En l’article «“Totes les persones de què es tracta”: sobre les omissions de Fabra (2018 [1933 (1918)])» de Joan Costa Carreras (2018), l’autor exposa una omissió en les possibilitats d’ús del pronom relatiu què quan l’antecedent és animat, possibilitat que Fabra havia proscrit en la indicació normativa sobre l’ús del pronom (Gramàtica catalana, 1918/1933):
62. […] Quan el pronom relatiu porta davant seu una proposició (sic), llavors revesteix una forma forta, que és qui quan designa una persona i què quan designa una cosa. Ex. : L’home de qui parlàveu és el men germà. | Aquells nois amb qui anàveu són els fills del mestre. |On és el martell amb què heu clavat aquests clans?
A pesar d’eixa antiga indicació normativa, Costa Carreras ha localitzat dos usos del relatiu què amb antecedent animat en el diccionari del 1932:
qüestió f. […] La persona, la cosa en qüestió, de què es tracta. tot -a adj. […] Totes les persones de què es tracta.
D’acord amb això, Costa Carreras constata que la gramàtica de l’iec ha admés la possibilitat d’ús del relatiu què amb un antecedent animat, com podem observar en el quadre 27.2, «Relatius no adverbials amb antecedent explícit». Es tracta d’una oració restrictiva amb antecedent animat amb relatiu precedit de preposició:
què (en certs casos)* | La persona amb què parlàvem coneix el teu pare
Sempre d’acord amb les restriccions que s’acaben d’assenyalar, el relatiu què s’usa principalment amb antecedents inanimats, com en els exemples apuntats fins ara, però també pot tenir un antecedent animat en les relatives restrictives en què és constituent d’un complement de règim o d’un adjunt del predicat: Li presentaré la família a què vostè al·ludeix en la seva carta; El malnom permetia destriar millor la persona de què es tractava; Està en pugna contra la gent amb què no fa gaire havia fet negocis. En aquests usos, però, qui és la forma més habitual.
La gnv (2006) incloïa la restricció a objectes no animats en la taula 24.1, en els usos amb antecedent explícit de les oracions especificatives:
què (només per a coses) | L’assumpte a què et referixes és interessant.
Posteriorment, la versió de la mateixa taula que apareix en l’aplicació Gramàtiques Normatives Valencianes fixa la possibilitat d’ús amb els dos tipus d’antecedents:
què (per a coses i persones) | L’assumpte a què et referixes és interessant. La persona de què m’has parlat.
A més, també el dnv oferix un exemple d’ús amb antecedent animat (s. v. què):
pron. Pronom relatiu que funciona com a complement de règim o complement circumstancial, precedit d’una preposició àtona. La casa a què em referia és aquella. L’home amb què he vingut és mon pare.