rebrot

A conseqüència de la pandèmia del 2020 (de covid-19 o còvid-19; veg. la fitxa), s’ha parlat molt de la possibilitat que, després d’haver controlat la primera passa, hi haguera un nou episodi d’augment del nombre de persones infectades. Els diccionaris habituals contenen (consulta: 25.05.2020) la paraula brot per a la primera manifestació de l’epidèmia:

(dnv) 3. m. Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic.

Per contra, per al cas de les possibles manifestacions posteriors, la paraula rebrot no conté l’accepció adequada ja que només presenta accepcions relacionades amb la botànica (veg. diec; consulta: 28.05.2020). Els diccionaris només havien previst rebrotada (dnv; consulta: 28.05.2020) per als usos genèrics, però l’ús general ha tirat mà de rebrot. Per tant, Cal afegir una accepció genèrica en rebrot per a definir les manifestacions segones i posteriors d’un fenomen que es pot escampar. La forma principal seria rebrot; a més, tal com indica el Termcat (26.05.2020):

Considerem també adequada lingüísticament rebrotada (‘acció i efecte de rebrotar’) com a sinònim complementari.

ni-ni

  1. Substantiu de creació més o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. Sí que el recollia el web de l’Ésadir (consulta: 27.05.2014):

    ni-ni
    Jove que ni té estudis ni treballa.

    Invariable en gènere: Un ni-ni / Una ni-ni

    Nombre:

    • Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni
    • Variable com a substantiu: Ni-nis sense subvenció
  2. Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: 16.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

    ca ni-ni, n m, f
    es nini
    en NEET

    Treball > Tipus de treball; Cicles de vida i salut > Grups d’edat
    Definició
    Jove que no estudia ni treballa.

    Nota
    1. La denominació ni-ni és una abreviació de la frase ‘ni estudia ni treballa’.
    2. La denominació anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle xxi, és un acrònim de Not in Education, Employment, or Training.
    3. El terme ni-ni té un caire despectiu quan s’aplica a la població que no només no treballa ni estudia, sinó que tampoc demostra una disposició activa a trobar feina. Aquesta connotació sorgeix a final de la primera dècada del segle xxi coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant això, les estadístiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en qüestió treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensió més subjectiva.

  3. En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (veg. Google Llibres): «Dels ‘Ni-ni’ als ‘nimby’»:

    El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.

    El Cercaterm mos havia enviat el comentari següent (30.01.2015):

    Com a mot format com a compost repetitiu, en català la forma recomanada és ni-ni, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, és ni-nis, i és invariable de gènere.

    L’ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa kitkat). Tenint en compte que la forma bàsica de la llengua és una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser nini (tal com proposava Albert Pla Nualart).

  4. En castellà, la Fundéu ha adoptat la forma nini (que encara no apareix en el drae; consulta: 29.01.2015). El Departamento de Español al Día de la rae donava la indicació següent (11.05.2015):

    Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la grafía más utilizada, una vez consolidado su uso, la grafía más recomendable para esta expresión es en una sola palabra y sin guion: nini.

    En francés, el diari Le Monde titulava (03.02.2015):

    Législative dans le Doubs : le « ni-ni » s’impose à l’UMP

dropshipping

Paraula anglesa derivada del verb drop-ship o drop ship (la grafia varia segons els diccionaris). El verb significa, segons el Merriam-Webster (consulta: 06.04.2020):

drop-ship

v. tr. To ship (goods) from a manufacturer or wholesaler directly to a customer instead of to the retailer who took the order.

v. intr. To ship goods from a supplier directly to a customer.

Sembla que la forma verbal drop-shipping s’utilitza en valencià com a substantiu amb el significat ‘acció i efecte’ de l’acció indicada pel verb (hi ha qui en diu «comerç triangular» o «triangulització comercial»). El substantiu drop shipment correspondria a l’acció o efecte del que significa el verb. El Termcat encara no ha oferit una adaptació de dropshipping (ni la Fundéu per al castellà).

Mentres no s’adopte una forma diferent, convindria destriar entre les grafies possibles indicades pels diccionaris anglesos generals en tota la família: drop-ship / drop ship, drop-shipping / drop shipping / dropshipping, drop shipment, drop shipper... En el cas del substantiu que titular l’entrada, la forma més simple seria dropshipping, que és una unitat com a paraula i no du signes diacrítics innecessaris.

pol·linització encreuada

L’ús més documentat actualment és la forma poŀlinització creuada. Amb tot, el Termcat (12.02.2020) considera més adequada la forma poŀlinització encreuada tal com comenta en la resposta següent:

Tot i el cert ús que té en l’àmbit la forma poŀlinització creuada, considerem que la forma lingüísticament més adequada és poŀlinització encreuada: ‘Tipus de poŀlinització en què el pol·len procedeix d’una flor o d’una planta distinta de la que sosté l’estigma receptor.’

Eixa preferència del Termcat s’ajusta, d’altra banda, a una accepció del verb encreuar (que no té el verb creuar) que podem llegir en el dnv (consulta: 12.02.2020):

5. v. tr. BIOL. Aparellar individus (de races diferents o d’espècies afins).

amb suro

En castellà s’ha estés el terme corcheo per a denominar la modalitat tradicional de peixca amb canya en què el suro (boia o flotador) travessat per la llinya permet intuir que el peix està mossegant l’ham.

El Cercaterm ha enviat la resposta següent (02.12.2019):

Hem documentat la forma corcheo en referència a la modalitat de pesca en què s’utilitza un suro, boia o flotador, terme que ja tenim recollit al Cercaterm: suro.

A partir d’aquest terme, les denominacions proposades en català són pesca amb suro, pesca amb boia o pesca amb flotador.

corretorns

El 12.12.2017 vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

En castellà, localitzem en l’àmbit sanitari diverses denominacions alternatives per a un tipus de personal d’infermeria amb funcions variables: de pool, de staff, correturnos, satélite, flotante, float nurse, roting, retén, moqueta, tapahuecos o de servicios múltiples…

La resposta del Termcat (18.12.2017) va ser:

Totes les formes que ens indiqueu són argot especialitzat d’un àmbit, és a dir, són denominacions informals que designen el que en general, en l’àmbit laboral, s’anomena correturnos.
En català la forma corresponent és corretorns: ‘Treballador que supleix les baixes o les vacances dels treballadors fixos, en qualsevol torn’.

caldo

En valencià, la paraula caldo (veg. dnv; sinònima de brou) no té l’accepció ‘jugo vegetal, especialmente el vino, extraído de los frutos y destinado a la alimentación’ de la paraula castellana homònima caldo (habitualment utilitzada en plural; drae, consulta: 01.07.2019). Per a eixa accepció, en valencià s’utilitza la paraula vi. Per tant, els equivalents entre els usos valencià i espanyol serien:

Valencià Castellà
La Rioja és famosa pels seus vins. La Rioja es famosa por sus caldos.

Cap a l’any 2000, en la llista Zèfir hi havia qui proposava utilitzar en esta accepció la paraula beguda, però no em semblava massa clar que fóra possible. En canvi, trobe que podria tindre més possibilitats dir-ne suc (del raïm / de la vinya / dels ceps…), tal com s’esdevé en italià (succo della vigna, succo della vite) o en francès (tlfi; consulta: 01.07.2019):

Fam. Jus de (la) treille. Vin. Synon. jus* de la vigne. Ah! Dieu de Dieu! les jésuites avaient beau dire, le jus de la treille était tout de même une fameuse invention! (Zola, Assommoir, 1877, p. 579). Sache qu’une bouteille N’est, sans du jus de treille, Qu’un récipient vain. Pour qu’elle soit chrétienne, Il faut qu’elle contienne Superbement du vin! (Ponchon, Muse cabaret, 1920, p. 27).

Alicia Andreu («Tast o cata? Barrica o bota? Terminologia del vi en català», Naciodigital.cat, 07.01.2019) aporta la informació següent:

En podem dir caldo del vi?

Aquesta vegada per saber si l’ús de caldo per designar un vi és adequat hem fet una consulta privada al TERMCAT. La resposta que ens van donar és que, tot i que és habitual en alguns mitjans de comunicació o en textos molt divulgatius, anomenar caldo el vi en general, és una denominació no desitjada pels especialistes en enologia, la consideren inadequada, i prové del fet que abans el vi s’acostumava a servir o a beure calent. Per tant, en català, no és recomanable fer el calc caldo.

En este mateix àmbit, cal tindre en compte que hi ha el terme caldo bordelés, que és un «compost de sulfat de coure o vidriol rebaixat amb calç» (segons explica Maria Estruch Subirana (2008): Mil veu de Bacus. Diccionari etnolingüística de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional; consulta: 01.07.2019).

queli

Els neologismes queli i kelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.

Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).

Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:

Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).

És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.

Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).