xxi.2.1.1)
  • Com  vam sentir de no poder tenir al costat nostre a vós i (al/el) pobre Riba (mestil, xxi.2.1.1)
  • No cal dir-vos quin va ésser el meu astorament quan vaig assabentar-me dels nomenaments d’en Sagarra i de l’Aramon, fets sense consultar-nos prèviament (a) en Nicolau i a mi. (mestil, xxi.2.1.1)
  • Encara vendrà temps que vós lo plorareu, a ell e als seus (Tirant lo Blanch, cap. ccliii)
  • Tenia intenció de deixar-nos enrere, tant a mi com (a) en Marcel com (a) la Clàudia (giec, 19.3.2.5)
  • A tu t’estima tant com (al/el) seu fill (giec, 19.3.2.5)

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per a evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

CDP: estructura relativa a qui

El complement directe du la preposició a en el cas de les oracions (clivellades [mestil] o pseudoclivellades [giec]; veg. En Altres Paraules de Neus Nogué Serrano; consulta: 31.05.2019) en què el complement directe (humà) encapçala la construcció amb el relatiu qui i la tanca amb el referent del relatiu (que també és complement directe).

Exemples:

  • És obvi que a qui es tracta de frenar no és a Le Pen sinó als votants de Le Pen (mestil, xxi.2.1.7)
  • A qui ha afectat la manca de recursos ha estat al cinema (giec, 19.3.2.5)

Tal com hem vist en la fitxa «cdp: paral·lelisme sintàctic» (veg.), el respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició a en preguntes i respostes davant del relatiu qui en funció de complement directe.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

CDP: amb complement predicatiu de verbs d’opinió

En una nota final del punt 19.3.2.6, la giec preveu la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe que coincidix amb els complements predicatius de verbs d’opinió o judici (considerar, imaginar-se, suposar…).

Exemple:

  • Consideraven les úniques culpables de les desavinences familiars (a) les teves germanes (giec, 19.3.2.6.nota)

Jordi Ginebra (ginebra2017) precisa que el complement directe ha d’anar darrere del complement predicatiu, però no he vist que l’institut haja establit eixa restricció sintàctica.

CDP: posposat al complement de règim

La giec (19.3.2.4.d) assenyala la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe animat quan apareix posposat a un complement de règim verbal.

Exemples:

  • No va poder convéncer d’estudiar literatura medieval (a) les filles. (giec, 19.3.2.4.d)
  • He convidat a passar un cap de setmana en un hotel de muntanya (a) la teva germana. (giec, 19.3.2.4.d)

Es tracta d’una variació del tema de la reordenació dels elements de l’oració. En la posició més general, amb el complement directe a continuació del verb, no apareixeria la preposició.


Com a nota al marge, la giec indica en este punt que no s’introduïx amb cap preposició el complement directe («animat») posposat al complement indirecte.

Exemple:

  • Va consagrar a Vesta, deessa de la llar, la seva primogènita. (giec, 19.3.2.4.d)

CDP: complement directe preverbal

En oracions marcades estilísticament per la reordenació dels constituents, mentres el subjecte apareix en posició postverbal, la preposició a introduïx el complement directe que apareix en posició preverbal.

Exemples:

  • A la salutació inicial sempre seguien unes paraules en record dels absents. (giec, 19.3.2.4.c)
  • A la salutació inicial van seguir unes paraules d’encoratjament. (ginebra2017)
  • A l’apatia habitual vencé l’esperança del triomf. (giec, 19.3.2.4.c)

No he localitzat cap comentari sobre este cas ni en el mestil (en paper) ni en la gnv.

CDP: comparatives amb verb elidit

Tal com indica el mestil (xxi.2.1.4), convé marcar el segon terme d’una comparació (sense verb explícit) amb la preposició a per a marcar que es tracta del complement directe, si és el cas; si no el marquem, es pot entendre que es tracta del subjecte:

Exemples distintius:

  • La Madonna et vigila com el seu pare / La Madonna et vigila com al seu pare (mestil, xxi.2.1.4)
  • El plorava com una germana el seu germà mort / El plorava com una germana al seu germà mort (giec, 19.3.2.6)
  • Això afecta el país més que no pas la vostra família / Això afecta el país més que no pas a la vostra família (giec, 19.3.2.6)
  • L’estimava igual que un fill / L’estimava igual que a un fill (giec, 19.3.2.6)
  • Els fills havien vist els pares, però els pares els fill no / Els fills havien vist els pares, però els pares als fills no (giec, 19.3.2.6)
  • Hem vist com perseguia un policia un lladre / Hem vist com perseguia un policia a un lladre (gnv, 32.2.1.b)

Podem considerar este cas com una especialitat del cas «cd postverbal contingu al subjecte» (veg. la fitxa corresponent), en què es produïx una possible ambigüitat entre subjecte i complement directe.

CDP: a + qui, quin, quants

Els complements directes interrogatius i exclamatius animats formats amb qui, quin i quants poden anar introduïts per la preposició a per tal d’evitar possibles ambiguïtats (confusió amb el subjecte).

Exemples:

  • (A) qui ha vist la Maria? (mestil, xxi.2.1.6)
  • (A) qui estima la mare? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) qui heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quin jugador triarà en Miquel? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quins jugadors heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes creus que sorprendrà aquesta proposta? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes persones atenen diàriament, en aquest servei? (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mireu (a) qui fotografia Cristina (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanyen aquests músics (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanya aquest pianista (giec, 19.3.2.3.a)