de tarús

El diccionari de l’avl conté la locució a tarús ‘a orri, a granel’, però no ha inclòs encara de tarús, que apareix en El parlar de la Safor (ginermonfort2016):

de tarús (Tav, Bfró, Si, Barx, Raf, Pra, Ador, Almi, Vi) Amb inclinació.

L’extensió de l’ús per la Safor és important, i la documentació també és significativa:

  • Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni i Verger (2002; p. 37): «una foto que està de tarús».
  • Estudio sobre las condiciones de trabajo y las relaciones sociales en el oficio de yesero de Guillermo Mora-Gil Casado (2011): «y está uno así, el otro se va un dedo, el otro está inclinado,
    de tarús».
  • «Odie alguns espills» de Lluís Vicent Banyuls Ferrando (2021): «com el raig de sol que entra / de tarús a la cambra al matí».

ditxós ditxosa

L’adjectiu ditxós ditxosa no apareix encara en els diccionaris generals, tot i que sí que apareix en el dcvb , que arreplega l’accepció inicial provinent del castellà dichoso -sa ‘feliç’, accepció que actualment ha caigut en desús; es maté més viva en valencià-català des de mitjan segle xix l’accepció irònica referida a una cosa molesta o insistent:

  • Liceistas y cruzados de Serafí Pitarra i Enric Carreras (1865): «¡No puch pensá ‘l que hi veurán! ¡Ditxós Liceo!».
  • La fabricanta de Dolors Monserdà (1904): «i lo que ara hem de fer és veure si es troba al teu ditxós germà».
  • Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni i Verger (2002): «Per cert, li hauré de dir que duga a apanyar el ditxós rellotge eixe».
  • «El català, allò que no sona», Laura Serra (Ara, 29.10.2022): «Passem pel basar xinès a comprar el ditxós vestit de castanyers».

 

de rapafuig

  1. Anant espai i amb calma, és a dir, contràriament al que significa esta locució, vaig localitzar (15.10.2009; 14.02.2022) unes quantes formes diferents d’escriure-la:

    (Salt 2.0) d’arrapafuig
    (gd62) d’arrapa-fuig
    (gdlc) d’arrapa-i-fuig
    (DVoramar) d’arrapa i fuig
    (FPastor i dcvb) de rapafuig
    (dnv) de rapa-fuig

  2. El company Cèsar Mateu (19.10.2009) localita la variant «d’arrapa i fuig» en el dcvb (s. v. fugir). A més, m’indica la forma «de rampa i fuig», que diu que s’usa aixina a Castelló de la Plana. També eixa és la forma de Borriana, segons Josep Palomero («Vint anys de “Pequeña historia de pequeñas cosas”», Buris-ana, 193, 2004: [pdf])

decaer

En castellà, este verb té dos accepcions, seguint el drae:

decaer
1.
intr. Dicho de una persona o de una cosa: Ir a menos, perder alguna parte de las condiciones o propiedades que constituían su fuerza, bondad, importancia o valor.
2. intr. Mar. Dicho de una embarcación: Separarse del rumbo que pretende seguir, arrastrada por la marejada, el viento o la corriente.

En el diccionari seco podem trobar un exemple d’ús del verb:

1 Verbo irregular. Se conjuga como caer.
2 Construcción: decaer DE su antiguo esplendor.

Segons el diccionari moliner:

(«de; en»). «*Debilitarse. Declinar». Perder fuerza o intensidad una cosa o una cualidad: ‘La fiebre ha empezado a decaer. Su ánimo no decae a pesar de tantas penalidades. Su inteligencia no decayó ni en la vejez’. ◉ *Perder una persona ánimo, fuerzas, energía, importancia u otras cualidades estimables: ‘Ha decaído mucho: no es ya el hombre brillante que era’. (Generalmente, se expresa con «en» la cualidad en que se advierte la decadencia: ‘Ha decaído en belleza’. También puede expresarse con «de» la situación anterior: ‘Decayó de su poderío’.)

Segons indica la Fundéu, el dea conté una altra accepció:

El Diccionario del español actual incluye la acepción ‘quedar sin efecto’ como propia del ámbito jurídico […].

Esta accepció permet que el sentit de canvi gradual del verb es convertixca en immediat i absolut.

Equivalències de decaer i usos en valencià en l’àmbit del dret

En valencià, hi ha diverses equivalències possibles . Podem seguir la revista LliÚs (núm. 12, 1998):

  • Si el subjecte són les persones, cal dir que perden els drets.
  • Si el subjecte són els drets, caduquen o prescriuen, segons el cas. (Per tant, el decaimiento serà o bé caducitat o bé prescripció).

Amb un poc més detall, podem trobar en Criteris per a la traducció de textos normatius del castellà al català (Generalitat de Catalunya, 2010):

decaer v intrcaducar v intr
Un dret, finalitzar o extingir-se pel transcurs d’un termini predeterminat per la llei o la convenció vàlidament establerta entre particulars.
es: El derecho de tanteo decae por el transcurso del plazo establecido.
ca: El dret de tempteig caduca pel transcurs del termini establert.

 Nota.  Hem vist més amunt que, segons el cas, el verb en valencià ha de ser prescriure.

decaer en su derecho v intrperdre el (seu) dret [o perdre els (seus) drets] v tr
Una persona, trobar-se que ha perdut un dret perquè no ha complert algun requisit, perquè ha transcorregut el termini per executar-lo o perquè executant-lo ja ha rebut el que li pertocava.
es: La persona que no comparezca decaerá en sus derechos de admisión.
ca: La persona que no comparegui perdrà el dret d’admissió.

El verb decaure en l’àmbit del dret

El verb decaure té també algun ús en l’àmbit del dret (especialment, en dret parlamentari), tal com podem trobar en la xarxa, amb accepcions diferents, mirant el Diccionari jurídic de l’iec i el Termcat:

(iec) decaure1 v. intr.
Perdre la vigència o el vigor legals.
Ex.: Al final de la legislatura decauen totes les tramitacions.

(iec) decaure2 v. intr.
Ometre el tractament d’un punt de l’ordre del dia perquè no escau de fer-ho.
Ex.: La sol·licitud de compareixença no té sentit perquè la compareixença ja s’ha dut a terme; per tant, aquest punt decau.

(iec) decaure3 v. intr.
En un òrgan col·legiat, no caldre debatre un text perquè va associat o depèn d’un altre que ha estat retirat o rebutjat.
Ex.: Com que el projecte de llei es va retirar, l’esmena que s’hi havia presentat va decaure.

(Termcat) decaure v. intr.
es decaer v. intr.
fr devenir caduc v. intr.
en to fall v. intr.
Tancar-se, una tramitació parlamentària, per caducitat o perquè no s’ha defensat la iniciativa parlamentària.
Nota. El verb decaure s’usa en el context parlamentari referit a tramitacions parlamentàries. No és adequat utilitzar-lo referit a un dret o un recurs, amb el sentit de ‘prescriure’.

 

derelicte

Feia temps que mirava d’esbrinar si hi havia cap terme més concret que restes o despulles (que eren les opcions del decascat, edició del 1989) per a les dos primeres accepcions del castellà (drae, 2001; 2021) pecio:

1. m. Pedazo o fragmento de la nave que ha naufragado.
2. m. Porción de lo que ella contiene.

Al juliol del 2009 vaig trobar en el Diccionari d’història de Catalunya (Edicions 62, 1999) els termes peci i derelicte (veg. gdlc). Bé, després de la sorpresa inicial amb el peci, no el documente en cap obra de referència i supose que deu ser un intent d’adaptació del pecio castellà. A banda d’eixa errada, trobe que el Termcat confirma l’altra opció (també el diec):

ca derelictem
es pecio
en shipwreck
en wreck
Conjunt de restes d’una embarcació enfonsada.

En francés eixe concepte es denomina épave (atilf):

1. En partic. a) Domaine mar. Débris de navire, de cargaison, objet quelconque abandonné à la mer, coulé au fond, flottant ou rejeté sur le rivage (souvent à la suite d’un naufrage). Un lot d’épaves. Il y a quelque chose. On dirait une épave à demi enfoncée dans le sable. —Ah! s’écria Pencroff, je vois ce que c’est! —Quoi donc? demanda Nab. —Des barils, des barils, qui peuvent être pleins! répondit le marin (verneÎle myst., 1874, p. 221). L’épave d’un navire démâté qui flotte au gré des courants (claudelSoulier, 1929, 1re journée, I, p. 652) :

  • 1. Cette semaine-là, qui fut brumeuse, une grosse barque de Nantes se perdit sur un écueil de la chaussée de Sein. Des épaves arrivèrent à la côte : des rames, des morceaux de coque, un canot en bon état, des tonneaux d’eau potable, un baril de vin rouge, et trois cadavres… quéffélecUn Recteur de l’Île de Sein, 1944, p. 25.

I en italià es diu relitto (segons De Mauro):

4. s. m. co ciò che resta di una nave naufragata o di un aereo precipitato: avvistare un r., denunciare alla capitaneria il ritrovamento di un r. | qualsiasi oggetto che si trovi in mare alla deriva, sul fondo o sulla costa: un r. si è incagliato tra gli scogli.

«De la granja a la taula»

Este lema ha donat nom a una estratègia de política alimentària de la Unió Europea. El lema de la denominació s’ha adaptat maneres diferents en altres idiomes:

de Vom Hof auf den Tisch
en From farm to fork
es De la granja a la mesa
fr De la grange à la table
it Dal produttore al consumatore
nl Vom Hof auf den Tisch
pt Do prado ao prato

El web de la Comissió Europea   conté més dades sobre esta estratègia.

d’immediat

daux (1996) i dddc (2000) indiquen que esta locució és incorrecta utilitzada amb valor adverbial en lloc d’immediatament o tot seguit. Es tracta d’un calc de la locució castellana de inmediato que ja va ser rebutjat per Albert Jané (05.06.1980; consulta: 08.03.2021). A pesar de la proscripció normativa, va fent fortuna:

  • Pedagogues i associats dedicats a l’educació: Adquiriu d’immediat aquest instrument científic I professional necessari.
    (Societat Catalana de Pedagogia-iec; Consulta: 08.03.2021)
  • Quasi d’immediat se sent una mena de zum-zum insistent, molt molest.
    (Rodolf Sirera, Indian summer, 1989; consulta: 08.03.2021)
  • El blaverisme sociològic s’infiltrà d’immediat en les xarxes de sociabilitat més eficaces a la ciutat de València.
    (Miquel Nicolàs Amorós, «De la identitat del poder al poder de la identitat: algunes consideracions sobre la situació de la llengua catalana al País Valencià», Revista Catalana de Sociologia, núm. 20, 2004; consulta: 08.03.2021)

En canvi, l’aplec és correcte quan es tracta de l’adjectiu immediat precedit de la preposició de, com ara en este cas:

Monzó se centra en un altre àmbit, que potser es podria qualificar de molt més domèstic pel que té d’immediat i d’estar a l’abast de la gent. (Ponç Puigdevall, El Punt)

defalliment

  1. Especialment en l’àmbit del ciclisme, en un registre formal, defalliment es referix a la situació en què l’esportista perd de colp les forces per a continuar avant en la bicicleta. Segons el Termcat (consulta: 16.02.2021):

    ca defalliment, n m
    ca baixada, n f sin. compl.
    ca desinflada, n f sin. compl.
    ca flaquera, n f sin. compl.
    ca fluixera, n f sin. compl.
    es pájara, n f

    Ciclisme
    Definició
    Pèrdua sobtada de la força física o anímica que experimenta un ciclista durant una cursa o un recorregut.

    Notes
    1. Les formes baixada, desinflada, flaquera i fluixera són de registre informal.
    2. L’expressió castellana venir el tío del mazo (o dar el tío del mazo o dar con el mazo) equivalent en català a fer figa o a venir (o patir) un defalliment (o una baixada, una desinflada, flaquera o fluixera).

  2. També hi ha uns possibles abaixóbaixada o estar torrat (propostes de Cèsar Mateu en un Diccionari ciclista del 2003-2007; consulta: 16.02.2021). A més, podem trobar fallanca en el dnv (consulta: 16.02.2021):

    fallanca
    […] 2. f. Defalliment sobtat de les cames.

  3. En castellà, en l’argot ciclista, s’utilitza pájara. Segons el dueae:

    n. f. Esp Malestar general y pérdida repentina de fuerzas que sufre un corredor, especialmente en ciclismo, debido a la hipoglucemia (insuficiencia de glucosa en la sangre) producida por haber realizado un gran esfuerzo: los corredores franceses saben que ya sólo una pájara podría evitar la victoria del ciclista navarro en la vuelta.

document d’abast

La Llei 21/2013, estatal, d’avaluació ambiental definix en l’article 5 un denominat «document d’abast» (consulta: 07.12.2020):

c) «Document d’abast»: pronunciament de l’òrgan ambiental adreçat al promotor que té per objecte delimitar l’amplitud, el nivell de detall i els grau d’especificació que ha de tenir l’estudi ambiental estratègic i l’estudi d’impacte ambiental.


En castellà, documento de alcance.

 

Daix

La denominació de l’organització terrorista Estat Islàmic (o Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant), sol abreujar-se EI o EIIL (IS o ISIS, en la transcripció anglesa).

També és denominada amb l’acrònim Daix (Daesh, en la transcripció anglesa). L’acrònim en àrab (داعش) es transcriu Daix en valencià (seguint les normes de transcripció de l’IEC). Tal com indica Dolors Bramon («Un conflicte també de nomenclatura: la terminologia no és innocent», 2014; consulta: 20.10.2020):

D’aquí deu derivar la seva identificació amb el genèric Llevant, que tampoc no sembla correcta i, que, en el supòsit que fora acceptable, al-Shâm seria al-Xâm en català i llavors caldria abreujar-ho amb les sigles DAIX.

De fet, una adaptació al valencià més aproximada a la pronúncia original en àrab seria Dàïx. En canvi, la transcripció Daeix*, que podem trobar en el Llibre d’estil de La Vanguardia, em sembla que deu ser una adaptació a partir de l’anglés. El diari recomana l’ús de la denominació Estat Islàmic i la sigla corresponent EI. L’Ésadir (consulta: 23.10.2020), per contra, utilitza la forma anglesa Daesh (i diverses versions del nom de l’organització), i indica: «No fem servir la forma Daeix.»


En castellà, la Fundéu («Estado Islámico, nombre y siglas», 21.01.2014) fa la indicació següent:

Los nombres Dáesh y Daish y las siglas españolas EIIL y su acortamiento EI son apropiados para referirse al grupo terrorista autodenominado Estado Islámico de Irak y el Levante.