- Podem documentar la locució adverbial a cost i costes en els treballs de Joaquim Martí Mestre «La parla dels grups marginals de València als segles xviii i xix» i Diccionari històric del valencià col·loquial (Google Llibres; consulta: 19.11.2010):
Yo me obliguí a matindre a cost i costes a una ninfa de quince a veinte. (Carles Leon, 1787)
En Valènsia tinc de entrar / a cost y costes. (Carles Leon, 1787) - En castellà, localitze la locució a coste en els documents que ens arriben al dogv (abans del 1998: no en vaig agarrar cap exemple; repasse la fitxa el 19.11.2010 i no trobe tampoc cap exemple actual en el diari oficial). No apareix en el drae, però sí que hi ha a coste y costas ‘por el precio y gastos que tiene una cosa; sin ganancia ninguna’. L’expressió equivalent en català, segons Labèrnia (1865; consulta: 25.06.2019), pel mateix preu; també hi ha una altra opció usual actualment: a preu de cost.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Com a aportació al que dius, i com a curiositat, l’especialitzat en l’insult permanent Ricart Garcia Moya aporta en el seu inefable DHIVAM 2019 dos exemples d’”a cost y costes”, que apareixen escrits com “a cost y costes”.
masorral –gran, pero sinse grandea y finor: “allí va tot a cost y costes, / la plata y or a grapats,/… mes tot es tan masorral / que costa molts bons doblons / y cert pareix un pegat” (Coloqui…referix lo viage que feu Tito, 1789)
ninfa “mantindre a cost y costes a una ninfa” (León, C.: Arenga crítica, 1789, p. 5)
T’agraïxc les dades, Arturo.