habitacular

Segons el gdlc (consulta: 09.03.2021):

habitacular adj Relatiu o pertanyent als habitacles i a les construccions humanes. Fauna habitacular.

Per tant, l’adjectiu habitacular seria la forma que caldria utilitzar en valencià, també en el cas del terme emergència habitacular, que no és molt utilitzat. Per això, vam consultar sobre la forma emergència habitacional, que és més comuna, i el Cercaterm mos va enviar la resposta següent (06.03.2020):

Considerem no adequat l’ús de l’adjectiu habitacional en el context que indiqueu. Aquest adjectiu estaria format a partir de habitació, que no té estrictament el sentit de habitatge. La forma adequada i ja en ús és emergència d’habitatge.
Us recomanem que llegiu l’apunt (2016) sobre aquesta qüestió que es va penjar al blog del TERMCAT.

L’Ésadir (consulta: 06.03.2020), en un sentit un poc diferent, valida el terme emergència habitacional com a equivalent, però afig el comentari següent:

Tret d’aquest terme concret, donem preferència a habitatge davant habitacional: polítiques d’habitatge, necessitat d’habitatge, demanda d’habitatge, etc.


En castellà, l’adjectiu equivalent és habitacional, que té l’accepció següent, segons el drae (consulta: 09.03.2021):

habitacional 1. adj. Perteneciente o relativo a la habitación (║ lugar destinado a vivienda). La demanda habitacional de una ciudad.

samit

  1. No recullen el mot ni el gd62 ni el gdlc ni el diec; sí que el recullen el dval i el dcvb. Segons el dcvb:

    samit m. ant. Tela de seda preciosa; cast. jamete. Si el pali o’l samit o la porpra és leja cosa de veer, Llull Cont. 104, 24. Viu en una vestidura de samit blanch que el rey vestia, estar una neyra, Llull Felix, pt. VII, c. 3. No fo null temps vist tan bell arnès de cavallers… e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, Desclot Cròn., c. 89. Tots quants clergues nós trobam, nós los faem guarnir ab capes de samit e d’altres draps ab aur, Jaume I, Cròn. 450. Una peça de samit ras groch, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. I, 211). Un pali… ab flocadura d’or de samit vellut vermell, doc. a. 1370 (Miret Templers 557). Si antrà laïns lo Sant Graal cubert d’un blanc samit, Graal 12.

    El dnv també l’ha incorporat (consulta: 25.02.2021):

    samit
    m. [ant.] TÈXTIL Tela de seda preciosa.

  2. En castellà, el terme corresponent és jamete (drae; consulta: 25.02.2021). En anglés, segons el Merriam-Webster; consulta: 25.02.2021):

    samite
    sa·​mite | \ ˈsa-ˌmīt , ˈsā- \
    : a rich medieval silk fabric interwoven with gold or silver
    Pronunciation: ‘sa-“mIt, ‘sA-
    Function: noun
    Etymology: Middle English samit, from Middle French, from Medieval Latin examitum, samitum, from Middle Greek hexamiton, from Greek, neuter of hexamitos of six threads, from hexa- + mitos thread of the warp

    I en francés, segons el Trésor de la langue française (consulta: 25.02.2021):

    samit, subst. masc.
    ARCHÉOL. Riche tissu de soie lamé d’or et d’argent, utilisé jusqu’au XVIIe s. pour confectionner des vêtements, des coussins, des reliures. Le roi parut avec une cotte de samit inde (soie violette), un surcot et un manteau de samit vermeil fourré d’hermine et un chapeau de coton (FARAL, Vie temps st Louis, 1942, p. 181).
    Prononc. et Orth.: [sami]. Homon. sammy. Att. ds Ac. 1935.
    Étymol. et Hist. a) Ca 1165 samit sing. (Guillaume d’Angleterre, éd. M. Wilmotte, 3182); ca 1170 mantiax de samiz (CHRÉTIEN DE TROYES, Erec, éd. M. Roques, 6603); b) samis 1180 enseignes de samis (ALEXANDRE DE PARIS, Alexandre, I, 2500, éd. Elliott Monographs, n o 37, p. 56). Empr. au lat. médiév. examitus (NIERM.), par aphérèse samitus ” samit ” (1130 ds LATHAM), gr. médiév. ” id. ” propr. ” six fils “. Cf. la var. samin (ca 1180 pignons de samin Fierabras, 50 ds T.-L.), issue de samit soit par substitution du suff. -in à la finale, soit par nasalisation de -i- sous l’infl. de la cons. précédente (FEW t. 4, p. 418a).
    Bbg. MÖHREN Négation 1980, pp. 216-217.

hores

  1. Es comenta en la llista Zèfir (gener del 2003) que a diversos pobles del País Valencià, encara es fa servir l’expressió «tres quarts per a…» com a indicació horària (la Vall d’Uixó, Benaguasil, Patraix, per exemple). També és possible sentir (Patraix): «7.15: set i quart o tres quarts per a les huit; 7.20: set i quart i cinc; 7.30: set i mitja; 7.35: set i mitja i cinc; 7.45: set i tres quarts o un quart per a les huit; 7.50: set i tres quarts i cinc».
  2. La gramàtica de l’avl (2016; consulta: 11.02.2021) conté la informació següent:

    El sistema més general en valencià per a l’expressió de les hores és el que es pot anomenar sistema «de rellotge», que indica primer l’hora i després les fraccions per mitjà de la conjunció i fins a la mitja hora i del quantificador menys després de la mitja hora:

    Les quatre
    Les quatre i deu
    Les quatre i quart
    Les quatre i mitja
    Les cinc menys vint-i-cinc
    Les cinc menys quart

    A més del sistema anterior, el valencià manté també amb una certa vitalitat un sistema que es pot anomenar «de campanar», per a la franja horària que va des de la mitja fins a l’hora:

    Un quart per a la una
    Són els tres quarts [de l’hora en curs]

    Junt amb els sistemes anteriors, en l’actualitat també s’usa sovint un tercer sistema derivat d’una lectura numèrica de les fraccions d’hora pròpia dels rellotges digitals:

    Les nou trenta [9:30] Les tretze quaranta [13:40]

    Observació: En altres parlars s’usa un sistema de campanar que partix dels quarts i de l’hora posterior: un quart de cinc [4:15], un quart i cinc de cinc [4:20], dos quarts de cinc [4:30], tres quarts de cinc [4:45], tres quarts i cinc de cinc [4:50].

  3. Sobre esta qüestió, pel que fa al País Valencià, la gramàtica de l’iec (2016) conté la informació següent en una nota:

    Hi ha parlars, sobretot valencians, en què el sistema de rellotge conviu amb restes d’un sistema de quarts: Són tres quarts per a les sis (5:45), i més esporàdicament, Són dos quarts per a les sis (5:30).

faixó

Com a terme d’arquitectura, apareixia en el dfullana:

faixó
m. Faixa ressortida, motllurada o llisa, en un mur, finestra, etc.

Només estava en el dfullana en este àmbit temàtic, però en el Termcat també l’utilitzen (segons em va comentar Assumpta Forteza, 09.03.2000). Posteriorment, el dnv (consulta: 11.02.2021) l’ha incorporat amb dos accepcions:

2. m. CONSTR. Requadro ample d’algeps fet al voltant de portes i finestres.
3. m. CONSTR. Arc que sobreïx situat en l’intradós d’una nau.


En castellà, fajón, que el drae (consulta: 11.02.2021) definix aixina:

1. m. Arq. Recuadro ancho de yeso alrededor de los huecos de las puertas y ventanas.
2. m. Arq. Arco de refuerzo de una bóveda.

ibuprofén

El gdlc utilitzava la forma ibuprofè en les edicions del 1998 i anteriors en paper. El document «Terminologia de productes farmacèutics» (febrer 1999) de la Generalitat de Catalunya —revisat pel Termcat—, on es fixen les normes d’adaptació de les denominacions dels productes farmacèutics, indicava que la forma seria ibuprofèn, forma que va aparéixer posteriorment en el gdlc i que també ha arreplegat el dnv (consulta: 10.02.2021):

ibuprofén (o ibuprofèn)
m. FARM. Antiinflamatori no esteroidal amb propietats analgèsiques i antipirètiques.

 

ràcord

En el Termcat 4 (pàg. 3; setembre 1989; ara no sé a quina publicació concreta correspon esta referència antiga) apareixia:

racord m
cast. rácor[*] Conjunt de dues peces que serveix per a empalmar per testa dos tubs amb un sistema d’acoblament hermètic desmuntable.

En el gdlc (edicions del 1993 i 1998), apareixia esta paraula amb accent (tal com també apareix en el dnv; consulta: 04.02.2021):

ràcord
[fr: raccord] m tecnol Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada, etc, o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc, a un dispositiu, un aparell, etc.

En castellà és racor (drae, dusos, vox).

Noringuen

Imatge del document on Vicent Sanchis va trobar el topònim.

Topònim de la rodalia del Pla de Corrals i Barxeta consignat en algun document del segle xvii. El documente en El geperut del Buixcarró i altres contes de Vicent Sanchis Martínez (Vicent mateix em va passar anteriorment la imatge d’un document on apareixia el topònim).

Trobe una variant (Noriguen) del mateix topònim en el llibre Xátiva: memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad de Vicent Boix (1857; consulta: 02.02.2021):

El señor rey D. Jaime II , por su real privilegio dado en Valencia en 15 de Marzo de 1297 , hizo gracia y donacion al monasterio de Santas Cruces de la Orden Ciesterciense , para que erigiese y fundase un monasterio de la misma Orden y se llamase de Valldigna, de la vall de Aldandech , con los reales de Noriguen y Alcolano , villas y lugares ó alquerías en la situada , con sus términos y pertenencias, réditos , pensiones , molinos , hornos , aguas , etc. , y sin embargo quedó dicha vaell de Valldigna término general de la ciudad.

Al 2004 em va semblar que es tractava d’una confusió amb Marinyén, a causa d’una representació gràfica defectuosa o d’una mala transcripció en la documentació del segle xvii. Posteriorment, vaig trobar que José Toledo Girau ja havia tingut més o menys una certesa sobre eixa confusió («El castell i la Vall d’Alfandech de Marinyen», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 16, 1935; consulta: 02.02.2021):

* Noringuen ha d’esser indubtablement transcripció defectuosa de Mariyen.

Podem afegir que també eixe «Alcolano» deu ser un error, ja que en 1867 Vicent Boix escriu:

[…] el dia 16 de Marzo del año 1297 celebró el abad el sacrificio de la misa en presencia del rey y de muchos caballeros, y concluida le dió el mismo rey la posesion de todo el valle y una milla además dentro del mar, incluso los pequeños castillos de Mariñent y Acolano y torre de Monduver, libre de todo señorío […].

n. s. m. n.

L’abreviació n. s. m. n. apareixia en les taules que representaven coordenades en alguns documents que portaven a corregir i traduir al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (dogv) a mitjan dècada dels anys noranta del segle passat. No sé què volia dir ni l’he tornada a trobar posteriorment.

Tal com comenta Àngels Estévez (22.01.2021), és possible que fora una confusió amb «m. s. n. m.» ‘metres sobre el nivell del mar’. Qui escrivia el document no sabia què volia dir l’abreviació. En algun moment es degueren confondre les lletres i la rutina administrativa va fer la resta.

egagròpila

El dnv  (consulta: 14.01.2021) inclou este terme (també apareix en el diec):

egagròpila
f. ORNIT. Pilota que regurgiten algunes aus rapinyaires, on hi ha la part que no poden digerir dels animals devorats.

En el camp de la medicina, es denomina betzoar un element semblant. El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou les accepcions següents:

betzoar
1. m. ZOOL./FARM. Concreció calculosa que es troba en les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí.
2. m. PAT. Cos estrany no digerit, generalment en forma de bola o madeixa, dins de l’estómac o dels intestins.


En castellà, hi ha els equivalents egagrópila (anteriorment també documentat com a egagrópilo) i bezoar.