minutatge
Tot i que és un terme ben comú actualment, més encara en períodes electorals, on es controlen els temps de debat o d’emissió d’espais publicitaris —és a dir, el minutatge—, no hem trobat este substantiu en els diccionaris habituals. Feta la consulta, el servei de consultes del Termcat ha enviat la consideració següent (20.06.2016):
Considerem adequat el terme minutatge en l’àmbit dels audiovisuals, especialment en ràdio i televisió, per a designar la determinació dels minuts que ha de durar un programa, una actuació, una emissió, etc.
Per tant, en este camp dels mitjans audiovisuals, minutar és (segons el DNV):
1. v. tr. Fer el còmput dels minuts i segons que dura (alguna cosa).
2. v. tr. Distribuir el temps corresponent a una activitat determinada, com ara programes de televisió o actes públics.
I el minutatge seria l’acció o l’efecte de minutar.
peretxinel·la
De Martí Gadea (1891) cap ací, a més de putxineŀli, que és un terme prou difós, hi ha la variant peretxinel·lo, peretxinel·la. Este apareix en el diccionari de l’avl (consulta: 13.06.2016):
peretxinel·la f. Putxinel·li.
peretxinel·lo m. Putxinel·li.
A més, este terme derivat de l’italià pulcinelle té altres variants (que hem conegut gràcies als collistaries de Migjorn, 07.06.2016):
- pretxinel·la (Josep Molés, Benicàssim)
- perxinel·la (Josep Font, la Vall d’Uixó)
- puritxinel·la (Vicent Bataller, Xàtiva; Josep Andrés, Marina Alta)
Xavier Rofes Moliner (10.07.2016) envia més dades sobre la història de l’ús d’este terme:
Unes quantes dades sobre algunes variants catalanes de l’italià pulcinelle i sobre la seva datació (sembla que l’italianisme penetrà al segle XVIII). Dono les formes ordenades alfabèticament:
peretxinel·la Col·loquis eròtico-burlescos del segle XVIII, p. 304 editat per Joaquim Martí Mestre el 1996. [No tinc el llibre i, per tant, desconec a quin col·loqui pertany ni de quin any del segle XVIII és, però podria ser la variant més antiga documentada si resulta anterior a puritxinel·lis del baró de Maldà. Martí Mestre tampoc en documenta cap variant en el seu diccionari històric.]
politxinel·la Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)
politxinel·li Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)politxinetli Antoni Careta, Quadros de Barcelona (1876, p. 280 i 283 [apud CTILC])
potxineli Diccionari Bulbena (1905, p. 460, col. 2)
potxinelli Gramàtica Fabra (1912, p. 22)
potxinel·li Normes IEC (1913, p. 7)
pretxinel·la Salvador Guinot, Escenes castelloneses (1905, p. 74 i 76 [apud CTILC])
protxineli Diccionari Bulbena (1905, p. 472, col. 2)
prutxinel·li Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)
puchineli L’Arch de Sant Martí, 1885, any II, n. 56, p. 308.
puchinelli Lo Nunci, 1880, 2a època, any IV, n. 152, p. 2, col. 3.
puritxinel·lis Calaix de Sastre del baró de Maldà (1987: p. 164 [5 març 1794])
putxinelli La Campana de Gràcia, 1883, any XIV, n. 710, p. 1, col. 2
putxinel·li Ilustració Catalana, 1892, any XIII, n.
295, p. 306, col. 1.
Sàqiyat al-Hamrà
- Els col·laboradors de la gec envien la resposta següent (27.05.2016) sobre la grafia d’este topònim nord-africà:
Transliterada: Sāqiyat al-Ḥamrā‘
Transcrita: Sàqiyat al-Hamrà
Castellanitzada: Saguía el Hamra
Afrancesada: Seguia el Hamra
Significat: ‘la Sèquia Vermella’ - Algunes dades més sobre esta llengua en la fitxa: àrab.
colzada
La resposta de l’Optimot (26.05.2016) sobre el terme castellà garrote en el camp del llenguatge dels ferrocarrils (consulta de Rosa-Anna P., 25.05.2016) és la següent:
La denominació catalana corresponent és colzada: ‘Deformació lateral de la via produïda generalment per la dilatació dels carrils deguda a increments de temperatura i a esforços longitudinals, que provoquen inestabilitat a la flexió de la via’. Aquesta forma està recollida en les obres de referència de l’àmbit.
amb avarícia
Expressió de valor intensiu que no apareix recollida en els diccionaris habituals. No té un grau d’ús massa elevat, però podem documentar, tant amb avarícia com la versió que confon la preposició en avarícia (típica a la Valldigna) de nord a sud:
- Ha de ser molt i molt dolent, dolent amb avarícia […] (Manuel Cuyàs, El Punt Avui, 26.08.2012)
- T’he de dir que ets lleig amb avarícia […] (Enric Vilalta Pons, El mort i qui el vetlla i altres contes, 2002)
- El xic, sí, és lleig en avarícia!!!! (comentari en Un altre Gin xiques?, bloc valencià)
- La casa de les pintades en qüestió és una que encara està en obres. És lletja amb avarícia. (comentari en Eivissa Confidencial, bloc eivissenc)
Com es pot vore en els exemples, sol anar associada als adjectius lleig i dolent (o roín).
xiringuito
J
a fa anys que podem documentar l’adaptació de la paraula castellana chiringuito ‘quiosco o puesto de bebidas al aire libre’ segons el drae (que no li dóna sentits figurats), però xiringuito encara no ha trobat lloc en els diccionaris més comuns, excepte en el gd62:
xiringuito
m fam 1 Petit quiosc per vendre begudes en una platja, en un parc, etc. 2 Negoci de legalitat poc clara.
Per tant, segons els casos, en podem dir baret, quiosquet, paradeta, cantina (este prové de l’italià, que l’exportà en el segle xvi al castellà; en català es documenta en el xix), i altres possibilitats que potser tenen una extensió més localitzada, com ara barraqueta al País Valencià (o barracó, segons proposa Eugeni Reig, Infomigjorn, 15.07.2010, on també rebutja l’adaptació i adopció del mot castellà), un inadequat xibiu (veg. gec) a les Illes Balears (segons comenta Gabriel Bibiloni, «”Chiringuitos” i xibius», 06.03.2008), edicle (esmentat per Quim Monzó en Hotel intercontinental ) o guingueta (gal·licisme del català septentrional que sí que ha entrat en els diccionaris).
Dit això, podem vore que l’Ésadir (seguint el gd62) admet xiringuito dins de l’ús general:
1. Petit quiosc de fusta, uralita, etc., per vendre begudes en una platja, en un parc, etc.
2. Negoci de legalitat poc clara.
De fet, ja fa anys i panys que es fa servir la versió adaptada d’esta paraula (per exemple, ho comenta Ignasi Maria Muntaners en «La toponímia de Sitges entre la semàntica i les anècdotes», iec, 2012):
En una de les parets del Xiringuito, hi ha pintada amb lletres grosses l’afirmació «El primer Xiringuito». I així s’ha anat estenent la idea que aquesta paraula, usada per a designar construccions poc consistents, dedicades generalment a bars o restaurants, es va inventar a Sitges.
Segons el mestil, «afavoreix l’admissió del terme possiblement conflictiu els fets següents: […] k) Que el terme sigui format a partir dels mecanismes de composició i derivació d’una llengua altra que la catalana», i donen com a exemple estes quatre paraules: «*xiringuito, *bulto, *escape, *mantequilla», que no sembla que hagen de tindre totes el mateix futur.
Albert Pla Nualart comenta (Avui, 09.07.2010):
Encara n’hi ha que defensen guingueta, un gal·licisme de jocs florals que lliga ben poc amb cossos bronzejats. Esperem que aviat els savis de l’iec, seduïts pels ritmes caribenys, obrin la porta al xiringuito, que té massa gràcia mestissa perquè cap dèria purista el pugui fer fora de les nostres platges.
Ara mateix (2010), hi ha un cartell indicador fet a mà prop del Mareny de Barraquetes (o del Perelló, no ho recorde bé) que indica el camí cap a això mateix, cap al «xiringuito». Trobem la paraula, per tant, en l’ús més funcional com a indicador de carretera, però també en Joan Fuster, Josep Pla, Àlex Susanna i Quim Monzó, entre altres.
xàmbit
xàmbit m. ALIM. Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.
colomina troba esta paraula en Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas: «mesures de crema gelada entre dues galetes de vainilla». També dona la referència xànvit (i xanvitero ‘persona que els ven’) en el Diccionario de Altea y sus cosas de Ramon Llorens Barber (1895): ‘gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula’.
A la Vila hi ha xanvi, a Alcoi xambi (i xambilero), a Cocentaina xàmbit (i xambitero), i a Múrcia, Oriola i Cartagena, chambi (i chambilero a les dos últimes localitats). El Tresor del valencià meridional (2019) dona la informació següent:
xàmbit° (Cocentaina) (28) (29) (Alcoi) (a1)
xambi (Alcoi) (28) (29) (Beneixama) (33) (Alacant) (29)
xamvi (Cocentaina)
xanvi (La Vila) (28) (29)
xambiter -a° ⇒ II.9.B. TREBALL> OFICIS
xambilero (Alcoi) (a1)
L’etimologia sembla evident, i apareix ja recollida en el Vocabulario del dialecto murciano de justo García Soriano (1932): de l’anglés sandwich.
La pronúncia xènvit
Abans que apareguera en el diccoinari, jo haguera dit que es pronunciava xènvit (aixina ho haguera escrit), tal com em semblava haver-ho sentit sempre a Carcaixent, però ma tia Xelo (69 anys; juliol del 2004) em va dir xèmbit (i xembitero), tot i que si hi ha bilabial o labiodental en eixa posició és una cosa que no vaig aconseguir captar del tot.També em va explicar que eixa mesura de gelat amb dos galetes (o amb quatre, els més cars) es fea amb una mena d’aparell de gelater que permetia diverses mesures de gelat, segons el preu, i que treia el xàmbit fet amb les galetes mitjançant un mecanisme (moll o palanca, no ho sé segur).
envinagrat
- El Mot castellà variante és recollit, per exemple, en el moliner:
[…] 3 (generalmente en pl.). Neologismo con que se designan las cosas de comer apetitosas y de poca importancia que se toman como vermut o entremeses tales como aceitunas y demás encurtidos, patatas fritas a la inglesa, anchoas y otros pescados en conserva, etc. (V. «APERITIVO, ENTREMÉS, PINCHITO, TAPA».)
- En català, tot i que els bilingües no hi solen remetre (gec i 62), hi ha el mot envinagrat:
(gdlc) m dial ALIM Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre.
(dnv) m. GASTR. Verdura conservada en vinagre que es menja com a aperitiu.M’indica Miquel Adrover (Migjorn, 20.04.2008) l’ús que en fan a Mallorca:
A Mallorca només és viu «envinagrat» (sempre en singular). Envinagram tàperes, pastanagó, cebetes, cogombrets i fonoll marí.
- El diec2 no recull envinagrat, però sí:
confitar 1 1 v. tr. Posar (fruites o viandes) en algun suc que les penetri i serveixi per a conservar-les. Confitar coliflor, carn, en sal i vinagre. Confitar codonys amb sucre.
confitat 1 m. Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat.
Este opcions del diec2 he vist que s’apliquen al mateix cas dels envinagrats anteriors, però sembla que amb menys freqüència d’ús, ja que confitat -ada s’ha generalitzat més per a la versió dolça (amb sucre).
- A més, en un vocabulari (consulta: 27.04.2016) sobre la terminologia dels productes de supermercat (Govern de les Illes Balears, 2001) oferixen les opcions següents:
envinagrat m
es encurtido; variante
sin. confitat en vinagre m
sin. compl. variant fAmb la qual cosa, es consolida l’opció variant, que és comuna (en general i en obres de temàtica gastronòmica) i que podem documentar —si ho hem llegit bé— en el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (Salvat, 1932; consulta: 27.04.2016).
- M’indica Joan-Carles Martí i Casanova (Migjorn, 20.04.2008) que hi ha també l’opció adobar, usada a Elx per al cas dels dàtils. L’accepció apareix recollida (més o menys) en el gdlc:
adobar 2 1 Preparar, amanir, aparellar. 2 Assaonar tota mena de carn amb certs ingredients per tal de conservar-la. 3 Assaonar (un menjar) amb espècies, amb sal, etc.
càtering
- Segons el Termcat (2009):
servei d’àpats m.
es catering
fr traiteurs, services de cuisine
en catering, catering industry
<Gastronomia > Restauració>Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjar per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la possibilitat de reescalfament, la vaixella i els coberts, etc.servei d’àpats m.
es catering
fr traiteur
en caterer
en catering company
<Gastronomia > Restauració > Establiments>Empresa que es dedica al servei d’àpats.
- Apareix catering en el dval (1996) i en el dnv com a terme anglés (consulta: 20.04.2016):
- (dval) [angl.] m. ALIM. Servei d’àpats.
- (dnv) [angl.] m. ALIM. Servici que subministra menjars preparats i begudes, especialment a avions, trens, col·legis o per a esdeveniments especials.
El dnv no inclou per ara l’opció sinònim servei d’àpats. Els he proposat que incloguen els dos termes (càtering i servei d’àpats).
- El gdlc, l’Ésadir i els llibres d’estil d’El Periódico i El 9 Nou inclouen la forma adaptada:
(gdlc) càtering m angl Servei d’àpats.