Revisió de les fitxes que es van redactar abans de l’any 2001.
Inicialment, esta forma verbal representava el gerundi del verb delegar. Fa uns anys no tenia entrada en els diccionaris (dec, diec, dval) com a substantiu o adjectiu amb el significat ‘que delega’, significat que estava reservat a l’adjectiu delegatori. Tanmateix, això ha canviat. El dnv inclou les accepcions següents (consulta: 11.08.2016):
delegant adj. i m. i f. Delegador 2.
delegador -ra 1. adj. Que es pot delegar o s’ha de delegar. 2. adj. i m. i f. Que delega.
[N]o s’apostrofen els mots femenins que la pronúncia ho exigeix
L’exemple era la asimetria (mestil2 vii.7, Solà-Barna, pàg. 18). Altres exemples del mateix cas eren: de anormal [?] (Solà-Barna, pàg. 18), la host (Fabra, Gramàtica catalana, Teide, §35, «casos … en què la pronunciació ho exigeix»), la anormalitat, la una [hora], la ira…
Cal fer avinent que, amb l’aparició del diec (1995), sembla que l’Institut d’Estudis Catalans ha abandonat el criteri de no apostrofar l’article definit femení davant els mots començats per una a- de negació o separació, com havia estat normatiu fins aleshores. […]Amb l’aparició de la segona edició del diccionari normatiu per la diada de Sant Jordi del 2007, hem pogut confirmar aquest canvi de criteri de la Secció Filològica.
I podem consultar les entrades asèptic -ca i asistòlic -ca del diec2 i la versió provisional de la gramàtica de l’iec, que inclou «l’asèpsia» en el quadre iv.26 (consulta: 26.11.2003). Finalment, confirma eixe canvi la gramàtica de l’avl (2006), que no recull eixa excepció en les normes d’apostrofació. Per tant, cal escriure amb apòstrof:
L’asimetria, l’anormalitat, l’apercepció, l’asèpsia, l’asistòlia, l’anorèxia, l’anèmia, l’abiosi, l’abiotròfia, l’anovulació, l’apoliticisme, etc.
Es mantenen, però, altres excepcions habituals (gnv, 5.4.2):
– Davant de les paraules una (referida a l’hora del dia), ira i host, per a evitar confusions per homofonia:
la una és una bona hora però ni l’una ni l’altra van vindre
la ira del rei però la lira del rei
la host del rei Jaume I però es va trencar l’os de la cama– Davant del nom de les lletres:
la a
la hac
la efe
davant de ics i de yOBSERVACIÓ: Sí que s’apostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels altres alfabets: l’alfa, l’àlif, l’àlef.
- A més d’en les àrees recreatives, la instal·lació de campaments de turisme només es pot realitzar…
- …ha de vore amb la pregunta d’a què es destinen o a què van a destinar-se eixos 15 milions d’euros.
- [La idea de l’emigrant, Enric Valor; consulta: 11.07.2013] —Ja ho crec! Tinc paella, dues olles, oli, creïlles, arròs, fesols. I dos pans d’a quilo que m’apuge cada dissabte.
- [Valoriana: estudis sobre l’obra d’Enric Valor de Vicent Salvador i Heike van Lawick (ed.); consulta: 11.07.2013] No es mostra purista [Enric Valor] amb combinacions de dues preposicions, en casos com els següents: d’a cos (O 2, 177), d’a cos i mig (P, 273; B, 423), d’a repèl (B, 265).
«b) S’apostrofa l’article masculí singular davant manlleus no normalitzats començats per s seguida de consonant (puix que la s es pronuncia precedida d’una e): l’statu quo. No s’apostrofa, però, l’article femení ni la preposició de (puix que la s recolza en la vocal de l’article o la preposició):[nota] la schola cantorum, un repertori de scherzos.»
Tanmateix, com indica Joan Costa Carreras, cal incloure més casos rarament previstos en manuals d’estil, com els de mots començats per les lletres (o dígrafs) f , v o sch [ʃ / sk] seguides de consonant, que tant corresponen a manlleus no adaptats (Schlächter i Schlacht, per exemple) com a mots catalans (ftalat i ftiriasi). Per això proposa una nova redacció per a eixe punt de la gramàtica:
«S’apostrofa l’article masculí singular davant mots catalans o manlleus no normalitzats començats per un so fricatiu (amb les grafies f, sch, s o v) seguit de consonant (puix que el so fricatiu es pronuncia precedit d’una e): l’ftalat, l’Schlächter, l’statu quo. No s’apostrofa, però, l’article femení ni la preposició de (puix que la el so fricatiu recolza en la vocal de l’article o la preposició): la ftiriasi, la Schlacht, la schola cantorum, de ftiriasi, de Schlacht, un repertori de scherzos.»
*Nota sobre fonètica i ortografia [09.08.2016]: tal com jo ho veig, és possible que es produïxca el cas de recolzament esmentat, però caldria seguir en este cas també el criteri general d’apostrofació de l’article (el/la) i la preposició de, vist que, d’acord amb la transcripció fonètica del dnv de l’avl, la majoria dels mots començats per s seguida de consonant es pronuncien amb una e inicial:
| scherzo [es’kɛɾʣo] | slip [ez’lip] | staccato [esta’kato] |
| scout [es’kawt] | slogan [ez’lɔɣan] | staff [es’taf] |
| sfumato [esfu’mato] | smartphone [ez’maɾfown] | statu quo [es’tatu ‘kwo] |
| ska [es’ka] | smash [ez’maʃ] | stilb [es’tilp] |
| skarn [es’kaɾn] | smithsonita [ezmiθso’nita] | stokes [es’tokes] |
| skay [es’kaj] | smocking [ez’mɔkiŋ] | stop [es’tɔp] |
| sketch [es’keʧ] | snack [ez’nak] | strengita [estɾen’ʤita] |
| skin [es’kin] | snob [ez’nop] | stricto sensu [es’tɾikto sensu] |
| skutterudita [eskuteɾu’ðita] | spessartina [espesaɾ’tina] | stripper [es’tɾipeɾ] |
| slalom [ez’lalom] | spin [es’pin] | striptease [estɾip’tis] |
frontisme m Pràctica política de coalitzar-se dos o més partits d’ideologia afí, especialment per a contrarestar o neutralitzar la influència dels partits d’ideologia oposada.
Posteriorment comprovem que apareix recollit en el dnv (consulta: 08.08.2016), amb la definició següent:
frontisme m. POLÍT. Tendència de dos o més partits polítics a formar un front comú.
frentismo m (Pol) Tendencia de dos o más partidos a formar un frente común. | Ya 28.1.91, 13: Jáuregui alerta sobre el «frentismo» en Euskadi.
En italià, el De Mauro l’inclou amb una definició molt determinada:
s. m. polit., tendenza a formare alleanze politiche tra partiti di sinistra.
En francés, l’atilf també li dóna un caràcter general (tot i que amb uns orígens també determinats):
Au fig. En même temps. Mener de front (deux entreprises) Mais c’est une terrible oeuvre que celle où il faut faire marcher de front l’intérêt dramatique, les caractères, les passions et le style. (CHATEAUBR., Corresp., t. 2, 1789-1824, p. 358). REM. Frontisme, subst. masc. Doctrine du Parti du Front constitué en France à la veille de la Seconde Guerre mondiale. La vive personnalité du député Gaston Bergery anime la Flèche, organe du frontisme (Civilis. écr., 1939, p. 36-12).
servei d’àpats m.
es catering
fr traiteurs, services de cuisine
en catering, catering industry
<Gastronomia > Restauració>Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjar per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la possibilitat de reescalfament, la vaixella i els coberts, etc.servei d’àpats m.
es catering
fr traiteur
en caterer
en catering company
<Gastronomia > Restauració > Establiments>Empresa que es dedica al servei d’àpats.
- (dval) [angl.] m. ALIM. Servei d’àpats.
- (dnv) [angl.] m. ALIM. Servici que subministra menjars preparats i begudes, especialment a avions, trens, col·legis o per a esdeveniments especials.
El dnv no inclou per ara l’opció sinònim servei d’àpats. Els he proposat que incloguen els dos termes (càtering i servei d’àpats).
(gdlc) càtering m angl Servei d’àpats.
(dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar (o sol·licitar) una informació. El corresponsal donà compte del desenrotllament de l’acte.
(dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar o exigir l’explicació de les causes o les raons d’un fet. Haguérem de donar compte del rebombori de l’altre dia.
(dnv, s. v. compte) retre comptes loc. verb. ECON. Informar de l’estat dels comptes o d’una gestió realitzada. L’executiu no ha retut comptes de la seua gestió.
(diec, s. v. compte) donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
(diec, s. v. compte) Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
(diec, s. v. retre) retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
(diec, s. v. retre) retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.
(gdlc, s. v. compte) 4 retre (o donar, o demanar) compte fig Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
(gdlc, s. v. compte) retre (o donar, o demanar) compte p ext Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
(gdlc, s. v. compte) retre comptes COMPT Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.
L’única especialització que algú podria mantindre es dóna en el cas de tasques econòmiques i de comptabilitat, en les quals caldria retre comptes (presentar un estat justificatiu) per a retre compte (explicar causes o oferir informació). Matisos que no afecten, per tant, l’ús sinonímic general.
En castellà, segons explica Adela Robles-Sáez (3,000 locuciones verbales y combinaciones frecuentes; consulta: 17.02.2016):
Dar cuenta: presentar el cálculo de algo ante las autoridades para su inspección. Esta expresión es ligeramente arcaica y por lo tanto se usa casi siempre en contextos formales y escritos. Su sinónimo es rendir cuentas y su complementario es pedir cuentas. […] Por extensión, dar cuenta de puede significar hacerse responsable de algo, explicar o testificar-lo. En textos formales, es un buen sinónimo de verbos como incluir, tomar en consideración y otros. […] Tambien puede significar terminar completamente o malgastar una cosa. En este sentido la expresión es infrecuente.
1. loc. prepos. En compensación, anticipo o a cambio de. Quédate con el coche a cuenta de lo que te debo. 2. loc. prepos. por cuenta de.
· de cuenta de: Ø sousa92, seco, dusos
· També en el drae (consulta: 18.01.2016): de cuenta, o de cuenta y riesgo de, de alguien: loc. adv. Bajo su responsabilidad. / por cuenta de. loc. prepos. En nombre de alguien o algo, o a su costo. Los gastos corren por cuenta de la empresa.
1 m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells. 2 m. Xarxa 1 i 2.
Nota. L’accepció 1 és: ‘f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.’; la 2 és: ‘f. En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc per damunt la qual es fa passar la pilota.’
1. f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.
2. f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.
Nota. Les accepcions de 2 són: 1. f. PESCA Ormeig de pesca constituït per un teixit de fils nugats formant una retícula quadrada o rombal. 2. f. NÀUT. Cordam i altres ormejos que servixen per a la maniobra d’una embarcació. 3. f. ESPORT En tenis, en voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual s’ha de fer passar la pilota. 4. f. ESPORT Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta en el futbol o l’handbol, o la que constituïx la cistella del basquetbol. 5. f. ESPECT. En el circ, malla col·locada horitzontalment davall dels trapezis i altres aparells gimnàstics quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per a esmortir la possible caiguda de l’acròbata.
ret. f. Filat o xarxa per a pescar o caçar. [red] // m. i. f. Bossa de malla que es posa al cap per a recollir els cabells. [redecilla]
butró m. Forat que fan els lladres en un sostre o en una paret per a robar.
Com a estri de pesca en català és bertrol. Com a procediment utilitzat pels lladres (el forat), el diari El Periódico el tractava (abans del 2001) com a manlleu no adaptat (en cursiva, doncs). A pesar que l’origen del terme castellà siga un terme de l’agricultura —que deu tindre una denominació en català que caldrà buscar— l’accepció relativa al delicte sembla únicament castellana.
El Diccionari de català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) l’adaptava com a butró, però fins ara la cosa no ha fet massa fortuna. Caldria comprovar què fan altres llengües.
Cabe añadir que, en la Ley y en la prática, se utilizan, como términos sinónimos, la expresiones «embargo» y «traba», para designar la mencionada declaración de afectación de bienes. A su vez, para referirse al acto de embargo, se utilizan, indistintamente, términos como los siguientes: «hacer el embargo», «practicar el embargo», «trabar embargo», «efectuar el embargo», «realitzar el embargo», y otros similares.
Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):
bionda
es biondaBarrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.
Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):
ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda<Transport > Transport per carretera>
Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.
Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.
En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.
A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):
es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam
En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.
[1683; de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’]m 1 Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. 2 Cas fortuït; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar. 3 Aventura, bona (o mala) sort. 4 FILOS Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat. 5 MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.
Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran.
En un text del vallespirenc Mossèn Casaponç (oficialment Caseponce) si no ho recordi malament, diu: «cresta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», que és una deformació del que me digué un dia ma padrina de Terrassa (nascuda i criada a pagès, que fins fa pocs anys no xerrava espanyol) de manera espontània i natural: «Presta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», frase que si que té sentit.
Més avant (20.11.2015) mos comunica una altra possibilitat apareguda en la Revue Catalane (1908): «Teste, bellesta. / El cor me diu de penre aquesta?»
En nordcatalà «ma llesta» pot voler dir ‘la meua tria’. També podria venir de l’expressió «esta és ma llesta»… A la cançó «La Gallina» («Jo de la gallina» [veg.]) es diu «de/a la cresta, (una) ballesta» (podria ser «va llesta»).
A més, mos aporta una altra cantarella (Revue catalane, v. 2, Étienne Caseponce, L’avare y’l gelos, pàg. 69):
Pica murulla / de l’ou de la pulla / quin peix qui naix / a les portes de França / hi ha una llança / ves-hi palla, ves-hi tu / qui fas pas res de bo.