1. Segons Vicenç Rosselló («La designació dels grans rius valencians» dins Materials de toponímia, II):

    L’afluent cabdal del Xúquer és anomenat «el riu de Cabrivol» a la Crònica de Jaume I (349). Si els Furs del mateix rei donen Cabriol —que sol mantenir-se als textos catalans—, la lletra del tractat d’Almirra (1244 […]) consigna: «ubi cadit Cabriel in Xucarum», referint-se a Cofrentes.

    Segons el mateix autor, aquest topònim entraria en el «calaix de sastre» dels preromans.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

2 pensaments sobre “Cabriol

  1. Fa cosa d’uns 25 anys, quan es parlava a sovint de l’acabament de l’autovia de Madrid [hi faltava construir el tram entre Minglanilla (Castella la-Manxa) i Villargordo del Cabriel –l’inefable mapa comarcal de l’AVL ( https://www.avl.gva.es/documents/84900/91479/Mapa+de+les+comarques+valencianes/e1683c7a-8a9e-4902-aaa5-92fa94284121 )no proporciona el nom en valencià d’este municipi, encara que sí es referix explícitament al riu com a ´riu Cabriol´ (al costat de ´río Cabriel´)–], els informatius de Canal 9 gastaven sistemàticament “Gorgues del Cabriol” per a referir-se a les “Hoces del Cabriel” (paratge per què inicialment es pensava construir la dita autovia, però que va ser declarat zona protegida pel govern de José Bono, tot al·legant raons mediambientals i de protecció de la natura, quan és evident que tot era una qüestió de lluita de poder contra el llavors ministre d’Obres Públiques, Josep Borell).

    Em concret, recorde que la mencionada expressió, “Gorgues del Cabriol”, que em pareix molt correcta, era pronunciada pel bon presentador i periodista d’informatius Salvador Caudeli d’aquella època (anys 1993-94-95, aproximadament).

    Per últim, volia mencionar precisament que recorde que en eixa època també es va plantejar la traducció de la paraula castellana “Hoces”, i, com dic, es va optar, almenys, en els informatius del Canal 9, per la fórmula “Gorgues”, encara que alguns mitjans també empraven “Gorges” i inclús “Congosts”. És cridaner en este sentit com si es busca en el DNV “gorga”, et remeten a:

    “3. f. GEOL. Gorg 1.”,

    la definició de la qual és:

    “gorg [gɔ́ɾk] 1.m. GEOL. Clot profund en el llit d’un corrent d’aigua, on esta s’entolla o alentix el seu curs.”

    No obstant això, si es busca “gorja” apareix això:

    2.f. GEOL. Pas estret entre cingleres.
    3.f. GEOL. Avenc 1.
    4.f. GEOL. Gorg 1.

    L’opció 4 és la definició de “gorga” anteriorment indicada, però s’hi inclou també les accepcións 2 i 3 (´pas estret´i avenc 1 –´cavitat natural´–).

    Salut!

  2. Sí, Arturo, la forma habitual del País Valencià seria gorg i gorga (trobe que la pronúncia és amb o tancada, no com diu el DNV). En la tele hagueren pogut parlar també dels «gorgs del Cabriol».
    Quant a gorja, és més usual al nord del domini lingüístic. Tal com indica el diccionari, és una paraula amb més accepcions que les altres.
    T’agraïxc el comentari i l’enllaç al mapa de les comarques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.