super-

Seguint la norma ortogràfica general, este prefix s’hauria d’escriure sempre aglutinat amb la paraula amb la qual conforma un terme nou, tal com indica el dnv:

super-
Prefix provinent de la paraula llatina super, que:
1. afix Significa ‘sobre’, amb una relació de lloc. Superposar.
2. afix Indica superioritat en rang o en mèrit. Superintendent.
3. afix Significa ‘més enllà’, amb una relació de temps. Supervivent.
4. afix Significa ‘en excés’, amb la idea de sobrar. Superabundant.

La indicació general és clara i simple en estos casos i permet preveure l’escriptura d’altres paraules usuals (que no sempre apareixen en els diccionaris): superbé, supercrític, superdona, superfantàstic, superfí, superjó…

Hi ha altres casos en què l’ortografia (oiec 4.4.1.3) ha optat per una solució diferent:

  • Quan el prefix precedeix elements amb particularitats gràfiques, com ara majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva […]: súper 8 […]
  • Quan modifica locucions: súper a prop d’ací, súper a gust.

En estos dos casos, a l’indicar que cal accentuar-lo, es pot confondre amb l’adjectiu i adverbi súper:

1. adj. [col·loq.] Magnífic, molt bo o molt complet. Hem fet un viatge súper.
2. adv. [col·loq.] Molt bé. L’espectacle va estar súper.

En castellà, la Fundéu (10.06.2014) també manté el prefix separat de la locució —i manté l’ús del guionet (Fundéu 29.02.2012) en el cas de les «particularitats gràfiques»: anti-otan, super-8—, però el deixa sense accentuar, cosa que també pot induir a confusió ortogràfica:

Excepcionalmente, y como ocurre con todos los prefijos, se escribe separado de la base a la que afecta cuando esta está formada por un conjunto de palabras con un significado unitario (super de moda, super a gusto, super gran coalición…).

pico-

  1. Segons indica el dnv (consulta: 05.04.2019):

    afix METROL. Forma prefixada provinent de la paraula italiana piccolo, que significa ‘xicotet, petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar submúltiples i que equival a la bilionèsima part (10-12) d’una unitat, de símbol p. Picofarad.

    Pel que fa a l’etimologia, el gdlc (consulta: 05.04.2019) també fa vindre el prefix de l’italià. Dubta un poc sobre la qüestió el diccionari francès tlfi (consulta: 05.04.2019):

    Élém. tiré de l’esp. pico «petite somme d’argent» ou de l’ital. piccolo «petit» […].

    Per la via d’eixe dubte, podem vore que quatre diccionaris d’anglés (Merriam-Webster, Collins, Oxford i l’Online Etymology Dictionary de Douglas Harper) indiquen que ve del castellà pico ‘petita quantitat excedent’. Segons l’Online Etymology Dictionary (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    word-forming element used in making names for very small units of measure, 1915 (formally adopted c. 1952 as a scientific prefix meaning «one trillionth»), from Spanish pico «a little over, a small balance,» literally «sharp point, beak,» of Celtic origin (compare Gaulish beccus «beak»).

    Finalment, fins i tot hi ha diccionaris en italià que consideren que l’origen és espanyol. Per exemple, el diccionari de Sapere.it (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    primo elemento della terminologia scientifica che, anteposto a un’unità di misura, ne moltiplica il valore per 10 -12, cioè la divide per mille miliardi; deriva prob. dallo sp. pico ‘misura minima’.

  2. Per cert, l’origen d’esta recerca ha segut l’article «El quecca, el ronna, el ronto i el quecto» de Ramon Pascual (Divulcat, 13.03.2019; consulta: 05.04.2019), que comentava:

    I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera- (T), del grec «monstre», i el peta- (P), del grec «cinc» (indicant 5×3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà «pico» –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola «parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo»–  i femto ve de la rel del mot «quinze» de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics.