botelló

Podem localitzar la forma botelló en el ptv (consulta: 02.06.2021) de l’avl:

botelló
m. SOCIOL. Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de jóvens i de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i socialitzar-se.
cast. botellón
angl. botellón
fr. botellón

El web de l’Ésadir (consulta: 02.06.2021) ha adoptat també eixa forma:

botelló
Adaptació del castellà botellón.
Trobada en espais públics oberts (carrers, parcs, platges, etc.) per consumir begudes alcohòliques.
Plural: botellons.
Altres adaptacions: botellada, botellot.

Fa uns anys, l’Ésadir preferia no adaptar-ho (28.05.2007):

No ho traduïm quan es tracta del terme d’argot que defineix una manifestació social de caràcter juvenil consistent a reunir-se en espais públics i oberts (carrers, parcs, etc.) amb la finalitat de consumir de manera generalitzada begudes alcohòliques a un preu assequible, barrejades en ampolles grosses.

La Comunitat de Madrid fa una llei contra el «botellón»
Convocatòria d’un «macrobotellón» a diverses ciutats

De moment, el Cercaterm (consulta: 02.06.2021) proposa botellot o entrompada:

ca botellot, n m
ca entrompada, n f
es botellón, n m
fr beuverie, n f
en bottle party, n
en street partying, n
Sociologia
Definició
Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància, moltes vegades barrejades en ampolles grosses.

Altres propostes: poalà, botilada, ampollot…
Francesc-Xavier Llorca Ibi havia trobat una possibilitat d’equivalent valencià (14.04.2009):

He sentit a Tavernes de la Valldigna el terme «poalà» (< poalada) per definir el botellón. Ja que no tenim una alternativa fixada, almenys la solució de Tavernes és un localisme autòcton aprofitable.

rull2004 (pàg. 301) comenta algunes altres opcions en català:

[…] I pel que fa al mot espanyol botellón ‘fenomen social en què el jovent consumeix alcohol al carrer’, el fet que aparegui als mitjans de comunicació espanyols fa que calgui trobar-ne una traducció. El Canal 9 empra botellot, i el lingüista Joan Abril proposa botellada.

Altres han proposat també botilada, ampollot, ampollada…

Pel que sembla, Joan Abril va modificar posteriorment la seua opinió i va considerar millor l’opció entrompada (veg. Vilaweb, 12.04.2007 [?]):

[…] Al diari electrònic de Vilaweb del dijous 23 de març hi llegíem el següent: «L’Associació de Veïns del Raval de Barcelona ha fet avui al vespre una ‘ocupació pacífica’ de la Rambla del Raval en protesta pels aldarulls de l’entrompada de divendres i per reclamar millores al barri». Crec que és una manera elegant i genuïnament catalana d’expressar aquesta manifestació juvenil de consumir alcohol amb colla al carrer, en principi com a protesta pels preus abusius imposats des de les sales de festa. […] Per tant, l’entrompada recull fidelment aquesta idea, i ho fa d’una manera genuïna, senzilla i directa.

En el mateix sentit de la primera citació de Joan Abril es pronuncia Gabriel Bibiloni —després d’explicar per què considera «desencertada en el grau d’aberració major» la forma botellot— (veg. El blog de Gabriel Bibiloni, 11.03.2006, on tracta la qüestió amb bastant detall):

[…] si no poguéssim prescindir per res del món d’un derivat de botella, seria més raonable de dir-ne botellada (paraula que s’ajusta millor al sentit de «desplegament o escampadissa de botelles» i que ens en recorda d’altres com castanyada, calçotada o mocadorada). O ens sucam el cervell, vejam si surt alguna cosa original.


– Sobre l’adaptació d’este tipus de paraules, vegeu la fitxa pelotazo.

– Sobre l’activitat i altres denominacions en espanyol, en parla la Wikipedia (s. v. botellón; consulta: 25.05.2007):

Botellón, botellada, botelo, telo, botelleo, botellona, echar unos litros, mandarse una botella o pulirse una botella es conocido como la costumbre establecida desde finales del siglo xx, sobre todo entre los jóvenes, de consumir, principalmente bebidas alcohólicas, refrescos, snacks, tabaco e incluso, en algunos casos drogas ilegales, tanto duras como blandas, agrupándose en plena vía pública. Se desconoce la etimología exacta del término. Esta actividad se realiza, entre otros, en lugares públicos como parques o zonas abiertas de la vía pública. En algunas ciudades, donde el botellón se ha centralizado en algún punto en concreto, se llegan a reunir miles de personas cada fin de semana, pasando estos lugares a ser comúnmente llamados botellódromos por los medios de comunicación.

taula

La paraula taula té una accepció especial en l’àmbit administratiu, accepció que confluïx amb el castellanisme mesa, castellanisme que Pompeu Fabra va decidir incorporar en eixa accepció seguint l’exemple de la rae, tal com ha explicat Gabriel Bibiloni en diferents apunts:

  • «Terminologia electoral» (11.12.2010)
  • «De taules i meses» (29.02.2020)

Convé, per tant, deixar constància que taula és la paraula que reporten els diccionaris (i també el Termcat, veg. «Taula i mesa», 16.01.2018; consulta: 25.05.2021) per a denominar diferents elements de la realitat social, política i administrativa: taula de diàleg (veg. Ésadir), taula negociadora, taula sectorial, taula tècnica, taula de regants, taula de consens, taula sectorial i tantes altres taules que es constituïxen per a debatre o estudiar afers de tots els àmbits de la nostra societat:

  • La Taula Negociadora del Personal de les Corts Valencianes
  • La Taula Sectorial Agrària de la Fruita Seca
  • La Taula de Consens pel Delta
  • La Taula Tècnica del Taxi (o Comissió Tècnica del Taxi)
  • La Primera Taula Tècnica Comarcal de Joventut del 2021
  • La Taula Negociadora del Conveni Col·Lectiu de la XHUP, d’Atenció Primària, Centres de Salut Mental i/o Sociosanitaris

Tal com hem dit inicialment, en l’àmbit administratiu es dona la confluència de la sinonímia entre taula i mesa, tal com indica el diccionari de l’avl (consulta: 25.05.2021):

taula […] 6. f. Mesa1 1. Taula de les Corts.
mesa1 […] 1. f. Conjunt de persones que dirigixen, amb diferents càrrecs, una assemblea política, un col·legi electoral o una altra corporació. Mesa electoral. Mesa de contractació.

Per tant, podem vore que taula i mesa són paraules sinònimes en eixos usos, però que, a més, eixa accepció és restringida a un òrgan de direcció d’una entitat o institució. Un exemple ben comú són els ajuntaments, que solen tindre un ple dirigit per una taula o mesa; i altres exemples habituals són:

Contexts en què
taula i mesa
són equivalents

La Taula de les Corts Valencianes…

=

La Mesa de les Corts Valencianes…

La Taula del Congrés dels Diputats…

=

La Mesa del Congrés dels Diputats…

La taula de l’assemblea va decidir…

=

La mesa de l’assemblea va decidir…

La taula de contractació dirigix…

=

La mesa de contractació organitza…

La taula electoral dirimix…

=

La mesa electoral dirimix…

Contribució de la Generalitat valenciana a la confusió normativa i lèxica
Per tant, la Taula Sectorial de la Funció Pública Valenciana o la Taula General de Negociació I i la Taula General de Negociació II de la Generalitat són taules, encara que la Generalitat valenciana ha contribuït a embolicar la troca al regular eixes taules amb el nom de mesa, tal com podem vore en el Decret 2/2017 del Consell .

Podem observar eixa confusió en l’article 5 de la norma, quan declara: «El Ple està format per la totalitat dels qui integren la mesa». Això mostra prou clarament que la mesa regulada per este decret és una taula dins de la qual han creat un òrgan de direcció (una mesa composta per presidència, vicepresidència, vocals i secretaria) que sí que és una mesa (també és vàlid dir-ne taula, però seria confús en este cas) com a tal òrgan de direcció. Però l’assemblea, el comité o entitat (compost paritàriament per l’administració i les organitzacions sindicals) és una taula que s’hauria de denominar «Taula General de Negociació».

gorg

El dcvb indica que la vocal de la paraula gorg és tancada. Este cap de setmana hem pogut sentir com ho pronunciava Josep Maria Vilà en l’entrevista en el programa Faqs (tv3, 15.05.2021; minutatge: 12:05). A més, també podem escoltar la cançó «Los bruixots del gorg» de Jaume Arnella (a partir d’un poema de Jacint Vedaguer).

En El parlar de Collsacabra: aproximació i assaig de descripció de Jordi Dorca Dorca es comenta eixa pronúncia tancada:

2.1.1.3.2. o tancada del llatí vulgar (ō llarga i ŭ breu del llatí clàssic)
En català oriental aquesta vocal es manté regularment tancada, i així mateix, doncs, ocorre a la zona de Collsacabra, on generalment tenim [o] en mots com ara fona (< fŭnda), gorg (< gŭrgus), olla (< ōlla), roure (< rōbure), soga (< sōca) i solc (< sŭlcus).

Això concorda amb la descripció que fa Sanchis Guarner en la seua gramàtica del 1950 de la o tònica tancada:

52. Correspon normalment tancada en les paraules valencianes derivades de llatines amb ō llarga i ǔ breu.

Trobe que algú de Simat, va parlar alguna volta d’algun «gorg» d’allà —no sé si seria la partida de l’Assut del Gorg de l’As o algun altre accident orogràfic—, i ho va fer amb vocal tancada. El company Àngel Alexandre (09.06.2021; va ser ell qui me’n va parlar fa anys) em confirma la dada:

A Simat es pronuncia «gort» amb o tancada i t final. N’hi ha uns quants i, que jo sàpia, es pronuncia sempre amb o tancada.

El company Francesc Xavier Llorca Ibi aporta la dada que a Oliva també és amb o tancada:

A Oliva, sempre amb o tancada en anomenar la partida del Gorg.

De totes formes, de moment el diccionari de l’avl li adjudica a eixa vocal una pronúncia oberta (tal com també indicava el Diccionari valencià de pronunciació, Bromera, 2001).

Intro

El terme anglés enter designa la tecla de l’ordinador servix per a introduir un salt de paràgraf en un text. En valencià hi ha diverses opcions per a denominar eixa tecla. El Termcat (consulta: 12.05.2021 ) en dona unes quantes en una fitxa: tecla d’introducció, tecla de retorn, Introd, Retorn… A més, també hi ha qui utilitza la forma Intro, que coincidix formalment amb les lletres del prefix intro- i és una forma abreujada de la paraula introducció.


En castellà, el diccionari Clave (1996-2021) recull la paraula enter com a anglicisme:

(1996) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla de retorno de carro.
(2021) s. m. En el teclado de un ordenador, tecla que sirve para seleccionar una opción o para cambiar de línea.

moltes de res

En el programa Planta Baixa (tv3, 23.04.2021; minutatge: 01:12:05 ), el doctor en filosofia Jordi Graupera respon a un agraïment amb la fórmula «moltes de res». Eixa fórmula més o menys col·loquial o humorística, és una innovació semblant a eixes transgressions gramaticals que s’adopten en els mitjans per a cridar l’atenció. Ara en recorde alguna que senc en castellà: «no es ni normal…», «hora menos en Canarias»… Podem documentar eixe «muchas denadas» (i variants) ja fa uns quants anys:

  • Lo más usual: “muchas gracias”, “muchas denadas”. (Fernando del Paso (1966-1999): José Trigo; consulta: 27.04.2021)

La fórmula fa anys que podem localitzar-la també en valencià-català. Per exemple, Akebono (19.08.2008; web Elotrolado.net; consulta: 27.04.2021; ):

Muchas Gracias / MOLTES DE RES


En castellà, la rae ha llançat un tuit de resposta sobre el tema (18-22 de juny del 2020):

En resposta a @RAEinforma i a @rubenpupe
Sabiendo que no es correcta, al escribir esa contestación humorista en la que se sustantiva la expresión y que se oye con cierta frecuencia, ¿qué sería más apropiado, «muchas de nadas» o «muchas denadas»?
#RAEconsultas Las formas más recomendables de dar cuenta de esa expresión son las siguientes: «Muchas “de nada”»; «Muchas denadas».

Sufera

El nom Sufera en dos topònims de Cabanes (Plana Alta).

A Cabanes (Plana Alta), el topònim Sufera forma part de la denominació de dos elements, un castell antic i en ruïnes, el castell de Sufera; i una penya o roca, el Castell de Sufera.

Segons explica Coromines en l’onomast:

Entre el Baix Maestrat i el Pia de Cabanes, resta avui SUFERA com nom d’un «monte» en te. de Cabanes (GGRV, 429). Fou el nom d’un castell, i després convertit en poblat: 1225: «castrum Çufera», prop del castell de Miravet (Huici i, 85); 1243: carta per a «Suffera et Aixer —» (Font Rius, C. d. p., S 281; cf. p. 792). Sarthou (GGRV, 47) amb cita d’un treball de Jaume Mateu (Epitome Hist. de Benlloch, a. 1756): «los primitivos moradores [de Bell-lloc] pidieron a Jaime I, que a la sazón se encontraba en la Sufera  (Cabanes), permiso para trasladar las viviendas al sitio donde hoy se halla el pueblo». Tant Çufera com Çuera figuren a l’index del Real Patrimoni (Mtz. Fdo., BSCC 1935, 206) i els ajunta com si els atribuís (potser a tort) a un mateix lloc.

L’ETIM. aquí es troba en l’arrel àr. zḣr ‘brillar, florir’, d’on vénen molts substantius de sign. semblant: entre ells záḣra ‘flor’, i translatíciament ‘bellesa’, ‘selecció, el floret’. Segons la norma, se’n formaría el diminutiu zuḣäi̯ra ‘el floret, la tria excellent’.

alegal

Segons el Diccionari jurídic català de l’iec (consulta: 24.01.2012):

alegal adj.
DRET
Que no és regulat ni prohibit per la legislació vigent.
Ex.: Les emissores* de ràdio alegals no són un problema si no interfereixen alguna banda de freqüències d’emissió legalitzada prèviament.es alegal


* Víctor Xercavins em fa vore una errada en emisores (06.02.2012). L’esmene i avise els del djc.

En el Cercaterm (consulta: 10.11.2005 ) trobem:

alegal ca alegal, adj
Que no està previst per la llei.

Eixa mateixa definició és la que dona el dnv (consulta: 20.04.2021 ).

Només l’he localitzat una vegada en la GEC (s. v. radiodifusió; consulta: 24.01.2012 ):

«Després d’una primera etapa de proliferació alegal d’emissores municipals, comercials i de les denominades ràdios lliures, l’administració pública ha atorgat llicències a emissores segons la disponibilitat de l’espai radioelèctric i de l’acompliment de les condicions.»

I una vegada —amb la forma al·legal*, segurament originada per analogia— en el PDL-IEC (El Temps, 94, 1986):

«Doncs bé, prudentment o no, diré dues coses. La primera: si la maquineta de Castelló és al·legal il·legal o contral·legal, el mateix caldria dir de les emissores d’FM que funcionen sense llicència, de les emissores de l’ona mitjana que ocupen al dial freqüències que no els corresponen, de les emissores d’FM i ona mitjana que emeten amb potències força superiors a les atorgades legalment, i etc., etc., etc.»

En el 2005 no vam localitzar el terme en els diccionaris habituals, ni en espanyol en el drae, Clave, Espasa; ni en italià en el Garzanti; ni en portugués en el diccionari de la Real Académia Galega o en Infopédia (Porto Editora); però en la revisió del 2012 sí que el localitzem en castellà (drae):

alegal 1. adj. No regulado ni prohibido. Emisoras de radio alegales.

En italià (Garzanti) sembla que opten per una altra possibilitat:

extra legale agg. non contemplato dalla legge; per estens., illegale.

armar un cartapell

En castellà, l’expressió «montar un pollo» s’ha fet molt recurrent en l’àmbit humorístic i coŀloquial (i ha arribat inclús a aparéixer en alguna intervenció parlamentària). En valencià, hi ha unes quantes expressions equivalents (per a expressar la idea de ‘provocar un escàndol o un aldarull’) que són viables per a registres i intencions diversos. Podem enumerar les que recull una fitxa de l’Optimot (7235/5, del 18.01.2016) i afegir-ne unes quantes més que trobem en el dnv:

armar una rebolica; armar un bollit; armar un cacau; armar un cartapell ; armar un dau; armar un fandango; armar un que-sentir; armar un sagramental; armar un sambori; armar un sidral; armar un teler; fer-la grossa (o fer-ne una de grossa); muntar un ciri…

De moment, no pareix que «muntem cap pollastre» en els diccionaris, a pesar que podem sentir o llegir una versió literal ocasionalment en els mitjans (per exemple: David Fernàndez, «Es quan flipen que es veu clar», Ara.cat, 17.03.2017 ).

andri àndria

Joan Coromines comenta en la revisió del volum primer de les Comèdies de Terenci, en una nota:

Andria és el gentilici grec de Andros, que pot conservar-se en català. Com Lèsbia, que vol dir filla de Lesbos, Àndria vol dir filla d’Andros (Άνδρος), l’illa més septentrional de les Cíclades.

Encara no apareix en els diccionaris, però convé aprofitar —tal com demana el company Josep Lozano— l’aportació que fa Coromines d’este gentilici. Per tant:

andri àndria
adj. i m. i f. De l’illa d’Andros (Grècia).

Podem localitzar alguna documentació més sobre l’ús del gentilici, com ara:

Άristokrάteς | ’′Andrioς. «Aristòcrates andri.» […] L’ètnic correspon al d’Andros, illa de les Cíclades colonitzada per jonis.
(Anna Ginestí Rosell [2006]: Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (s. VI-IV aC): Catàleg i comentari formal i institucional de les inscripcions.)

coixinet

Una mostra de la tecla del coixinet o quadradet.

A finals del segle xx, es proposa quadradet per a denominar la tecla dels telèfons fixos marcada amb el símbol ♯ (veg. Viquipèdia ).

Posteriorment, el Termcat (consulta: 08.04.2021) va establir coixinet com a forma principal i quadradet com a sinònim:

ca coixinet, n m
ca quadradet, n m
es almohadilla
es cuadradillo
es sostenido
fr carré
fr dièse
it cancelletto
en hash
en hash key
en number key
en pound
en pound key
en square
de Raute
de Rautentaste

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

De moment, el dnv (consulta: 19.05.2021) no ha entrat les formes quadradet ni malla (esta apareix també en el mestil2019, vii.1.1.4.3) , però sí que inclou coixinet:

coixinet
1. m. TECNOL. Peça metàl·lica sobre la qual descansa i gira l’eix d’un mecanisme.
2. m. ZOOL. Massa de teixit que protegix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals.
3. m. INFORM./TELECOM. Signe (#) usat en informàtica i telecomunicacions amb diverses funcions.