Quadró, el

La partida del Quadró (Carcaixent), segons el Nomenclàtor Terminològic Valencià.

Al terme de Carcaixent hi ha la partida del Quadró (paraula aguda, segons les dades d’Aigües Vives, maig del 2002; veg. Google Earth). Rubén Cervera Barberà (tècnic de l’Ajuntament de Carcaixent) em va comentar que allà també es pronunciava plana.

queli

Els neologismes quelikelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.

Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).

Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:

Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).

És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.

Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).

quequec

La paraula quequec és una de les diverses denominacions de la planta Bellardia trixago (també Bartsia trixago o Trixago apula Steven). Seguint el Termcat, la planta també rep les denominacions següents: boca de dragó borda, boques, cresta de gall, cresta marina, erinassos, fonollades grogues, gall de cresta, pàpola o pàpoles (o papoles).

A més d’això, en el diccionari del Salt 2.0 apareixia la definició següent, que supose que algú haurà fet servir alguna volta:

quequec 1. fer (algú) quequec loc. No poder fer algú alguna cosa després de dir que podia fer-la. 2. fer (algú) quequec loc. Fallar les expectatives que s’havien fet sobre un assumpte.

Per al cas 1, recorde que a la Valldigna hi havia qui fea servir en algun cas l’expressió un poc més gruixuda: «¡mare, em cague!». Per al cas 2, podem adaptar a cada cas altres alternatives, com ara les que mos oferix el dnv: tornar-se aigua de tramussos, eixir carabassa, eixir fullola de moro, tocar raspat…

Glòria Banyuls Fuster («Recull frasològic de la comarca de la Safor», 2014; consulta: 09.08.2016), fa servir l’expressió fer quequec per a descriure el significat de «fer botiges» (‘quequejar’) en Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni. No pareix que siga ben bé el mateix, tot i que alguna relació hi podem trobar.