garguilot

Garguilot
Una mà a punt de pegar un garguilot, seguint la descripció del dnv.

La definició de garguilot en el dnv és:

garguilot m. Colp pegat amb el dit del mig fent-lo recolzar sobre el polze i, després, disparant-lo amb força.

He conegut la paraula gràcies al company Juli Martínez Amorós (16.12.2023), que la proposava per a solució d’un dubte proposat per Eugeni Reig (15.12.2023) sobre l’expressió «punt de garguirol» que apareix en documents relacionats amb l’elaboració del torró i fa referència al moment en què el caramel·lo té la consistència desitjada.

El diccionari Tresor del valencià meridional (2111) conté l’expressió alcoiana «¡t’arree un garguilot!». El company Víctor Alemany Camps (Benirrama, 16.12.203) coneix la paraula i fa el mateix gest descrit pel diccionari.
El garguilot de Carcaixent.
La versió carcaixentina del garguilot.

Posteriorment (25.12.2023), dos informants de Carcaixent (76 i 87 anys) em van informar que a Carcaixent el garguirol correspon a un colp pegat amb el mateix dit, fent-lo sobreeixir falcat pel polze i colpejant amb el nuc mitjà del dit mantenint la mà tancada.

La variant garguirol

Segons J. J. Antonio Peris Martínez (enginyer agrònom i inspector del SOIVRE), que és qui firma el document «Una página de industrias agrícolas. El turrón y su elaboración» enviat per Eugeni:

[…] cuando se coge una pequeña porción de mezcla (con un alambre) ésta se solidifica en segundos y se rompe con un leve golpe; y al morderla se resquebraja sin pegarse a los dientes.

La documentació referent a garguirol que localitze en la xarxa està tota en castellà i fa referència a l’elaboració dels torrons de Xixona i Alacant. Sembla probable, tal com proposa Juli Martínez, que qui haja escrit «garguirol» per primer volta per a descriure eixe punt de cocció, haja sentit una variant local o inclús que s’haja confós a l’hora de reflectir la pronúncia de la paraula.

Altres elaboradors de torrons parlen més del «punt de bola» (o «punt de bolla»), que sembla que referix a una consistència diferent que es comprova de maneres diferents: «to blanquinós de la massa», «quan agafa una textura semblant al vidre i s’esmicola», «tires una gota d’aigua a l’almívar i ha de fer una boleta»…, i que el Termcat ha reflectit en una fitxa (consulta: 16.12.2023):

ca punt de bola, n m
es punto de bola, n m
es punto de bolita, n m
fr boulé, n m
en ball stage, n
Procediments culinaris
Definició
Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130ºC, en què el xarop agafa forma de bola quan s’agafa, amb els dits, d’una cullera que s’ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
Nota
1. Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix i punt de bola fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi: el punt de bola mitjà (en castellà, punto de bola medio o, segons la classificació tradicional francesa, punto de bola fuerte, i en francès, grand boulé o gros boulé).
2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla.

garrofa

La garrofa (Ceratonia siliqua) rep denominacions diferents (garrova; planta: garrofer, garrofera, garrover, garrovera) tant per la variació dialectal com perquè hi ha diverses varietats de garrofes. Sense fer distincions entre varietats, hem recopilat les denominacions següents:

Denominacions relacionades amb la planta i els fruits: badoc, banya de cabra, banyeta, blau, bledà, bord (o borda), bord de flor, borrell, borrer, borrera, boval, bugader, bugadera, carrasquenya, cassuda negra, cassuda roja, catxes (o catxa), catxeta, comuna, costella, costella d’ase, costella de bou, costellera, costellut, culona, de la faveta, de la mel, de la vora roja, de moro, de ramell, de santa Maria, del masclet, del pom, del pom d’Artana, del pom negre, del pom roig, del pom roig d’Onda, del rallador, del varejat, d’en Pau, des mestre, d’espilluc, duraió (o duraiona, uraiona), faldat, fina, garrofina, garrover, judeo, judio, llindar, llisa, matalafam, matalafera, melar, meler, melera, mollar, negra, negre, negreta, panesca, pentinat, pic d’abella, roja, rojal, roquer, rossa, tendral, vedriana, vera, vermella, vieta, xopeta…

Alguns enllaços amb més dades:

  • Carbonell, Tormo, Colomina (2011): Tresor del valencià meridional
  • Govern de les Illes Balears (consulta: 27.07.2021): «Varietats locals de les Illes Balears»
  • Herrero Cabanyes, Josep (consulta: 27.07.2021): «El cultiu de les garrofes»
  • Johannis Mallorca (consulta: 27.07.2021): «Investigació varietats de garrover de Mallorca»
  • Nocions de Territori (consulta: 27.07.2021): «El Garrofer [Ceratonia siliqua L.]»

 

guixarot

Joc de fer guixarots
Joc de fer guixarots.

La paraula guixarot és una variant poc documentada de guixot ‘gargot, garramanxo’ que no apareix en els diccionaris i sobre la qual s’interessava una companya de l’Aoetic.

Com a documentació escrita, la podem trobar en obres de Jordi Puntí (Manlleu; veg. Google Llibres). A més, la xarxa també arreplega curiositats com un «joc de pintar fent guixarots» . A més, és significatiu pel que fa a l’extensió del terme la llibreria El Guixarot (Taradell) o el fet que s’utilitze esta paraula en les «Activitats de repàs de nivell Intermedi. Gramàtica i vocabulari» del bloc del Servei de Llengües de l’UAB (veg. pdf del 2013), on hi ha l’exercici següent en què cal localitzar el sinònim de gargot:

3. Hi ha qui pensa que les pintures de Miró són gargots que podria fer un infant.
a) guixarots b) fuetades c) grolleries

També podem documentar que es tracta també d’un cognom (veg. Ginés Guixarot); a més, hi ha la variant guixerot, que és un malnom de Felanitx (veg. Els malnoms felanitxers contemporanis de Miquel Roselló i Mesquida):

Nom: Guixer (2)
Transcripció fonètica: [ɟi’ʃe] Variants formals: guixer/a, guixeret/a, guixerot/a
Significat: Guixaire; qui treballa en guix, o qui ven guix (DCVB)
Documentació (font): –
Història i cultura popular: –
Motivació: Malnom motivat per l’ofici o ocupació d’algun dels membres de la família que el porta.
Etimologia: derivat del llatí gypsu, “guix”. (DCVB)
Cognom/s: Febrer

 

gorg

El dcvb indica que la vocal de la paraula gorg és tancada. Este cap de setmana hem pogut sentir com ho pronunciava Josep Maria Vilà en l’entrevista en el programa Faqs (tv3, 15.05.2021; minutatge: 12:05). A més, també podem escoltar la cançó «Los bruixots del gorg» de Jaume Arnella (a partir d’un poema de Jacint Vedaguer).

En El parlar de Collsacabra: aproximació i assaig de descripció de Jordi Dorca Dorca es comenta eixa pronúncia tancada:

2.1.1.3.2. o tancada del llatí vulgar (ō llarga i ŭ breu del llatí clàssic)
En català oriental aquesta vocal es manté regularment tancada, i així mateix, doncs, ocorre a la zona de Collsacabra, on generalment tenim [o] en mots com ara fona (< fŭnda), gorg (< gŭrgus), olla (< ōlla), roure (< rōbure), soga (< sōca) i solc (< sŭlcus).

Això concorda amb la descripció que fa Sanchis Guarner en la seua gramàtica del 1950 de la o tònica tancada:

52. Correspon normalment ọ tancada en les paraules valencianes derivades de llatines amb ō llarga i ǔ breu.

Trobe que algú de Simat, va parlar alguna volta d’algun «gorg» d’allà —no sé si seria la partida de l’Assut del Gorg de l’As o algun altre accident orogràfic—, i ho va fer amb vocal tancada. El company Àngel Alexandre (09.06.2021; va ser ell qui me’n va parlar fa anys) em confirma la dada:

A Simat es pronuncia «gort» amb o tancada i t final. N’hi ha uns quants i, que jo sàpia, es pronuncia sempre amb o tancada.

El company Francesc Xavier Llorca Ibi aporta la dada que a Oliva també és amb o tancada:

A Oliva, sempre amb o tancada en anomenar la partida del Gorg.

De totes formes, de moment el diccionari de l’avl li adjudica a eixa vocal una pronúncia oberta (tal com també indicava el Diccionari valencià de pronunciació, Bromera, 2001).

gàbia

El Diccionari de ports i costes (dports, 1995) contenia esta accepció per a gàbia:

gàbia f
es jaula; jaula paletizada; jaulón de embalaje
fr palette grillagé
en cage

Caixa de fusta, metàl·lica o d’un altre material feta amb llistons amb què s’embalen algunes mercaderies, com ara la maquinària, i que serveix com a unitat de càrrega.

L’accepció encara apareix en el Cercaterm (consulta: 07.04.2021), però hi ha un avís sobre la necessitat de posada al dia: «Atenció! La informació d’aquesta fitxa pot requerir una revisió.»

gasístic -ca

  1. L’adjectiu gasístic -ca no apareix en els diccionaris habituals. S’ha posat de moda actualment (novembre 2008) a causa de les polítiques de fusió i expansió empresarials en el sector del gas i les energies:

    «Al Perú, la situació és particularment desesperada. El govern permet que empreses petrolieres i gasístiques com Repsol YPF explotin terres que pertanyen a indis aïllats i que llenyataires il·legals envaeixin altres zones habitades pels indis», denuncia David Hill, membre del departament de Campanyes i Recerca de Survival International.

    (Avui, 20.08.2008)

    Fins i tot s’ha substantivat per a designar empreses de gas (també s’ha introduït gasista amb este sentit):

    El president de l’elèctrica espanyola, Manuel Pizarro, ha demostrat que la proximitat al poder -al Poder, en majúscula- és molt més efectiva que la complicitat puntual amb el govern de l’Estat, que ha estat l’arma amb què comptava el de la gasística catalana, Antoni Brufau.

    (Avui, 18.02.2007)

    Pel que fa a gasista, el Cercaterm l’està estudiant per a designar ‘relatiu o pertanyent al gas’ i ‘operari que té per ofici la col·locació i reparació dels aparells que funcionen amb gas’. En canvi, no ha arreplegat encara gasístic -ca.
    Pel que fa a l’adjectiu gasista, el dnv sí que l’ha arreplegat (consulta: 27.10.2020):

    gasista (o gasiste -a)
    1. m. i f. PROF. Persona que treballa en una fàbrica de gas.
    2. m. i f. PROF. Distribuïdor de gas.

  2. En castellà, apareixen gasífero -ra, gasista i gasístico -ca en el gduea:

    gasífero -ra Relativo a la producción de gas: La empresa participa en proyectos petrolíferos y gasíferos. Mercado gasífero.
    Sin Gasista, gasístico.

    gasista I. adj Relacionado con el gas: Empresas gasistas. II. s/m, f Persona especializada en instalaciones y servicios relacionados con el gas.
    Sin I. Gasífero. II. Gasístico, gasífero.

    gasístico -ca adj Relacionado con el gas: Red gasística nacional.
    Sin Gasista, gasífero.

gasointensiu -iva

Este adjectiu no apareix encara en els diccionaris. Pretén qualificar els consumidors intensius de gas (solen ser indústries).

No té un ús molt estés encara, i és possible que no arribe a quallar, però això no hauria d’evitar que la normativa complixca la funció de permetre predir, seguint els criteris més generals possibles, la forma més preferible d’eixa paraula. Aplicant el criteri amb què s’han creat altres paraules derivades que fan referència al gas (com ara gasòmetre, gasoducte…), s’ha elegit el procediment habitual de composició amb la vocal de suport (-o) i l’adjectiu.

Amb tot, el Cercaterm (27.10.2020) preferix per ara mantindre el sintagma consumidor intensiu de gas:

En català, tenim gaso-/gasi– com a forma prefixada del mot gas: per tant, podríem fer tant gasointensiu com gasiintensiu.
No recomanem, però, l’ús d’aquestes formes: tenen una formació dubtosa que semànticament no acaba de ser adequada. Considerem que és un adjectiu no necessari: en la major part de contextos en què s’usa és recomanable utilitzar formes com ara «consumidor intensiu de gas».

És possible que no siga necessari, però ha de ser previsible per al cas que la societat vullga utilitzar eixe procediment de creació de paraules. Per tant, serà bo seguir el model d’altres composts semblants, com ara electrointensiu (també en procés d’extensió), cosa que podem documentar que ha passat tant en castellà (gasointensivo -va) com en francés (gazo-intensif -ive/gazointensif -ive).

garritx*

Esta variant de garric sembla que no hauria d’haver existit. No apareix en el gdlc i, segons Coromines, és una mala lectura que va fer Costa i Montoliu de la forma garrich, grafia antiga de garric (‘coscolla’). Tanmateix el diec (1995) la mantenia (veg. Víctor Ripoll, El Temps, núm. 624):

garritx m. Garric.

El diec2 (2007) ja no recull eixa forma, que tampoc apareix en el dcvb ni en el dnv. De totes formes, continuarà present en estes fitxes i en les obres que la van arreplegar abans que s’esmenara l’error (per exemple, en el diccionari de Marian Aguiló de 1921, en el diccionari ortogràfic de Fabra de 1937 i altres obres).

garaig*

  1. La paraula  garatge (‘aparcament; taller’) és pronunciada habitualment garaig (i també garaix, segons indica Eugeni Reig en «Trage o tratge?», Núvol, 26.03.2014; consulta: 30.07.2019). Sempre m’ha estranyat que ma mare i altres persones «majors» digueren «garaig» (que és una adaptació de la pronúncia de la paraula francesa original: garage). Amb tot, jo sempre he dit «garatge», perquè aixina vaig llegir que s’escrivia, i em sembla que devíem parlar més sovint del «taller» o de l’«aparcament». El cas és que el primer diccionari que va traure l’avl, aquell confús[1] diccionari ortogràfic (dopv), contenia (i conté encara en la versió en línia; consulta: 30.07.2019) la forma garaig:
    garaig garaig; garatjos (o garaigs) m.

    1. Nota: dic que el diccionari era confús, perquè el diccionari no contenia definicions i l’avl encara no havia tret el seu diccionari normatiu. Per eixe motiu, u podia vore en el dopv moltes formes escrites, però només podia suposar o imaginar a quines paraules o a quins significats podien correspondre. Per exemple: <em>amanéixer, exprimir, nombrar…</em>

    Posteriorment, quan va apareíxer el diccionari normatiu (dnv, 2014) de l’avl, no va recollir la forma garaig com a variant de garatge. Xavier Pàmies aporta dades i un comentari interessant sobre la forma garaig (Qüestions puntuals de llengua, setembre del 2016; consulta: 30.07.2019):

    «Garaig» és la forma col·loquial de garatge, i consultant uns quants assajos de dialectologia (Veny, Borja-Moll, etc.) he comprovat que és d’ús general a tot el territori (Principat, País Valencià, Balears, etc.). […] El problema és que ha acabat sent d’ús tan corrent que la forma col·loquial s’ha imposat de forma absoluta en el registre oral, si no és que es fa l’esforç postís de dir-ho a la manera formal. Això és el que em va portar a prendre la decisió de triar la forma col·loquial oral en algunes traduccions de registre coŀloquial, amb una vaga esperança que s’acabi incorporant als diccionaris.

  2. Certament, en valencià tenim «viatge», «formatge», etcètera. Emili Casanova (segons la referència de Maria Àngels Diéguez Seguí) assenyalava que eixe sufix prové del francés (dels segles ix-xii), i quasi sempre ha donat -atge. Quasi, perquè en algun cas sí que s’ha acceptat una altra opció, tal com indica Xavier Rull (veg. «Sufixació»):

    Encara que el sufix francès -age s’hagi adaptat generalment en -atg, hi ha algun cas d’adaptació fonètica: regalaix ‘encreuament del fil’ (de régalage), i no pas regalatge (BARRI 1999: 88; RULL 2005-2006). En aquest cas ha pesat més la pronúncia que la grafia (com ocorre, en certa manera, amb collage, gal·licisme que no s’ha adaptat i que es pronuncia com si s’escrivís colaix).

    En fi, en castellà també s’han introduït les formes que adapten el prefix francés fent -aje. I ja sabem com solen anar les coses.

grafiar

  1. El dnv (consulta: 12.04.2019) ha incorporat este verb:

    grafiar
    1. v. tr. Donar (a una paraula) una grafia determinada.
    2. v. tr. Representar per mitjà de gràfics.

  2. En una versió anterior de la fitxa vam vore que, en castellà, no el recollien tots els diccionaris habituals. És usat amb el significat ‘indicar en un plànol’, ‘dibuixar en un plànol’ (13.10.2000). Segons el diccionari vox:

    Representar mediante un gráfico.

    Segons el clave (consulta: 14.04.2010):

    1 Representar mediante gráficos: Después de las últimas inundaciones van a grafiar toda la zona para comenzar las tareas de reconstrucción.
    2 Referido a una palabra, darle una representación gráfica determinada: Podemos grafiar la palabra ‘armonía’ de dos formas: con ‘h’ y sin ‘h’.
    ETIMOLOGÍA: Del inglés to graph.
    ORTOGRAFÍA: La «i» lleva tilde en los presentes, excepto en las personas «nosotros» y «vosotros» → guiar.

    El gduea recull la forma graficar, i li dóna la mateixa accepció número 1 que hem vist:

    tr Amer Representar en forma de gráfico. El nuevo programa informático permite graficar en grandes formatos.

  3. A més, hi havia el derivat grafiado que utilitzaven els tècnics de la conselleria de medi ambient valenciana en les declaracions d’impacte ambiental, parlant de plànols: «el grafiado». L’he traduït per dibuix. El verb castellà grafiar (‘representar mediante un gràfico’) havia de ser, doncs, dibuixar. Però tampoc apareixia en el diccionari de cartografia. Tenint en compte la incorporació del verb que ha fet l’avl, caldrà vore si fa fortuna també el grafiat en este camp.