respondre

La normativa actual ha acceptat que el règim del verb respondre tinga la possibilitat que la versió transitiva incloga com a complement directe no sols allò que es respon sinó també allò a què es respon. De moment, els diccionaris més comuns no recullen eixa diferència, però sí que apareix en la giec (21.3.5.a):

Una colla de verbs admeten la construcció transitiva i la preposicional, sovint amb alguna diferència semàntica: Contesta/respon totes les preguntes i Contesta/respon a totes les preguntes.

Segons la gramàtica de l’iec, també presenten esta possibilitat els verbs pledejar, arremetre o habitar.

La gnv de l’avl no comenta res sobre esta possibilitat del verb respondre, però sí que inclou un exemple en el mateix sentit (26.4.3.1.b): «Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.»

Els diccionaris, de moment, no han incorporat encara eixa opció, habitual en l’ús general i documentada des de l’inici del segle xix, tal com podem observar en el mateix Pompeu Fabra (10.11.1923):

Els lectors habituals de les nostres converses ens agrairan sens dubte que no ens entretinguem ací a respondre preguntes, com aquestes, sobre qüestions ja resoltes.

llanfarnada

El 26 d’octubre del 1997 mon tio Agustí em va parlar d’alguna peça de roba que tenia una «llanfarnada». En aquell temps encara teníem la tintoreria oberta i eixa paraula era habitual. El significat de la paraula apareix en el diva (consulta: 10.08.2018) i, de manera més precisa seguint la definició de reig, en el dnv (s. v. llamparnada; consulta: 10.08.2018):

f. Taca gran de matèria greixosa o apegalosa, especialment quan és de forma allargada.

També recull l’entrada el dcvb (amb poc de detall). colomina (1991) recollia ja les formes llacada i llanfarnada, i altres variants:

llanfarnada ‘taca gran, de matèria apegalosa’ (la Nucia, Altea, l’Alfàs, Benidorm, Btell). A Alcoi llamparnada id.; i al Pallars lliparnós ‘llepissós, viscós’ (bdc xxiii, 296). Cf. Escrig llangadada o llangardada ‘chafarrinada, mancha que desluce una cosa’ i Dllomb llagastrada ‘lo mismo que ganyada‘ (aquest darrer mot deu ser viu encara en el val. central, car el trobe en VRamon, Caixa marav, 9, 85). Vg. Dcor s. v. llefre.

A més, en la llista Migjorn (10.08.2018), Joan-Carles Martí (Elx) encara afig la forma llamangada.

Tal com indica Colomina, trobem en l’entrada llefre ‘brut’, ‘golut’ del diccionari de Coromines (declc), algunes dades interessants, com ara:

DCOROM-llefre
Coromines: relació de llefre, llefrenar i variants.

parentalitat

Es tracta d’un substantiu ben format que hauria de significar ‘qualitat dels pares’ o ‘acció pròpia dels pares’. En les Corts Valencianes han proposat l’existència i regulació de la figura de «coordinador o coordinador de parentalitat».

En relació amb eixa qüestió, el Termcat (consulta: 08.08.2018) indica que preferix el terme «criança positiva» (i rebutja, per tant, la possibilitat «parentalitat positiva»). La fitxa del Termcat argumenta contra l’ús de la forma parentalitat:

Els diccionaris catalans no recullen el substantiu parentalitat, que seria una formació neològica creada sobre l’adjectiu parental (“Relatiu o pertanyent al pare i a la mare”, segons el diccionari normatiu) que remetria d’entrada a una qualitat (concretament, a la qualitat de ser pares) i no a una acció o un procés, que és al que fa referència estrictament l’anglès parenting (“The care and upbringing of a child”, segons el diccionari Collins; […]

Cal tenir present que encara que el sufix -itat també aporta de vegades -a més del sentit de ‘qualitat’, que és el més habitual- el sentit de ‘acció pròpia de’ (per exemple, heroïcitat és ‘acció pròpia d’un heroi’; perversitat, ‘acció pròpia d’una persona perversa’ i bestialitat, ‘acció pròpia d’una bèstia’), i que, per tant, parentalitat també podria significar ‘acció pròpia dels pares’, criança és la designació genuïna i utilitzada tradicionalment en català amb aquest sentit. El calc es considera, doncs, innecessari.

A pesar d’això, podem documentar que sembla que s’ha consolidat l’ús de parentalitat (Google; consulta: 09.08.2018) en la regulació legal per a referir-se a l’acció pròpia dels pares, tendència confirmada per la creació de la figura del coordinador o coordinadora de parentalitat.

 

negocial

Esta adjectiu no apareix encara definit en els diccionaris habituals en català, tot i que sí que apareix utilitzat en diverses entrades del Diccionari jurídic de l’iec (consulta: 07.08.2018) com ara en acte propi, anul·labilitat, capítols matrimonials, causa de contracte o frau de creditors:

frau de creditors c. nom. m. DRET CIVIL Catalunya
Causa d’ineficàcia contractual o negocial.

De moment, els he consultat (18.07.2018) la definició que li volen donar. Podem pensar que serà per l’estil de «relatiu o pertanyen al negoci», tal com s’esdevé amb la definició castellana de negocial que trobem en el gduea:

negocial adj. Relativo al negocio: Organización negocial.

Mondúver

El massís muntanyós del Mondúber (2017) i Mondúver (2023) en el mapa físic de l’AVL.

El nom de la muntanya apareixia escrit «Mondúver» cap l’any 2000, però ara apareix «Mondúber» com a forma principal de l’entrada en la gec (consulta: 24.07.2018, 03.07.2024) i «Mondúver» com a forma secundària. El dcvb escrivia «Montdúver» (consulta: 24.07.2018). Fa anys, vaig fer la consulta al servei de toponímia: Aigües Vives (09.06.2000) em va dir que la forma que consideren definitiva era «Mondúber», després de consultar l’enquestador de la zona i revisar les dades (sobretot Coromines). Posteriorment, a pesar que en estes coses de la toponímia les coses són prou estables, també tenen certs balls de lletres, tal com explica Joan Giner en «El nom del Mondúver, Sanchis Guarner, Coromines i l’AVL» (09.04.2018; consulta: 24.07.2018). L’autor comenta el cas i l’existència de més variants: «Mondugues», «Mondúguer»… L’última versió «definitiva» que ha donat l’acadèmia (23.11.2022) és:

En el Ple de la institució s’ha aprovat els informes de la Secció d’Onomàstica per a valencianitzar els topònims dels municipis de Algímia de Alfara per Algimia d’Alfara; Benlloch per Benlloc, Mondúber per Mondúver, i els canvis dels exònims valencians de les Salines per Salines i Benijòfar per Benijòfer.

D’acord amb això, el Nomenclàtor Toponímic Valencià indica (consulta:03.07.2024) la localització d’este topònim amb la forma Mondúver:

El topònim Monduver en el Nomenclàtor Topònimic Valencià (03.07.2024).

La forma Mondúber

La forma Mondúber era la que apareixia en el programa de gestió toponímica de l’AVL Toponímia dels pobles valencians (consulta: 19.05.2010; 25.07.2018; 24.04.2019):

Barranc del Mondúber (Gandia, Xeresa)
Camí de l’Ombria del Mondúber (Xeraco, Xeresa)
Camí del Mondúber (Barx, Xeresa)
el Mondúber (Barx, Gandia, Xeresa)
Font del Mondúber (Xeresa)
Massís del Mondúber (Barx, Benifairó de la Valldigna, Gandia, Simat de la Valldigna, Xeraco, Xeresa)
Ombria del Mondúber (Xeresa)
Il·lustració de Toponímia dels pobles valencians. Barx (la Safor) de Josep-Ramon Millet i Pons (avl, 2005).

La forma Mondúber és la que apareix en el fullet de l’avl sobre la toponímia de Barx (2005) i de Gandia (2006).

dissocial

L’adjectiu dissocial apareix en algunes fitxes del Termcat (trastorn dissocial, personalitat dissocial), però no té encara entrada en els diccionaris habituals, per la qual cosa no sabem quina seria la definició de l’adjectiu. Mentrestant, el Termcat (19.07.2018) fa la consideració següent:

L’adjectiu dissocial té molt poc ús fora de l’àmbit de la psiquiatria, i el significat que té es desprèn dels formants de què consta: el prefix dis-, que significa ‘difícil’ o ‘mal’, i l’adjectiu social, que significa ‘relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a diferents classes de la societat’. Així doncs, dissocial pot ser un adjectiu utilitzat per a referir-se a les relacions socials difícils, dolentes, poc satisfactòries, etc.

marginalització

Substantiu femení que no apareix encara en els diccionaris habituals, encara se’n fa un ús comú en l’àmbit de la història, la sociologia i l’assaig, en general (Google Llibres; consulta: 20.07.2018).

És un derivat del verb marginalitzar, recollit per rull2004, verb que l’autor aconsella que es mantinga a causa de la seua especialització semàntica respecte a marginar:

marginar ‘posar a banda (algú) i evitar-hi relació social’
marginalitzar ‘fer ser marginal (algú o una cosa)’

El ddlc de l’iec sí que dóna entrada al verb marginalitzar, amb la indicació que no és normatiu ni usual.

sigla+sufix

Els llibres d’estil i les gramàtiques solen comentar el cas de l’ús del guionet entre elements prefixats i sigles. Per exemple, la gnv de l’avl comenta l’ús del guionet en este cas:

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

En canvi, no tracten el cas de les paraules creades amb sigles i elements sufixats. En eixe sentit, podem procedir per analogia, tal com indica el Termcat (consulta: 11.07.2018):

L’ortografia normativa no en diu res, d’aquest tipus de mots, que són derivats per sufixació que tenen com a nucli una sigla. Es tracta, de fet, de formacions atípiques, molt poc habituals en català.

Per analogia, però, amb els derivats per prefixació que tenen com a nucli una sigla (per exemple, anti-OTAN o ex-URSS) o amb els compostos en què algun dels elements és un símbol (per exemple, goma-2, α-naftol, omega-3, pH-metre), que sí que preveu la normativa i que s’escriuen amb guionet (veg. els punts 4.3.1.2.b i 4.3.2.2.h de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), sembla lògic pensar que la millor manera d’ajuntar la sigla LGBT (o les variants LGTB, LGBTI, etc.) amb un sufix és també amb guionet. Per tant: LGBT-fòbia i LGBT-fob. Igualment faríem en els casos de CD-ROM-teca i PNB-fília.

Per contra, en castellà, la Fundéu (consulta: 10.07.2018) ha optat per la unió dels elements sense guionet: LGTBfobia.

a criteri de

La locució prepositiva a criteri de no apareix recollida en els diccionaris habituals, tot i que el diec2 (consulta: 18.07.2018) la utilitza almenys una volta (s. v. foc):

9 3   foc a discreció Foc a criteri dels tiradors.

Sí que la recull espinal04 com a sinònima d’unes quantes locucions:

a parer (d’algú) SP, segons el parer de (IEC)
A parer de la Míriam, no hauríem d’actuar tan ràpid / A parer seu ens equivoquem fent-ho d’aquesta manera
→ a opinió (d’algú), a coneguda (d’algú), a judici (d’algú), al seu dir, a criteri (d’algú), al meu entendre
> al parer (d’algú) (v.f.), donar-li parer (a algú) (p.ext.)

 

 

excedir

El dnv (consulta: 04.07.2018) mostra les accepcions següents per a este verb:

1. v. tr. i pron. Sobrepassar (el límit establit, previst o imposat). La quantitat de públic ha excedit la capacitat de la sala. No has d’excedir-te a l’hora de menjar.
2. v. tr. Ser més gran, superior o avantatjat (que un altre o una altra cosa). L’excedix en coneixements teòrics, però ella té més pràctica.

Pel seu cantó, el duvc aclarix un poc més les prescripcions pel que fa als complements que pot dur el verb:

excedir
1. excedir [algú o alguna cosa] (en una cosa) Superar. En Pau excedeix en Pere en pes, però no en alçada. La potència de l’emissora nova excedeix la de la vella.
2. excedir [una cosa (que fa de límit)] (en una quantitat) Ultrapassar. Els guanys han excedit totes les previsions. Aquest cas excedeix els límits de la nostra jurisdicció. El pes de l’equipatge excedeix en quinze quilos el que està establert. El termini que es donarà no pot excedir els dos anys.
3. excedir-se (en una cosa) <algú> Ultrapassar la mesura. Avui no ha respost bé, però dir-li que sempre ho fa malament és excedir-se. Castiga’l, però no t’excedeixis en el càstig.

Seguint el gdlc (consulta: 04.07.2018): «ésser més gran o superior que algú o alguna cosa, en tal o tal cosa, per tal o tal concepte.») també seria possible utilitzar un complement de règim introduït amb la preposició per.

Per tant, d’acord amb estes indicacions, la normativa no accepta de moment l’ús del complement de quantitat introduït per la preposició de, ús que documenta el Diccionari descriptiu de la llengua catalana amb la indicació que no és normatiu:

•4b. [N1 V de N2] (N1[quantitat, magnitud, qualitat]; N2[valor]) [Una quantitat, una magnitud, una qualitat]1 ésser superior [a un valor determinat]2. Si s’arribava a poder recollir unes 600 pessetes anyals, ajuntant-hi els interessos compostos que s’hi podrien anar acumulant, excediria de vint mil pessetes la quantitat que s’hauria reunit als vint anys. [Llongueras (1918): 78, p. 36].

En castellà, el gduea indica que el verb excedir té el règim preposicional següent:

exceder […] Rpr Exceder(se) a/de/en: El plazo de las becas no exxcederá de diez meses.