baquetón*

En una traducció de la Generalitat valenciana del 1997 donaven bossellet com a equivalent en valencià del castellà baquetón (paraula que no apareix encara en el drae). Segons el diccionari d’arquitectura de Ware-Beatty (1994) el baquetón és:

baquetón m. Moldura redonda más grande que la baquetilla.

Per tant, el baquetón és una variant més gran de la baquetilla (esta paraula tampoc apareix en el drae).

El darquitecturacirit (1990) té l’entrada següent:

531 bocell [*] m / baquetón, bocel // Motllura convexa de perfil semicilíndric.

* El terme bocell* s’escriu ara bossell.

Encara que sembla que la distribució dels termes hauria de ser bossell / bossellet (en castellà: baquetón / baquetilla), el Termcat (consulta: 02.07.2020), només en l’àmbit de la fusteria, ho ha fixat d’una altra manera:

  • ca  bordó, n m
  • es  baquetilla
  • es  baquetón
  • fr  baguette
  • en  bead

Fusteria > Construccions > Motllures

Definició
Motllura convexa de secció més o menys semicircular.

En realitat, mirant les definicions en el dval (consulta: 02.07.2020), podem arribar a una altra distribució d’uns termes que mantenen una relació de sinonímia (≡) i de proximitat semàntica en general (també hi ha accepcions particulars; +):

bordó m. CONSTR./FUST. Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motlura.
+ bordó (= copada 2) f. FUST. Motlura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.
bordó/bossell (= copada 3) f. FUST. Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa, i que s’usa per a fer les motlures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
bossell m. ART Motlura redona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
+ bossell m. FUST. Espècie de plana que té la sola acanalada, i que s’utilitza per a fer motlures convexes semicilíndriques.

pistola

La paraula castellana boquerel té la definició següent en el drae (consulta: 25.06.2020):

boquerel m. Boca de una manguera que sirve para regular el paso del fluido.

El Termcat havia desestimat la forma boquerel, però no vaig trobar que hi haguera una paraula en valencià per a eixa definició. En resposta (09.06.2020) a la consulta m’han dit:

El terme català adequat és pistola. Es defineix com la boca en forma de pistola instal·lada a l’extrem d’una mànega d’un assortidor de combustible utilitzada per a omplir el dipòsit d’un vehicle. Tot i que no sigui pròpiament una pistola, doncs, sí que sempre té la característica que té forma de pistola i és aquesta la forma utilitzada en l’àmbit. En castellà és boquerel pistola i en francès pistolet.

Ara convindria que els diccionaris afegiren eixa accepció a pistola.

blavó

Decorant un blavó.
Decorant un blavó. Imatge: Esplai Extraescolars Creatives.

Esta paraula, típica de la zona costanera nord del País Valencià, és un «fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament» (dnv, s. v. cudol; consulta: 09.12.2019). No apareix en els diccionaris habituals, però sí que està ben documentada en l’ús:

  • «terra amassonada o empedrat de blavons» (bscc, 54, 1978; consulta: 09.12.2019)
  • «Dins de l’aigua i sobre la sorra, fins i tot sobre els blavons de bona part de les nostres riberes» (Sebastià Carratalà, «La platja», Diari La Veu, 23.03.2013)
  • «La mar de Moncofa, escuma i blavons (Foto JA Vicent)» («Contra paradís, 12/52», Associació de Veïns La Vilavella, 01.08.2014)
  • «(El meu anhel de tu / escombra els blavons que ens separen).» (Marisol González Felip, «Onades», citat per Josep Lluís Abad i Bueno en «L’obra poètica de Marisol González, X (Mar d’heura)», [Espai Claudàtor], 22.11.2008)
  • «De tant en tant , allí on naixien ullals d’aigua dolça, es formaven llacunes litorals, albuferes o estanys, separades de la mar per un amuntegament de terra, arenes i blavons» (Ramón Saborit Arnau, «L’ecosistema de l’estany», L’Estany, sense data)

Hem proposat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que incloga el blavó en el seu diccionari.

bufa de la gamba, la

  1. Segons es comentà en Zèfir (16.11.2002) i seguint Josep Tormo Colomina, «Origen dels modismes antroponímics alcoians», IV Coŀloqui d’Onomàstica Valenciana i XXI Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica, Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995, publicat al volum LXX – LXXI (setembre – desembre 1997) del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica) [pdf]:

    Ser la bufa de la Gamba: Equivalent, si fa no fa, a l’expressió castellana ser un cachondeo. Coexisteix amb el sinònim parcial ser un canyaret. Dit d’un lloc on no hi ha organització, seny o conducta seriosa: «Allí en el nostre club no es pot treballar ni es pot fer res de trellat, allò és la bufa la Gamba». (La bufa és un eufemisme alcoià per a la vulva, emprat principalment per les dones: «Xe, toca’t la bufa, Mariu»; pel que fa a la Gamba, ja hem vist anteriorment* que era una famosa bagassa local). Cal destacar a tall de curiositat, l’existència d’un grup musical alcoià, format per veterans, anomenat La Bufa la Gamba Blues Band.

    * Parèixer Ca la Gamba: Dit d’un lloc on va tot arreu, en desordre, on impera el poc trellat o poc seny, on hi ha molt de soroll o borum, on és molt difícil aclarir-se: «Ací en este carrer no es pot treballar! Açò pareix que siga Ca la Gamba» / «En el quarto dels xiquets no es pot estudiar, no hi ha qui s’aclarixca!». Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses d’Alcoi, a primers de segle. Estava situada en el carrer la Puríssima, prop del Portal de Riquer.
  2. A més d’eixa possible explicació, també cal tindre en compte la possibilitat que siga una variació sobre bufalaga o bufalandanga, recollits per Josep Martines en el Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX (consulta: 22.11.2019):

    bufalaga 1. f. ‘farsa, aparença, futilitat’ […] bufalandanga f. ‘pompa, estufera’ […]

Basseta Blanca, la

Basseta Blanca, la
La partida de la Basseta Blanca (Riba-roja de Túria).

A Riba-roja hi ha la partida de la Basseta Blanca (tal com podem vore en el mapa: «la Basseta Blanca»). Eixe nom s’origina en el fet que hi ha la basseta Blanca («Basseta Blanca» en el mapa), que realment és una basseta i conserva, per tant, el valor de terme genèric en la part inicial (en els mapes eixos genèrics s’escriuen amb majúscula inicial i sense article).

A més, en el parlament valencià es discutixen iniciatives per a segellar l’abocador de la Basseta Blanca; per tant, no seria «en Basseta Blanca» ni «l’abocador de Basseta Blanca», a pesar que sovint apareix aixina en la premsa.

banyerola

 

Segons el dnv (consulta: 26.06.2019), este nom designa una «banyera menuda de planta quasi quadrada la cubeta de la qual disposa d’un escaló per a poder assentar-se».

El Diccionari visual de la construcció (2001) incloïa una il·lustració de l’objecte:

Banyerola
Una banyerola, segons el Diccionari visual de la construcció (2001).

A més, este diccionari indica que en castellà això correspondria al «bañaseo». Esta paraula no pareix que haja tingut molt d’èxit fins ara, ja que no apareix en el drae (ni en altres diccionaris de referència), a pesar que es tracta d’un element del bany que té una certa tradició en Espanya des dels anys cinquanta (veg. Todocoleccion), quan l’empresa Roca els comercialitzava (i encara els tenen en catàleg amb eixe nom; consulta: 26.06.2019).

Bañaseo
Bañaseo de Roca (anys cinquanta).

 

badomia

  1. Segons el dfpastor:

    badomia f. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]

  2. Estranyament, hi ha diccionaris que només arrepleguen el mot en plural, badomeries, com ara el gdlc o el diec2.L’ús del mot en singular, tot i tenint en compte la baixa freqüència d’ús del mot, és conegut al País Valencià (i és el que entra el dcvb). Com a exemple, el diputat Torró Gil (del GP Compromís, ds 15.04.2008 [pdf]):

    Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.

    En tot cas,el dnv (consulta: 16.02.2019) l’ha incorporat en singular, però amb una indicació que l’ús en plural és més habitual:

    badomia [baðomía]

    [usat generalment en plural]

    f. Despropòsit, idea desbaratada.

el Baver

  1. Segons el corpus toponímic de l’avl (consulta: 24.05.2017), es tracta d’un llogaret del terme d’Alacant (amb una platja que té el mateix nom):

    el Baver (Alacant)
    Platja del Baver (Alacant)

  2. Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb –ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».
  3. La forma El Babel és una castellanització, segons l’Eciclopèdia Catalana; el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.03.1998).

abocar

  1. En l’àmbit de la informàtica, el Termcat indica (consulta: 23.012017) que l’acció de fer passar les dades a l’engròs d’un suport o arxiu a un altre és abocar dades; l’acció corresponent és abocament de dades. L’Optimot (fitxa 7533/1) dóna la indicació següent:

    Les formes catalanes adequades per designar l’operació de buidar el contingut d’un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu. Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.

  2. Hi havia una accepció del verb abocar en castellà que no es recollia per a l’abocar català (abans del 2000):

    (drae) 5. Tratándose de proximidad en el tiempo, hallarse en disposición, peligro o esperanza de algo. Ú. especialmente el p. p. con los verbos estar, hallarse, quedar, verse y otros análogos y seguido de la preposición a. Ú. t. c. intr.

  3. Vaig optar per traduir-ho, mentres no s’admetera eixa accepció, amb fer que [+verb], inclinar, exposar, obligar. El decascat tradueix estar abocado a amb estar exposat a, anar de dret a.
  4. Més avant, en el gd62 (2000) apareix l’adjectiu següent:

    abocat, -ada adj règ Obligat. L’equip local està abocat a jugar la promoció.

    A més d’eixe significat ‘obligat’, també és habitual que s’acoste més a ‘destinat’. Per exemple (Abans d’ara (retrats literaris) de Domènec Guansé, 1966; consulta: 06.06.2011):

    Quan un empresari es veia abocat al fracàs, només calia que el cridés, i Sagarra, abans d’un mes, li tenia enllestida l’obra salvadora.