En tots els casos per l’estil de «creixen com a bolets», «s’atipen com a lladres», etc, comparats amb les mateixes frases amb «com», s’encreuen dos tipus de normes: la que sol explicitar la normativa, de tipus nocional, en què «com a»=«en qualitat de» i «com»=«comparat amb»; i una que no se sol explicar tant sovint, de tipus formal, que diria que en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a».

Però això, que és una tendència comprovable empíricament, em sembla que en tots els dialectes (totes les frases que heu reportat amb «com a + nom sense article» són perfectament conegudes i vives en el català central), resulta que no ha tingut traducció en cap norma explícita (potser perquè tenim tendència a les normes nocionals), encara que no sóc el primer que en parla, i ho he comentat amb alguns coŀlegues.

Per postres, sembla que en alguns usos, com els que comentem, aquesta norma formal contradiu parcialment la nocional. És un quadre interessant, potser algú l’hauria d’estudiar…

1. Ús aproximatiu dialectal: «lo jersei és com a blau», «tinc com a fred»
2. Comparació: «creixen com bolets»; però dialectalment: «creixen com a bolets».
3. Regla formal (d’Oriol Camps): en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a». Exemple: «els soldats queien com a mosques» (de Xavier Casero); «s’atipen com a lladres»; «es comporten com a bojos».

He de dir que el punt 3 em sembla molt ben trobat i pràctic per a entendre el problema. De totes formes, des del meu valencià, jo afegiria els articles en molts casos («creixen com els bolets», tal com dia el Joan Antoni Lluch), tot i que no em sonen gens estranyes moltes expressions —puga ser que prou lexicalitzades— com ara «es comporten com a porcs», que em sona perfectament també si és dita «es comporten com els/uns porcs» (i forçada sense preposició o article); però, per exemple, «els gols li entraven com a xurros», només sabria dir-la així, encara que també em semblaria prou normal sense preposició.

Albert Rossich (05.07.2010) envia la informació següent sobre l’ús de Girona:

Crec que la preposició cau davant l’article determinat i indeterminat: no es diria «com a una de les belles arts», sinó «com una» (és el mateix cas que davant l’article determinat). «Ho he dit a la meva àvia, com la més gran de la família». «Donaven com un fet segur…» (Tampoc no veig clara la frase «com a de segona mà», però potser aquí el problema és de xoc de preposicions, que el català mira d’evitar més que el castellà).

En tot cas, el que no diríem de cap manera és «obria uns ulls com a plats», «ploraven com a xiquets», «com a morts», «com a desesperats», «com a llops», «com a sardine»”. Allò de «bocins com a punys» no es diu(i no sé ben bé què vol dir, o sigui que no m’hi fico). Jo crec que tots aquests casos són simples comparacions. En canvi, diríem sense dubtar «com a germans», perquè aquí no hi ha comparació, o no ho sentim així, sinó amb el valor de ‘en qualitat de’.

Finalment, aquesta regla que explica l’Oriol Camps que, en absència d’article, com tendeix a contruir-se seguit de a: «com a bojos», «com a lladres», no és aplicable en absolut, fins ara almenys, a la Catalunya Vella (avui a Barcelona es pot sentir tot, és clar). En la parla de Girona, en tot cas, és impensable: jo sempre ho relacionat amb el parlar de Tarragona i més al sud.

Al mateix temps que debatíem estes coses en la llista Zèfir, Abelard Saragossà va publicar en El valencià del futur (2000; consulta: 02.02.2021) les línies següents:

Si tractem la preposició per a, és necessari tindre en compte que la dualitat per a / per (en aquest orde) té al costat més parelles que han produït vaciŀlacions en una part de la llengua: com a / com, cap a / cap, fins a / fins. Diguem-ho per mitjà d’exemples: no solament existeixen catalanoparlants que diuen Això és per ell (amb el valor ‘això és per a ell’) o Aquest instrument aprofita per escriure, sinó que també és fàcil trobar en escrits provinents del dialecte oriental la forma com amb el valor de la preposició com a, que el valencià usa en general d’una manera molt adequada.

Saragossà ho iŀlustra amb exemples de Joan Coromines (volum vii de l’Onomasticon Cataloniae) on apareix com amb el valor ‘com a’. En reproduïxc dos:

– Variant […] que trobo com nom de partides muntanyoses de Carcaixent. (p. 123-b-27-28)
– Podem mirar-ho tot plegat com combinació dels dos sufixos. (p. 123-b-31-33)

26.4.3. La preposició com a

26.4.3.1. La preposició com a té dos valors bàsics: el predicatiu i el comparatiu. El valor prototípic de la preposició com a és el valor predicatiu, equivalent a ‘en qualitat de’:

T’ho dic com a amiga.
Actuava com a president.

Al voltant del valor predicatiu trobem una consteŀlació de sentits molt pròxims. Són els següents:

a) Un sentit causal, equivalent a ‘pel fet de ser’:

La música, com a una de les belles arts, ha d’ocupar el lloc que mereix en el sistema universitari.
Vosté, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el càrrec.

b) Un sentit delimitador, amb un valor de ‘pel que fa a’.

Com a llaurador castís, ningú com el senyor Fèlix.
La veritat és que, com a divertida i moguda, no tenim ací una altra bullanga com esta.

observació: Amb un valor pròxim, la preposició com a també s’usa en les locucions com a màxim i com a mínim:

Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.
Com a màxim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.

c) Un sentit especificatiu, equivalent a ‘el que es diu’, ‘precisament’, ‘exactament’:

Jo, com a voler-la, no la volia molt.
Com a voler…, és clar que volem.

d) Un sentit avaluador, equivalent a ‘amb caràcter de’.

Aquell parlar era considerat com a dialecte d’aquella llengua.
Donaven com a un fet segur l’aprovació del dictamen.
Em va vendre aquell cotxe com a de segona mà.
El van elegir com a president.

e) Un sentit substitutiu, equivalent a ‘en funció de’:

Usava la tapadora del poal com a escut.
Les herbes s’usen com a medecines.

f) Un sentit denominatiu equivalent a ‘amb el nom de’:

La malaltia coneguda com a sida.
L’actriu coneguda com a Greta Garbo.

g) Un sentit modal equivalent a ‘en la forma’, ‘en la variant’:

El verb ‘rebre’ es documenta com a ‘resebre’ en el segle xiii.
La ‘i’ es conserva com a ‘e’ en algunes paraules.

26.4.3.2. Com s’ha indicat, la preposició com a també s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si fóra’, ‘a la manera de’:

Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
Obria uns ulls com a plats.
Els pobres vells ploraven com a xiquets.
Va caure un bac i es quedà com a mort.
Corrien com a desesperats.
Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
N’eren tants en l’autobús que anaven com a sardines.
Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.

Quan el sintagma comparatiu va precedit d’un determinant, com l’article definit o indefinit, la preposició com a es reduïx a com (v. § 24.3.3 i § 34.5.8):

Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.
(El tort) obria un ull com un plat.
El pobre vell plorava com un xiquet.
Va caure un bac i es quedà com un mort.
Corria com un desesperat.
Tenia tanta fam que menjava com un llop.
Hi havia tanta gent en l’autobús que anava com una sardina.
Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.

• elegir: ha estat elegida directora
• escollir: ha estat escollida directora
• nomenar: ha estat nomenada directora
• considerar: ha estat considerada molt bona directora
  

  ---

• jugar: ha jugat de base
• treballar: han treballat d’advocada
• qualificar: han qualificat l’acord d’històric

No obstant això, hem vist més amunt (26.4.3.1.d) que la gramàtica de l’AVL dona l’exemple: «El van elegir com a president».