Sigla de: programa d’adequació de consultoris, iniciativa de la Generalitat valenciana (1996)
Sigla de: política agrícola comuna, iniciativa relativa a la política agrària de la Unió Europea.
Sigla de: punt d’atenció continuada.
L’abreviació n. s. m. n. apareixia en les taules que representaven coordenades en alguns documents que portaven a corregir i traduir al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (dogv) a mitjan dècada dels anys noranta del segle passat. No sé què volia dir ni l’he tornada a trobar posteriorment.
Tal com comenta Àngels Estévez (22.01.2021), és possible que fora una confusió amb «m. s. n. m.» ‘metres sobre el nivell del mar’. Qui escrivia el document no sabia què volia dir l’abreviació. En algun moment es degueren confondre les lletres i la rutina administrativa va fer la resta.
Sigla de: trans-exclusionary radical feminist (o trans-exclusionary radical feminism), terme anglés que denomina el feminisme radical transexcloent.
El terme anglés trans-exclusionary (també escrit trans exclusionary) apareix adaptat de diverses maneres (transexcloent, trans excloent i trans-excloent). La forma més simple i que seguix el model de transfòbia és transexcloent —forma que el Termcat confirma (resposta a la consulta: 21.07.2020):
La forma adequada és, efectivament, transexcloent: feminisme radical transexcloent.
Ací he hagut de lluitar amb apel·latius que han resultat ésser uns mossarabismes-fantasmes. Quan veig que l’aplicació d’aquest boirós origen s’estén a d’altres mots com almorzar, artimó, catxirulo, coixo, colomello, corbo, cuquello, fondo, mosseguillo, orxata, sapo, trepitjar, vado, xerna, xiquet i tota una rècula més, tinc la sensació anguniosa que l’arbitrarietat s’ha erigit en regla suprema. Com a noms comuns de la llengua prenc el risc d’afirmar que a casa nostra de mossarabismes no n’hi deu haver gaires, si tant és que en queda cap; i, si n’hi ha, no són certament els mots que en determinades obres en duen la còmoda marca. Totes aquestes tirallongues amb què se’ns obsequia són forasterismes, en la majora part dels casos aragonesismes o castellanismes.
En el mateix article, Germà Colón aclarix els aragonesismes corder i borrego i el gal·licisme roder.
Es absolutamente inadmisible la teoría de Peñarroja (1990) de que el valenciano haya heredado características lingüísticas procedentes del mozárabe valenciano. Cuando se reconquista Valencia ya no quedaban mozárabes desde hacía mucho tiempo —los últimos se fueron con doña Jimena cuando esta abandonó Valencia—. «Cuando Valencia cayó de nuevo en poder de los moros en 1102, los mozárabes de levante se refugiaron en Toledo y después una parte de ellos continuaron hasta Salamanca» (Gonzálvez 1998: 78).
a) No totes les paraules llatines o romàniques que presenta la llengua àrab medieval, ni el dialecte hispanoàrab tenen el seu origen en el baix llatí d’Hispània, ni en la llengua romànica d’al-Andalus, anomenada —pense, inadequadament— mossàrab. […] Per això seria preferible anomenar els «mossarabismes» de l’hispanoàrab llatinismes si no reflecteixen evolució romànica, i parlar de romancismes —amb el seu cognom— si han fet aquesta evolució. I quan es transformen en manlleus de les llengües romàniques, seran arabismes si són mots que han estat fonologitzats per l’àrab.
b) Hi ha paraules d’origen llatí —que apareixen usades en el català i són considerades mossarabismes— que s’haurien d’anomenar com els ovnis, és a dir, llatinismes d’origen no identificat, ja que són simplement això: paraules d’origen llatí que no estan documentades, però que resulta còmode incloure en la llengua romànica d’al-Andalus, el mossàrab, de la qual, per cert, tenim ben poques notícies. Personalment, si aquestes paraules no tenen l’empremta fonològica i/o morfològica àrab i són tardanes, m’inclinaria per negar de forma absoluta la seua consideració com a mossarabismes o romancismes d’al-Andalus. […]
mossarabisme
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apel·latius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo ‘brossat’, càrritx ‘senill’, carxata ‘llindar’, clotxa ‘clotet’, clotxina ‘copinya’, colombaire ‘colomista’, corbo ‘cistell’, cuquello ‘cucut’, fardatxo ‘llangardaix’, foia ‘clotada’, fondello ‘entrecuix’, fondó ‘comellar’, gaiata ‘crossa’, gamba ‘cama’, gambaire ‘vagabund’, muceg[u]ello ‘ratapinyada’, mundar ‘esporgar’, orandella ‘oreneta’, orxata ‘beguda d’ordi’, pando ‘camatort’, pleita ‘llata’, regomello ‘recel’, sarnatxo ‘senalla’, tàpera ‘caparra’, tomello ‘farigola’, tormo ‘roc’, torondo ‘bony’, totxa ‘mata d’espart’, xerna ‘nero’, xicon ‘noi’, etc.
I, fora d’eixa entrada, encara afigen uns quants «ovni» més: albellatge, amo,1 bagra, barjola, bolenga, bogo, bòtil, cutimanya, gambuix, gaiato,1 gibrell, manxol -la, mitan, plàtera, panotxa, seitó, tormo, rèvola, sòtil, tronxo,1 estormia, tapissot, trill, xirivia, xitxarel·lo…
habitatge m. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. El problema de l’habitatge.
vivenda f. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. Una vivenda unifamiliar.
En canvi, sí que remet d’habitança (consulta: 08.07.2019) als dos anteriors:
habitança f. Habitatge, vivenda.
De moment, ni el diec ni el Termcat ni el gdlc inclouen la paraula vivenda. Fins no fa tants anys —de tots els segles que hi ha qui parla en català— este substantiu (adoptat del castellà vivienda) no apareixia en les obres de referència. Ara ja ha està inclòs en el dnv i en el gd62:
(gd62) vivenda f (cast vivienda) Habitatge.
A banda d’això, el diccionari de català que posava a disposició de tots en internet el diari Avui (consulta: 08.07.2009) tractava el mot com a adjectiu i li donava l’accepció següent:
adj. 1. Que té vida o moviment.
No sé on es documentava eixa accepció i no sé si devia ser una errada, un femení (erroni, per viventa) de l’adjectiu vivent.
En els anys 30 alguns començaren a usar a Bna. la forma adaptada i potser caldrà resignar-s’hi, encara que hauria valgut més insistir en habitatge, i encara millor generalitzar el terme valencià, habitança, en la forma que raono i documento en LleuresC, 36-37.
Abreviatures | Sigles | Símbols | |
---|---|---|---|
habitant: | h. | ||
habitatge de protecció oficial: | HPO | ||
hafni: | Hf | ||
hectàrea: | ha | ||
hecto-: | h | ||
hectolitre: | hl | ||
hectòmetre: | hm | ||
heli: | He | ||
helió: | h | ||
henry: | H | ||
hertz: | Hz | ||
hidrogen: | H | ||
holmi: | Ho | ||
Honorable Senyor: | H. Sr., Hble. Sr. | ||
Honorable Senyora: | H. Sra., Hble. Sra. | ||
hora: | h | ||
hospital: | hosp. | ||
hotel: | H | ||
hassi: | Hs |