Els diccionaris han anat variant la forma considerara preferent per a denominar esta classe de via pecuària: assagador i assegador.
La versió actual de la preferència entre assagador i assegador és:
| assagador | assagador (o assegador) | assegador |
|---|---|---|
| [versions antigues d’alguns diccionaris], dgfpastor | dcvb, dval, dnv |
diec, gdlc, gd62, salt |
La forma més abundant: assagador
Localitzem de manera més abundant la forma assagador com a nom propi en toponímia:
camí de l’Assagador (Alginet)
camí Assagador (Tavernes de la Valldigna)
camí Assagador de la Tancada (Gandia)
bassa de l’Assagador (la Salzadella)
[però camí de l’Assegador a Xaló]
Tant en l’ús com a nom propi i en l’ús com a genèric, la forma més abundant en el repertori valencià és assagador:
assegador de la Ratlla (Almassora)
assegador de la Cova Roja (Benassal)
asssegador de la Barraca (Carcaixent)
assegador de la Llonganissa (Xàtiva)
assagador de la Paridera (Benifaió)
assagador de la Canyadeta (Canals)
assagador del Clot de Segarra (Oliva)
assagador Real (la Salzadella)
assagador de la Foia del Molí (Suera)
assagador de la Cuta (Vilallonga)[Font: Toponímia dels pobles valencians (avl)]
El dcvb remet d’assegador a assagador i dona les pronúncies i localitzacions següents:
Fon.: asaɣaðó (Calasseit, Morella); asaɣaðóɾ (Castelló, València); asaɣaóɾ (València); aseɣaðó (Benassal).
Eixa indicació del dcvb no coincidix amb el que indica el dcorom (veg. més avall). L’aldc oferix un panorama extens per a diverses denominacions dels camins ramaders. Quant al País Valencià, podem detallar més el panorama oferit les dades de l’atles.
Colomina recull la forma assegador:
assegador (Alt, Tarb, la Vila, Brm). RLlorens defineix així l’assega(d)or:“camí per al pas de ramat; solia usar terrenys o llocs de planíssia, com ara barrancs o secans; generalment no era terra de ningú”. Apareix com a introductor de nombrosos NLL a Callosa, Benidorm, etc.
El dcorom fa les reflexions següents (en resum):
Assagador o més aviat assegador ‘camí tradicional de bestiar’ ha estat sovint interpretat com un derivat de saga, potser amb raó, però almenys és cosa ben dubtosa. […]
A la Vall de Gallinera pujàrem llarga estona per un asẹgaór que era empedrat, com si fos una antiga calçada romana o visigòtica. […]
S’observa que uns diuen assagador i altre assegador. J. G. M. escrivia el 1956: «als afores de Val., a Gandia etc. assagador; molts, però, en diuen assegador: Maestrat, Llíria, Carlet»; el 1960 rectifica una mica: «vulgarment solen dir més assegaor». […]
En efecte això és el que he pogut comprovar, i en una proporció considerable: amb a a 19 poblacions, a 2 ho vaig sentir de totes dues formes, i en 63 només amb e. […]
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Resulta decebedor, si més no, que el mateix visor de vies pecuàries de la Generalitat (https://visor.gva.es/visor/), fixe els noms de les nostres vies pecuàries només en castellà, amb els termes genèrics (cordel, azagador, cañada, vereda…) i també amb els noms propis (cañada real de Zaragoza, cordel del Palmeral y el bobalar, vereda del camino viejo de Castellón). És indignant i hauríem de fer alguna cosa. Potser des de l’AVL.
T’agraïxc el comentari, Joan.
En el visor que utilitzes també he trobat toponímia en valencià (cordell de la Calderona, a Museros; canyada Real d’Aragó, a Montserrat…). Tot deu ser millorable. Per altra part, jo solc utilitzar el Nomenclàtor Toponímic Valencià (https://geontv.gva.es/?locale=ca) que hauria de contindre la toponímia fixada per l’acadèmia.
Perdoneu que arribe un any tard. El que comentava Joan Andreu sobre les vies pecuàries és que en el visor de l’ICV hi ha una capa que destaca totes les vies pcuàries que els enginyers forestals de la GVA van catalogar en els anys 80 i 90, més o menys. Com era d’esperar, les denominacions que van recollir les van escriure en castellà en els seus plànols. M’imagine que estes denominacions mai han estat revisades per l’AVL (probablement, molts enquestadors sí que les utilitzen quan van a algun poble). Per tant, la capa de l’ICV que activem per a veure les vies pecuàries que van recollir els enginyers forestals estan totes en castellà. Per sort, en el Nomenclàtor Toponímic Valencià sí que estan recollides algunes d’estes vies pecuàries amb el seu nom en valencià (com no podia ser d’una altra manera).
Enhorabona i gràcies pel que publiques en aquesta web, Miquel.
T’agraïxc l’aclariment, Jordi.
El visor conté molta informació i és complex de consultar.
Pel que dius, és una llàstima que no hagen revisat i completat encara la informació tenint en compte sistemàticament el valencià. És un dels dèficits habituals de la nostra administració.
Certament, jo també solc utilitzar normalment el nomenclàtor.
Moltes gràcies.