Una entrevistada (experta en alimentació) va usar la paraula fregitada —en lloc del previsible i usual fregida— en el programa Bon dia, Catalunya (13 de gener de 1999) de Catalunya Ràdio. La variant fregitada no apareix en els diccionaris ni és gens usual en la xarxa, on només localitze un cas del 4 d’octubre del 2021:
Quan anem a Cambrils sempre anem a Les Barques (el petit), és molt bo. Recomano qualsevol tapa de peix fresc, pop a la gallega, la fregitada de peix o l’increïble tàrtar de tonyina.
Un poc més usual és freginada, que apareix en el dcvb però no en els diccionaris habituals, que només donen entrada a la forma masculina freginat.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
[Comentari d’Idali, 13.11.2023]
Bon dia
Fregitada és un mot lògic, si tenim Fregitó (DNV) i Fregitonet (DIEC). Alk
https://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/F/fregitada.htm
De la nostra base de dades:
*fritada / fregida / freginat DIEC, R / freginada R / fregimenta / fregitori Val. (fregit o frit, ço és menja cuita amb oli, llard o mantega bullents, esp. de freixura)
*fritada / *fritanga / *fritura / fregida / fregidura / freginat DIEC, R / freginada R / fregitel·la o fritel·la Bal., DIEC (acció i efecte de fregir) | fregitori Val. (acció de fregir) (DIEC: fritura: plat de carn i freixura)
La variant fregitonet no apareix en el DIEC.
En canvi, fritanga apareix en el DNV.🔗
T’agraïxc que compartixques el teu punt de vista.
Només unes línies per a recordar que el gran Joan Coromines, quan parla en el seu magnífic ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’
de “pollastre”, hi inclou “pollastrada”, respecte de la qual evoca una reunió social, compartida amb son pare, que li va resultar molt entranyable. Resulta, doncs, perfectament deduïble que l’il·lustre etimòleg considerava ben formades les derivacions en -ada fetes a partir de substantius, almenys d’esta mena.
T’agraïxc l’apunt sobre Coromines, Arturo.
De res. Un abraç, Miquel 🙂
PD Em fa l’efecte que tens l’hora desconfigurada.