1. 1. Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
   2. Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm (última revisió: 13.03.2026 – 12:15). Els noms en llengües diferents del valencià apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.

Llista de varietats de raïm
– aledo – aledo real, reial – aligote – aramon – barbera – bonicària, bonicaire, embolicaire, trepat, trapat, trepadell – borba – botallol, botellal, bodelló – boval ([es] bobal) – cabernet – cabernet franc – cabernet sauvignon – callet, gallet – carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde) – chardonnay – corint, corinto – cruixent, cruixet, crusilló – directe – doradilla – encarnat – fartapobre, raïm d’airén – fogoneu, fogonet, fogonetxo – forcallada – gamay noir – garnatxa ([es] garnacha), grantaxa, giró, gironet, vernatxa, vernassa, lledoner – garró – gateta	– gatxeta – gewürztraminer – gouais blanc ([de] heunisch) – graciano – grumet – gual – hondarrabi beltza – hondarrabi zuri – ideal (o itàlia) – macabeu – malvasia – mamella – mandó, mandós ([es] mandón) – manxega – marmajuelo – marsalí, arsalí – marseguera, messeguera, raïm de gos, sumoll, xumoi, trobat, escanyavella, marisanxo – mencía – merlot – mondragon – monestrell – moscatell – muscat d’Alexandria – negrella – palop – pàmpol talladet – parellada – parrell – parrús	– pedrojiménez – pelleret – picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul) – pinot noir – planta – planta-roig – plantamula, planta-mula, planta de Mula – raïm de soca – raïm del gustet – regina – riesling – shanz – cinsó, sinsó, samsó, ([oc] cinq-saous, sinsâou; [fr] cinsaut, cinsault; [pt] cinzal, cinzão) – sirà ([en] syrah, shiraz) – sylvaner – tintorera, tintorer, garnatxa (o vernassa) tintorera, alacant, alicant ([es] alicante), alicant-bouschet, alicantbuixer, neral, rosselló – traminer – ull – ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas) – valencí – verdiell – verijadiego – viura – xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà

1. Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
   • Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny
   • Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
   • Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms: l’ampelonímia catalana
   • Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec»
   • Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [en línia]
2. A banda, deixem per al record la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).

---

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}