OIR NOT.

Esta abreviació era utilitzada a la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (abans del 1998):

«Que Lucía Hervás Asins (OIR NOT.: María José Masip Suey) ha interposat…».

Per telèfon diuen que és una referència interna del tribunal que haurien d’haver llevat del document que ha arribat per a publicar al diari oficial. Llevem tant l’abreviació com tot el contingut entre parèntesis. Altres voltes l’abreviació és N.

orella

Oreja
Exemple d’oreja tret de Cuaderno de intervención peatonal de Apie, Asociación de Viandantes (2004).

El substantiu femení espanyol oreja és un terme de l’àmbit de l’urbanisme. No apareixia en el Cercaterm (gener del 2005). Hem trobat el terme castellà en documents d’urbanisme produïts a Madrid (i a Sagunt), on esmenten oreja, orejeta i oreja de burro, que són unes ampliacions de les voreres en els cantons dels carrers.

El Cercaterm (gener 2005) va fer la proposta següent:

«ca orella, f
es oreja; martillo
fr avancée de trottoir; oreille
en kerbed projection

Definició
Eixamplament de la vorera en la cantonada d’una cruïlla, habitualment produït fent acabar la banda d’estacionament.

Posteriorment, el Termcat va revisar la fitxa, que ha quedat aixina:

ca orella, n f
es extensión de la acera, n f
es oreja, n f
fr avancée de trottoir, n f
en curb bulb, n
en curb bulge, n
en curb extension, n

Transports > Mobilitat
Definició
Extensió d’un tram d’una vorera que penetra en l’espai reservat a la calçada, utilitzat per a reduir la distància que s’ha de recórrer a peu en els passos de vianants i per a obligar els vehicles a reduir la velocitat en acostar-s’hi.

En francés (consulta: 2020; la documentació ha desaparegut de la xarxa),  hem trobat (Ajuntament de París) la denominació «trottoir arrondit en avancée» o «angles de carrefours en avancée», que és una descripció del mateix element (on la part essencial seria la locució en avancée o el terme avancée); també (a Dunkerke): «les avancées de trottoirs aux abords des carrefours permettent de raccourcir les traversés […]».

ofegabous

L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és un amfibi que també rep el nom papapeixos (les dos formes apareixen en els diccionaris acadèmics).

A banda d’eixes dos formes, durant uns quants anys s’ha utilitzat també una forma, peixmarí, que després de la nostra consulta el Termcat (12.12.2022) ha resolt que convé descartar-la:

La forma peixmarí es va incloure originalment amb la grafia peix-marí com a sinònim complementari en la fitxa ofegabous durant l’aprovació, per part del Consell Supervisor, d’una llista de noms d’amfibis i rèptils proposada per la Societat Catalana d’Herpetologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquell moment, la forma peix-marí es va documentar en un article publicat al Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia l’any 1985. Posteriorment, arran dels canvis sobre l’ús del guionet que va introduir la Secció Filològica [de l’Institut d’Estudis Catalans], es va canviar la forma peix-marí per peixmarí. Tanmateix, no s’ha constatat l’ús d’aquesta forma en obres especialitzades posteriors. Així doncs, adequarem la fitxa ofegabous de la Neoloteca al que recull el diccionari normatiu (ofegabous com a terme principal i papapeixos com a sinònim complementari) i eliminarem la forma peixmarí.

obstatiu -iva

Este adjectiu no té entrada en els diccionaris habituals, a pesar que forma part de dos termes del dret que podem localitzar en el Cercaterm (consulta: 28.09.2021):

acte obstatiu m.
Acte formal que impedeix a algú de dur a terme una acció, tot i estar-hi legalment autoritzat.

error obstatiu m.
Error que suposa una divergència entre allò que es pensa i allò que es declara, si bé la voluntat interna està formada correctament i no té vicis.

A més, el Diccionari jurídic de l’iec , encara que no el definix, utilitza l’adjectiu en algunes entrades:

error de vici […] No s’ha de confondre l’error de vici amb l’error en la declaració o obstatiu.
estat de dret […] sense introduir mesures obstatives en el cas que l’Administració hagi lesionat efectivament un dret.
oferiment de pagament […] Específicament, s’exclou la voluntat obstativa del compliment.

Tenint en compte la limitació d’ús habitual, podríem proposar una definició simple per a este adjectiu:

obstatiu -iva adj. Que obsta.