a judici de loc. prep. Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable.
El dnv també la recull (consulta: 28.02.2017):
a juí de loc. prep. Segons el juí de. A juí del mestre, l’alumne no mereix aprovar.
a parer (d’algú), a opinió (d’algú), a criteri (d’algú), a coneguda (d’algú)
Locució adverbial que significa ‘molt tard’. És usual del Baix Maestrat cap amunt (Terres de l’Ebre, Priorat, Reus; segons diversos informants en Zèfir, 18.05.2000). A Tavernes de la Valldigna (Safor) utilitzem l’equivalent «allà a quina hora»: «Va arribar a tal i quina hora/allà a quina hora».
Xavier Rofer (informació: 12.03.207) aporta la informació que «la gramàtica de l’iec (2016) arreplega a tal i quina hora (§ 20.5.1.2a, p. 808)» i que la locució ja apareixia en el DCVB (s. v. hora):
A tal i quina hora (Tortosa, val.), o A quina hora (men.), o A la mala hora (mall., men.): molt tard. ¿Què hi fan a la mala hora pel puig de Galatzó…?, Oliver Obres, i, 185.
La motlada (o motllada) és un sinònim de revoltó. El dcvb (s. v. motllada [o motlada]); consulta: 04.02.2016) el recull:
2. Revoltó; volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d’un sostre (val.); cast. bovedilla. El buit que queda… es partix per una o dos molades [sic], Martínez Folkl. i, 27.
Fon.: muʎʎáðə (or.); moʎʎáðɛ (occ.); moɫɫáðə (mall.); moɫá (Val., Sueca); moɫɫá (Cullera, Alcoi); moɣlá (Cocentaina, Pego, Sanet).
En Beniopa (i supose que per la contornada), segons informació d’Isabel Garcia (confirmada per sa mare), utilitzen la variant «maulà».
) Alt+128279 | 🔗
El terme jingoisme i el derivat jingoista no apareixen encara en els diccionaris habituals. La paraula jingoisme prové de l’anglés jingoism, que és definit així pel diccionari Merriam-Webster (consulta: 31.01.2017):
Extreme chauvinism or nationalism marked especially by a belligerent foreign policy.
La Wikipedia (s. v. jingoism; consulta: 31.01.2017) fa un petit repàs a l’origen d’esta paraula. La paraula ha estat recollida en altres llengües:
Els ocells solen escampar les llavors que hi ha en els fruits que mengen. Eixa conseqüència de la seua activitat es pot denominar en català efecte de posador, segons indica el Cercaterm (resposta: 27.01.2017):
La forma proposada en català és efecte de posador, a partir de la forma posador: ‘Lloc on es posen els ocells’.
En castellà utilitzen l’expressió efecto percha (Conicet; consulta: 23.01.207):
El efecto percha se da cuando las aves consumen frutos en los parches de vegetación remanente o no quemada y defecan o regurgitan las semillas cuando se posan en ramas de árboles o arbustos muertos en pie de las áreas quemadas.
Les formes catalanes adequades per designar l’operació de buidar el contingut d’un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu. Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.
(drae) 5. Tratándose de proximidad en el tiempo, hallarse en disposición, peligro o esperanza de algo. Ú. especialmente el p. p. con los verbos estar, hallarse, quedar, verse y otros análogos y seguido de la preposición a. Ú. t. c. intr.
abocat, -ada adj règ Obligat. L’equip local està abocat a jugar la promoció.
A més d’eixe significat ‘obligat’, també és habitual que s’acoste més a ‘destinat’. Per exemple (Abans d’ara (retrats literaris) de Domènec Guansé, 1966; consulta: 06.06.2011):
Quan un empresari es veia abocat al fracàs, només calia que el cridés, i Sagarra, abans d’un mes, li tenia enllestida l’obra salvadora.
f art Tema iconogràfic que representa un grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i al mig el Crist en majestat.
desembosc m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
es desembosque m.
fr débardage m., débusquement m.
desemboscar v. tr. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
es desemboscar v. tr.
fr débarder v. tr.
desemboscar v. tr. CAÇA
fr débusquer v. tr.
sistema de desembosc c. nom. m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
Mitjançant camí, cable, etc.
es vía de saca c. nom. f.
camí de desemboscar c. nom. m. ELS CAMINS: GENERALITATS, TRAÇAT I PARTS
Sin. compl.: camí de treta c. nom. m.
es vía de saca c. nom. f.
En Sollana (consulta: 12.01.2017) coneixen la dita següent sobre Almussafes:
Almussafes, poble antic, té les parets foradades, creguent-se que era Madrid i és una niu de caüllades.
Ho pronuncien «caüllaes». Seguint la indicació de Joan Ramón Borràs en el comentari, que ha sentit a la Ribera Baixa la pronúncia «Caüllà» per a la població Cogullada, jo he sentit en Carcaixent la pronúncia «Cullà» per a eixa mateixa població.
Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres) va documentar esta dita en diverses versions adaptades geogràficament (sobre Corbera, Torrent o Benicolet). Els informants de Sollana (86 i 81 anys) no sabien què volia dir «caüllades» i feen hipòtesis relacionades amb caus de rates. El DNV sí que ha inclòs esta variant de la denominació de la cogullada:
f. [col·loq.] ORNIT. Cogullada.