1. Pel que fa a l’escriptura del nom de les varietats de raïm, s’escriuen com els noms comuns. A poc a poc van incorporant-se als diccionaris. En general, els noms s’originen en llengües diferents, i solen reproduir-se amb eixa forma, encara que també és possible que s’hagen adaptat i hagen variat de forma, com ara el català boval i el castellà bobal. Els noms que provenen de llengües que s’escriuen en alfabets no llatins solen variar de forma fins que els diccionaris fixen una transcripció o adaptació.
  2. Varietats de raïm. Recopilem en una llista noms de varietats de raïm en valencià. Les formes en altres llengües apareixen en cursiva i, quan són equivalents de formes valencianes, indiquem amb una abreviatura entre claudàtors la llengua corresponent: [de] alemany; [fr] francés; [es] castellà.
  3. Llista de varietats de raïm
    – aledo
    – aligote
    aramon
    bonicària
    – borba
    botallol
    boval ([es] bobal)
    cabernet
    cabernet franc
    – cabernet sauvignon
    callet
    carinyena ([es] cariñena, mazuelo, mazuela; [fr] boir dur, carignane, girarde)
    – chardonnay
    corint
    cruixent, cruixet, crusilló
    directe
    – doradilla
    embolicaire
    encarnat
    fogoneu, fogonet, fogonetxo
    forcallada
    – gamay noir
    garnatxa ([es] garnacha)
    garró
    gateta
    gatxeta
    – gewürztraminer
    giró ([es] airén, lairén; [fr] gironet)
    – gouais blanc ([de] heunisch)
    – graciano
    grumet
    – gual
    – hondarrabi beltza
    – hondarrabi zuri
    ideal (o itàlia)
    macabeu
    malvasia
    mamella
    mandó ([es] mandón)
    manxega
    – marmajuelo
    marsalí, arsalí
    marseguera, messeguera, escanyavells, escanyavella, escanyavelles
    – mencía
    merlot
    mondragon
    monestrell
    moscatell
    muscat d’Alexandria
    negrella
    palop
    pàmpol talladet
    parellada
    parrell
    parrús
    – pedrojiménez
    pelleret
    picapoll, picapolla ([es] abuela, albillo, albilla; [fr] folle blanche, picpoul, piquepoul)
    – pinot noir
    planta
    planta-roig
    plantamula, planta-mula, planta de Mula
    raïm de soca
    raïm del gustet
    regina
    – riesling
    – shanz
    sinsó, samsó
    sirà ([en] syrah, shiraz)
    sumoll
    – sylvaner
    tintorera
    – traminer
    trepadell, trepat
    trobat
    ull
    ull de llebre ([es] aragonés, tempranillo, tempranilla, cencibel, jacibera, listán, negral, ojo de liebre, palomino, palomina, tinto fino, valdepeñas)
    valencí
    verdiell
    – verijadiego
    viura
    xarel·lo, pansa, pansal, panset, cartoixà
  4. Hem recollit les dades de diverses fonts, entre les quals:
    • Favà i Agud, Xavier (2000): «Aportacions al lèxic vitícola català: resultat d’unes enquestes al País Valencià», Estudis del valencià d’ara: actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000 : en homenatge al Doctor Joan Veny.
    • Estruch Subirana, Maria (2010): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms : l’ampelonímia catalana [Google Llibres]
    • Favà i Agud, Xavier (2003): «Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al diec» (iec)
    • Rull Muruzàbal, Xavier (1999): Diccionari del vi [En línia]
  5. A banda, la inevitable anècdota de M.ª Teresa Campos (tve): [ča’rel ‘djeθ] (1998)/ [ča’rel ‘lo] (1998-1999); i la del boe: «xarel 1.º» (any 1997).

Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *