Das Boot ist voll

Expressió en alemany que comenta Javier Valenzuela en «El oro nazi pasa factura a Suiza» (El País, 04.10.1996):

Y en plena II Guerra Mundial, y en aplicación del principio la barca está llena (Das boot [sic] ist voll), formulado el 30 de agosto de 1942 en Zurich por Eduard Von Steiger, jefe del departamento de Justicia y Policía, se cerraron las fronteras a los refugiados de todos los países europeos ocupados por el III Reich.

L’expressió va ser represa en 1967 per Alfred A. Häsler per a titular un estudi sobre l’actuació dels governants de Suïssa durant la segona guerra mundial: Das Boot ist voll: die Schweiz und die Flüchtlinge 1933-1945.

raïm

  1. Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
  2. Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm en valencià. Les formes en altres llengües apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.
  3. Llista de varietats de raïm
    – aledo
    – aligote
    aramon
    bonicària
    – borba
    botallol
    boval ([es] bobal)
    cabernet
    cabernet franc
    – cabernet sauvignon
    callet
    carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde)
    – chardonnay
    corint
    cruixent, cruixet, crusilló
    directe
    – doradilla
    embolicaire
    encarnat
    fogoneu, fogonet, fogonetxo
    forcallada
    – gamay noir
    garnatxa ([es] garnacha)
    garró
    gateta
    gatxeta
    – gewürztraminer
    giró ([es] airén, lairén; [fr] gironet)
    – gouais blanc ([de] heunisch)
    – graciano
    grumet
    – gual
    – hondarrabi beltza
    – hondarrabi zuri
    ideal (o itàlia)
    macabeu
    malvasia
    mamella
    mandó ([es] mandón)
    manxega
    – marmajuelo
    marsalí, arsalí
    marseguera, messeguera, escanyavells, escanyavella, escanyavelles
    – mencía
    merlot
    mondragon
    monestrell
    moscatell
    muscat d’Alexandria
    negrella
    palop
    pàmpol talladet
    parellada
    parrell
    parrús
    – pedrojiménez
    pelleret
    picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul)
    – pinot noir
    planta
    planta-roig
    plantamula, planta-mula, planta de Mula
    raïm de soca
    raïm del gustet
    regina
    – riesling
    – shanz
    sinsó, samsó
    sirà ([en] syrah, shiraz)
    sumoll
    – sylvaner
    tintorera
    – traminer
    trepadell, trepat
    trobat
    ull
    ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas)
    valencí
    verdiell
    – verijadiego
    viura
    xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà
  4. Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
    • Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny.
    • Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms : l’ampelonímia catalana [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec» (iec)
    • Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [En línia]
  5. A banda, la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).

gallampí

Cucanya-Goya
La cucanya de Francisco de Goya y Lucientes

Substantiu masculí que apareix en expressions populars (de l’Horta) com ara «ser més alt que un gallampí» o altres semblants. Algú em va explicar (abans del 2001) que la paraula designava algun personatge d’eixos de les festes que porten xanques, però posteriorment localitze una documentació més fiable que es referix a un altre element. Per exemple, segons Josep Antich i Brocal, cronista de Silla, «Cròniques del passat» (llibre de festes de Silla, agost del 2007; consulta: 28.03.2019):

Després de la cursa vindrà el «gallampí», un tronc clavat verticalment al terra i untat de greix, que feia les delícies dels joves en voler capturar un pollastre viu que prèviament havien nugat a l’extrem… i que mai ningú podia despenjar, ja que a mitjan trajecte s’escorrien cap avall provocant les rialles dels amics.

Per tant, és un sinònim de cucanya (vegeu també la Viquipèdia; consulta: 28.03.2019).

eclissa

Podíem localitzar esta paraula en Terminologia ferroviària: material rodant (1993):

eclissa (dferro) f / es brida de unión de carril; eclisa / fr éclisse / en fishplate
Peça de ferro que serveix per a unir dos carrils successius d’una via. / sin. comp. brida de carril.

Posteriorment ha segut incorporat en els diccionaris, com ara:

(dnv; consulta: 28.01.2019) 1. f. FERROC. Peça de ferro utilitzada per a unir dos carrils successius de la via i donar-li continuïtat.
2. f. CONSTR. Argolla 3.

coresponsabilitat

  1. Terme que apareix en l’entrada co- com a exemple, però que no té entrada en el gdlc (encara que sí que apareix usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que l’arreplega tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se. Cal indicar que Josep Ruaix i Vinyet proposa («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):

    Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).

  2. El Cercaterm va respondre fa un temps (desembre 2002):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.

  3. Posteriorment (juny del 2018; ) l’avl va acceptar temporalment les formes amb r i amb rr en determinats casos (decisió que ha aplicat en el dnv; consulta: 14.01.2018):

    També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi. […]

    En tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

  4. En castellà, corresponsabilidad en el drae01.

llanfarnada

El 26 d’octubre del 1997 mon tio Agustí em va parlar d’alguna peça de roba que tenia una «llanfarnada». En aquell temps encara teníem la tintoreria oberta i eixa paraula era habitual. El significat de la paraula apareix en el diva (consulta: 10.08.2018) i, de manera més precisa seguint la definició de reig, en el dnv (s. v. llamparnada; consulta: 10.08.2018):

f. Taca gran de matèria greixosa o apegalosa, especialment quan és de forma allargada.

També recull l’entrada el dcvb (amb poc de detall). colomina (1991) recollia ja les formes llacada i llanfarnada, i altres variants:

llanfarnada ‘taca gran, de matèria apegalosa’ (la Nucia, Altea, l’Alfàs, Benidorm, Btell). A Alcoi llamparnada id.; i al Pallars lliparnós ‘llepissós, viscós’ (bdc xxiii, 296). Cf. Escrig llangadada o llangardada ‘chafarrinada, mancha que desluce una cosa’ i Dllomb llagastrada ‘lo mismo que ganyada‘ (aquest darrer mot deu ser viu encara en el val. central, car el trobe en VRamon, Caixa marav, 9, 85). Vg. Dcor s. v. llefre.

A més, en la llista Migjorn (10.08.2018), Joan-Carles Martí (Elx) encara afig la forma llamangada.

Tal com indica Colomina, trobem en l’entrada llefre ‘brut’, ‘golut’ del diccionari de Coromines (declc), algunes dades interessants, com ara:

DCOROM-llefre
Coromines: relació de llefre, llefrenar i variants.

incentivar

Segons una versió anterior del diec:

v. tr. Donar incentius (a algú o alguna cosa), impulsar, estimular.

Actualment (diec; consulta: 30.05.2018):

v. tr. Donar incentius (a algú o alguna cosa), estimular. S’ha d’incentivar la producció. Cal que les autoritats incentivin l’extensió de l’ús social del català.

El gdlc (consulta: 30.05.2018) continua admetent impulsar en la definició:

v. tr. Donar incentius (a algú o alguna cosa); impulsar, estimular. Incentivar la compra d’automòbils amb descomptes especials. Incentivar l’estudi d’idiomes estrangers.

A més, el gdlc (consulta: 30.05.2018) dóna entrada al substantiu derivat, que el dnv també recull:

incentivació f. Acció o efecte d’incentivar.

En este sentit, sembla que el diec només preveu la possibilitat que el fet d’incentivar provoquen un incitament, que definix, d’una banda, com a ‘acció d’incitar’; i, d’una altra banda, amb una remissió a incentiu.

Els diccionaris habituals no han donat encara entrada a l’adjectiu incentivador -ra, que és un derivat ben format i que és prou usual (veg. la mateixa gec).

hashing

  1. La gec (consulta: 25.11.2001; 09.02.2018) proposa aleatorització com a equivalent de hashing. El Termcat, però, no ha adoptat de moment esta alternativa; de fet, sembla que ha optat per altres possibilitats per a adaptar, en el camp de la informàtica, l’anglès hash (veg. la fitxa hashejar*).
  2. En castellà correspondria a cálculo de clave (dtii/1997) o direccionamiento calculado (cea/1994). Segons cea, el terme aleatorización, que també s’havia proposat en castellà, era inadequat.

assaig i error

  1. L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):

    L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.

    Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):

    m psic
    Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
    És la base de l’aprenentatge instrumental.

    Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:

    ca aprenentatge per assaig i error, n m
    es aprendizaje por ensayo y error
    fr apprentissage par essais et erreurs
    en trial and error learning

    Educació > Didàctica > Aprenentatge

    Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

    En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).