miŀlenista

El terme anglés millennial ha segut adaptat pel Termcat  (el ptv de l’avl fa la mateixa proposta) amb la forma miŀlenista (o miŀleniste -ta):

ca miŀlennista, n m, f
es milenial, n m, f
es milénico | milénica, n m, f
es milenista, n m, f
fr echo-boomer, n m, f
fr milléniste, n m, f
fr post-boomer, n m, f
fr écho-boomer, n m, f var. ling.
en echo boomer, n
en gen yer, n
en Gen-Next, n
en generation Yer, n
en millennial, n
en nexer, n
en nexter, n
en post-boomer, n

Sociologia
Definició
Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

Una altra opció que mos comenta per Albert Pla Nualart (12.06.2022) és miŀlennial: 

Al diari ara ja fa més d’un any que vam optar per miŀlennial, i la veritat és que ens funciona molt bé i el redactors ja ho escriuen així directament. En aquest article defenso la proposta.

Pla Nualart («Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany», Ara, 09.06.2022) fa una proposta arrelada en la regularitat de la formació de derivats:

Si volem evitar que el millennial, com el baby boomer, no acabi mai de ser català, crec que hi ha una proposta amb força més ganxo: miŀlennial (pronunciat mileniàl ). […] miŀlennial no és una mera adaptació fonètica o ortogràfica del mot anglès. És també una paraula a què el català pot arribar tot sol afegint a miŀlenni el sufix miŀlenni-al, que vol dir «relatiu o referent a»; exactament igual com tropical és relatiu al tròpic i inteŀlectual relatiu a l’intel·lecte.


En castellà, la Fundéu (23.09.2016)  proposa milénico -ca o milenial. La forma més usual deu ser milenial, que fa el plural miléniales.

mur de galetes

Inici d’un mur de galetes.

Este terme designa el missatge emergent que demana per les condicions d’acceptació o de rebuig de les galetes d’un web quan hi accedim. No l’hem documentat massa encara en la xarxa. En anglés es denomina cookie wall o tracking wall. El Termcat (22.04.2022) ha respost:

Considerem que la forma mur de galetes és adequada per al concepte que ens indiqueu.

minat

Este nom masculí apareix en el dnv (consulta: 31.01.2022) amb el significat ‘pas subterrani’. Actualment, en l’àmbit de les criptomonedes s’ha creat una extensió del verb minar, que ja apareix en el Termcat:

ca minar, v tr
es minar, v tr
fr miner, v tr
en mine, to, v tr

Ciberseguretat > Criptomonedes
Definició
Generar criptomonedes mitjançant un procés de criptomineria.

Arran d’això, l’operació de generar les criptomonedes es denomina en general minat —seguint el castellà minado—, encara que també es pot dir minatge —aplicant el sufix -atge usual en estos casos—. En tot cas, les dos possibilitats són vàlides, segons la resposta del Termcat (31.01.2022) sobre esta qüestió:

Totes dues formes, minat i minatge, són adequades lingüísticament.
El diec ja recull diversos substantius acabats en –at que designen l’acció del verb: argentat, brodat, afermat, encatifat, enfaixat, enllaunat, mestrejat, raspat, reglejat, repintat, etc. Tot i que es poden acceptar totes dues formes, en el cas de la formació de noms d’operacions tècniques és preferible la utilització del sufix –atge.

Les preferències van com van i, per ara, el recompte d’usos (en Google) es decanta per minat (96%) enfront de minatge (3%).

malany

  1. El dgfpastor i el dcvb recollien esta paraula (posteriorment també l’ha incorporada el dnv ):

    (dcvb)  ║ 1. m. Desgràcia; malanança. Que nunca li manca renyina y malany, Viudes donz. 10.
    ║ 2. m. Drap amb què es tapa la caixa de morts a l’església (Pego).
    ║ 3. interj., var. de mal haja. «Fuig d’aquí, tu, malany!» (Empordà). «Ni tu ni malany!» (Mall.). a) S’usa com a adjectiu, aplicat a persones o coses que es consideren dolentes. Es una flauta de canya | i un malany de rebequet, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.). «Ha passat un malany de ca i m’ha pres sa bereneta» (Men.). «Per un malany de dona he de passar tots aquests martiris!» (Men.).

  2. A la Vall (Valldigna, 2009) és habitual en l’expressió donar malany, construcció que ha donat lloc a un qualificatiu, donador -ra de malany. També hi ha llocs on l’expressió donar més faena que un porc solt és donar més malany que un porc solt. A més, Joan Ramon Borràs Hernandis (09.12.2009) mos aporta la possibilitat «fer malany»:

    A la Ribera (el meu poble és Albalat de la Ribera) també usem les expressions «donar malany» (amb el sentit de ‘donar faena’, ‘donar quefer’, ‘molestar’…) i «fer malany» (‘causar desgràcies, danys’; ‘fer malifetes’): La riuada ha fet molt de malany; Aquells xiquets sempre esran fent malany).

metre quadrat

El símbol del metre quadrat és m2. De vegades s’utilitza la forma amb la xifra sense el format de superíndex (m2) per desconeiximent o perquè l’instrument utilitzat per a escriure no permet posar la xifra com a superíndex. És el cas d’alguns usos convencionals en àmbits de l’urbanisme on s’utilitzen les abreviatures m2s i m2st per a expressar ‘metre quadrat de sòl’ i ‘metre quadrat de sostre’ (mos ho van comentar Maria Adoració Benito el 16.12.1996, i Violant Gosp el 14.03.1998). Eixos usos convencionals i conjunturals solen ser creatius i tenen variacions: m2/st, m2 st, m2st…

En castellà les formes habituals són m2s (‘suelo’) i m2t (‘techo’). En valencià, com que la grafia m2s tant podria referir-se a ‘sòl’ com a ‘sostre’, la qúestió s’ha resolt en conseqüència (veg. «Abreviacions i acrònims», Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori; consulta: 04.11.2021):

  • m2 s: metre quadrat de sòl
  • m2 st: metre quadrat de sostre

En tot cas, encara que creem abreviatures per a usos ocasionals (afegint o no espais, barres o punts: st, st., /st…), convindria mantindre el símbol amb la forma fixada internacionalment per al metre quadrat (m2).

Mafi

El nom de la marca alemanya de vehicles industrials Mafi s’utilitza com a denominació comuna en anglés d’uns vehicles utilitzats en els ports i aeorports (mafi). S’utilitza també eixa forma en altres idiomes, però en valencià trobem tres opcions per a àmbits diferents, segons el Cercaterm (consulta: 13.10.2021):

ca camió tractor, n m
es cabeza tractora
es camión tractor
es tractocamión
fr tracteur routier
en fifth wheel tractor
en road tractor
Trànsit > Vehicle > Tipologia
Definició
Camió curt, sense caixa, concebut i construït per a arrossegar, principalment, un semiremolc.


ca cap tractor, n m
es cabeza tractora
fr groupe de traction
fr unité de traction
en locomotive unit
Transports > Transport ferroviari
Definició
Locomotora de tracció ferroviària.


ca capçal tractor, n m
es cabeza tractora
es mafis
Transports > Transport marítim

Com a nota històrica, puc afegir que la forma capçal tractor mos va ser induïda per l’entrada capçal del diec d’aleshores (08.09.1995), però ja no recorde que dia aquella accepció.

moltes de res

En el programa Planta Baixa (tv3, 23.04.2021; minutatge: 01:12:05 ), el doctor en filosofia Jordi Graupera respon a un agraïment amb la fórmula «moltes de res». Eixa fórmula més o menys col·loquial o humorística, és una innovació semblant a eixes transgressions gramaticals que s’adopten en els mitjans per a cridar l’atenció. Ara en recorde alguna que senc en castellà: «no es ni normal…», «hora menos en Canarias»… Podem documentar eixe «muchas denadas» (i variants) ja fa uns quants anys:

  • Lo más usual: “muchas gracias”, “muchas denadas”. (Fernando del Paso (1966-1999): José Trigo; consulta: 27.04.2021)

La fórmula fa anys que podem localitzar-la també en valencià-català. Per exemple, Akebono (19.08.2008; web Elotrolado.net; consulta: 27.04.2021; ):

Muchas Gracias / MOLTES DE RES


En castellà, la rae ha llançat un tuit de resposta sobre el tema (18-22 de juny del 2020):

En resposta a @RAEinforma i a @rubenpupe
Sabiendo que no es correcta, al escribir esa contestación humorista en la que se sustantiva la expresión y que se oye con cierta frecuencia, ¿qué sería más apropiado, «muchas de nadas» o «muchas denadas»?
#RAEconsultas Las formas más recomendables de dar cuenta de esa expresión son las siguientes: «Muchas “de nada”»; «Muchas denadas».

Mont-real

El nom d’esta ciutat canadenca en francés és oficialment Montréal. La forma en valencià és Mont-real (gec, consulta: 12.03.2021), encara que podem trobar «Montreal» en el Gran Larousse català (1990).

Tal com es comentava en la llista Zèfir (29.02.2002), podem comprovar que la pronúncia proposada per l’Ésadir (consulta: 12.03.2021) seguix la pronúncia d’altres topònims semblants (Mont-ras, Mont-ral…): [mon-rreál] (en lloc de [montreál].

màcron

  1. Es tracta d’un terme d’origen grec. Encara no apareix en els diccionaris generals. És el nom d’un signe diacrític (¯) que indica que una vocal és llarga.
    Vocals llargues:
    Ā ā
    Ē ē
    Ī ī
    Ō ō
    Ū ū

    Hem trobat la forma màcron Josep M. Pujol en «L’escriptura tipogràfica, 1. La font digital»:

    Les fonts Windows disposen d’una sèrie de set diacrítics solts: l’accent agut (´), el greu (`), el circumflex (ˆ), la dièresi (¨), la titlla (˜), el màcron (¯) i la cueta solta de la ce trencada (¸); per la seva banda, la sèrie de diacrítics solts de Mac és més àmplia: a més dels anteriors té la nota brevis (˘), el punt sobrescrit (˙), el kroužek (en txec ‘anellet’) o anell sobrescrit (˚), l’accent agut doble de l’hongarès (˝), l’ogonek polonès (˛) i el háček o accent circumflex invertit (ˇ).

    Veg. article complet en PDF.

    El Cercaterm, recollia (17.05.2007) una proposta diferent:

    guionet
    Indústria: Arts gràfiques. Edició
    ca guionet, m, traç horitzontal, m
    es
      macron

    Però després de la consulta que els hem adreçat, arran de l’elaboració d’esta fitxa, ens han respost el següent (juny 2007):

    Després de la recerca terminològica que hem fet sobre aquest terme, ens sembla encertada i molt a tenir en compte la proposta de l’especialista Josep M. Pujol de l’adaptació catalana de màcron. És per això que considerem pertinent passar el terme al Consell Supervisor del TERMCAT perquè el normalitzi i en fixi la forma definitiva més adequada.

    Finalment, el Termcat (05.06.2009 dv.) envia el missatge següent:

    En relació amb la consulta que ens vau fer sobre el terme macron de l’àmbit de la tipografia, ens plau comunicar-vos que ha estat normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.La denominació catalana màcron és la forma normalitzada per a designar el concepte següent: ‘Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica’.

    Per tant, el Termcat (consulta: 20.11.2020) va publicar la fitxa següent:

    ca màcron, n m
    es acento largo
    es macron
    fr accent long
    fr macron
    fr trait supérieur
    it macron
    en long accent
    en macron
    en straight accent
    de Längestrich
    de Macron
    de Makron

    Indústria > Arts gràfiques. Edició
    Definició
    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    Nota
    En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

  2. En anglés, segons el Merriam-Webster:

    macron
    Pronunciation: ‘mA-“krän, ‘ma-, -kr&n
    Function: noun
    Etymology: Greek makron, neuter of makros long : a mark ¯ placed over a vowel to indicate that the vowel is long or placed over a syllable or used alone to indicate a stressed or long syllable in a metrical foot

  3. En francés, segons el gdt:

    macron n. m.
    Définition : Signe graphique placé au-dessus d’une voyelle ou d’une syllabe pour indiquer qu’il s’agit d’une voyelle longue ou d’une syllabe longue.
    Sous-entrée(s) :
    synonyme(s)
    trait supérieur n. m.
    Note(s):
    Dans le clavier normalisé CAN/CSA Z243.200-92 utilisant les pictogrammes ISO 9995-7, le macron (¯) est situé sur la touche C cédille, à gauche de la touche Retour.
    [Office de la langue française, 1998]

  4. En castellà-espanyol, no apareix en els diccionaris habituals; el recull Martínez de Sousa (ooea, 10.4) quan tracta els signes diacrítics. L’escriu amb redona i com a paraula plana: «macron», encara que també hi ha qui la fa aguda i l’escriu «macrón» (veg. Los sonidos del español de José Ignacio Hualde; consulta: 20.11.2020).

mossarabisme

  1. Els de la gec haurien de consultar l’article de Germà Colón «Visió romàntica sobre alguns “mossarabismes” del català» (GCEFCR), i altres referències seues sobre el tema, per a fer una porga de tant de suposat mossarabisme i omplir una mica més l’entrada aragonesisme que no en té cap. Com diu Germà Colón —i és hora de tindre-ho en compte després de l’homenatge fet a la seua obra els dies 15-19 de novembre del 2004 a la uimp de València—:

    Ací he hagut de lluitar amb apel·latius que han resultat ésser uns mossarabismes-fantasmes. Quan veig que l’aplicació d’aquest boirós origen s’estén a d’altres mots com almorzar, artimó, catxirulo, coixo, colomello, corbo, cuquello, fondo, mosseguillo, orxata, sapo, trepitjar, vado, xerna, xiquet i tota una rècula més, tinc la sensació anguniosa que l’arbitrarietat s’ha erigit en regla suprema. Com a noms comuns de la llengua prenc el risc d’afirmar que a casa nostra de mossarabismes no n’hi deu haver gaires, si tant és que en queda cap; i, si n’hi ha, no són certament els mots que en determinades obres en duen la còmoda marca. Totes aquestes tirallongues amb què se’ns obsequia són forasterismes, en la majora part dels casos aragonesismes o castellanismes.

    En el mateix article, Germà Colón aclarix els aragonesismes corder i borrego i el gal·licisme roder.

  2. Segons Manuel Ariza, en Historia de la lengua española de Rafael Cano Aguilar (coord.) (ed. Ariel, 2004; pàg. 208, nota 3):

    Es absolutamente inadmisible la teoría de Peñarroja (1990) de que el valenciano haya heredado características lingüísticas procedentes del mozárabe valenciano. Cuando se reconquista Valencia ya no quedaban mozárabes desde hacía mucho tiempo —los últimos se fueron con doña Jimena cuando esta abandonó Valencia—. «Cuando Valencia cayó de nuevo en poder de los moros en 1102, los mozárabes de levante se refugiaron en Toledo y después una parte de ellos continuaron hasta Salamanca» (Gonzálvez 1998: 78).

  3. Maria Jesús Rubiera i Mata hi dedica alguns passatges en «Els arabismes del català. Història d’un rebuig» (Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, volum 2; veg. Google Llibres). En reproduïm un:

    a) No totes les paraules llatines o romàniques que presenta la llengua àrab medieval, ni el dialecte hispanoàrab tenen el seu origen en el baix llatí d’Hispània, ni en la llengua romànica d’al-Andalus, anomenada —pense, inadequadament— mossàrab. […] Per això seria preferible anomenar els «mossarabismes» de l’hispanoàrab llatinismes si no reflecteixen evolució romànica, i parlar de romancismes —amb el seu cognom— si han fet aquesta evolució. I quan es transformen en manlleus de les llengües romàniques, seran arabismes si són mots que han estat fonologitzats per l’àrab.
    b) Hi ha paraules d’origen llatí —que apareixen usades en el català i són considerades mossarabismes— que s’haurien d’anomenar com els ovnis, és a dir, llatinismes d’origen no identificat, ja que són simplement això: paraules d’origen llatí que no estan documentades, però que resulta còmode incloure en la llengua romànica d’al-Andalus, el mossàrab, de la qual, per cert, tenim ben poques notícies. Personalment, si aquestes paraules no tenen l’empremta fonològica i/o morfològica àrab i són tardanes, m’inclinaria per negar de forma absoluta la seua consideració com a mossarabismes o romancismes d’al-Andalus. […]

  4.  A pesar d’eixes opinions expertes, podem trobar en la gec (2004; i encara ara: 20.04.2020):

    mossarabisme
    Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
    El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apel·latius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo ‘brossat’, càrritx ‘senill’, carxata ‘llindar’, clotxa ‘clotet’, clotxina ‘copinya’, colombaire ‘colomista’, corbo ‘cistell’, cuquello ‘cucut’, fardatxo ‘llangardaix’, foia ‘clotada’, fondello ‘entrecuix’, fondó ‘comellar’, gaiata ‘crossa’, gamba ‘cama’, gambaire ‘vagabund’, muceg[u]ello ‘ratapinyada’, mundar ‘esporgar’, orandella ‘oreneta’, orxata ‘beguda d’ordi’, pando ‘camatort’, pleita ‘llata’, regomello ‘recel’, sarnatxo ‘senalla’, tàpera ‘caparra’, tomello ‘farigola’, tormo ‘roc’, torondo ‘bony’, totxa ‘mata d’espart’, xerna ‘nero’, xicon ‘noi’, etc.

    I, fora d’eixa entrada, encara afigen uns quants «ovni» més: albellatge, amo,1 bagra, barjola, bolenga, bogo, bòtil, cutimanya, gambuix, gaiato,1 gibrell, manxol -la, mitan, plàtera, panotxa, seitó, tormo, rèvola, sòtil, tronxo,1 estormia, tapissot, trill, xirivia, xitxarel·lo…


    Nota 1. En estes entrades assenyalen la possibilitat que vinguen de l’aragonés o del castellà.