escaig

La paraula escaig té tres accepcions, segons el dnv i el dcvb:

(dnv) 1. m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig.
(dnv) 2. m. Talleruca, retall, tros extrem d’una peça de roba o de paper.
(dcvb) 3. Barrisc, conjunt de coses comprat o venut a ull, sense mesurar. He comprat un escaig de fesoles.

En el sentit de la primera accepció, la més comuna, hi ha diverses locucions que tenen un significat semblant i que no solen tindre tant d’ús en contexts on es podrien utilitzar alternativament (i evitant pensar que l’única alternativa és el castellà «i pico»):

(espinal) ben comptats, i busques, i les dents,1 i (un) remitjó, i repicó,2 i tacó, i tants, (dnv) i passeres, i tacó.3

Nota 1. Esta sembla utilitzada només com a rèplica d’incredulitat quan es parla de l’edat. L’exemple documentat per espinal és: «Diu que té vint anys?… i les dents! Ja fa anys que els va complir.»
Nota 2. Esta té un significat més precís: «repic que solen precedir o seguir una sèrie de tocs d’avís més cadenciosos».
Nota 3. No localitze exemples d’estes dos que no siguen de diccionari.

Exemples:

  • El canvi es produeix quan els sectors econòmics i empresarials van començar, fa dos dies ben comptats… (Patrícia Gabancho, La batalla de l’Estatut; consulta: 06.08.2019)
  • Quan fa uns dos anys i busques Blai em contava que rellegia i estudiava els sonets miquelangelians i els shakespearians… (Pere Rosselló Bover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet; consulta: 06.08.2019)
  • Hai tingut tres cafissos d’ordi i un remitjó. (Carles Salvador, Vocabular de Benassal; consulta: 06.08.2019)
  • Amb els sis mil i tants que hi deu haver a Barcelona resulta que la meva biblioteca s’atansa, si no hi arriba, als onze mil. (Manuel de Pedrolo, Diari 1987; consulta: 06.08.2019)

làmpara

  1. La grafia làmpara és, segons el dnv, una variant coŀloquial de làmpada:

     làmpara f. [col·loq.] ELECTR. Làmpada.

    En realitat, no és que siga coŀloquial, sinó que és la forma general en valencià (podríem pensar que els valencians, per sort, som molt coŀloquials) i també és d’ús literari:

    • El jove Aŀladí acarona el coure rogenc d’una làmpara tot invocant els seus poders meravellosos… (Robert Saladrigas, La llibreta groga; consulta: 02.08.2019)
    • A l’ambient hi quedaven com esquinçalls d’incomoditat que s’assemblaven als esquinçalls de fum de tabac que s’allargassaven al voltant de les làmpares. (George Simenon, El gos groc; traducció de Lluís Maria Todó; consulta: 02.08.2019)
    • …sota la làmpara de fusta de quatre braços d’estil colonial… (Julià de Jòdar, L’àngel de la segona mort; consulta: 05.08.2019)
    • …i la làmpara crema com un silenci viu… (Joan Salvat-Papasseit, «Estampa japonesa»

    El company Xavier Pàmies ja va tractar la qüestió l’any 2016 en «làmpara» (Qüestions puntuals de llengua; consulta: 05.08.2019). Pel que fa a les referències literàries, comentava:

    La llista que apareix al ctilc d’autors consagrats que juntament amb Sagarra han utilitzat o utilitzen làmpara hauria de fer reflexionar les autoritats lingüístiques: Ramon Vinyes, Alexandre Plana, Millàs-Raurell, Narcís Oller, Pous i Pagès, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Pompeu Gener, Joan Alavedra, Puig i Ferrater, Enric Jardí, Marià Manent, Josep Carner, Joan Bonet, Joan-Salvat Papasseit, Prudenci Bertrana, Gabriel Ferrater, Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Francesc Trabal, Valentí Puig, Ferran Torrent.

  2. Com a dada anecdòtica, podem indicar que el diccionari del programa de traducció Salt 2.0 (continguts declarats oficials per l’avl, fins a l’aparició el línia del dnv en 2014) incloïa la forma làmpara; més tard, la versió 3.0 del programa (que no era oficial) la va eliminar. Posteriorment, com hem vist a l’inici, el dnv la va incorporar definitivament.

garaig*

  1. La paraula  garatge (‘aparcament; taller’) és pronunciada habitualment garaig (i també garaix, segons indica Eugeni Reig en «Trage o tratge?», Núvol, 26.03.2014; consulta: 30.07.2019). Sempre m’ha estranyat que ma mare i altres persones «majors» digueren «garaig» (que és una adaptació de la pronúncia de la paraula francesa original: garage). Amb tot, jo sempre he dit «garatge», perquè aixina vaig llegir que s’escrivia, i em sembla que devíem parlar més sovint del «taller» o de l’«aparcament». El cas és que el primer diccionari que va traure l’avl, aquell confús[1] diccionari ortogràfic (dopv), contenia (i conté encara en la versió en línia; consulta: 30.07.2019) la forma garaig:
    garaig garaig; garatjos (o garaigs) m.

    1. Nota: dic que el diccionari era confús, perquè el diccionari no contenia definicions i l’avl encara no havia tret el seu diccionari normatiu. Per eixe motiu, u podia vore en el dopv moltes formes escrites, però només podia suposar o imaginar a quines paraules o a quins significats podien correspondre. Per exemple: <em>amanéixer, exprimir, nombrar…</em>

    Posteriorment, quan va apareíxer el diccionari normatiu (dnv, 2014) de l’avl, no va recollir la forma garaig com a variant de garatge. Xavier Pàmies aporta dades i un comentari interessant sobre la forma garaig (Qüestions puntuals de llengua, setembre del 2016; consulta: 30.07.2019):

    «Garaig» és la forma col·loquial de garatge, i consultant uns quants assajos de dialectologia (Veny, Borja-Moll, etc.) he comprovat que és d’ús general a tot el territori (Principat, País Valencià, Balears, etc.). […] El problema és que ha acabat sent d’ús tan corrent que la forma col·loquial s’ha imposat de forma absoluta en el registre oral, si no és que es fa l’esforç postís de dir-ho a la manera formal. Això és el que em va portar a prendre la decisió de triar la forma col·loquial oral en algunes traduccions de registre coŀloquial, amb una vaga esperança que s’acabi incorporant als diccionaris.

  2. Certament, en valencià tenim «viatge», «formatge», etcètera. Emili Casanova (segons la referència de Maria Àngels Diéguez Seguí) assenyalava que eixe sufix prové del francés (dels segles ix-xii), i quasi sempre ha donat -atge. Quasi, perquè en algun cas sí que s’ha acceptat una altra opció, tal com indica Xavier Rull (veg. «Sufixació»):

    Encara que el sufix francès -age s’hagi adaptat generalment en -atg, hi ha algun cas d’adaptació fonètica: regalaix ‘encreuament del fil’ (de régalage), i no pas regalatge (BARRI 1999: 88; RULL 2005-2006). En aquest cas ha pesat més la pronúncia que la grafia (com ocorre, en certa manera, amb collage, gal·licisme que no s’ha adaptat i que es pronuncia com si s’escrivís colaix).

    En fi, en castellà també s’han introduït les formes que adapten el prefix francés fent -aje. I ja sabem com solen anar les coses.

CDP: interrogatives a qui

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per tal d’evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

Este cas té relació amb les oracions de relatiu (especificatives i explicatives) en què el relatiu qui pot fer tant de subjecte com de complement directe. Vegeu la fitxa «CDP: estructura relativa a qui».

dàlmata

  1. Segons la gec (consulta: 2004):

    Llengua romànica, avui extingida, parlada a la costa adriàtica de Iugoslàvia, entre l’illa de Krk (it: Veglia) i Dubrovnik (Ragusa). Era dividida en dos dialectes: el ragusà, desaparegut al final del segle XVI, i el veglioto, extingit a la fi del segle XIX». Matteo Giulio Bartoli  va ser el lingüista que va poder arribar a recollir, a final del xix, el testimoni dels últims parlants de l’idioma, en concret de Tuone Udaina* (nom amb què era conegut; Antonio Udina en italià) el suposat últim parlant del dàlmata, mort en 1898. L’estudi d’esta llengua fou l’objecte de la primera obra lingüística de Bartoli, publicada en alemany amb el títol Das Dalmatische.

    * La gec (consulta: 05.07.2019) ha modificat l’entrada i no recull el nom d’eixa persona. Llevat que fora errada meua de transcripció, em sembla que havien escrit «Udòina».
  2. Vegeu algunes dades més en Proel.

CDP: paral·lelisme sintàctic

Un complement directe introduït per la preposició a obri la possibilitat d’estendre l’ús de la preposició a altres complements directes construïts en paral·lel (com ara en oracions coordinades o comparatives). Es manté aixina una simetria estructural que evita confusions.

Exemples:

  • T’han convidat a tu i (als/els) teus fills (giec, 19.3.2.5)
  • Us he vist a tu i (al/el teu) pare (mestil, xxi.2.1.1)
  • Com  vam sentir de no poder tenir al costat nostre a vós i (al/el) pobre Riba (mestil, xxi.2.1.1)
  • No cal dir-vos quin va ésser el meu astorament quan vaig assabentar-me dels nomenaments d’en Sagarra i de l’Aramon, fets sense consultar-nos prèviament (a) en Nicolau i a mi. (mestil, xxi.2.1.1)
  • Encara vendrà temps que vós lo plorareu, a ell e als seus (Tirant lo Blanch, cap. ccliii)
  • Tenia intenció de deixar-nos enrere, tant a mi com (a) en Marcel com (a) la Clàudia (giec, 19.3.2.5)
  • A tu t’estima tant com (al/el) seu fill (giec, 19.3.2.5)

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per a evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

caldo

En valencià, la paraula caldo (veg. dnv; sinònima de brou) no té l’accepció ‘jugo vegetal, especialmente el vino, extraído de los frutos y destinado a la alimentación’ de la paraula castellana homònima caldo (habitualment utilitzada en plural; drae, consulta: 01.07.2019). Per a eixa accepció, en valencià s’utilitza la paraula vi. Per tant, els equivalents entre els usos valencià i espanyol serien:

Valencià Castellà
La Rioja és famosa pels seus vins. La Rioja es famosa por sus caldos.

Cap a l’any 2000, en la llista Zèfir hi havia qui proposava utilitzar en esta accepció la paraula beguda, però no em semblava massa clar que fóra possible. En canvi, trobe que podria tindre més possibilitats dir-ne suc (del raïm / de la vinya / dels ceps…), tal com s’esdevé en italià (succo della vigna, succo della vite) o en francès (tlfi; consulta: 01.07.2019):

Fam. Jus de (la) treille. Vin. Synon. jus* de la vigne. Ah! Dieu de Dieu! les jésuites avaient beau dire, le jus de la treille était tout de même une fameuse invention! (Zola, Assommoir, 1877, p. 579). Sache qu’une bouteille N’est, sans du jus de treille, Qu’un récipient vain. Pour qu’elle soit chrétienne, Il faut qu’elle contienne Superbement du vin! (Ponchon, Muse cabaret, 1920, p. 27).

Alicia Andreu («Tast o cata? Barrica o bota? Terminologia del vi en català», Naciodigital.cat, 07.01.2019) aporta la informació següent:

En podem dir caldo del vi?

Aquesta vegada per saber si l’ús de caldo per designar un vi és adequat hem fet una consulta privada al TERMCAT. La resposta que ens van donar és que, tot i que és habitual en alguns mitjans de comunicació o en textos molt divulgatius, anomenar caldo el vi en general, és una denominació no desitjada pels especialistes en enologia, la consideren inadequada, i prové del fet que abans el vi s’acostumava a servir o a beure calent. Per tant, en català, no és recomanable fer el calc caldo.

En este mateix àmbit, cal tindre en compte que hi ha el terme caldo bordelés, que és un «compost de sulfat de coure o vidriol rebaixat amb calç» (segons explica Maria Estruch Subirana (2008): Mil veu de Bacus. Diccionari etnolingüística de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional; consulta: 01.07.2019).

banyerola

 

Segons el dnv (consulta: 26.06.2019), este nom designa una «banyera menuda de planta quasi quadrada la cubeta de la qual disposa d’un escaló per a poder assentar-se».

El Diccionari visual de la construcció (2001) incloïa una il·lustració de l’objecte:

Banyerola
Una banyerola, segons el Diccionari visual de la construcció (2001).

A més, este diccionari indica que en castellà això correspondria al «bañaseo». Esta paraula no pareix que haja tingut molt d’èxit fins ara, ja que no apareix en el drae (ni en altres diccionaris de referència), a pesar que es tracta d’un element del bany que té una certa tradició en Espanya des dels anys cinquanta (veg. Todocoleccion), quan l’empresa Roca els comercialitzava (i encara els tenen en catàleg amb eixe nom; consulta: 26.06.2019).

Bañaseo
Bañaseo de Roca (anys cinquanta).

 

a cost i costes

  1. Podem documentar la locució adverbial a cost i costes en els treballs de Joaquim Martí Mestre «La parla dels grups marginals de València als segles xviii i xix» i Diccionari històric del valencià col·loquial (Google Llibres; consulta: 19.11.2010):

    Yo me obliguí a matindre a cost i costes a una ninfa de quince a veinte. (Carles Leon, 1787)
    En Valènsia tinc de entrar / a cost y costes. (Carles Leon, 1787)

  2. En castellà, localitze la locució a coste en els documents que ens arriben al dogv (abans del 1998: no en vaig agarrar cap exemple; repasse la fitxa el 19.11.2010 i no trobe tampoc cap exemple actual en el diari oficial). No apareix en el drae, però sí que hi ha a coste y costas ‘por el precio y gastos que tiene una cosa; sin ganancia ninguna’. L’expressió equivalent en català, segons Labèrnia (1865; consulta: 25.06.2019), pel mateix preu; també hi ha una altra opció usual actualment: a preu de cost.

a nivell (de)

Segons el daux, a nivell de és una locució prepositiva que alguns (decascat) consideren castellanisme (cast. a nivel de) però que s’ha d’admetre (si bé cal no abusar-ne) perquè és ben formada i necessària estilísticament. Algunes alternatives serien a escala de, en l’àmbit de.

De moment (25.06.2019), no apareix recollida en els diccionaris de referència, tot i que sí que és utilitzada:

  • antiliconèrgic -ca […] actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • eurorècord m. Rècord aconseguit a nivell europeu […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • joc de calaixos […] per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • província […] en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie
  • triamterè […] actua com a diürètic a nivell del túbul distal. (gdlc; consulta: 25.06.2019)

De fet, la giec (19.9.3.1.a) la tracta com a locució prepositiva amb la forma a nivell de, i li dona un valor espacial: «designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement». La giec diu que el complement pot ser sobreentès, amb la qual cosa la locució prepositiva esdevindria la locució adverbial a nivell (d’acord amb el dnv; consulta: 25.06.2019), si és que això s’explica aixina.

A més, la giec recull en este mateix punt la possibilitat d’utilitzar la locució «amb valors figurats» (tal com proposava Ruaix), encara que hi ha expressions que considera més precises i adequades (preposicions, conjuncions, adverbis, gerundis…), com ara: pel que fa a…, des del punt de vista…, [adverbi temàtic: musicalment] + parlant…, amb les quals es pot donar el mateix sentit de localització temàtica.

La construcció prové del castellà llibresc, que al seu torn la calca del francès. En estes dos llengües la podem trobar més o menys acceptada o rebutjada:

  • (dea, s. v. nivel) a nivel de (semiculto) Con matices diversos: “en o con el grado de”, “entre”, “en el ámbito de”, “desde el punto de vista de”, “en el aspecto de”.
  • (tlfi, s. v. niveau; consulta: 25.06.2019) Rem. Hanse Nouv. 1983, note : ,,L’expression au niveau de est devenue un cliché dont on abuse et dont on déforme le sens. Elle signifie proprement : « à la hauteur de », « sur la même ligne que » (au propre et au figuré) et suppose donc une comparaison (…). Si l’on pense à des plans superposés, on peut dire, en distinguant par exemple la conception et l’expression : Au niveau du langage, une difficulté se présente (…). Mais on en est arrivé à employer au niveau de pour en ce qui concerne, du point de vue de, dans le domaine de, en matière de, pour, dans, etc. et à dire, par exemple : (…). L’humour de cet auteur se manifeste au niveau du langage (…). Et même Au niveau de mes vaches!”