topetia

  1. El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):

    1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
    2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.

    També apareixia en el dcvb (consulta: 25.05.2017):

    topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
    Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
    Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.

  2. A més, el dcvb recull la variant tipitia (consulta: 25.05.2017):

    tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.

    Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlcgd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):

    m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

  3. El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:
    […] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925.)[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)

  4. El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (maig del 2006).

deisi

  1. Segons el gdlc en línia (consulta: juny 2009):

    f art Tema iconogràfic que representa un grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i al mig el Crist en majestat.

  2. Abans, en les versions en paper, escrivien dèisi en el gdlc, diec i dval, forma que no lligava amb les normes ortogràfiques, menys encara si segons el gdlc s’havia de pronunciar [‘dεjzi].

referendar

L’any 1998, este verb només apareixia en el dcvb; però va ser introduït en el diec. Per a este diccionari era hiperònim de ratificar i, a més, tenia dos accepcions més d’específiques, tal com fea el gdlc. Per un altre costat, el dval no recollia la sinonímia de referendar respecte de ratificar; i incloïa una versió diferent de les accepcions específiques de referendar: «1. Autoritzar un document. 2. Revisar un passaport i anotar la seua presentació.»

El dnv ha fixat estes qüestions (consulta: 10.11.2016):

referendar 1. v. tr. Ratificar. Tots els grups parlamentaris han referendat l’acord. 2. v. tr. Donar validesa (a un document), amb la firma d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior. El president del Govern referenda els decrets del rei. 3. v. tr. Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum.


refrendar v. tr. Referendar 1 i 2.

Pel que fa als substantiu derivat, referendament, l’any 1998 era un terme que no recollien els diccionaris. Suposàvem que era correcte (i necessari) per a traduir el refrendo castellà. Aquest terme apareixia traduït en l’edició de la Constitució espanyola de la Generalitat Valenciana com a refrendament, però tenint en compte que el verb era referendar (dcvb, diec), la forma havia de ser referendament, que és la que utilitza la traducció de la Constitució editada pel Parlament de Catalunya (1999).

El dnv ha inclòs resolta també esta qüestió (consulta: 10.11.2016):

referendament 1. m. Ratificació. 2. m. DRET Contrafirma.