En l’àmbit de la zoologia, el nom comú masculí quermes (invariable quant al nombre) designa un gènere d’insectes. Segons la definició del dnv (consulta: 11.07.2022):

quermes
1.
m. inv. ZOOL. Insecte homòpter (Kermes sp), que viu en diferents espècies de carrasca i que conté una matèria colorant anàloga al carmí.

El cas és que, en referència a un membre d’eixe gènere d’insectes (podria ser Kermes coccinus, Kermes hesperidum, Kermes aurantii…; veg. Report of the city commissioners of the city and county of San Francisco, 1890), en el dcvb apareix la forma querma:

querma
f. Larva de color groc, que es cria en el taronger i produeix uns cuquets que li lleven la saba i el maten (Horta de València). Fon.: kέ̞ɾma (val.). Etim.: del persa kirm, ‘cuc’, probablement per conducte dels àrabs, si no és pres modernament del castellà quermes.

El dnv (consulta: 11.07.2022) també arreplega el nom comú femení querma, però no indica nom científic ni remet a quermes (cosa que els he proposat que revisen):

querma
f. ZOOL. Larva de color groc, que es cria en el taronger i produïx uns cucs que li lleven la saba i que poden acabar matant-lo.

Fora dels diccionaris, no he localitzat cap ús d’esta forma en valencià, cosa que no sé si indica que s’ha erradicat l’insecte o que era una paraula que va interpretar com la forma singular de l’altra i va aparéixer aixina en el diccionari d’Alcover.

Quant a l’ortografia i l’etimologia, podem vore que en francés (kermès) i en anglés (kermes) la paraula usual manté la forma amb ka inicial del nom científic, i en italià tant és chermes com kermes; en castellà, portugués i valencià s’adapta amb el grup qu- inicial, fet que dona una pista per a pensar per què el tenim tan adaptat.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.