assentar

El diccionari de l’AVL [en línia; consulta: 07.04.2015] li ha incorporat una accepció comuna (ja recollida pel dgfpastor):

assentar
v. tr. i pron. Posar (a algú) sobre un suport qualsevol de manera que quede descansant sobre les natges. Assentar el xiquet en la cadireta. Assentar-se en una butaca.

Esta accepció es documenta cap al segle xv (i abans i tot). Un exemple del Llibre dels set savis de Roma (veg. edició 1907):

Lo senyor en taula se assenta
e demana la copa on es.

La família oficial sobre el fet de seure s’amplia: seure, asseure, asseure’s i assentar-se. Podeu consultar alguns matisos sobre els usos d’estos verbs en l’apunt «Seure, asseure i asseure’s» (comentaris inclosos) del bloc Fica-hi la llengua de Marta Breu.

En este sentit, podem rememorar el comentari de Coromines (dcorom s. v. seure):

No cal prohibir-se l’ús del verb per a la idea de pendre el seti o seient físic, però millor que sigui només quan inclou el matís de fer-ho amb fermesa o accentuada comoditat: «lo lloc a on se assenta lo que té lo timó: enclima» (si no s’hi assenta bé el trontoll de la maror li farà osciŀlar el governall, o caure a l’empostissat), OPou (ThPu., 70); a l’amic que presidirà el gran àpat familiar de Totssants: «abans no tornin les llargues vetlles de l’hivern, m’agradaria veure’t assentat al cap de taula de casa nostra», Coromines (Cartes d’un Visionari1 x, § 32, 148).

baquetón*

En una traducció de la Generalitat valenciana del 1997 donaven bossellet com a equivalent en valencià del castellà baquetón (paraula que no apareix encara en el drae). Segons el diccionari d’arquitectura de Ware-Beatty (1994) el baquetón és:

baquetón m. Moldura redonda más grande que la baquetilla.

Per tant, el baquetón és una variant més gran de la baquetilla (esta paraula tampoc apareix en el drae).

El darquitecturacirit (1990) té l’entrada següent:

531 bocell [*] m / baquetón, bocel // Motllura convexa de perfil semicilíndric.

* El terme bocell* s’escriu ara bossell.

Encara que sembla que la distribució dels termes hauria de ser bossell / bossellet (en castellà: baquetón / baquetilla), el Termcat (consulta: 02.07.2020), només en l’àmbit de la fusteria, ho ha fixat d’una altra manera:

  • ca  bordó, n m
  • es  baquetilla
  • es  baquetón
  • fr  baguette
  • en  bead

Fusteria > Construccions > Motllures

Definició
Motllura convexa de secció més o menys semicircular.

En realitat, mirant les definicions en el dval (consulta: 02.07.2020), podem arribar a una altra distribució d’uns termes que mantenen una relació de sinonímia (≡) i de proximitat semàntica en general (també hi ha accepcions particulars; +):

bordó m. CONSTR./FUST. Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motlura.
+ bordó (= copada 2) f. FUST. Motlura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle.
≡ bordó/bossell (= copada 3) f. FUST. Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa, i que s’usa per a fer les motlures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
bossell m. ART Motlura redona que generalment forma part dels basaments de les columnes.
+ bossell m. FUST. Espècie de plana que té la sola acanalada, i que s’utilitza per a fer motlures convexes semicilíndriques.

pistola

La paraula castellana boquerel té la definició següent en el drae (consulta: 25.06.2020):

boquerel m. Boca de una manguera que sirve para regular el paso del fluido.

El Termcat havia desestimat la forma boquerel, però no vaig trobar que hi haguera una paraula en valencià per a eixa definició. En resposta (09.06.2020) a la consulta m’han dit:

El terme català adequat és pistola. Es defineix com la boca en forma de pistola instal·lada a l’extrem d’una mànega d’un assortidor de combustible utilitzada per a omplir el dipòsit d’un vehicle. Tot i que no sigui pròpiament una pistola, doncs, sí que sempre té la característica que té forma de pistola i és aquesta la forma utilitzada en l’àmbit. En castellà és boquerel o pistola i en francès pistolet.

Ara convindria que els diccionaris afegiren eixa accepció a pistola.

Cabriol

  1. Segons Vicenç Rosselló («La designació dels grans rius valencians» dins Materials de toponímia, II):

    L’afluent cabdal del Xúquer és anomenat «el riu de Cabrivol» a la Crònica de Jaume I (349). Si els Furs del mateix rei donen Cabriol —que sol mantenir-se als textos catalans—, la lletra del tractat d’Almirra (1244 […]) consigna: «ubi cadit Cabriel in Xucarum», referint-se a Cofrentes.

    Segons el mateix autor, aquest topònim entraria en el «calaix de sastre» dels preromans.

caciquil

  1. Adjectiu que no apareixia en els diccionaris més habituals (abril 2008), amb l’excepció d’una proposta d’entrada del Cercaterm i de l’entrada del gd62:

    caciquil adj Relatiu al caciquisme. Mètodes caciquils.

  2. El diec encara no, però el dnv (consulta: 23.06.2020) sí que li ha trobat lloc en la normativa:

    caciquil adj. Del cacic o que hi té relació. Una actuació caciquil.

  3. El ctilc (abril 2008) documentava el terme, per exemple, en Isidre Lloret i Massaguer (El municipi com a govern, 1914) i, més modernament, en Enric Valor (Sense la terra promesa, I, 1980).

peudescalç -ça

Jem Cabanes: «peudescalça»
Exemple de «peudescalça» de Jem Cabanes.

Este adjectiu, sinònim de descalç, no ha tingut la sort de consolidar-se en els diccionaris. L’utilitza Maria Àngels Anglada en Viola d’amore:

… havien corregut peudescalços d’infants.

El localitze també en Argelada florida de Josep Roig i Raventós (1921); també en Exercicis de gramàtica catalana de Jeroni Marvà (1979), que torna a utilitzar un exemple de Roig i Raventós; un exemple en femení de Jem Cabanes en A festes de pollancs i aurores (1976; veg. Google Llibres) i en Els xiprers creuen en Déu (trad. ca. de Bartomeu Bardagí, 1967) de Josep Maria Gironella (1953).

sobreeixidor de pou

Sobreeixidor de pou.

En anglés, encara que no és molt comú (ni apareix en els diccionaris habituals; veg. Merriam-Webster) es sol denominar morning hole o glory hole un sistema de desaigüe de les preses. El Termcat  (21.05.2020) ha enviat la resposta següent:

Considerem que la denominació més adequada en català és sobreeixidor de pou: ‘Sobreeixidor format per una entrada en forma d’embut connectada a un pou central vertical o inclinat que permet el descens de l’aigua fins al túnel que desemboca al riu, més avall de la presa’.

rebrot

A conseqüència de la pandèmia del 2020 (de covid-19 o còvid-19; veg. la fitxa), s’ha parlat molt de la possibilitat que, després d’haver controlat la primera passa, hi haguera un nou episodi d’augment del nombre de persones infectades. Els diccionaris habituals contenen (consulta: 25.05.2020) la paraula brot per a la primera manifestació de l’epidèmia:

(dnv) 3. m. Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic.

Per contra, per al cas de les possibles manifestacions posteriors, la paraula rebrot no conté l’accepció adequada ja que només presenta accepcions relacionades amb la botànica (veg. diec; consulta: 28.05.2020). Els diccionaris només havien previst rebrotada (dnv; consulta: 28.05.2020) per als usos genèrics, però l’ús general ha tirat mà de rebrot. Per tant, Cal afegir una accepció genèrica en rebrot per a definir les manifestacions segones i posteriors d’un fenomen que es pot escampar. La forma principal seria rebrot; a més, tal com indica el Termcat (26.05.2020):

Considerem també adequada lingüísticament rebrotada (‘acció i efecte de rebrotar’) com a sinònim complementari.

escòfia

El company Josep Lozano m’escriu (05.05.2020) per a informar-me que «a Alginet es deia escòfia per a designar una dona molla, sense càracter». El dcvb (consulta: 10.05.2020) no li dona esta accepció. La podem trobar  en el dhvc (consulta: 10.05.2020):

DHVC-escòfia
Escòfia (dhvc).

També comenten esta accepció en el bloc La Parla d’Oliva («escòfia», 22.06.2016), on fan un pas per llevar-li el caràcter sexista tradicional d’estes paraules que, de fet, s’utilitzen (o es poden utilitzar) per a qualificar totes les persones.

Segons el company Francesc Gascó (08.06.2020), a l’Alcúdia tenen les variants masculina i femenina (pronunciades «ascòfio, ascòfia»), utilitzades «com a sinònim de babau, innocent». A més, afig encara una paraula que utilitzen a l’Alcúdia: cofafo -fa, que significa ‘catxotxes‘.

cocooning

Sobre la vida casolana

En relació amb la pandèmia de la covid-19 s’ha començat ha estendre la paraula anglesa cocooning per a referir-se a la tendència a estar més a casa i mantindre menys relacions socials a fora.  Segons el diccionari Merriam-Webster (consulta: 27.04.2020):

cocooning noun
The practice of spending leisure time at home in preference to going out.

El Termcat està estudiant una equivalència «transparent semànticament i adequada lingüísticament i terminològicament» en valencià. De moment estan considerant les opcions més documentades, com ara encapsulament, enclaustrament i reclusió. Inicialment s’inclinen per enclaustrament, tenint en compte el verb enclaustrar en l’accepció «tancar-se, recloure’s» (diec; consulta: 05.05.2020), accepció que podem considerar reforçada per la versió del dnv (consulta: 05.05.2020):

enclaustrar
2. v. pron. Recloure’s, apartar-se de la vida social. S’ha enclaustrat en casa per a estudiar.

Les versions franceses que documenta el Termcat són coconnage, cocounage i pantouflage. Sembla que esta última (en francés també hi ha pantouflard -de) podria donar joc també en valencià, creant pantoflatge a partir de pantofla (que no apareix en el diec, però sí en el dnv; consulta: 05.05.2020). En este cas, tindríem possibilitats en un registre humorístic (pantoflar-se, pantofler -ra…).

Quant a les vacunes

En l’àmbit dels programes de vacunació infantil, el Termcat (2015; consulta: 27.04.2020) va aprovar la fitxa següent:

ca estratègia del niu, n f
es estrategia del nido, n f
es vacunación del nido, n f
fr stratégie du cocooning, n f
fr vaccination familiale, n f
en cocoon strategy, n
en cocooning, n

Vacunes > Conceptes generals > Vacunologia > Programa de vacunació i aplicació de vacunes

Estratègia de protecció d’un nadó contra determinades malalties infeccioses des del moment del naixement, consistent a vacunar-ne la família directa, principalment la mare, o persones de l’entorn proper amb l’objectiu de disminuir el risc de transmissió d’aquestes malalties en el seu entorn.