blavó

Decorant un blavó.
Decorant un blavó. Imatge: Esplai Extraescolars Creatives.

Esta paraula, típica de la zona costanera nord del País Valencià, és un «fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament» (dnv, s. v. cudol; consulta: 09.12.2019). No apareix en els diccionaris habituals, però sí que està ben documentada en l’ús:

  • «terra amassonada o empedrat de blavons» (bscc, 54, 1978; consulta: 09.12.2019)
  • «Dins de l’aigua i sobre la sorra, fins i tot sobre els blavons de bona part de les nostres riberes» (Sebastià Carratalà, «La platja», Diari La Veu, 23.03.2013)
  • «La mar de Moncofa, escuma i blavons (Foto JA Vicent)» («Contra paradís, 12/52», Associació de Veïns La Vilavella, 01.08.2014)
  • «(El meu anhel de tu / escombra els blavons que ens separen).» (Marisol González Felip, «Onades», citat per Josep Lluís Abad i Bueno en «L’obra poètica de Marisol González, X (Mar d’heura)», [Espai Claudàtor], 22.11.2008)
  • «De tant en tant , allí on naixien ullals d’aigua dolça, es formaven llacunes litorals, albuferes o estanys, separades de la mar per un amuntegament de terra, arenes i blavons» (Ramón Saborit Arnau, «L’ecosistema de l’estany», L’Estany, sense data)

Hem proposat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que incloga el blavó en el seu diccionari.

bufa de la gamba, la

  1. Segons es comentà en Zèfir (16.11.2002) i seguint Josep Tormo Colomina, «Origen dels modismes antroponímics alcoians», IV Coŀloqui d’Onomàstica Valenciana i XXI Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica, Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995, publicat al volum LXX – LXXI (setembre – desembre 1997) del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica) [pdf]:

    Ser la bufa de la Gamba: Equivalent, si fa no fa, a l’expressió castellana ser un cachondeo. Coexisteix amb el sinònim parcial ser un canyaret. Dit d’un lloc on no hi ha organització, seny o conducta seriosa: «Allí en el nostre club no es pot treballar ni es pot fer res de trellat, allò és la bufa la Gamba». (La bufa és un eufemisme alcoià per a la vulva, emprat principalment per les dones: «Xe, toca’t la bufa, Mariu»; pel que fa a la Gamba, ja hem vist anteriorment* que era una famosa bagassa local). Cal destacar a tall de curiositat, l’existència d’un grup musical alcoià, format per veterans, anomenat La Bufa la Gamba Blues Band.

    * Parèixer Ca la Gamba: Dit d’un lloc on va tot arreu, en desordre, on impera el poc trellat o poc seny, on hi ha molt de soroll o borum, on és molt difícil aclarir-se: «Ací en este carrer no es pot treballar! Açò pareix que siga Ca la Gamba» / «En el quarto dels xiquets no es pot estudiar, no hi ha qui s’aclarixca!». Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses d’Alcoi, a primers de segle. Estava situada en el carrer la Puríssima, prop del Portal de Riquer.
  2. A més d’eixa possible explicació, també cal tindre en compte la possibilitat que siga una variació sobre bufalaga o bufalandanga, recollits per Josep Martines en el Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX (consulta: 22.11.2019):

    bufalaga 1. f. ‘farsa, aparença, futilitat’ […] bufalandanga f. ‘pompa, estufera’ […]

Basseta Blanca, la

Basseta Blanca, la
La partida de la Basseta Blanca (Riba-roja de Túria).

A Riba-roja hi ha la partida de la Basseta Blanca. Això s’origina en el fet que hi ha una basseta Blanca, que realment és una basseta i conserva, per tant, el valor de terme genèric en la part inicial.

A més, en el parlament valencià es discutixen iniciatives per a segellar l’abocador de la Basseta Blanca; per tant, no seria «en Basseta Blanca» ni «l’abocador de Basseta Blanca», a pesar que sovint apareix aixina en la premsa.

banyerola

 

Segons el dnv (consulta: 26.06.2019), este nom designa una «banyera menuda de planta quasi quadrada la cubeta de la qual disposa d’un escaló per a poder assentar-se».

El Diccionari visual de la construcció (2001) incloïa una il·lustració de l’objecte:

Banyerola
Una banyerola, segons el Diccionari visual de la construcció (2001).

A més, este diccionari indica que en castellà això correspondria al «bañaseo». Esta paraula no pareix que haja tingut molt d’èxit fins ara, ja que no apareix en el drae (ni en altres diccionaris de referència), a pesar que es tracta d’un element del bany que té una certa tradició en Espanya des dels anys cinquanta (veg. Todocoleccion), quan l’empresa Roca els comercialitzava (i encara els tenen en catàleg amb eixe nom; consulta: 26.06.2019).

Bañaseo
Bañaseo de Roca (anys cinquanta).

 

badomia

  1. Segons el dfpastor:

    badomia f. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]

  2. Estranyament, hi ha diccionaris que només arrepleguen el mot en plural, badomeries, com ara el gdlc o el diec2.L’ús del mot en singular, tot i tenint en compte la baixa freqüència d’ús del mot, és conegut al País Valencià (i és el que entra el dcvb). Com a exemple, el diputat Torró Gil (del GP Compromís, ds 15.04.2008 [pdf]):

    Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.

    En tot cas,el dnv (consulta: 16.02.2019) l’ha incorporat en singular, però amb una indicació que l’ús en plural és més habitual:

    badomia [baðomía]

    [usat generalment en plural]

    f. Despropòsit, idea desbaratada.

el Baver

  1. Segons el corpus toponímic de l’avl (consulta: 24.05.2017), es tracta d’un llogaret del terme d’Alacant (amb una platja que té el mateix nom):

    el Baver (Alacant)
    Platja del Baver (Alacant)

  2. Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb –ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».
  3. La forma El Babel és una castellanització, segons l’Eciclopèdia Catalana; el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.03.1998).

abocar

  1. En l’àmbit de la informàtica, el Termcat indica (consulta: 23.012017) que l’acció de fer passar les dades a l’engròs d’un suport o arxiu a un altre és abocar dades; l’acció corresponent és abocament de dades. L’Optimot (fitxa 7533/1) dóna la indicació següent:

    Les formes catalanes adequades per designar l’operació de buidar el contingut d’un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu. Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.

  2. Hi havia una accepció del verb abocar en castellà que no es recollia per a l’abocar català (abans del 2000):

    (drae) 5. Tratándose de proximidad en el tiempo, hallarse en disposición, peligro o esperanza de algo. Ú. especialmente el p. p. con los verbos estar, hallarse, quedar, verse y otros análogos y seguido de la preposición a. Ú. t. c. intr.

  3. Vaig optar per traduir-ho, mentres no s’admetera eixa accepció, amb fer que [+verb], inclinar, exposar, obligar. El decascat tradueix estar abocado a amb estar exposat a, anar de dret a.
  4. Més avant, en el gd62 (2000) apareix l’adjectiu següent:

    abocat, -ada adj règ Obligat. L’equip local està abocat a jugar la promoció.

    A més d’eixe significat ‘obligat’, també és habitual que s’acoste més a ‘destinat’. Per exemple (Abans d’ara (retrats literaris) de Domènec Guansé, 1966; consulta: 06.06.2011):

    Quan un empresari es veia abocat al fracàs, només calia que el cridés, i Sagarra, abans d’un mes, li tenia enllestida l’obra salvadora.

bonitolera

En el Diccionari nàutic (consulta: 22.12.2016) elaborat pel Museu Maritim de Barcelona (amb l’assessorament del Termcat), diferencien entre bonitera (‘art per a pescar bonítols, que fingeix als hams la figura d’un peixet’) i bonitolera (‘art per a pescar bonítols’).

D’altra banda, en els diccionaris en català localitzem la forma bonitolera, que fa referència a l’art de xarxa per als bonítols. Els diccionaris no li donen l’accepció que hem vist associada a bonitera (terme que sí que apareix en el DCVB; consulta: 19.12.2016). El Termcat (22.12.2016) envia la resposta següent:

Pel que fa a les denominacions bonitera i bonitolera, es documenten com a sinònimes en les obres de referència de l’àmbit. La denominació principal o més adequada és bonitolera, formada a partir de bonítol. No hem documentat la distinció entre bonitera i bonitolera que s’indica al Diccionari nàutic en cap altra obra de referència.

Brèxit

La paraula Brexit és un terme anglés (escrit aixina en els diccionaris d’Oxford, Cambridge i Collins) que s’ha popularitzat últimament (més o menys a partir del 2012), per a denominar la possible eixida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Abans hi havia hagut la possibilitat del grexit, amb què es va denominar la possibilitat d’expulsar Grècia de la Unió Europea.  I també es van crear en algun moment versions adaptades a altres països (frexit, dexit, italexit…). Segons el diccionari Cambridge el terme anglés brexit prové de l’abreviació de «British exit».

Davant les diverses opcions d’escriptura que podem documentar (Brexit, brexit, brèxit, Brèxit), el Cercaterm ha respost (17.10.2019):

Considerem que la millor opció és escriure Brèxit: amb majúscula perquè és un nom propi però adaptat al català. No cal, per tant, la cursiva. És una forma ja força usada en molts mitjans de comunicació.

En canvi, en castellà, la Fundéu (consulta: 17.10.2019) recomana tractar-lo com a manlleu no adaptat d’un substantiu comú (és a dir, minúscula i cursiva): brexit.