1. La transcripció de l’àrab que es fea (inici del segle xxi) i es fa en els mitjans d’informació (d’ací i internacionals) patix un poc de desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la gec —sense tindre en compte, però, quins són els límits de l’opció presa per aquesta enciclopèdia—, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d’ací o d’allà, qui a voltes copia una transliteració i a voltes una transcripció simplificada o una adaptació. A pesar que hi ha unes normes proposades per l’IEC en 1989  / , la variació és el símptoma i resultat més clar d’una manca de rigor en este tema, a més de la dificultat que hi ha a l’hora de trobar informació actualitzada i fiable sobre aquestes qüestions en Internet.
    Pel que fa a la transcripció simplificada de l’IEC, a pesar de la discordances que hi podem vore en l’ús de la majúscula dels articles dels topònims en els exemples de diverses normes, cal restringir la indicació de la norma 48 sobre la majúscula de l’article a l’ús contextual convencional, d’acord amb la resposta  de l’Oficina d’Estandardització de la Secció Filològica de l’iec (20.07.2017):

    Pel que fa al criteri d’escriptura de l’article inicial de topònims i antropònims àrabs, d’acord amb el punt 48 que esmenteu de la Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català, caldria escriure «amb majúscula només aquelles parts [d’antropònims (i ocasionalment topònims) composts units amb guionet] que fossin noms propis […] i no l’article, la preposició o els altres noms comuns fora que quedessin com a inicials».  Malgrat que no s’expliciti del tot a quin tipus d’inicials es fa referència, cal entendre que només s’escriu en majúscula l’article quan es troba en posició inicial absoluta, és a dir, a principi de text o després de punt.

  2. Més noms en altres llocs:
    • Vegeu la fitxa «Afganistan».
    • Vegeu el document de l’IEC (1999) «Noms àrabs transcrits i transliterats al català» (pdf en format imatge): conté una llista de noms amb transcripció simplificada i amb transliteració. La versió dels noms en transcripció simplificada l’hem reproduïda en format text ací.
  3. Noms àrabs:
    • Arafat, Yàsser (IEC) —o Iàsser, com adapta la GEC també— (ياسر عرفات).
    • Hamàs (حماس): ho adapten aixina (2006) la gec (nova consulta: 21.07.2017),* l’Avui i El Periódico. En canvi, el web Ésadir (TV3) es desmarca dels criteris generals (gener 2006; nova consulta: 21.07.2017) i indica que cal escriure-ho «Hamas», sense accent, a pesar que recomana que es pronuncie [hamás]:

      «Ho pronunciem amb hac aspirada. Per tant, si va precedida de la preposició de, no s’apostrofa:
      Victòria de Hamas a les eleccions palestines del 2006
      No fem servir la forma gràfica Hamàs

      Posteriorment (consulta: 05.03.2021) afigen: «Grafia d’ús internacional.» Si mos haguérem de guiar per això, qualsevol paraula que s’escriga com ho fan en anglés és «d’ús internacional».
      * Segons la gec (consulta: 21.07.2017):
      Hamàs [Moviment de Resistència Islàmica] Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica. El més actiu és la Hamàs palestina, que sorgí als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la intifada, durant la qual aconseguí un gran protagonisme. […]
    • Hezbol·là (حزب الله) era la forma més usual de la gec en les entrades Israel, Palestina, panislamisme, mujahidín. Més tard (consulta: 05.03.2021) van introduir la forma principal d’acord amb els seus criteris de transliteració: Ḥizb Allāh. Amb tot, oferixen dos transcripcions possibles: Hizbul·là, Hezbol·là.

      L’any 2006 també apareixia en la gec un cas de «hezbollah»  (que era la forma que havia triat l’Avui).

      Segons el poc que jo sé i veig en el meu diccionari d’àrab (DCortés), i seguint les regles de transcripció de l’iec, el sintagma resultant seria «Hizb Al·lahi», com correspon a la pronúncia de les dos paraules que componen el terme ‘Partit de Déu’ (literalment), i que el diccionari traduïx: «els musulmans».

      A banda d’això, com que el meu diccionari no entra en detalls dialectals, cal tindre en compte el que diu la Wikipedia (consulta: 21.07.2017)  sobre el fet que l’àrab del Líban ho pronuncie «hezb».

      Una cosa que no sé és per què el meu diccionari àrab no marca en este cas la vocal «u/o» que hi ha entre les paraules, segons totes les fonts. Així, al que jo transcric per al català, caldria afegir eixa vocal i arreplegant-ho tot en un mot: «Hizbul·lahi», i fem caure el genitiu del final, que sembla que no té molta consistència (d’acord amb el que veig en Internet): «Hizbul·lah», segons les normes de l’IEC.

      A continuació, si entrem en el món de les adaptacions (que és el que deu haver fet la gec), doncs, podem fer «Hizbul·là», «Hezbul·là» o «Hezbol·là», atés que el nom «Al·là» ja apareix en la gec (o tal com ha fet Vilaweb, podem arribar a «Hisbul·là», «Hisbol·là» o «Hesbol·là»).

    • Khadija (خديجة), la primera esposa de Mahoma, transcripció que trobem en Answers.com (consulta: 20017; 05.03.2021):
      Khadijah bint Khuwaylid or Khadija al-Kubra (Arabic: خديجة)

      (555 or 565 or 570 to 619 or 623) was the first wife of Muhammad. Khadijah al-Kubra, the daughter of Khuwaylid ibn Asad and Fatimah bint Za’idah, belonged to the clan of Banu Asad of the tribe of Banu Quraish. She became the first person to convert to Islam.

      La gec (consulta: 05.03.2021) no té entrada sobre esta persona, però sí que l’anomena (amb la transliteració Ḥadīǧa) en l’entrada Fā ima (errada del codi html, que hauria d’haver escrit Fāṭima). Esta última apareix en altres entrades de l’enciclopèdia (per exemple, xerif) com a Fàtima.
  4. Toponímia de l’Iraq (hem seguit un mapa tret d’Al-Jazira, però que no conté, malauradament, la vocalització ni els diacrítics):
    – Ciutat: Irbil / Arbela (آربيل; Arbela és la denominació catalana tradicional, segons la GEC, que dóna [irbil] com a pronúncia àrab; en anglés també apareix Arbil)
    – Ciutat: Bagdad (بغدآد)
    – Ciutat: al-Faluja (آﻟﻓﻟﻭﺟﺓ; en aquest cas en anglés he vist escrit Falluja o Fallujah; en castellà, Faluya o Falluja; en català —Avui, 04.08.2003—, Fal·luja; en general, sense article, tot i que la GEC escriu Al Falūja en l’atles)
    – Ciutat: Kirkuk (كركوك)
    – Ciutat: al-Mussul (آلموصل; la gec [consulta: 21.07.20217] escriu Mosul; en anglés he vist Al Mawsil i Mosul)
    – Ciutat: Tikrit (تكريت)
  5. Topònims àrabs:
    – Ciutat: Gaza (غزة)
  6. Transcripció dels mesos musulmans (segons les normes de l’iec):[Hi ha mesos amb noms alternatius, però només indique la possibilitat que he pogut consultar en àrab.]
    • muhàrram (محرّم)
    • sàfar (صفر)
    • rabi al-àual (ربيع الاول)
    • rabi ath-thani (ربيع الثاني)
    • jumada al-àual (ﺟمادﯼ الاول)
    • jumada ath-thània (ﺟمادﯼ الثانية)
    • ràjab (رﺠب)
    • xaban (ﺸﻌباﻥ)
    • ramadan (رمﺿاﻥ)
    • xaual (ﺸﻭال)dhu al-qada (ﺫﻭ اﻟﻘﻌدة)
    • dhu al-hijja (ﺫﻭ اﻟﺣﺠة)
      • Enllaços:
        → «Calendari musulmà» (Viquipèdia)
        → «Calendario musulmán» (Wikipedia)

Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

2 pensaments sobre “àrab

  1. El món globalitzat ens ha dut les transcripcions d’ús internacional, agradi o no als filòlegs, especialment en els antropònims actuals de divulgació general. Els mateixos interessats trien una romanització del seu propi nom quan s’adrecen al món, que cal respectar i que consta també oficialment al seu passaport: transcripció en francès (els de l’àrea francòfona, com els marroquins, algerians, etc.) o transcripció en anglès (pakistanesos, etc.). I passa el mateix amb els noms d’organitzacions, entitats, etc. No hi ha més.

  2. Tens molta raó, Josep. Quan et mostren el passaport o el DNI, és senzill. No ho és tant quan no disposes d’eixa documentació de referència (o quan fins i tot eixa documentació no és segura o és variable). D’altra banda, també és possible denominar «internacional» el fet de seguir el que facen alguns mitjans en anglés, francés o castellà-espanyol, sense preocupar-se per mirar com s’hauria de fer en valencià-català. A banda del consens «internacional» tan desitjable, va bé tindre instruments propis, per si de cas es trenca el consens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *