cost del cicle de vida

En un temari d’enginyeria de l’any 1997 apareixia esta expressió en anglés: «El life cycle cost i la reforma o renovació de la maquinària».

En la Revista de Qualitat, número 37, d’abril del 2000, ho traduïen com a cost total de l’equip:

L’objectiu és escurçar el període de maduració i minimitzar el cost total de l’equip (Life Cycle Cost) interactuant en les fases de disseny, fabricació, instal·lació, proves de funcionament i proves de producció, dels equips productius.

Posteriorment, el Termcat (consulta: 10.05.2022) va proposar una equivalència més literal per al terme life cycle, terme que conforma altres expressions relacionades amb este àmbit de l’enginyeria i la gestió ambiental. Per exemple:

ca anàlisi del cicle de vida, n f
es análisis del ciclo de vida
en life cycle assessment

Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Avaluació dels aspectes ambientals d’un producte o d’un servei al llarg de tot el seu cicle de vida, incloent-hi els processos de transport i d’altres que hi estiguin relacionats.

I en eixe mateix sentit ha resolt el Termcat (11.05.2022) la seua preferència per la forma cost del cicle de vida:

Considerem que la forma cost del cicle de vida és adequada en referència al ‘total de costos que es produeixen durant la vida útil d’un producte o la durada d’un servei, inclosos la planificació, el disseny, l’adquisició, el funcionament i manteniment i la retirada del producte o servei’.

LGTBI-fòbia

L’aplec de la sigla lgtbi amb el sufix -fòbia forma el terme lgtbi-fòbia, que és la forma que dona el Termcat (veg. Diccionari LGBT). Seguint eixe criteri, l’adjectiu derivat seria lgtbi-fòbic -ca.

Cal tindre en compte la indicació que fa el Termcat sobre esta sigla (que ells escriuen lgbt; consulta: 07.10.2015):

 La denominació lgbt, i els diversos equivalents, són la sigla que correspon a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres. L’ordre de les lletres que la constitueixen és variable, tant en català com en la resta de llengües; així, al costat de les formes lgbt i lgtb, que són les més freqüents en català, també es documenten les variants glbt i glbt. De vegades també s’omet la b (de bisexuals) o s’afegeix una q (de queers) o una i (de intersexuals).

A banda d’això, no he localitzat cap indicació aplicable i clara sobre esta composició en l’oiec (2016-2021). A més, la possibilitat d’aplicar una regla s’embolica, perquè en 2016 incorporaven un guionet entre prefixos i sigles (anti-otan); en 2021 modifiquen el criteri i canvien el guionet per un espai (anti otan). En tot cas, l’ortografia de l’institut no indica res respecte a este tipus de sufixació. Amb tot, podem considerar que el punt 4.3.2.2.h valida —fent una deducció dels exemples utilitzats— l’ús del guionet en el cas d’una sigla seguida d’un sufix:

h) En els termes d’especialitat compostos en què algun dels elements és un símbol (lletra, xifra, etc.): àcid d-lisèrgic, p-aminoazobenzè, e-mail, goma-2, α-naftol,
omega-3, pH-metre (llegit «pehàcmetre»), propan-2-itilè, succinil-CoA-sintetasa, 2,4,6-trinitrofenol.

En fi, l’institut hauria de revisar esta regla per a deixar-la més clara, tant pel que fa al compost sigla-sufix (lgtbi-fòbia) com per a explicar més clarament la diferència entre súper 8 (cas previst en 4.3.1.b) i goma-2 (cas previst en este apartat 4.3.2.2.h).


En castellà, el compost s’escriu també amb guionet, d’acord amb el criteri de la Fundéu del 2018, reiterat el 2023 : LGTBI-fobia.  Abans, el criteri del 2016 de la Fundéu era la grafia aglutinada sense guionet.

litre

El símbol del litre, la mesura de capacitat, es representa tant amb ele minúscula com amb ele majúscula (l L). La doble representació s’origina en la necessitat d’evitar la confusió de la minúscula amb la xifra 1. Segons el sistema internacional d’unitats (SI) de l’Agència Internacional de Pesos i Mesures (document d’anys diferents):

(1998) (c) Cette unité et le symbole 1 ont été adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). L’autre symbole, L, a été adopté par la 16e CGPM (1979, Résolution 6; CR,101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57) pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre 1. La définition actuelle du litre est donnée dans la Résolution 6 de la 12e CGPM (1964; CR,93).

(2006) (f) Le litre et son symbole l (en minuscule) furent adoptés par le Comité international en 1879 (PV, 1879, 41). Le symbole L (en capitale) fut adopté par la 16e Conférence générale (1979, Résolution 6 ; CR, 101 et Metrologia, 1980, 16, 56-57), comme alternative pour éviter le risque de confusion entre la lettre l et le chiffre un, 1.

En conseqüència, el mil·lilitre es pot representar amb ml o mL.


La paraula litre també és el nom d’una planta, tal com indica el gdlc:

litre2 m. BOT Gènere de plantes de la família de les litràcies (Lythrum sp.), de fulles simples enteres i flors purpúries.

llit familiar

Este terme, llit familiar és la proposta del Termcat (consulta: 07.01.2021) que apareix en la fitxa següent:

ca llit familiar, n m
es cama familiar, n f
es colecho, n m
en bedsharing, n
en cosleeping, n
en family bed, n

Ciències de la salut
Definició
Situació en què els pares i els fills dormen plegats en un mateix llit, especialment quan els fills són nadons.

Podem documentar que hi ha altres propostes per a designar esta pràctica: collit (o co-llit, per a evitar confusions amb el participi de collir), codormir… Llàstima que no hagen pensat de fer servir un possible conon (veg. non), conona (o conono; veg. nona, nono) imitant el cododo francés (consulta: 07.01.2021).

llandar

  1. Este verb apareixia en diccionari del Salt 3.0 i també ha entrat en el dnv (consulta: 03.04.2020):

    1. v. intr. Molestar, destorbar, emprenyar. Es passa el dia llandant. Per favor, no llandes més!
    2. v. tr. TÈXTIL Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llandes especials.

  2. L’accepció 1 no apareixia en el diccionari del Salt 3.0, però la vaig documentar anteriorment en reig2 amb el significat ‘importunar, fer-se pesat’, que deu ser la font del dnv. Altres diccionaris generals encara no han afegit este verb.
  3. Pel que fa al substantiu llanda, que compartix cinc accepcions amb llauna (segons el dnv; consulta: 03.04.2020) el gdlc (consulta: 03.04.2020) fa llanda sinònim de llauna (no en totes les accepcions), però el diec (consulta: 03.04.2020) no fa cap remissió entre les dos paraules, mancança que haurien de resoldre, ja que les accepcions de llauna són expressades també amb llanda (amb caràcter general al País Valencià).
  4. De manera sorprenent, tant el diec (consulta: 03.04.2020) com el gdlc (consulta: 03.04.2020) inclouen lata per a accepcions relacionades amb coses o persones molestes o carregoses.

llata

La llata és, entre altres coses, segons el gdlc (consulta: 22.02.2012):

5. f. Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

A partir d’ahí, en Sueca s’ha fet sinònim de ‘barret de palla’ (segons Josep Llinares Margaix – Sollana, febrer 2012). Localitze eixe ús en la xarxa (22.03.2012) escrit per un xic jove que deu ser de Sueca, de Corbera o d’eixa contornada:

Al seu espai del messenger es poden trobar molts exemples, on Vero, amb unes ulleres de cul de got i una llata de palla, aconsegueix obtindre l’aparença d’una campesina mormona.

lirili

L’expressió castellana «mucho lirili y poco lerele» (i les variants possibles) no apareix recollida en els diccionaris de referència. El sentit de l’expressió es pot concretar, més o menys, en la idea de parlar molt (lirili) però de poc fer o resoldre (lerele), és a dir, que hi ha qui preferix la festa o la xerrameca a la faena o el rigor.

En el diari El País (25.02.1996; citat en el llibre La diversidad cultural en la práctica educativa; consulta: 19.12.2019) podem llegir:

«Me siento aquí muy bien, porque a los húngaros se nos llama los latinos de Centroeuropa, pero en asuntos de trabajo aquí se habla más que se hace, hay mucho lirili y poco lerele, como dice Piluca», comenta Zoltán en su apartamento y estudio de arte.

En valencià podríem trobar (per exemple, en espinal) expressions més o menys equivalents per a diferents contexts:

  • brou de llengua: enraonies / paraules i no fets (R-M, IEC)
  • buscar postes de sol i caps de setmana: ésser malfeiner / ésser gandul, que fuig de la feina (A-M, *)
  • molt soroll de boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat o moltes paraules i pocs fets (A-M)
  • molta fressa i poca endreça: es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit (A-M)
  • moltes bufes i pocs trons: més paraules que fets / molt de renou i escàs resultat, o moltes paraules i pocs fets (R-M, A-M)
  • molts boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat, o moltes paraules i pocs fets (A-M)
  • tenir els diners en un racó de boca: dir o fer veure que es tenen molts diners, no tenint-ne (A-M)

làmpara

  1. La grafia làmpara és, segons el dnv, una variant coŀloquial de làmpada:

     làmpara f. [col·loq.] ELECTR. Làmpada.

    En realitat, no és que siga coŀloquial, sinó que és la forma general en valencià (podríem pensar que els valencians, per sort, som molt coŀloquials) i també és d’ús literari:

    • El jove Aŀladí acarona el coure rogenc d’una làmpara tot invocant els seus poders meravellosos… (Robert Saladrigas, La llibreta groga; consulta: 02.08.2019)
    • A l’ambient hi quedaven com esquinçalls d’incomoditat que s’assemblaven als esquinçalls de fum de tabac que s’allargassaven al voltant de les làmpares. (George Simenon, El gos groc; traducció de Lluís Maria Todó; consulta: 02.08.2019)
    • …sota la làmpara de fusta de quatre braços d’estil colonial… (Julià de Jòdar, L’àngel de la segona mort; consulta: 05.08.2019)
    • …i la làmpara crema com un silenci viu… (Joan Salvat-Papasseit, «Estampa japonesa»

    El company Xavier Pàmies ja va tractar la qüestió l’any 2016 en «làmpara» (Qüestions puntuals de llengua; consulta: 05.08.2019). Pel que fa a les referències literàries, comentava:

    La llista que apareix al ctilc d’autors consagrats que juntament amb Sagarra han utilitzat o utilitzen làmpara hauria de fer reflexionar les autoritats lingüístiques: Ramon Vinyes, Alexandre Plana, Millàs-Raurell, Narcís Oller, Pous i Pagès, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Pompeu Gener, Joan Alavedra, Puig i Ferrater, Enric Jardí, Marià Manent, Josep Carner, Joan Bonet, Joan-Salvat Papasseit, Prudenci Bertrana, Gabriel Ferrater, Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Francesc Trabal, Valentí Puig, Ferran Torrent.

  2. Com a dada anecdòtica, podem indicar que el diccionari del programa de traducció Salt 2.0 (continguts declarats oficials per l’avl, fins a l’aparició el línia del dnv en 2014) incloïa la forma làmpara; més tard, la versió 3.0 del programa (que no era oficial) la va eliminar. Posteriorment, com hem vist a l’inici, el dnv la va incorporar definitivament.

lladrit

Xavier Rull en La formació de paraules. Qüestions de normativa té un apartat curt referit a «Els sufixos -id i -ed aplicats a verbs de sorolls» que comença:

Els verbs que expressen sons poden prendre el sufix –ed (Fabra, 1956: 128; Lüdtke, 1983: 333) o -id (ho escrivim amb -d perquè existeix el mot brogidós).

Rull arreplega les formes en -et: aïnet, assaïnet, espinguet, espignet, miulet, miulec, piulet, refilet, ronquet, ronxet, ruflet, somiquet, xisclet, xiulet, siulet. I les formes en -it: brogit, bruit, brunzit, clapit, glapit, cruixit, esclafit, grunyit, maulit, miulit, mugit, piulit, rugit, xeulit, xiulit, xuplit.

A més, assenyala: «el sufix equivalent espanyol (-id) és l’únic que s’usa per a alguns verbs de sorolls». Finalment, fa la reflexió següent:

En aquest grup de verb també es poden usar altres recursos per a nominalitzar, com ara l’habilitació del participi de passat en femení (mugida, xiulada, etc.). La combinació d’aquests dos fets pot fer pensar que -id es deu a una interferència de l’espanyol, quan en realitat és un sufix vàlid en català.

Jo no recorde haver sentit mai lladrit quan aprenia valencià (cap als anys setanta i huitanta) i he vist que la paraula no té molta documentació (Google Llibres, consulta: 16.12.2018). Com a curiositat, em sembla que no apareix en l’Atles lingüístic del dominica català, on sí que apareix el miol:

– Veg. mapa 1493 
Veg. un miol

Poca, però sí que hi ha documentació i té un cert temps i extensió, tant amb la forma «lladrid» (que Garcia Girona fa sinònima d’abornit) com «lladrit». Per exemple, podem llegir que, segons Bosch de la Trinxeria, el «lladrit» era un «lladruc especial dels gossos d’atura assenyalant un perill».

Tenint en compte les dades d’ús i vitalitat de la paraula, sembla que el dnv hauria de mirar d’incorporar eixa i altres paraules relacionades amb el lladrar dels gossos (abollar, abornar, abornit, buixir, glatir…).

llanfarnada

El 26 d’octubre del 1997 mon tio Agustí em va parlar d’alguna peça de roba que tenia una «llanfarnada». En aquell temps encara teníem la tintoreria oberta i eixa paraula era habitual. El significat de la paraula apareix en el diva (consulta: 10.08.2018) i, de manera més precisa seguint la definició de reig, en el dnv (s. v. llamparnada; consulta: 10.08.2018):

f. Taca gran de matèria greixosa o apegalosa, especialment quan és de forma allargada.

També recull l’entrada el dcvb (amb poc de detall). colomina (1991) recollia ja les formes llacada i llanfarnada, i altres variants:

llanfarnada ‘taca gran, de matèria apegalosa’ (la Nucia, Altea, l’Alfàs, Benidorm, Btell). A Alcoi llamparnada id.; i al Pallars lliparnós ‘llepissós, viscós’ (bdc xxiii, 296). Cf. Escrig llangadada o llangardada ‘chafarrinada, mancha que desluce una cosa’ i Dllomb llagastrada ‘lo mismo que ganyada‘ (aquest darrer mot deu ser viu encara en el val. central, car el trobe en VRamon, Caixa marav, 9, 85). Vg. Dcor s. v. llefre.

A més, en la llista Migjorn (10.08.2018), Joan-Carles Martí (Elx) encara afig la forma llamangada.

Tal com indica Colomina, trobem en l’entrada llefre ‘brut’, ‘golut’ del diccionari de Coromines (declc), algunes dades interessants, com ara:

DCOROM-llefre
Coromines: relació de llefre, llefrenar i variants.