segregador -ra

Els diccionaris habituals recullen diversos adjectius i substantius de la família del verb segregar: segregatiu -iva, segregacionista, segregacionisme, segregable, segregació. Sembla que l’ús actual en l’àmbit de l’educació (també en ciències socials, en biologia…) avala la introducció de l’adjectiu segregador -ra ‘que segrega’. Exemples trets de Google Llibres (consulta: 30.03.2016):

  • Cal, doncs, pensar que ambdós tipus cel·lulars, segregador i no segregador de glutamat. (1969; Treballs de la societat catalana de biologia)
  • […] o bé vendes o donacions que produeixen el mateix efecte segregador. (1994; Vinyes i vins: mil anys d’història)
  • […] tot l’alumnat sense cap excepció ha de ser vist com un individu diferent i educat en l’entorn menys segregador. (2001; Disseny curricular d’aula i adaptació curricular)

Encara que el gdlc no recull l’adjectiu, el Diccionari enciclopèdic de medicina (també d’Enciclopèdia Catalana; consulta: 31.03.2016) conté les tres entrades següents:

  • segregador de Cathelin
  • segregador de Harris
  • segregador de Luys

En altres llengües també s’ha creat l’adjectiu:

  • en segregatory
  • es segregador -ra
  • fr ségrégateur
  • it segregatore

El servei de consultes del Termcat (31.03.2016) envia el comentari següent:

El terme segregació està recollit en el Diccionari d’educació i en el Diccionari de serveis socials, tots dos consultables en línia, amb la definició següent: ‘Separació de persones o col·lectius dels entorns generals o normals per raons de capacitats, origen o condicions socials, culturals, ètniques, etc., amb aplicació d’actituds discriminatòries per part d’una majoria de la població’. A partir d’això, el verb segregar i l’adjectiu segregador -a no presenten cap problema lingüístic i es poden aplicar en contextos en què s’utilitzin amb aquest sentit.

pronoms

  1. Quant a les formes plenes dels pronoms, la gramàtica de Pompeu Fabra (1918, ed. Aqua, pàg. 63) indica:

    Immediatament davant del verb són possibles les formes me, nos, te, vos, se, lo, los, ne, i les formes em, ens, et, us, es, el, els, en. Cal, però, advertir que, en aquest cas, nos, lo i los són arcaics o dialectals, i que, en general, les formes reforçades (em, &.), i àdhuc us, són preferibles a les plenes.

  2. Pel que fa a l’ordre dels pronoms, hem de tindre present que la gramàtica de l’avl després d’assenyalar «que en cap cas es poden invertir», afig la precisió següent (gnv, 22.4.2):

    Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:a) És habitual la posposició del pronom se als pronoms de primera i segona persona, i al pronom de datiu li: Me s’ha fet tard (en lloc de Se m’ha fet tard). Li s’ha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi d’orde no és acceptable en registres formals.

    Per tant, l’acadèmia indica que és una qüestió estilística que actualment és considerada no acceptable en registres formals. I els estils anem fent-los i refent-los. Al cap i a la fi, podem trobar eixos canvis d’ordre dialectalment i històricament. Per exemple, la combinació li la, ben estesa en valencià actualment, prové del canvi d’ordre de l’anterior la li; també podem observar la posició d’altres pronoms en referències literàries antigues:

    [gnv, 22.4.2] «Mas sabeu quan la li darà, aquesta possessió?», Sant Vicent Ferrer, Sermons.
    [Tirant lo Blanch de Joanot Martorell] «Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar.»
    [Gramàtica històrica catalana de Francesc de B. Moll; Google Llibres] «”E l’abat lo li donà” (Eximplis)»

a + data

  1. Segons indicaven en la revista Llengua i Ús (núm. 5 [pdf]: Montserrat Veiga, «Fraseologia administrativa»), d’acord les consideracions de la cala i la resposta de l’iec, en resum:

    L’ús d’aquesta construcció es restringeix als casos en què es vulga remarcar la idea de situació o estat. […] Es dóna el vistiplau a aquesta construcció sempre que la preposició vaja precedida d’un substantiu i la data s’expresse en xifres o amb el numeral corresponent: balanç a 31 de desembre, però *balanç a l’últim dia de desembre.

  2. Pel que fa al formulisme administratiu a data (de) (per exemple: «A data de la resposta…»), l’Optimot (consulta: 31.10.2013), després de fer les distincions pertinents entre amb data (de) i de data (de), que designen «la data de creació o d’inscripció d’un document», i l’expressió en data (de) que «indica la data en què es presenta un document o la data en què té lloc un fet», assenyala:

    Convé notar que la construcció que es condemna és a data (de).

    Podem considerar que eixa restricció ha estat bandejada per l’ús que es fa de l’expressió en la documentació administrativa.

  3. Un altre formulisme habitual és en data de hui, que cal distingir d’amb data de hui (o amb data de + mes; per exemple: amb data d’abril), d’acord amb el mateix criteri anterior.

ciclopedestre*

  1. Hi ha una modalitat esportiva que combina la competició a peu i en bicicleta, i fa anys, abans del Termcat, que podem documentar ciclopedestre, combinant el prefix ciclo- ‘ciclisme’ i l’adjectiu pedestre ‘que es fa a peu’ (Google Llibres; consulta 22.03.2016):

    Isabel Zerotti, guanyadora de la cursa infantil de 4 a 7 anys, en el moment d’arribar a la …i Josefina Vidal, guanyadora de la cursa femenina. Campionat de Catalunya de cross ciclo-pedestre celebrat a Vallvidrera.

    (Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya autònoma, 1931/1939, 1978)

    En un àmbit diferent, l’urbanisme i el transport, hi ha qui està innovant i proposa vies que combinen els dos usos. Observem que teníem unes quantes opcions disponibles:

    1. Via per a vianants i ciclistes
    2. Via per a vianants i bicicletes
    3. Via ciclopedestre
    4. Via ciclovianant

    Com que en castellà hi ha qui fa servir la novetat ciclopeatonal,  vam fer la consulta i el 15 de març, vam rebre la resposta següent del Termcat:

    Data de la consulta: 2016-03-11 14:50:18
    Terme: ciclopeatonal
    Llengua: Castellà
    Àrea temàtica: Transports
    Consulta:

    En l’àmbit dels transports i de l’urbanisme s’està estenent la creació de vies on es combinen l’ús per a bicicletes i per a vianants. En castellà en diuen via «ciclopeatonal». En les Corts Valencianes els diputats fan preguntes per eixes vies. Hem documentat diverses possibilitats: 1. Via per a vianants i bicicletes 2. Via ciclopedestre 3. Via ciclovianant. De moment, fem servir l’opció 1. ¿Teniu alguna solució diferent?

    Definició/Context:

    ¿En qué estado de tramitación se encuentra el proyecto de desarrollo de vías ciclopeatonales? ¿En qué lugares y municipios se va a realizar ese plan de vías ciclopeatonales?

    Resposta rebuda
    Data de la resolució: 2016-03-15 08:49:50
    Resolució:

    La forma vía ciclopeatonal no sembla, d’entrada, un terme gaire consolidat. Així, segons hem pogut veure amb la recerca feta, no està recollit a la legislació espanyola entre les vies aptes per a ciclistes i té relativament poques ocurrències per internet (unes quantes de les quals se situen, precisament, en el País Valencià). De fet, en aquests moments tenim en procés de normalització un grup de termes relacionats amb l’àmbit del transport, concretament amb la mobilitat sostenible, uns quants dels quals fan referència als tipus de vies, i aquest terme tampoc no hi surt, perquè no el vam trobar en el nostre corpus de partida.

    Els únics casos de la legislació en què es preveu que vianants i ciclistes puguin fer un ús simultani de l’espai són els següents (amb la forma catalana que estem normalitzant):

    – camí pedalable (cast. senda ciclable): Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

    [La versió catalana de la llei parla de caminal pedalable, però creiem que aquesta solució no és adequada lingüísticament.]

    – carrer de vianants (cast. calle peatonal): Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

    Nota: Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

    És possible que camí pedalable s’acosti al terme que indiqueu, però té l’inconvenient que està restringit a vies situades fora de ciutat i en un espai natural.

    Per tot plegat, creiem que vía ciclopeatonal no respon a un tipus de via establert, amb una caracterització clara, sinó que més aviat és una denominació descriptiva que agrupa les vies on es permet la circulació de vianants i ciclistes.

    Davant d’això, et fem la proposta següent per buscar-hi una alternativa en català:

    – assegurar que no es tracta d’una altra manera de referir-se als camins pedalables (en la llei en castellà senda ciclable, com hem dit, però també es documenten ruta verde, senda ciclable o sendero verde);

    – descartar *via ciclovianant perquè és una forma mal construïda, ja que vianant és un nom i aquesta estructura requereix un adjectiu (cf. el castellà ciclopeatonal);

    – acceptar de manera restringida via per a vianants i ciclistes, perquè és una forma ben construïda però resulta poc pràctica per la llargada, i encara més en comparació amb la forma sintètica castellana;

    – prioritzar via ciclopedestre, ja que és una forma ben construïda (forma prefixada ciclo– + adj. pedestre) i a més és sintètica.

    Si veiem que és un terme que es consolida i que acaba tenint entitat entre els especialistes, l’introduirem en el nostre grup de termes de l’àmbit de la mobilitat sostenible.

  2. Posteriorment, al juliol del 2016, una «finestra neològica» del Termcat («Pedalable, via verda, pista bici…: aquest estiu, fem bicicleta i terminologia!»; consulta: 02.08.2016) acabava amb este recull d’opcions:

    Pel que fa, concretament, als tipus de vies ciclistes, és a dir, de vies per on es pot anar amb bicicleta, n’hi ha un bon grapat. Si sou més aviat urbanites i no voleu anar gaire lluny, sempre teniu el recurs de les voreres pedalables (o voreres bici), que us aïllen dels cotxes però us acosten als vianants (alerta, doncs, amb el trànsit pedestre!), i dels carrils bici (o carrils ciclistes), separats del trànsit motoritzat però integrats en la calçada. Fora dels nuclis urbans, teniu les pistes bici (o pistes ciclistes), que són vies asfaltades i separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes, i els camins pedalables, que són vies separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situades en un espai natural, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. Un exemple de camí pedalable són les anomenades vies verdes, que són vies habilitades sobre un traçat ferroviari en desús; com que tenen origen en un traçat ferroviari, normalment tenen poc pendent i els revolts són de radi ample, fet que les fa especialment adequades per al ciclisme.

austeritarisme*

Cap a l’any 2012 a algú li va vindre al cap dir-ne austericidi de la política implantada en Europa basada en ofegar el benestar social de la població general en benefici de les elits i sectors benestants de la societat. Si acceptem que cal seguir els procediments habituals, l’expressió no sembla ben creada, tal com ja ha comentat una entrada del bloc del Termcat (23.07.2016):

Austericidi és, tanmateix, una formació irregular. El sufix –cidi prové del llatí –cidium, derivat del mot caedere, que significa ‘occir’, ‘matar’. Literalment significa, doncs, ‘acció de matar l’austeritat’. Per tant, el significat esperable a partir de la denominació no és el que se li dóna en realitat. Per aquest motiu, és aconsellable descartar l’ús de la denominació austericidi.

Us proposem com a alternativa la denominació austeritat suïcida, que ja té un cert ús. És una forma descriptiva i de significat transparent, fàcilment deduïble a partir dels mots que la componen. Al diccionari normatiu, l’adjectiu suïcida significa ‘Extremament perillós i amb molt poques garanties d’èxit’. Conducta suïcida. Solució suïcida; i al Gran diccionari de la llengua catalana: ‘Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta’. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida.

La proposta del Termcat té cert interés, tot i que tampoc està clar que es suïciden precisament els qui imposen l’austeritat. Per tant, no seria tant «suïcida» com «criminal», «homicida» o «assassina» —en tot cas, que ho diguen els jutges.

En canvi, podem documentar una altra expressió, difosa en francés també cap al 2012, que seria més adequada, atés que sí que descriu i qualifica políticament el fenomen: austeritarisme. Elaborat sobre autoritarisme, podríem pensar en la ‘imposició autoritària de l’austeritat’, que és el que fan els governants austeritaris. A més, la podem documentar en 1908 en Le fureteur breton; i en 1990, en un sentit actual, trobem la forma austéritaire (Wiktionnaire, consulta: 02.03.2016).

ebola

  1. El diccionari de medicina de l’EC recull l’entrada següent:

    virus d’Ebola Filovirus, morfològicament semblant al de Marburg, del qual es diferencia antigènicament. És l’agent etiològic d’una febre hemorràgica fatal observada a l’Àfrica central.

    L’Ebola és un riu africà (al Congo). Atés que s’utilitza com a nom d’una malaltia, ja és possible documentar la forma ebola (epònima) per a referir-se directament a la malaltia (sense fer referència al virus):

    (El Punt, 23.09.2014) Els casos d’ebola podrien superar els 20.000 al novembre si no es reforcen les mesures

    Seguint este criteri, hem de tractar el virus de Zika (o del Zika) de la mateixa manera (veg. DEMCAT). De fet, ja podem trobar la referència a la malaltia sense referència al virus:

    (El País,10.02.2016) Salut eleva a set els casos de zika importats a Catalunya

    O també batejant el virus: «virus zika» (tal com podem sentir per la ràdio; 25.02.2016).

  2. Tal com ens indica Joan Rebagliato (03.11.2014), podeu trobar més detall sobre esta qüestió en el Diccionari de criteris terminològics del Termcat (veg. la lletra E). I més encara en un article ben interessant d’Àngels Egea en el butlletí 45 de la Scaterm (2014), on tracta tant les diferents pronúncies del topònim com els prejudicis que donaren lloc a la creació del nom del virus a partir del nom del riu Ebola:

    Tal com explica uns dels metges que va batejar aquest virus, Peter Piot, el virus es va detectar per primer cop en un poble anomenat Yambuku, però es va voler evitar aquest nom per a no estigmatitzar el poble, i es va pensar que el nom d’un riu, que transcorre per molts llocs, seria menys comprometedor. Van pensar de posar-li el nom del riu Congo, però aquest nom ja era usat per a referir-se a una altra malaltia. Van consultar un mapa i van trobar un riu petit i proper a Yambuku, el riu Ebola, i van decidir posar-li aquest nom. Després, va resultar que el mapa que havien consultat no era gaire acurat i que el riu Ebola no passava gaire a prop de Yambuku, però ja era tard per a rectificar.

lactivisme

Uns diputats valencians han proposat una disposició que fa referència al lactivisme, terme que encara no apareix en els diccionaris habituals. Segons el bloc Una finestra a Tenerife («Sóc lactivista», 24.08.2011; consulta: 18.02.2016)

El lactivisme és la defensa del dret del bebé/nen a ser alletat, i també el dret de la mare a alletar. A alletar a demanda, en qualsevol lloc, sense mirades ni comentaris de desaprovació. A alletar fins que el nen i la mare ho desitgin.

La Wikipedia anglesa va incorporar el terme lactivism l’any 2009, tot i que el podem documentar uns anys abans en el llibre What women really want de Celinda Lake, Kellyanne Conway (2005; consulta: 18.02.2016).

El diccionari Collins recull la forma lactivist (consulta: 18.02.2016):

noun
1. a person, esp a woman, who advocates strongly the breast-feeding of children, and is opposed to bottle-feeding
adjective
2. strongly in favour of breast-feeding and opposed to bottle-feeding

compte

  1. Hi ha unes quantes expressions que presenten un diferències tan lleus de sentit en els diccionaris que haurem de concloure que són sinònimes: donar compte, retre compte (o rendir compte) i retre comptes (o rendir comptes).1
    Nota 1. El verb rendir remet (en el dnv) per a esta accepció a retre. El diec fa esta mateixa remissió.
    Segons els diccionaris habituals:

    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar (o sol·licitar) una informació. El corresponsal donà compte del desenrotllament de l’acte.
    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar o exigir l’explicació de les causes o les raons d’un fet. Haguérem de donar compte del rebombori de l’altre dia.
    (dnv, s. v. compte) retre comptes loc. verb. ECON. Informar de l’estat dels comptes o d’una gestió realitzada. L’executiu no ha retut comptes de la seua gestió.

    (diec, s. v. compte) donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
    (diec, s. v. compte) Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
    (diec, s. v. retre) retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
    (diec, s. v. retre) retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

    (gdlc, s. v. compte) 4 retre (o donar, o demanar) compte fig Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
    (gdlc, s. v. compte) retre (o donar, o demanar) compte p ext Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
    (gdlc, s. v. compte) retre comptes COMPT Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

    L’única especialització que algú podria mantindre es dóna en el cas de tasques econòmiques i de comptabilitat, en les quals caldria retre comptes (presentar un estat justificatiu) per a retre compte (explicar causes o oferir informació). Matisos que no afecten, per tant, l’ús sinonímic general.

    En castellà, segons explica Adela Robles-Sáez (3,000 locuciones verbales y combinaciones frecuentes; consulta: 17.02.2016):

    Dar cuenta: presentar el cálculo de algo ante las autoridades para su inspección. Esta expresión es ligeramente arcaica y por lo tanto se usa casi siempre en contextos formales y escritos. Su sinónimo es rendir cuentas y su complementario es pedir cuentas. […] Por extensión, dar cuenta de puede significar hacerse responsable de algo, explicar o testificar-lo. En textos formales, es un buen sinónimo de verbos como incluir, tomar en consideración y otros. […] Tambien puede significar terminar completamente o malgastar una cosa. En este sentido la expresión es infrecuente.

  2. D’altra banda, quant a altres usos de cuenta en castellà:
    · Tot i que sousa92 considerava la locució a cuenta de incorrecta (solec.) i que calia substituirla per por cuenta de; a costa de, el drae (consulta: 18.01.2016) sí que inclou la locució:

    1. loc. prepos. En compensación, anticipo o a cambio de. Quédate con el coche a cuenta de lo que te debo. 2. loc. prepos. por cuenta de.

    · de cuenta de: Ø sousa92, seco, dusos
    · També en el drae (consulta: 18.01.2016): de cuenta, o de cuenta y riesgo de, de alguien: loc. adv. Bajo su responsabilidad. / por cuenta de. loc. prepos. En nombre de alguien o algo, o a su costo. Los gastos corren por cuenta de la empresa.

ret

  1. Alguns diccionaris no el feien sinònim de xarxa (p. e. gdlc i gd62), però sí que té eixa accepció en el dgfpastor, el dval i el diec:

    1 m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells. 2 m. Xarxa 1 i 2.

    Nota. L’accepció 1 és: ‘f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.’; la 2 és: ‘f. En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc per damunt la qual es fa passar la pilota.’

  2. El dnv de l’AVL amplia les accepcions:

    3. 1. f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.

    2. f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.

    Nota. Les accepcions de 2 són: 1. f. PESCA Ormeig de pesca constituït per un teixit de fils nugats formant una retícula quadrada o rombal. 2. f. NÀUT. Cordam i altres ormejos que servixen per a la maniobra d’una embarcació. 3. f. ESPORT En tenis, en voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual s’ha de fer passar la pilota. 4. f. ESPORT Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta en el futbol o l’handbol, o la que constituïx la cistella del basquetbol. 5. f. ESPECT. En el circ, malla col·locada horitzontalment davall dels trapezis i altres aparells gimnàstics quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per a esmortir la possible caiguda de l’acròbata.

  3. Coromines (declc) documenta ret en femení a Gandia i Castelló de Rugat. Eixe és el gènere que li ha atorgat també el dgfpastor:

    ret. f. Filat o xarxa per a pescar o caçar. [red] // m. i. f. Bossa de malla que es posa al cap per a recollir els cabells. [redecilla]

gorronera

En el camp de l’arquitectura (o de la fusteria i altres oficis), la gorronera seria, segons el DNV (s. v. espiga):

f. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins d’unes altres peces i servix per a fer moure, estrényer o eixamplar algun element d’un mecanisme.

A més, en el camp de l’arquitectura històrica, sembla que es considera que gorronera és sinònim d’una varietat de polleguera:

(DNV) polleguera f. TECNOL./OFICIS Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta o d’una barrera.

Eixa sinònimia no apareix recollida en els diccionaris, però sí en l’Atles lingüístic del domini català (veg. 168). En el DCVB s’explica que el gorró és el «piu o tija posada a l’extrem d’un eix, d’una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix». I el Vocabulari de la pedra en sec de l’Ajuntament de Vilafranca recull el terme amb la definició següent (consulta: 11.04.2016):

gorronera. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

En castellà, el terme gorronera té més documentació en esta accepció, tot i que tampoc apareix recollit en els diccionaris generals.